Llínea 39: |
Llínea 39: |
| Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d´[[Espanya]], [[''Feria Valéncia'']]. | | Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d´[[Espanya]], [[''Feria Valéncia'']]. |
| | | |
− | Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l´Arc Mediterràneu, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor [[2006]]''. | + | Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l´Arc Mediterràneu, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor [[2006]] ''. |
| | | |
| ==Clima== | | ==Clima== |
Llínea 100: |
Llínea 100: |
| | | |
| ==Comarca: Ciutat de Valéncia== | | ==Comarca: Ciutat de Valéncia== |
− | La ciutat de Valéncia ha segut tradicionalment el gran núcleu urbà d'una comarca natural denominada ''[[l'Horta]]'' o [[Horta de Valéncia]]; pero, segons la [[Historia de ls comarqu valencianes|divisió comarcal autonòmica]] de [[1987]] el municipi forma una comarca per sí mateixa, nomenada ''Ciutat de Valéncia''. | + | La ciutat de Valéncia ha segut tradicionalment el gran núcleu urbà d'una comarca natural denominada ''[[l'Horta]] '' o [[Horta de Valéncia]]; pero, segons la [[Historia de ls comarqu valencianes|divisió comarcal autonòmica]] de [[1987]] el municipi forma una comarca per sí mateixa, nomenada ''Ciutat de Valéncia''. |
| | | |
| La comarca coincidix en el terme municipal de la ciutat, que engloba a la ciutat i a les seues pedanies, estenent-se pel sur fins el [[Parc Natural de l'Albufera]]. | | La comarca coincidix en el terme municipal de la ciutat, que engloba a la ciutat i a les seues pedanies, estenent-se pel sur fins el [[Parc Natural de l'Albufera]]. |
Llínea 226: |
Llínea 226: |
| Valéncia apenes conserva la muralla que rodejà, fins a finals del [[sigle XIX]] el seu caixco vell. D'ella queden en peu les [[Torres de Quart]] i les [[Torres dels Serrans]]. | | Valéncia apenes conserva la muralla que rodejà, fins a finals del [[sigle XIX]] el seu caixco vell. D'ella queden en peu les [[Torres de Quart]] i les [[Torres dels Serrans]]. |
| | | |
− | En la plaça de la Verge se troba el [[Palau de la Generalitat]], la [[Basílica de la Verge]] dels Desamparats i la [[Catedral de Valéncia]] (a on està el [[Sant Càliç]]), on esta la torre campanar més coneguda com la ''Torre del [[Micalet]]''. | + | En la plaça de la Verge se troba el [[Palau de la Generalitat]], la [[Basílica de la Verge]] dels Desamparats i la [[Catedral de Valéncia]] (a on està el [[Sant Càliç]]), on esta la torre campanar més coneguda com la ''Torre del [[Micalet]] ''. |
| | | |
| ===Nous proyectes d'ordenació=== | | ===Nous proyectes d'ordenació=== |
Llínea 304: |
Llínea 304: |
| | | |
| | | |
− | El [[segle XV]] és el de major expansió i creiximent de la Cultura Valenciana. És conegut com el ''[[Segle d'Or Valencià|El Segle d'Or Valencià]]''. Ve acompanyat d'un creiximent demogràfic que situà a la ciutat com la més poblada de la [[Corona d'Aragó]], passant de 40.000 habitants en [[1418]] a 75.000 en [[1483]]. | + | El [[segle XV]] és el de major expansió i creiximent de la Cultura Valenciana. És conegut com el ''[[Segle d'Or Valencià|El Segle d'Or Valencià]] ''. Ve acompanyat d'un creiximent demogràfic que situà a la ciutat com la més poblada de la [[Corona d'Aragó]], passant de 40.000 habitants en [[1418]] a 75.000 en [[1483]]. |
| | | |
| La construcció de grans palaus i iglésies com les [[Torres dels Serrans]] o [[Torre del Micalet|''el Micalet'']] (campanar de la [[Sèu de Valéncia]]). Se reactiva el comerç en la creació de la ''Taula de canvis'', i al erigir-se la [[Llonja de la Seda|Llonja de la Seda i dels Mercaders]] ([[1482]]), que se convertí en u dels mercats més importants del [[Mediterràneu]] al que acodixen mercaders de tota [[Europa]], principalment pel comerç de teixits de seda. | | La construcció de grans palaus i iglésies com les [[Torres dels Serrans]] o [[Torre del Micalet|''el Micalet'']] (campanar de la [[Sèu de Valéncia]]). Se reactiva el comerç en la creació de la ''Taula de canvis'', i al erigir-se la [[Llonja de la Seda|Llonja de la Seda i dels Mercaders]] ([[1482]]), que se convertí en u dels mercats més importants del [[Mediterràneu]] al que acodixen mercaders de tota [[Europa]], principalment pel comerç de teixits de seda. |
Llínea 324: |
Llínea 324: |
