Canvis

== Història ==

== Història ==

A finals del segle XIV el duc [[Alfons el Vell]] inicia la construcció d'una església major. D'esta primera església provenen les escultures de l'Apostolat, obra [[Joan Llobet|Joan]] i [[Pere Llobet]] destinat a la decoració del frontispici de la frontera de ponent.<ref name="books.google.cat">[http://books.google.cat/books?id=l0YRU1jn2IYC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=pere+llobet+gandia+mnac&source=bl&ots=veudwqZQAk&sig=fqNISHhbVEKTJsL-75AEN1ri4ek&hl=ca&ei=Q2keS_blIoPUjAe2oaSoCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=pere%20llobet%20gandia%20mnac&f=false Sobre les escultures d'apòstols procedents de Santa Maria de Gandia]</ref> D'estes figures, datades del [[1387]], se'n conserven quatre al [[MNAC]], són [[Pau de Tars|sant Pau]], [[sant Lluc]], [[sant Joan Evangelista]] i [[Mateu apòstol|sant Mateu]].<ref>[http://www.flickr.com/photos/jaumemeneses/2965133676/ Image de les quatre estàtues expostes en el MNAC]</ref> Atres tres figures es guarden al [[Museu danés d'Art i Disseny]] o [http://www.kunstindustrimuseet.dk/en/ ''Kunstindustrimuseet''] de [[Copenhaguen]], són un [[sant Pere]], un [[Sant Jaume el Major|sant Jaume]] i una atra identificada en [[sant Bartomeu apòstol]].<ref name="books.google.cat"/>

A finals del segle XIV el duc [[Alfondo el Vell]] inicia la construcció d'una església major. D'esta primera església provenen les escultures de l'Apostolat, obra [[Joan Llobet|Joan]] i [[Pere Llobet]] destinat a la decoració del frontispici de la frontera de ponent.<ref name="books.google.cat">[http://books.google.cat/books?id=l0YRU1jn2IYC&pg=PA375&lpg=PA375&dq=pere+llobet+gandia+mnac&source=bl&ots=veudwqZQAk&sig=fqNISHhbVEKTJsL-75AEN1ri4ek&hl=ca&ei=Q2keS_blIoPUjAe2oaSoCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CAsQ6AEwAA#v=onepage&q=pere%20llobet%20gandia%20mnac&f=false Sobre les escultures d'apòstols procedents de Santa Maria de Gandia]</ref> D'estes figures, datades del [[1387]], se'n conserven quatre al [[MNAC]], són [[Pau de Tars|sant Pau]], [[sant Lluc]], [[sant Joan Evangelista]] i [[Mateu apòstol|sant Mateu]].<ref>[http://www.flickr.com/photos/jaumemeneses/2965133676/ Image de les quatre estàtues expostes en el MNAC]</ref> Atres tres figures es guarden al [[Museu danés d'Art i Disseny]] o [http://www.kunstindustrimuseet.dk/en/ ''Kunstindustrimuseet''] de [[Copenhaguen]], són un [[sant Pere]], un [[Sant Jaume el Major|sant Jaume]] i una atra identificada en [[sant Bartomeu apòstol]].<ref name="books.google.cat"/>

Cap a l'any [[1417]], estant al cap del ducat [[Alfons V de Ribagorça|Alfons el Jove]], s'inicia la construcció d'un nou temple, pero la seua mort la paralisà. D'esta época dataria la portada lateral gòtica de santa Maria o del Mercat, obra de Joan Franch, molt semblant a la portada del capítul de la [[catedral de Valéncia]].

Cap a l'any [[1417]], estant al cap del ducat [[Alfondo V de Ribagorça|Alfondo el Jove]], s'inicia la construcció d'un nou temple, pero la seua mort la paralisà. D'esta época dataria la portada lateral gòtica de santa Maria o del Mercat, obra de Joan Franch, molt semblant a la portada del capítul de la [[catedral de Valéncia]].

A finals del segle XV i ya en els [[Família Borja|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'església de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'església (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Així entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.  

