Llínea 7: |
Llínea 7: |
| A finals del segle XIV el duc [[Alfons el Vell]] inicia la construcció d'una església major. D'esta primera església provenen les escultures de l'Apostolat, obra [[Joan Llobet|Joan]] i [[Pere Llobet]] destinat a la decoració del frontispici de la frontera de ponent.<ref name="books.google.cat">[http://books.google.cat/books?id=l0YRU1jn2IYC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=pere+llobet+gandia+mnac&source=bl&ots=veudwqZQAk&sig=fqNISHhbVEKTJsL-75AEN1ri4ek&hl=ca&ei=Q2keS_blIoPUjAe2oaSoCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=pere%20llobet%20gandia%20mnac&f=false Sobre les escultures d'apòstols procedents de Santa Maria de Gandia]</ref> D'estes figures, datades del [[1387]], se'n conserven quatre al [[MNAC]], són [[Pau de Tars|sant Pau]], [[sant Lluc]], [[sant Joan Evangelista]] i [[Mateu apòstol|sant Mateu]].<ref>[http://www.flickr.com/photos/jaumemeneses/2965133676/ Image de les quatre estàtues expostes en el MNAC]</ref> Atres tres figures es guarden al [[Museu danés d'Art i Disseny]] o [http://www.kunstindustrimuseet.dk/en/ ''Kunstindustrimuseet''] de [[Copenhaguen]], són un [[sant Pere]], un [[Sant Jaume el Major|sant Jaume]] i una atra identificada en [[sant Bartomeu apòstol]].<ref name="books.google.cat"/> | | A finals del segle XIV el duc [[Alfons el Vell]] inicia la construcció d'una església major. D'esta primera església provenen les escultures de l'Apostolat, obra [[Joan Llobet|Joan]] i [[Pere Llobet]] destinat a la decoració del frontispici de la frontera de ponent.<ref name="books.google.cat">[http://books.google.cat/books?id=l0YRU1jn2IYC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=pere+llobet+gandia+mnac&source=bl&ots=veudwqZQAk&sig=fqNISHhbVEKTJsL-75AEN1ri4ek&hl=ca&ei=Q2keS_blIoPUjAe2oaSoCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=pere%20llobet%20gandia%20mnac&f=false Sobre les escultures d'apòstols procedents de Santa Maria de Gandia]</ref> D'estes figures, datades del [[1387]], se'n conserven quatre al [[MNAC]], són [[Pau de Tars|sant Pau]], [[sant Lluc]], [[sant Joan Evangelista]] i [[Mateu apòstol|sant Mateu]].<ref>[http://www.flickr.com/photos/jaumemeneses/2965133676/ Image de les quatre estàtues expostes en el MNAC]</ref> Atres tres figures es guarden al [[Museu danés d'Art i Disseny]] o [http://www.kunstindustrimuseet.dk/en/ ''Kunstindustrimuseet''] de [[Copenhaguen]], són un [[sant Pere]], un [[Sant Jaume el Major|sant Jaume]] i una atra identificada en [[sant Bartomeu apòstol]].<ref name="books.google.cat"/> |
| | | |
− | Cap a l'any [[1417]], estant al cap del ducat [[Alfons V de Ribagorça|Alfons el Jove]], s'inicia la construcció d'un nou temple, pero la seua mort la paralisà. D'esta época dataria la portada lateral gòtica de santa Maria o del Mercat, obra de Joan Franch, molt semblant a la portada del capítul de la [[catedral de València]]. | + | Cap a l'any [[1417]], estant al cap del ducat [[Alfons V de Ribagorça|Alfons el Jove]], s'inicia la construcció d'un nou temple, pero la seua mort la paralisà. D'esta época dataria la portada lateral gòtica de santa Maria o del Mercat, obra de Joan Franch, molt semblant a la portada del capítul de la [[catedral de Valéncia]]. |
| | | |
− | A finals del segle XV i ya en els [[Família Borja|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'església de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'església (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Així entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', València, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella. | + | A finals del segle XV i ya en els [[Família Borja|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'església de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'església (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Així entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella. |
