Canvis

1 byte afegit ,  16:48 7 jun 2013
m
Text reemplaça - 'ultim' a 'últim'
Llínea 52: Llínea 52:  
Dos anys abans de la seua mort, Verne acceptà la presidència del grup d'[[esperanto]] d'Amiens i es comprometé a escriure un llibre, en el que este idioma jugara un paper important. El llibre en qüestió, L'impressionant aventura de la missió Barsac, no pogué ser acavat per ell i quan es publicà, s'havia eliminat tota referència a l'[[esperanto]].
 
Dos anys abans de la seua mort, Verne acceptà la presidència del grup d'[[esperanto]] d'Amiens i es comprometé a escriure un llibre, en el que este idioma jugara un paper important. El llibre en qüestió, L'impressionant aventura de la missió Barsac, no pogué ser acavat per ell i quan es publicà, s'havia eliminat tota referència a l'[[esperanto]].
   −
El 24 de març de 1905, malalt de diabetis des de fea anys, Verne morí en sa casa, en el bulevar Longueville 44 (actualment bulevar Julio Verne). Fon soterrat en el cementeri de La Madeleine, ubicat al noroest d'Amiens, i a on en la tomba es representa a Verne emergint del sepulcre, obra de l'escultor Albert Roce. El seu fill Michel Verne supervisà la publicació de les seues ultimes noveles [[L'invasió del mar]] i [[El far del fi del mon]]. La serie Viages extraordinaris continuà durant un lapsus prolongat al mateix ritme de dos volumens a l'any. Posteriorment es descobrí que Michel havia realisat extensos canvis (El secret de Wilhelm Storitz, Els nàufrecs del Jonathan) o versions completament noves d'estes histories (L'etern Adam (1910) i L'impressionant aventura de la missió Barsac (1919)), les versions originals nose publicaren fins a finals del [[segle XX]].
+
El 24 de març de 1905, malalt de diabetis des de fea anys, Verne morí en sa casa, en el bulevar Longueville 44 (actualment bulevar Julio Verne). Fon soterrat en el cementeri de La Madeleine, ubicat al noroest d'Amiens, i a on en la tomba es representa a Verne emergint del sepulcre, obra de l'escultor Albert Roce. El seu fill Michel Verne supervisà la publicació de les seues últimes noveles [[L'invasió del mar]] i [[El far del fi del mon]]. La serie Viages extraordinaris continuà durant un lapsus prolongat al mateix ritme de dos volumens a l'any. Posteriorment es descobrí que Michel havia realisat extensos canvis (El secret de Wilhelm Storitz, Els nàufrecs del Jonathan) o versions completament noves d'estes histories (L'etern Adam (1910) i L'impressionant aventura de la missió Barsac (1919)), les versions originals nose publicaren fins a finals del [[segle XX]].
    
En 1863, Verne havia escrit una novela cridada [[Paris en elsegle XX]] al voltant d'un jove que viu en un mon de rascacels de cristal, trens d'alta velocitat, automòvils de gas, calculadors i una xàrcia mundial dec omunicacions, pero que no pot alcançar la felicitat i es dirigix a un tràgic fi. Hetzel pensà que el pessimisme d'esta novela danyaria la promissòria carrera de Verne i sugerí que esperara vint anys per a publicar-la. Este guardà el manuscrit en una caixa forta, a on fon «descoberta» per el seu besnet en 1989 i publicada en 1994.
 
En 1863, Verne havia escrit una novela cridada [[Paris en elsegle XX]] al voltant d'un jove que viu en un mon de rascacels de cristal, trens d'alta velocitat, automòvils de gas, calculadors i una xàrcia mundial dec omunicacions, pero que no pot alcançar la felicitat i es dirigix a un tràgic fi. Hetzel pensà que el pessimisme d'esta novela danyaria la promissòria carrera de Verne i sugerí que esperara vint anys per a publicar-la. Este guardà el manuscrit en una caixa forta, a on fon «descoberta» per el seu besnet en 1989 i publicada en 1994.
121 173

edicions