A finals del segle XV i ya en els [[Família Borja|Borja]] com a nous senyors, la duquesa [[Maria Enríquez]] va reemprendre l'ampliació i enriquiment del temple, conseguint d'[[Aleixandre VI]] una [[bula]] que elevava la parròquia de santa Maria en l'actual Col·legiata, fet que ocorregué el [[26 d'octubre]] de [[1499]]. El [[7 de febrer]] de l'any [[1500]] entraven solemnement a la Colegiata les restes dels ducs [[Pere Lluís de Borja|Pere Lluís]] i [[Joan Borja]], dutes des de l'església de [[Santa Maria del Popolo]] de [[Roma]]. La cerimònia fon curiosament preparada per la viuda dels dos germans i [[Ducat de Gandia|duquesa]] regent Maria Enríquez, per tal que foren soterrats a la tomba enfront de l'altar de l'església (segons l'acta notarial de Lluís Erau<ref>Archivo Histórico Nacional, Protocol Lluís Erau, llig 1123-2</ref>). Així entre [[1500]] i [[1507]]<ref name="A">A. Zaragozá i M. Gómez-Ferrer, ''Pere Compte. Arquitecte'', Valéncia, 2007, p. 172, ISBN 978-84-4824552-8</ref> el temple quedà conclòs en quatre trams més a la nau i la frontera dels peus, la ''Porta dels Apòstols'' com a remat final de l'ampliació promoguda per ella.  

* JUAN, Jorge de, i Isaac MARTÍN, ''Informe de campo de las excavaciones arqueologicas en la plaza del fossar de la Colegiata de Gandía'', Gandia 2003.

* JUAN, Jorge de, i Isaac MARTÍN, ''Informe de campo de las excavaciones arqueologicas en la plaza del fossar de la Colegiata de Gandía'', Gandia 2003.

* LLORENTE, T., ''Valencia. Sus monumentos y artes. Su naturaleza e historia'', Barcelona 1887-1889.

* LLORENTE, T., ''Valencia. Sus monumentos y artes. Su naturaleza e historia'', Barcelona 1887-1889.

* OLASO, V. GARCÍA, À. I ALONSO, J., ''L'Arxiu municipal de Gandia: INventari del fons històric (1274-1924)'', Conselleria de Cultura, Valéncia 1991.

* OLASO, V. GARCÍA, À. I ALONSO, J., ''L'Arxiu municipal de Gandia: INventari del fondo històric (1274-1924)'', Conselleria de Cultura, Valéncia 1991.

* PELLICER, Joan, ''"La Colegiata de Gandia, piedra a piedra"'', ''Ciudad'', juliol 1967.

* PELLICER, Joan, ''"La Colegiata de Gandia, piedra a piedra"'', ''Ciudad'', juliol 1967.

* PEÑÍN, A. ''"Arquitectura y restauración"'', ''La Seu Col·legiata de Santa María de Gandía'', tom I, pàg. 163-191, Asossiació "Amics de la Seu", Gandia 2002.

* PEÑÍN, A. ''"Arquitectura y restauración"'', ''La Seu Col·legiata de Santa María de Gandía'', tom I, pàg. 163-191, Asossiació "Amics de la Seu", Gandia 2002.

* ROIG, G., ''"L Colegiata de Gandía"'', ''El Litoral'', any I, núm 21, pàg 3, 22 de maig de 1881.

* ROIG, G., ''"L Colegiata de Gandía"'', ''El Litoral'', any I, núm 21, pàg 3, 22 de maig de 1881.

* TORMO, E. ''Levante. Guía turística y geográfica'', pàgs. 229-231, Madrid 1923.

* TORMO, E. ''Levante. Guía turística y geográfica'', pàgs. 229-231, Madrid 1923.

* VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', CEIC Alfons el Vell, Gandia 2006.

* VIDAL LORENZO, C., ''Gandia des de la Seu. Una mirada al passat'', CEIC Alfondo el Vell, Gandia 2006.

== Vore també ==

== Vore també ==