2648
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 117:
Llínea 117: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
=== Administracio publica ===
=== Administracio publica ===
Els comuns son organs de representacio i administracio civil de les parroquies, equivalents als ajuntaments.
Els comuns son organs de representacio i administracio civil de les parroquies, equivalents als ajuntaments.
== Organisacio Territorial ==
=== Parroquies ===
[[Image:Parroquies andorra.png|thumb|right|Parroquies d'Andorra.]]
Andorra es dividix territorialment en set parroquies, primer i unic nivell politic-administratiu del pais. Encara aixina, hi han subdivions territorials: les parroquies d'Ordino, La Massana i Sant Julià de Lòria es dividixen en quarts i la parroquia de canillo en veïnats. Les parroquies prenen el nom de sa capital.
Les parroquies tenen una funcio civil i, al mateix temps, eclesiastica. Com jurisdiccio civil, estan gobernaes per els comuns, organs de representacio i administracio de les parroquies. Son corporacions publiques en personalitat juridica i potestat normativa local. Els comuns s'encarreguen d'aprobar i eixecutar el presupost comunal, i gestionen els bens de propietat comunal. Els seus membres se trien cada quatre anys per sufragi universsal i incluixen un consul major, un consul menor i entre 8 i 14 consellers comunals. El sistema administratiu d'Andorra permet que els comuns poguen presentar proyectes de la llei al Consell General d'Andorra.
L'orde protocolari es:
*[[Canillo]]. Parroquia mes extesa del pais.
*[[Encamp]]. Parroqua en el cor del pais.
*[[Ordino]]. Parroquia mes al nort del pais.
*[[La Massana]].
*[[Andorra la Vella]]. Parroquia mes poblà, de la qual la seua ciutat principal es la capital del pais.
*[[Sant Julià de Lòria]]. Parroquia mes al sur del pais (frontera espanyola, A.C.A).
*[[Escaldes-Engordany]]. Parroquia mes recent (formà en 1978).
== Geografia ==
[[Image:Mapa Andorra.png|thumb|right|Mapa d'Andorra.]]
[[Image:Vista satelit andorra.png|thumb|right|Vista satelital d'Andorra.]]
Lasuperficia d'Andorra, enclobà en la Peninsula Iberica, es de 468 km2, sent un pais montanyos, en 65 pics de mes de 2.500 m d'altitut. La montanya mes alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels [[Pirineus]], enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una regio d'escarpats pics montanyosos i estrets valls per on fluixen numerosos cursos d'aigua que s'unixen per a formar els diferents rius principals. Hi han grans extensions boscoses de pins i abedulls degut al clima mediterraneu d'alta montanya del que goja el pais.
=== Clima ===
Andorra conta en un clima mediterraneu d'alta montanya, en el que les temperatures en hivern son fredes i en estiu, suaus. Se produixen variacions en el clima depenent de l'altitut i la orientacio. El Principat te un percentage elevàt de dies solejats i el clima es sec.
La mija de les minimes anuals es de -2ºC i la de les maximes es de 24ºC. Al atardecer es quan hi han mes precipitacions excepte en hivern que son, sobre tot, de neu.
=== Relleu ===
Este chicotet paisse caracterisa per els seus caps de materials paleozoics, que s'eleven per damunt dels 2.600 m i culminen a 2.942 m prop del Pla de l'Estany en la frontera hispano-francesa. L'activitat humana es centra en el vall transversal norest-suroest, que a partir del Puerto de Envalira (2.407 m) descen hasda els 840 m, quan el riu Valira entra en Espanya.
=== Vegetacio ===
Els boscs ocupen 2/5 del territori, segon tres pisos altitudinals; hasda els 1.200 m, carrasques i roures, hasda els 1.600-1.700 m predomina el pi silvestre i hasda els 2.200-2.300 m abunda el pi negre, sustituit en els caps per els prats alpins.
=== Hidrografia ===
Existixen tres rius principals en este pais, que fan una forma de Y. El Valira de Orient naix en la part mes oriental del pais, te un recorregut de 23 km i pasa per les ciutats de Canillo i Encamp, confluient en el riu Valira del Nort, el qual naix en els llacs de Tristaina, te un reocorregut de 14 km i pasa per la ciutat d'Ordina i La Massana per a finalment, en la ciutat d'Escaldes-Engordany, confluir abdos rius i formar el riu princpal, el Gran Valira, en un recorregut de 11,6 km i un caudal anual mig de 13 m3 cubics per segon. Este ultim, es un descens cap al sur, acaba desembocant en el riu Segle que, al mateix temps, desemboca en el Ebre.
Andorra te mes de 60 llacs. Els mes representatius son el llac de Juclar, del qual la seua superficie es la mes extesa de tots els llacs del Principat en 21 hectarees i que, durant l'epoca estival i per la conseqüent falta d'auia, pot avitarse com tres llacs diferents, encara que en realitat es el mateix, el llac de l'Illa en 13 hectarees, el estany d'Engolasters en 7 hectarees i els tres llacs de Tristaina.