Canvis

La historia d''''Itàlia''' es a lo millor la més important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El país ha segut anfitrio de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobàt numerosos yaciments arqueologics en distintes regions: [[Lacio]], [[Sicilia]], [[Toscana]], [[Umbria]] i [[Basilicata]]. Despres de la Magna [[Grecia]], la civilisacio etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el [[Mediterraneu]] per molts sigles, tras la seua caiguda naixque '''Itàlia''' com estat (Odoacro proclamà rei de Itàlia) aplegaren el humanisme medieval i el Renaiximent, que ajudà en la formacio de la filosofia i el art europeu. La ciutat de [[Roma]] conte alguns dels eixemplars d'estil barroc més importants de tota [[Europa]].

La historia d''''Itàlia''' es a lo millor la més important pa el desenroll de la cultura i societat del area mediterranea i de la cultura occidental com un tot. El país ha segut anfitrio de moltes activitats humanes en temps prehistorics, d'aci que s'han trobàt numerosos yaciments arqueologics en distintes regions: [[Lacio]], [[Sicilia]], [[Toscana]], [[Umbria]] i [[Basilicata]]. Despres de la Magna [[Grecia]], la civilisacio etrusca i especialment el imperi romà, que va vindre a dominar el [[Mediterraneu]] per molts sigles, tras la seua caiguda naixque '''Itàlia''' com estat (Odoacro proclamà rei de Itàlia) aplegaren el humanisme medieval i el Renaiximent, que ajudà en la formacio de la filosofia i el art europeu. La ciutat de [[Roma]] conte alguns dels eixemplars d'estil barroc més importants de tota [[Europa]].

Entre els sigles XIV i XVI, '''Itàlia''' no era una unitat politica, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la Republica de [[Venecia]], la Republica de [[Florencia]] o la Republica de [[Genova]]. En torn a la ciutat de [[Roma]] els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Napols, posteriorment conformant de la [[Corona d'Aragó|Corona d'Arago]] i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentacio, fon escenari dels interesos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Sucesio Espanyola, el conflicte hispano-austriac per les posesions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleoniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del [[sigle XIX]], sigle en elq ue va apareixer el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Itàlia, materialisà el 17 de març de [[1861]], quan els estats de la peninsula italica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Itàlia, el qual seria organisàt per el monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, hasda entonces gobernant en Piamonte i rei de [[Cerdenya]]. L'artifiç de la unificacio italiana, sin embarc, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. [[Roma]], per sa part, se va mantindre separà del rest de Italia baix el mandàt del Papa i no fon part del reine de '''Itàlia''' hasda el 20 de setembre de [[1870]], data final de la unificacio italiana, despres fon fet un plebiscit en el canal se trià a [[Roma]] com la capital de dit Regne. El [[Vaticà]] és un enclau independent rodejat completament per '''Itàlia''', al igual que [[San Marí]].

Entre els sigles XIV i XVI, '''Itàlia''' no era una unitat politica, fragmentà en multiples estats. En el nort existien les ciutats com la Republica de [[Venecia]], la Republica de [[Florencia]] o la Republica de [[Genova]]. En torn a la ciutat de [[Roma]] els Estats Pontificis, i al sur el Regne de Napols, posteriorment conformant de la [[Corona d'Aragó|Corona d'Arago]] i per tant de la Monarquia Hispanica. Degut a la seua fragmentacio, fon escenari dels interesos de les potencies europees durant els sigles XVI, XVII i XVIII, tals com les Guerres italianes, la Guerra de Sucesio Espanyola, el conflicte hispano-austriac per les posesions napolitanes, aixina com les guerres revolucionaries franceses i napoleoniques. Encara hague conflictes durant la primera mitat del [[sigle XIX]], sigle en elq ue va apareixer el sentiment nacionaliste italià que desembocarà en l'Unificacio d'Itàlia, materialisà el 17 de març de [[1861]], quan els estats de la peninsula italica i les Dos Sicilies se varen unir formant el Regne d'Itàlia, el qual seria organisàt per el monarca Victor Manuel II, de la dinastia Saboya, hasda entonces gobernant en Piamonte i rei de [[Cerdenya]]. L'artifiç de la unificacio italiana, sin embarc, fon el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap del rei. [[Roma]], per sa part, se va mantindre separà del rest de Italia baix el mandàt del Papa i no fon part del reine de '''Itàlia''' fins al 20 de setembre de [[1870]], data final de la unificacio italiana, despres fon fet un plebiscit en el canal se trià a [[Roma]] com la capital de dit Regne. El [[Vaticà]] és un enclau independent rodejat completament per '''Itàlia''', al igual que [[San Marí]].

La dictadura fascista de Benito Mussolini ocurrida en [[1922]] llevó a Itàlia a una alianza en l'Alemanya nazi i l'Imperi del [[Japó]], lo que la condujo a la derrota de '''Itàlia''' tras la [[Segona Guerra Mundial]]. Durante el transcurso de esta guerra y en los años posteriores, miles de italianos emigraron fuera del país teniendo como destino principalmente [[América]], [[França]] y [[Alemanya]].

