2648
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Andorra te mes de 60 llacs. Els mes representatius son el llac de Juclar, del qual la seua superficie es la mes extesa de tots els llacs del Principat en 21 hectarees i que, durant l'epoca estival i per la conseqüent falta d'auia, pot avitarse com tres llacs diferents, encara que en realitat es el mateix, el llac de l'Illa en 13 hectarees, el estany d'Engolasters en 7 hectarees i els tres llacs de Tristaina.
Andorra te mes de 60 llacs. Els mes representatius son el llac de Juclar, del qual la seua superficie es la mes extesa de tots els llacs del Principat en 21 hectarees i que, durant l'epoca estival i per la conseqüent falta d'auia, pot avitarse com tres llacs diferents, encara que en realitat es el mateix, el llac de l'Illa en 13 hectarees, el estany d'Engolasters en 7 hectarees i els tres llacs de Tristaina.
== Economia ==
[[Image:Edifici mes alt andorra.jpg|thumb|right|[[Edifici]] mes alt d'Andorra.]]
El [[turisme]] proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i es el soste principal de la economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, atraigudes per la seua condicio de parais fiscal, les seues estacions d'esqui i el diferencial de preus en el comerç respecte dels paisos veins, encara que este ultim s'ha erosionàt recentment mentres les economies franceses i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat mes amplia de bens i tarifes mes baixes. En lo any 2005, el pais va recivir a 11.049.490 visitants dels quals 2.418.409 eren turistes i 8.631.081 excursionistes. Del total de visitants, el 57,25% eren espanyols, el 39,8% franceses i soles un 3,0% vinien d'atres paisos.
El sector financier tambe contribuix sustancialment a la economia. La produccio agricola està llimità -soles el 2% de la terra es cultivable- plantantse tabac en la casi totalitat dels seus camps i la major part dels aliments tenen que ser importats. La principal activitat ganadera es la criança de vaques. La manufactura consistix, principalment, en cigarrets, purs i mobles. Molts ingresos provenen tambe de la venta de sagells postals.
Andorra no es un membre de ple dret en la [[Unió Europea|Unio Europea]], pero goja d'una relacio especial i es tratàt com si fora part d'ella per al comerç de bens manufacturats (exonerats d'impostos) i com no membre d ela UE per als productes agricoles.
Els gravamens estan dividits en:
*Dret aduaner:
**Tasa sobre el consum. Aplicàt sobre els productes agricoles importats.
**Drets d'importacio. Aplicàt sobre els productes industrials importats.
*Dret fiscal nacional:
**Impost de Mercancies Indirecte (IMI). Impost que grava la produccio e importacio de productes procedents de la Unio Europea.
**Impost sobre la prestacio de servicis bancaris i financiers.
**Impost indirecte sobre la presentacio de servicis empresarials i profesionals (ISI).
**Impost indirecte sobre la produccio interna (IPI).
**Impost sobre les activitats comercials (IAC).
**Impost sobre les transmisions patrimonials inmobiliaries.
**Tasa en rao del servici de fe publica notarial.
*Canons:
**Sobre el consum d'[[electricitat]] i telefono.
**Tasa sobre la tenencia de vehiculs.
**Tasa de la Oficina de Marques.
**Tases judicials
**Tasa sobre el joc del bingo.
*Tases i tributs comunals:
**Impost sobre la radicacio d'activitats comercials, empresarials i profesionals.
**Impost sobre la propietat inmobiliaria edificà.
**Impost de resistencia (foc i lloc).
=== Mercàt Laboral ===
Tradicionalment Andorra fon un pais agricola i ganader encara que, desde la decada dels 50, el sector primari ha anat perguent importancia. En el sector secundari predominen les industries de transformacio e industries primaries. Actualment el sector terciari representa el 80% del PIB de Andorra. En uns 270 hotels, 400 restaurants i numerosos comerços, el turisme gasta a una gran proporcio de la poblacio activa.
=== Moneda ===
Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, desde el 1 de giner de 2002 s'utilisa el euro com moneda de facte.