| En [[1850]] s'instala la ret d'aigua potable i en [[1858]] els arquitectes [[Sebastià Monleón Estellés]], [[Antonino Sancho]] i [[Timoteu Calvo]] dissenyen ''el Proyecte General de l'Eixample de la Ciutat de Valéncia'', que preveu el derrocament de les muralles per a permetre l'expansió de la ciutat. Se reproduïx una segona versió en [[1868]]. Abdós proyectes no obtenen l'aprovació definitiva, pero servixen com a base per al creiximent de la ciutat. | | En [[1850]] s'instala la ret d'aigua potable i en [[1858]] els arquitectes [[Sebastià Monleón Estellés]], [[Antonino Sancho]] i [[Timoteu Calvo]] dissenyen ''el Proyecte General de l'Eixample de la Ciutat de Valéncia'', que preveu el derrocament de les muralles per a permetre l'expansió de la ciutat. Se reproduïx una segona versió en [[1868]]. Abdós proyectes no obtenen l'aprovació definitiva, pero servixen com a base per al creiximent de la ciutat. |
| | | |
− | Durant la [[Revolució Cantonal]] de [[1873]], s'articula en el ''[[Cantó de Valéncia|Cantó Federal de Valéncia]]'' (proclamat el 19 de juliol i dissolt el 7 d'agost). | + | Durant la [[Revolució Cantonal]] de [[1873]], s'articula en el ''[[Cantó de Valéncia|Cantó Federal de Valéncia]] '' (proclamat el 19 de juliol i dissolt el 7 d'agost). |
| | | |
| En [[1882]] escomença la distribució de llum elèctrica en la ciutat i en [[1884]] els arquitectes municipals [[Josep Calvo Tomàs]], [[Lluís Ferreres Soler]] i [[Joaquim Maria Arnau Miramon]] dissenyen un nou ''Pla General de Valéncia i Proyecte d'Eixample'', per al que utilisen com a base els plans anteriors. En este nou pla d'eixample se configuren les dos Grans Vies que circumden la ciutat, la Gran Via Marqués del Túria i la Gran Via Ferrando el Catòlic. | | En [[1882]] escomença la distribució de llum elèctrica en la ciutat i en [[1884]] els arquitectes municipals [[Josep Calvo Tomàs]], [[Lluís Ferreres Soler]] i [[Joaquim Maria Arnau Miramon]] dissenyen un nou ''Pla General de Valéncia i Proyecte d'Eixample'', per al que utilisen com a base els plans anteriors. En este nou pla d'eixample se configuren les dos Grans Vies que circumden la ciutat, la Gran Via Marqués del Túria i la Gran Via Ferrando el Catòlic. |
Llínea 341: |
Llínea 341: |
| En els [[anys 1980]] començà la construcció de la ret de [[MetroValéncia|metro]], de la que n'hi han cinc llínees (1, 3, 4, 5, 6) i continua encara en expansió (2 y 6). | | En els [[anys 1980]] començà la construcció de la ret de [[MetroValéncia|metro]], de la que n'hi han cinc llínees (1, 3, 4, 5, 6) i continua encara en expansió (2 y 6). |
| | | |
− | En la serie de [[TVE]] protagonisada per [[Carmen Maura]], ''[[Arròs i tartana]]'', se recrea molt be la Valéncia dels primers anys del [[segle XX]]. | + | En la serie de [[TVE]] protagonisada per [[Carmen Maura]], ''[[Arròs i tartana]] '', se recrea molt be la Valéncia dels primers anys del [[segle XX]]. |
| | | |
| {{VT|Llista de monarques de Valéncia}} | | {{VT|Llista de monarques de Valéncia}} |
Llínea 452: |
Llínea 452: |
| | | |
| *<u>'''XXVII marató popular de Valéncia (2007)'''</u> | | *<u>'''XXVII marató popular de Valéncia (2007)'''</u> |
− | Com cada any l'event està organisat per ''la [[Societat Deportiva Correcamins]]'', en la colaboració de la Fundació Deportiva Municipal i atres moltes entitats organisadores. En les dos últimes edicions ha colaborat de forma especial la Fundació [[Bancaixa]]. | + | Com cada any l'event està organisat per ''la [[Societat Deportiva Correcamins]] '', en la colaboració de la Fundació Deportiva Municipal i atres moltes entitats organisadores. En les dos últimes edicions ha colaborat de forma especial la Fundació [[Bancaixa]]. |
| | | |
| *<u>'''Open de tenis de la Comunitat Valenciana'''</u> | | *<u>'''Open de tenis de la Comunitat Valenciana'''</u> |
Llínea 546: |
Llínea 546: |
| U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en [[1840]] [[Dumenge Mascarós i Vicent]]. Actualment és alcaldesa [[Rita Barberà i Nolla]] i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat. | | U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en [[1840]] [[Dumenge Mascarós i Vicent]]. Actualment és alcaldesa [[Rita Barberà i Nolla]] i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat. |
| | | |
− | Per a vore el quadro detallat per dates, vore ''[[Anex:Alcaldes de Valéncia|Alcaldes de Valéncia]]'' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]]''. | + | Per a vore el quadro detallat per dates, vore ''[[Anex:Alcaldes de Valéncia|Alcaldes de Valéncia]] '' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]] ''. |
| | | |
| ==Referències== | | ==Referències== |