| | | |
− | L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència a Gandia el març de [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', València, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava sota la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (el setembre de [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També sota el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura. | + | L'estil d'esta porta estaria a cavall entre l'últim [[Gòtic català|gòtic]] i un primerenc [[renaiximent]]. La seua realisació, o almenys els seu disseny, es podria adscriure a [[Pere Compte]] o al seu círcul, per la seua similitut formal (a pesar del seu estat) en les portades de la [[Llonja de Valéncia]] o del [[Monasteri de la Trinitat]]. L'atribució a Compte o a algú del seu círcul ve reforçada per la seua presència a Gandia el març de [[1498]] realisant una visura de l'obra feta per l'obrer de vila Bernat Puig al [[Convent de Santa Clara de Gandia|monasteri de Santa Clara]]<ref name="A01">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 174, ISBN 978-84-4824552-8</ref>, edifici que, com la colegiata, també estava sota la protecció de la duquesa Maria Enríquez; a més que hi treballaren directament mestres del círcul de Compte, com Joan Trilles (el setembre de [[1490]] hi ha documentat un pagament a Trilles de 40 lliures<ref name="A01"/>). La decoració i les escultures és obra del taller dels [[Damià Forment|Forment]], Pau i els seus fills Onofre i Damià. També sota el mecenage de la duquesa es pintà el ''retaule dels Set Goigs'' obra de [[Paolo de San Leocadio]] pel que fa a la pintura, i de [[Damià Forment]] pel que fa a la talla i escultura. |
| | | |
| Durant el segle XVI es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el segle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels segles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'església, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. A més s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord. | | Durant el segle XVI es conclogué la segona fase del campanar (encara que la torre es va ensulsiar en acabar el segle per un terratrémol i ha patit diverses reformes a la llarga dels segles per este mateix motiu). També es construí el [[Cor (arquitectura)|cor]], i es feren obres de reparació i sanejament a l'església, entre les quals destaquen les fetes als contraforts vells, que s'enderrocaren i es reconstruïren. A més s'hi feren obres al cementeri i es va obrir una porta a la cinquena capella pel nord. |
Llínea 38: |
Llínea 38: |
| | | |
| == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
− | * AGUILAR, I. i MUT, F., ''Iglesia Colegiata de santa maría'', ''Catálogo de monumentos y conjuntos de la Comunidad Valenciana'', pàg- 438-444, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, València 1983. | + | * AGUILAR, I. i MUT, F., ''Iglesia Colegiata de santa maría'', ''Catálogo de monumentos y conjuntos de la Comunidad Valenciana'', pàg- 438-444, Conselleria de Cultura, Generalitat Valenciana, Valéncia 1983. |
| * AA. VV. coord. A. Herrero, ''La Seu de santa Maria de Gandia'', Ed. Amics de la Seu, Gandia 2002 | | * AA. VV. coord. A. Herrero, ''La Seu de santa Maria de Gandia'', Ed. Amics de la Seu, Gandia 2002 |
| * CAMARENA, J. ''Colección de Documentos para la historia de Gandí y su Comarca'', Gandia 1959-1961. | | * CAMARENA, J. ''Colección de Documentos para la historia de Gandí y su Comarca'', Gandia 1959-1961. |
