Canvis

En 1863 trava amistat en l'aventurer, periodiste i fotógraf Felix Tournachon. En ell investiga els avanços que se'ls podria fer a estos aparats volants, els que descriu en [[Cinc semanes en globo]]. Felix ho recomana a Hetzel, amo del "Magasin d’Éducation et de Récréation" (magasim d'ilustració i recree), qui li publica la primera entrega del folletí. Degut a l'èxit d'esta obra l'amo de la revista li oferix un contracte per vint anys a vint mil francs anuals (una menuda fortuna per a eixa epoca). En 1863, a arraïl de l'èxit de la seua tercera novela, viaja a [[Estats Units]] en un cicle de conferencies en el seu germà Paul Verne. Dos anys després publica l'historia d'un viage a la Lluna en dos parts: [[De la Terra a la Lluna]] i [[Al voltant de la Lluna]]. Un dels personages, l'intrèpit francés Michel Ardán —anagrama de Felix Tournachon—es un viu retrat del seu volgut amic. L'atre, Impey Barbicane, està basat en el caràcter del president estadounidenc [[Abraham Lincoln]], assessinat a principis d'eixe mateix any.

En 1863 trava amistat en l'aventurer, periodiste i fotógraf Felix Tournachon. En ell investiga els avanços que se'ls podria fer a estos aparats volants, els que descriu en [[Cinc semanes en globo]]. Felix ho recomana a Hetzel, amo del "Magasin d’Éducation et de Récréation" (magasim d'ilustració i recree), qui li publica la primera entrega del folletí. Degut a l'èxit d'esta obra l'amo de la revista li oferix un contracte per vint anys a vint mil francs anuals (una menuda fortuna per a eixa epoca). En 1863, a arraïl de l'èxit de la seua tercera novela, viaja a [[Estats Units]] en un cicle de conferencies en el seu germà Paul Verne. Dos anys després publica l'historia d'un viage a la Lluna en dos parts: [[De la Terra a la Lluna]] i [[Al voltant de la Lluna]]. Un dels personages, l'intrèpit francés Michel Ardán —anagrama de Felix Tournachon—és un viu retrat del seu volgut amic. L'atre, Impey Barbicane, està basat en el caràcter del president estadounidenc [[Abraham Lincoln]], assessinat a principis d'eixe mateix any.

Existixen varis pareguts en el primer verdader viage a la Lluna, de l'Apolo 8 en 1968: en la nau viagen tres astronautes, [[Estats Units]] es el promotor i productor de l'ardit, desagarren des de l'estat de [[Florida]],escapen de la gravetat terrestre a 11 KM per segon, requerixen de 150 hores deviage per a aplegar a la Lluna, no aterrisen allí sino que donen varies orbites al voltant i retornen a la Terra.

Existixen varis pareguts en el primer verdader viage a la Lluna, de l'Apolo 8 en 1968: en la nau viagen tres astronautes, [[Estats Units]] es el promotor i productor de l'ardit, desagarren des de l'estat de [[Florida]],escapen de la gravetat terrestre a 11 KM per segon, requerixen de 150 hores deviage per a aplegar a la Lluna, no aterrisen allí sino que donen varies orbites al voltant i retornen a la Terra.