La dictadura fascista de Benito Mussolini ocurrida en [[1922]] llevó a Itàlia a una alianza en l'Alemanya nazi i l'Imperi del [[Japó]], lo que la condujo a la derrota de '''Itàlia''' tras la [[Segona Guerra Mundial]]. Durante el transcurso de esta guerra y en los años posteriores, miles de italianos emigraron fuera del país teniendo como destino principalmente [[América]], [[França]] y [[Alemanya]].

Los Tratados de [[Roma]] de [[1957]] firmados por seis países europeos han hecho de Itàlia uno de los miembros fundadores de la [[Unió Europea]].[1

Los Tratados de [[Roma]] de [[1957]] firmados por seis países europeos han hecho de Itàlia uno de los miembros fundadores de la [[Unió Europea]].[1

El 2 de juny de [[1946]], un referendum sobre la monarquia va establir la republica com sistema de govern italià, adoptant el país una nova constitucio el 1 de igner de [[1948]]. Els membres de la familia real foren portats al exili, per sa relacio en el regim fasciste, hasda el 10 de novembre de [[2003]], quan pogueren regresar a '''Itàlia''' graies a la modificacio de la constitucio per el parlament italià.

El 2 de juny de [[1946]], un referendum sobre la monarquia va establir la republica com sistema de govern italià, adoptant el país una nova constitucio el 1 de igner de [[1948]]. Els membres de la familia real foren portats al exili, per sa relacio en el regim fasciste, fins al 10 de novembre de [[2003]], quan pogueren regresar a '''Itàlia''' graies a la modificacio de la constitucio per el parlament italià.

Els Tratats de [[Roma]] de [[1957]] firmats per sis paíssos europeus han fet de '''Itàlia''' u dels membres fundadors de l'[[Unió Europea|Unio Europea]].

Els Tratats de [[Roma]] de [[1957]] firmats per sis paíssos europeus han fet de '''Itàlia''' u dels membres fundadors de l'[[Unió Europea|Unio Europea]].

'''Itàlia''' és un país molt homogeneu tant llingüistica com religiosament, pero es divers cultural, economica i politicament. Itàlia te la quinta major densitat poblacional en [[Europa]], en un promig de 198 persones per kilometro quadràt.

'''Itàlia''' és un país molt homogeneu tant llingüistica com religiosament, pero es divers cultural, economica i politicament. Itàlia te la quinta major densitat poblacional en [[Europa]], en un promig de 198 persones per kilometro quadràt.

A partir dels [[anys xixanta]] del [[sigle XX]] la poblacio italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer hasda el 0,0% de la mija anual entre [[1985]]-[[1990]]: el descens de la tasa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que hasda llavors habia fet d'Itàlia una de les majors reserves de ma d'obra d'[[Europa]] i [[Amèrica]]. Itàlia pasà a convertirse en un punt de aplegà d'inmigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratories internes, en un moviment masiu de poblacio del Sur cap [[Roma]] i el Nort industrialisàt ([[Turin]], [[Milà]], [[Genova]], [[Florencia]] i [[Bolonia]]), pero no fea el norest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentracio de la poblacio italiana e els nucleus urbans (69% de poblacio urbana) ha generàt una ret homogenea de grans ciutts, que desempenyen el paper de centres regionals ([[Napols]], [[Turin]], [[Palermo]], [[Genova]], [[Bolonia]] i [[Florencia]]), en dos destacats nucleus a nivell nacional; [[Roma]], la capital politica, i [[Milà]], la capital economica.

A partir dels [[anys xixanta]] del [[sigle XX]] la poblacio italiana experimentà un canvi en el seu ritme de creiximent, que va decreixer fins al 0,0% de la mija anual entre [[1985]]-[[1990]]: el descens de la tasa de mortalitat fon acompanyat per un descens considerable que hasda llavors habia fet d'Itàlia una de les majors reserves de ma d'obra d'[[Europa]] i [[Amèrica]]. Itàlia pasà a convertirse en un punt de aplegà d'inmigrants del Tercer mon, pero sobre tot, se establiren importants corrents migratories internes, en un moviment masiu de poblacio del Sur cap [[Roma]] i el Nort industrialisàt ([[Turin]], [[Milà]], [[Genova]], [[Florencia]] i [[Bolonia]]), pero no fea el norest, que encara era molt pobre, que no ha fet sino radicalisar les diferencies entre el nort i el sur. La concentracio de la poblacio italiana e els nucleus urbans (69% de poblacio urbana) ha generàt una ret homogenea de grans ciutts, que desempenyen el paper de centres regionals ([[Napols]], [[Turin]], [[Palermo]], [[Genova]], [[Bolonia]] i [[Florencia]]), en dos destacats nucleus a nivell nacional; [[Roma]], la capital politica, i [[Milà]], la capital economica.

Els grups minoriaris son chicotets, sent el major d'estos el de parla alemana en el Tirol del Sur (segon el cens de [[1991]], la poblaico se troba composta per 287.503 persones de parla alemana i solament 116.914 de parla italiana) i els eslovens alrededor del [[Trieste]].

Els grups minoriaris son chicotets, sent el major d'estos el de parla alemana en el Tirol del Sur (segon el cens de [[1991]], la poblaico se troba composta per 287.503 persones de parla alemana i solament 116.914 de parla italiana) i els eslovens alrededor del [[Trieste]].