Llínea 3: |
Llínea 3: |
| == Nació en Espanya == | | == Nació en Espanya == |
| {{AP|Nacionalismes d'Espanya}} | | {{AP|Nacionalismes d'Espanya}} |
− | La evolució social i política d'[[Europa]] cap a finals del [[sigle XIX]] fa eclosionar en [[Espanya]] multitut d emoviments nacionalistse, la majoria d'ells bassats en raons històriques, culturals i llingüístiques (per eixemple, en contraposició en [[Suïssa]]). Tal és el cas especialment del [[País Vasc]], [[Catalunya]], [[Galícia]] i la [[Comunitat Valenciana]], i en part [[Andalusia]], dels quals els seus moviments nacionalistes sorgiren a fins del sigle XIX i s'acrecentaren especialment després de la dictadura de [[Francisco Franco]] en el sorgiment de la democràcia (vore [[Nacionalismes d'Espanya]]). | + | La evolució social i política d'[[Europa]] cap a finals del [[sigle XIX]] fa eclosionar en [[Espanya]] multitut d emoviments nacionalistse, la majoria d'ells bassats en raons històriques, culturals i llingüístiques (per eixemple, en contraposició en [[Suïssa]]). Tal és el cas especialment del [[País Vasc]], [[Catalunya]], [[Galícia]] i la [[Comunitat Valenciana]], i en part [[Andalusia]], dels quals els seus moviments nacionalistes sorgiren a finals del sigle XIX i s'incrementaren especialment després de la dictadura de [[Francisco Franco]] en el sorgiment de la democràcia. |
| | | |
| === Constitució de 1978 === | | === Constitució de 1978 === |
− | Esta Constitució se fondamenta, i aixina se reflexa en el seu artícul 3, en la indisoluble unitat de l'estat Espanyol, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i del mateix modo reconeix i garantix el dret a la autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles, com s'amplia a constinuació: | + | Esta Constitució se fondamenta, i aixina se reflexa en el seu artícul 3, en la indissoluble unitat de l'estat Espanyol, pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i del mateix modo reconeix i garantix el dret a la autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles, com s'amplia a continuació: |
| | | |
− | * El '''País Vasc''', especialment en bas en el eusquera, la llengua històrica de la regió (aglutinant i ergativa), més antiga que les llengües indoeuropees i inclús aillada, descriu en el seu estatut d'autonomia en vigor al País Vasc com a una nacinalitat en el Estat Espanyol: | + | * El '''País Vasc''', especialment en base en el eusquera, la llengua històrica de la regió (aglutinant i ergativa), més antiga que les llengües indoeuropees i inclús aillada, descriu en el seu estatut d'autonomia en vigor al País Vasc com a una nacinalitat en el Estat Espanyol: |
| | | |
| "El Poble Vasc o Euskal Herria, com a expressió de la seua nacionalitat, i per a accedir al seu autogovern, se constituix en Comunitat Autònoma dins de l'Estat espanyol baix la denominació d'Euskadi o País Vasc", (en la llengua vasca i el castellà com a llengües oficials). | | "El Poble Vasc o Euskal Herria, com a expressió de la seua nacionalitat, i per a accedir al seu autogovern, se constituix en Comunitat Autònoma dins de l'Estat espanyol baix la denominació d'Euskadi o País Vasc", (en la llengua vasca i el castellà com a llengües oficials). |
Llínea 20: |
Llínea 20: |
| * Les '''Illes Canàries''', per sa part, foren reconegudes com a nacionalitat a través de la reforma del seu Estatut de [[1996]]. | | * Les '''Illes Canàries''', per sa part, foren reconegudes com a nacionalitat a través de la reforma del seu Estatut de [[1996]]. |
| | | |
− | * El [[Regne de Valéncia]] se reconeix aiximateix com a nacionalitat en el seu estatut d'autonomia: | + | * El [[Regne de Valéncia]] se reconeix aixina mateix com a nacionalitat en el seu estatut d'autonomia: |
| | | |
− | "1. El poble valencià [...] com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en el eixercici del dret d'autogovern que la Constitució Espanyola reconeix a tota nacionaltat, en la denominació de [[Comunitat Valenciana]]." | + | "1. El poble valencià [...] com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica i en el eixercici del dret d'autogovern que la Constitució Espanyola reconeix a tota nacionalitat, en la denominació de [[Comunitat Valenciana]]." |
| | | |
− | En el eusquera (llengua prerromana), el [[valencià]], el [[gallec]] i el [[català]] (llengües romances) com a llengues pròpies oficials, respectívament, junt en el [[castellà]], oficial en tot l'Estat espanyol, com apareix en la Constitució espanyola de [[1978]], que reconeix en el Artícul 2 del Títul Preliminar la existència de diverses nacionalitats espanyoles, part d'una "Nació espanyola indisoluble": | + | En el eusquera (llengua prerromana), el [[valencià]], el [[gallec]] i el [[català]] (llengües romances) com a llengues pròpies oficials, respectivament, junt en el [[castellà]], oficial en tot l'Estat espanyol, com apareix en la Constitució espanyola de [[1978]], que reconeix en el Artícul 2 del Títul Preliminar la existència de diverses nacionalitats espanyoles, part d'una "Nació espanyola indisoluble": |
| | | |
| "La Constitució se fondamenta en la indisoluble unitat de la ''Nació espanyola'', pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles." | | "La Constitució se fondamenta en la indisoluble unitat de la ''Nació espanyola'', pàtria comú i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes elles." |