− | * CAMPS, C., CARDONA, J. i RUIZ, E., ''Informe de la intervención arqueológica en la capilla de San Martín de la Colegiata de Gandía'', València 2000. | + | * CAMPS, C., CARDONA, J. i RUIZ, E., ''Informe de la intervención arqueológica en la capilla de San Martín de la Colegiata de Gandía'', Valéncia 2000. |
| * COMPANY, X., ''La colegiata de Gandía'', fullet, Bancaixa, 1992. | | * COMPANY, X., ''La colegiata de Gandía'', fullet, Bancaixa, 1992. |
− | * DE LEÓN, A., ''Guía del palacio Ducal y de otros insignes recuerdos de los Borjas en la ciudad de Gandía'', València 1926. | + | * DE LEÓN, A., ''Guía del palacio Ducal y de otros insignes recuerdos de los Borjas en la ciudad de Gandía'', Valéncia 1926. |
| * ESCRIVÁ, A., ''Instituciones de Gandía II: La Insigne Colegiata de Gandía'', Gandia 1990. | | * ESCRIVÁ, A., ''Instituciones de Gandía II: La Insigne Colegiata de Gandía'', Gandia 1990. |
− | * ''Estatutos de la santa e Insigne Colegiata de Gandía'', Tipograia Moderna, A. de Miguel Gimeno, València 1924. | + | * ''Estatutos de la santa e Insigne Colegiata de Gandía'', Tipograia Moderna, A. de Miguel Gimeno, Valéncia 1924. |
| * FRAMIS, M. i PELLICER, V., ''"Documents per a la seua evolució constructiva i la seua projecció religiosa i social"'', ''La Seu Col·legiata de Santa Maria de Gandia'', tom II, Associació "Amics de la Seu", Gandia 2002. | | * FRAMIS, M. i PELLICER, V., ''"Documents per a la seua evolució constructiva i la seua projecció religiosa i social"'', ''La Seu Col·legiata de Santa Maria de Gandia'', tom II, Associació "Amics de la Seu", Gandia 2002. |
| * GARCÍA, V. ''"Culto y rito"'', ''La Seu Col·legiata de Santa María de Gandía'', tom I, pàg. 193-249, Asossiació "Amics de la Seu", Gandia 2002. | | * GARCÍA, V. ''"Culto y rito"'', ''La Seu Col·legiata de Santa María de Gandía'', tom I, pàg. 193-249, Asossiació "Amics de la Seu", Gandia 2002. |
| * HERRERO, A., ''"Relaciones de la Seu con la ciudad, el ducado, la jerarquía eclesiástica y las instituciones sociio-religiosas"'', ''La Seu Col·legiata de Santa María de Gandía'', tom I, pàg. 407-443, Asossiació "Amics de la Seu", Gandia 2002. | | * HERRERO, A., ''"Relaciones de la Seu con la ciudad, el ducado, la jerarquía eclesiástica y las instituciones sociio-religiosas"'', ''La Seu Col·legiata de Santa María de Gandía'', tom I, pàg. 407-443, Asossiació "Amics de la Seu", Gandia 2002. |
− | * ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes'', València 2004. | + | * ICARO, ''Patrimonio Monumental:Intervenciones recientes'', Valéncia 2004. |
| * JUAN, Jorge de, i Isaac MARTÍN, ''Informe de campo de las excavaciones arqueologicas en la plaza del fossar de la Colegiata de Gandía'', Gandia 2003. | | * JUAN, Jorge de, i Isaac MARTÍN, ''Informe de campo de las excavaciones arqueologicas en la plaza del fossar de la Colegiata de Gandía'', Gandia 2003. |
| * LLORENTE, T., ''Valencia. Sus monumentos y artes. Su naturaleza e historia'', Barcelona 1887-1889. | | * LLORENTE, T., ''Valencia. Sus monumentos y artes. Su naturaleza e historia'', Barcelona 1887-1889. |
− | * OLASO, V. GARCÍA, À. I ALONSO, J., ''L'Arxiu municipal de Gandia: INventari del fons històric (1274-1924)'', Conselleria de Cultura, València 1991. | + | * OLASO, V. GARCÍA, À. I ALONSO, J., ''L'Arxiu municipal de Gandia: INventari del fons històric (1274-1924)'', Conselleria de Cultura, Valéncia 1991. |
| * PELLICER, Joan, ''"La Colegiata de Gandia, piedra a piedra"'', ''Ciudad'', juliol 1967. | | * PELLICER, Joan, ''"La Colegiata de Gandia, piedra a piedra"'', ''Ciudad'', juliol 1967. |
| * PEÑÍN, A. ''"Arquitectura y restauración"'', ''La Seu Col·legiata de Santa María de Gandía'', tom I, pàg. 163-191, Asossiació "Amics de la Seu", Gandia 2002. | | * PEÑÍN, A. ''"Arquitectura y restauración"'', ''La Seu Col·legiata de Santa María de Gandía'', tom I, pàg. 163-191, Asossiació "Amics de la Seu", Gandia 2002. |