Anterorment a l'entrà d'una moneda unica europea, els presupostos estatals s'elaboraben en pesetes, encara que comercialment tambe s'usava el franco frances. Excepcionalment s'ha emitit una moneda propia sinse valor llegal, el diner. A diferencai d'atres menuts estats europeus que usen el euro, Andorra no emitix els seus propis euros. En octubre de 2004, les negociacions entre Andorra i la UE s'iniciaren sobre un acort que, probablement, li permeta emitir les seues propies monedes.
== Demografia ==
=== Poblacio ===
La poblacio estimà d'Andorra en 2007 era de 83.137 habitants, dels quals 39.441, es a dir el 36,6%, tenien la nacionalitat andorrana; 27.476 la nacionalitat espanyola, 5.200 la nacionalitat francesa, 13.519 la portuguesa i 6.501 atra. En 1998, ultima data de la que se te informacio, de tots els habitants en nacionalitat andorrana, soles el 53,1% havien naixcut en Andorra. El numero total de ciutadans andorrans ha creixcut significativament en els ultims deu anys: en 1998, soles representaven el 24,5% de la poblacio total. En l'actualitat, ya son majoria relativa. Per el contrari, el numero absolut de ciutadans espanyols en 2007 era llaugerament menor que el numero de 1998, pero el seu percentage en respecte de la poblacio total ha disminuit significativament del 48,4% al 32,8%, i hui constituixen la primera minoria del pais.
En quant a les parroquies, la mes poblà es Andorra la Vella,en una poblacio estimà de 24.574 habitants en 2007. La parroquia manco poblà era Ordino, en soles 3.685 habitants. La poblacio de Canillo tenia 5.442 habitants, la de Encamp 14.029, la de La Massana 9.357, la de Sant Julià de Lòria 9.595, i la de Escaldes.Engordany 16.475, la segon parroquia mes poblà del pais. Canillo es la parroquia de mes rapit creiximent demografic.
La tasa de creiximent andorrana es mes alta que les tases de la majoria dels estats europeus, en 2008 s'estimava en el 1,9% anual. Esta tasa de creiximent demografic es deguda a una tasa de natalitat estimà en 2008 de 10,59 per cada 1.000 habitants, una tasa de mortalitat de 5,59 per cada 1.000 habitants, i una altisima tasa neta de migracio de 14 migrants per cada 1000 habitants. La tasa de creiximent anual habia aplegàt a un maxim historic de 7,7% anual en 2003, seguida del 6,3% en 2004. La esperança de vida dels andorrans es la segona mes alta del mon, estimà en 82,7 anys (80,4 per als homens i 85,1 per a les dones). La tasa de fertitilitat es de 1,32 fills per dona. En quant a la piramide d'edats, el 15,5% dels andorrans en 2008 tenien menos de 14 anys, el 72,5% entre 15 i 64 anys, i el 12% tenien 65 o mes anys. La mija d'edat dels residents andorrans es de 38,9 anys.
Degut a una politica voluntaria de caracter restrictiu per a adquirir lanacionalitat, la poblacio de nacionalitt andorrana constituix una minoria, sent soles el 36,6% del total. El grup mes gran d'extrangers es el dels espanyols (33,0%), i en portuguesos (16,3%) i francesos (6,3%) com els atres grups principals. El restant 7,8% pertany a atres nacionalitats. Els ciutadans que no disponen de la nacionalitat andorrana son majoritaris pero no tenen dret a vot, i tampoc poden ser presidents ni poseir mes del 33% del capital social d'una empresa privà.
=== Llengües ===
La llengua propia, nacional i oficial d'Andorra es el [[llengua catalana|catala]]. La realitat llingüistica d'Andorra es el resultat de la gran transformacio demografica que ha vivit el pais desde la segon mitat del sigle XX: en 1940 les persones extrangeres residents en el pais representen soles el 17%; en 1989 representaven el 75,7/ -maxim historic- i en 2007 son alrededor del 65%. Degut a este fenomen, a pesar de que el catala es la llengua oficial, el espanyol i el frances son llengües d'us significativament.