Canvis

'''Universalitat: bioquímica, cèlules i el còdic genètic'''

'''Universalitat: bioquímica, cèlules i el còdic genètic'''

Representació esquemàtica de la molècula d’[[ADN]], la molècula portadora de la informació genètica.

Representació esquemàtica de la molècula d’[[ADN]], la molècula portadora de l'informació genètica.

Hi ha moltes constants universals i processos comuns que són fonamentals per a conéixer les formes de vida. Per eixemple, totes les formes de vida estan compostes per [[cèlula|cèlules]], que estan basades en una bioquímica comú, que és la química dels sers vius. Tots els organismes perpetuen ses caràcters hereditaris per mig del material genètic, que està basat en l'àcit nucleic ADN, que ampra un còdic genètic universal. En la biologia del desenroll la característica de la universalitat també està present: per eixemple, el desenroll enjorn de l’[[embrió]] seguix uns passos bàsics que són molt similars en molts organismes metazoo.

Hi ha moltes constants universals i processos comuns que són fonamentals per a conéixer les formes de vida. Per eixemple, totes les formes de vida estan compostes per [[cèlula|cèlules]], que estan basades en una bioquímica comú, que és la química dels sers vius. Tots els organismes perpetuen ses caràcters hereditaris per mig del material genètic, que està basat en l'àcit nucleic ADN, que ampra un còdic genètic universal. En la biologia del desenroll la característica de la universalitat també està present: per eixemple, el desenroll enjorn de l’[[embrió]] seguix uns passos bàsics que són molt similars en molts organismes metazoo.

'''Filogènia'''

'''Filogènia'''

Se li diu filogènia a l’estudi de la història evolutiva i les relacions genealògiques de les estirps. Les comparacions de seqüències d’ADN i de proteínes, facilitades pel desenroll tècnic de la biologia molecular i de la genòmica, junt a l’estudi comparatiu de fòssils o atres restos paleontològics, generen la informació precisa per a l’anàlisis filogenètic. L’esforç dels biòlecs per abordar científicament la comprensió i la classificació de la diversitat de la vida ha donat lloc al desenroll de diverses escoles en competència, com la fenètica, que pot considerar-se superada, o la cladística. No se discutix que el desenroll molt recent de la capacitat de dessifrar sobre bases sòlides la filogènia de les espècies està catalisant una nova fase de gran productivitat en el desenroll de la biologia.

Se li diu filogènia a l’estudi de la història evolutiva i les relacions genealògiques de les estirps. Les comparacions de seqüències d’ADN i de proteínes, facilitades pel desenroll tècnic de la biologia molecular i de la genòmica, junt a l’estudi comparatiu de fòssils o atres restos paleontològics, generen l'informació precisa per a l’anàlisis filogenètic. L’esforç dels biòlecs per abordar científicament la comprensió i la classificació de la diversitat de la vida ha donat lloc al desenroll de diverses escoles en competència, com la fenètica, que pot considerar-se superada, o la cladística. No se discutix que el desenroll molt recent de la capacitat de dessifrar sobre bases sòlides la filogènia de les espècies està catalisant una nova fase de gran productivitat en el desenroll de la biologia.

'''Diversitat: varietat d’organismes vius'''

'''Diversitat: varietat d’organismes vius'''

La comprensió de la composició de les cèlules i de cóm funcionen estes és fonamental per a totes les ciències biològiques. L’apreciació de les similituts i diferències entre tipos de cèlules és particularment important per als camps de la biologia molecular i celular. Estes similituts i diferències fonamentals permeten unificar els principis adeprenguts de l’estudi d’un tipo de cèlula, que se pot extrapolar i generalisar ad atres tipos de cèlules.

La comprensió de la composició de les cèlules i de cóm funcionen estes és fonamental per a totes les ciències biològiques. L’apreciació de les similituts i diferències entre tipos de cèlules és particularment important per als camps de la biologia molecular i celular. Estes similituts i diferències fonamentals permeten unificar els principis adeprenguts de l’estudi d’un tipo de cèlula, que se pot extrapolar i generalisar ad atres tipos de cèlules.

La genètica és la ciència dels gens, la herència i la variació dels organismes. En la investigació moderna, la genètica proporciona importants ferramentes d’investigació de la funció d’un gen particular, açò és, l’anàlisis d’interaccions genètiques. Dins dels organismes, generalment la informació genètica se troba en els cromosomes, i està representada en l’estructura química de molècules d’ADN particulars.

La genètica és la ciència dels gens, la herència i la variació dels organismes. En la investigació moderna, la genètica proporciona importants ferramentes d’investigació de la funció d’un gen particular, açò és, l’anàlisis d’interaccions genètiques. Dins dels organismes, generalment l'informació genètica se troba en els cromosomes, i està representada en l’estructura química de molècules d’ADN particulars.

Els gens codifiquen l’informació necessària per a sintetisar proteïnes, que a la vegada, jugen un gran paper influint (encara que, en molts cassos, no lo determinen completament) en el fenotip final de l’organisme.

Els gens codifiquen l’informació necessària per a sintetisar proteïnes, que a la vegada, jugen un gran paper influint (encara que, en molts cassos, no lo determinen completament) en el fenotip final de l’organisme.

Un dels pilars fonamentals de la ecologia és estudiar el fluix d’energia que es propaga a través de la ret tròfica, des dels productors primaris fins als consumidors i detritívors, perdent calitat dita energia en el procés al dissipar-se en forma de calor. La principal aportació d’energia als ecosistemes és l’energia provinent del [[sol]], pero les plantes (en ecosistemes terrestres, o les algues en els aquàtics) tenen una eficiència fotosintètica llimitada, al igual que els herbívors i els carnívors tenen una eficàcia heterotròfica. Esta és la raó per la qual un ecosistema sempre podrà mantindre un major número i quantitat de herbívors que de carnívors, i és per lo que es coneix a les rets tròfiques també com "piràmides", i és per això que els ecosistemes tenen una capacitat de carrega llimitada (i la mateixa raó per la que es necessita molt més territori per a produir carn que vegetals).

Un dels pilars fonamentals de la ecologia és estudiar el fluix d’energia que es propaga a través de la ret tròfica, des dels productors primaris fins als consumidors i detritívors, perdent calitat dita energia en el procés al dissipar-se en forma de calor. La principal aportació d’energia als ecosistemes és l’energia provinent del [[sol]], pero les plantes (en ecosistemes terrestres, o les algues en els aquàtics) tenen una eficiència fotosintètica llimitada, al igual que els herbívors i els carnívors tenen una eficàcia heterotròfica. Esta és la raó per la qual un ecosistema sempre podrà mantindre un major número i quantitat de herbívors que de carnívors, i és per lo que es coneix a les rets tròfiques també com "piràmides", i és per això que els ecosistemes tenen una capacitat de carrega llimitada (i la mateixa raó per la que es necessita molt més territori per a produir carn que vegetals).

Els sistemes ecològics s’estudien a diferents nivells, des d’individuals i poblacionals (encara que en cert modo pot parlar-se d’una "ecologia dels gens", infraorganísmica), fins als ecosistemes complets i la biosfera, existint algunes hipòtesis que postulen que esta última podria considerar-se en cert modo un "supraorganisme" en capacitat d’homeostasis. La ecologia és una ciència multidisciplinar i fa us de moltes atres branques de la ciència, al mateix temps que permet aplicar alguns dels seus anàlisis ad atres disciplines: en teoria de la comunicació es parla d'Ecologia de la informació, i en marketing s'estudien els niches de mercat. Existix inclús una branca del pensament econòmic que sosté que l'economia es un sistema obert que deu ser considerat com a part integrant del sistema ecològic global.

Els sistemes ecològics s’estudien a diferents nivells, des d’individuals i poblacionals (encara que en cert modo pot parlar-se d’una "ecologia dels gens", infraorganísmica), fins als ecosistemes complets i la biosfera, existint algunes hipòtesis que postulen que esta última podria considerar-se en cert modo un "supraorganisme" en capacitat d’homeostasis. La ecologia és una ciència multidisciplinar i fa us de moltes atres branques de la ciència, al mateix temps que permet aplicar alguns dels seus anàlisis ad atres disciplines: en teoria de la comunicació es parla d'Ecologia de l'informació, i en marketing s'estudien els niches de mercat. Existix inclús una branca del pensament econòmic que sosté que l'economia es un sistema obert que deu ser considerat com a part integrant del sistema ecològic global.

La etologia, per atra part, estudia el comportament animal (en particular d'animals socials com els insectes socials, els cànits o els primats), i de vegades es considera una branca de la zoologia. Els etòlecs s'han ocupat, a la llum dels processos evolutius, del comportament i la comprensió del comportamento segon la teoria de la selecció natural. En cert sentit, el primer etòlec modern fon Charles Darwin, en el seu llibre L'expressió de les emocions en els animals i hòmens va influir a molts etòlecs posteriors al sugerir que certes senyes del comportament podrien estar subjectes a la mateixa pressió selectiva que atres senyes merament físiques.

La etologia, per atra part, estudia el comportament animal (en particular d'animals socials com els insectes socials, els cànits o els primats), i de vegades es considera una branca de la zoologia. Els etòlecs s'han ocupat, a la llum dels processos evolutius, del comportament i la comprensió del comportamento segon la teoria de la selecció natural. En cert sentit, el primer etòlec modern fon Charles Darwin, en el seu llibre L'expressió de les emocions en els animals i hòmens va influir a molts etòlecs posteriors al sugerir que certes senyes del comportament podrien estar subjectes a la mateixa pressió selectiva que atres senyes merament físiques.