Canvis

sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:  
El '''Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''' fon fundat per [[Jaume II d'Aragó]] el [[15 de març]] de [[1298]]. Segons la tradicio, el rei, després de fer la guerra contra els musulmans per terres d'Alacant i Múrcia, al passar per la Vall, llavors cridat [[Alfandech]], i impressionat per la fertilitat i bellea, digué, dirigint-se al seu capellà el flare Boronat de Vil-Seca, i abat del monasteri cistercenc del Monasteri de Santes Creus: «Vall digna per a un monasteri de la vostra religió». I l'abat contestà: «¡Vall digna!». El rei concedí les terres a l'abat de Santes Creus per a una nova fundació cistercenca en la vall que prendria el nom de [[Valldigna]].
 
El '''Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''' fon fundat per [[Jaume II d'Aragó]] el [[15 de març]] de [[1298]]. Segons la tradicio, el rei, després de fer la guerra contra els musulmans per terres d'Alacant i Múrcia, al passar per la Vall, llavors cridat [[Alfandech]], i impressionat per la fertilitat i bellea, digué, dirigint-se al seu capellà el flare Boronat de Vil-Seca, i abat del monasteri cistercenc del Monasteri de Santes Creus: «Vall digna per a un monasteri de la vostra religió». I l'abat contestà: «¡Vall digna!». El rei concedí les terres a l'abat de Santes Creus per a una nova fundació cistercenca en la vall que prendria el nom de [[Valldigna]].
   −
Tingué tres etapes constructives, una primera implantació gòtica del segle XIV que forma l'estructura completa del conjunt en torn al claustre, seguint el canon del [[Cister]]; l'important renovacio produida a arraïl de les greus destruccions del [[terremot]] de [[1396]]; i la segona renovacio i enriquiment definitius despres del nou terremot de [[1644]], en SUSTITUCIONES completes i noves dependencies, ya d'etapa barroca en els segles XVII i XVIII, a la qual, per eixemple, pertanyen el temple actual i la capella de la [[Verge de Gracia]]. Les seues dependencies s'adeqüen al model tipo del [[Cister]], en dos punts neuralgics: l'iglesia i el claustre, al voltant dels quals girava tota la vida del monasteri. El Claustre es l'element central: comunica les diferents dependencies del monasteri (el refectori, la cuina, la sala capitular, l'iglesia, el dormitori i l'escritori). Fora d'este conjunt monumental està el palau de l'abat, (construit a iniciativa de l'abat Arnalt de SARANYÓ, entre els segles XIV i XVI), l'HOSPEDERÍA, la bodega, l'almagasen i el restant de les dependencies agricoles.
+
Tingué tres etapes constructives, una primera implantació gòtica del segle XIV que forma l'estructura completa del conjunt en torn al claustre, seguint el canon del [[Cister]]; l'important renovacio produida arraïl de les greus destruccions del [[terremot]] de [[1396]]; i la segona renovacio i enriquiment definitius despres del nou terremot de [[1644]], en sustitucions completes i noves dependencies, ya d'etapa barroca en els segles XVII i XVIII, a la qual, per eixemple, pertanyen el temple actual i la capella de la [[Verge de Gracia]]. Les seues dependencies s'adeqüen al model tipo del [[Cister]], en dos punts neuralgics: l'iglesia i el claustre, al voltant dels quals girava tota la vida del monasteri. El Claustre es l'element central: comunica les diferents dependencies del monasteri (el refectori, la cuina, la sala capitular, l'iglesia, el dormitori i l'escritori). Fora d'este conjunt monumental està el palau de l'abat, (construit a iniciativa de l'abat Arnalt de Saranyó, entre els segles XIV i XVI), l'hostage, la bodega, l'almagasen i el restant de les dependencies agricoles.
   −
L'any [[1835]], en la [[desamortisacio de MENDIZÁBAL]], te lloc l'EXCLAUSTRACIÓN i el monasteri es abandonat pels monges i venut a particulars. El cenobi se converti en una explotacio agropecuaria particular i començà l'espolie i la destruccio patrimonial, en el derrocament de la majoria de les edificacions. Els sellars dels arcs i les lloses del paviment son venuts com material de construccio, mentres que, entre [[1920]] i [[1926]], els arcs gotics del claustre alt del palau de l'abat s'incorporen a l'estructura del [[Palau del Cant del Pic]], la residencia que construi [[Josep MARÍA del Palau i ABÁRZUZA]], comte de [[Les Almenes]], en [[TORRELODONES]] ([[Comunitat de Madrit|Madrit]]). En [[2003]] la [[Generalitat Valenciana]] ho comprà als actuals propietaris del palau i en [[2006]] ha segut tornat al seu lloc original. Atres peces passen a les parroquies de la comarca i els fondos documentals s'escampen seguint els passos dels monges exclaustrats.
+
L'any [[1835]], en la [[desamortisacio de Mendizábal]], te lloc l'exclaustració i el monasteri es abandonat pels monges i venut a particulars. El cenobi es convertí en una explotacio agropecuaria particular i començà l'espolie i la destruccio patrimonial, en el derrocament de la majoria de les edificacions. Els sellars dels arcs i les lloses del paviment son venuts com a material de construccio, mentres que, entre [[1920]] i [[1926]], els arcs gotics del claustre alt del palau de l'abat s'incorporen a l'estructura del Palau del Cant del Pic, la residencia que construi [[Josep Maria del Palau i Abarzuza]], Comte de Les Almenes, en Torrelodones ([[Comunitat de Madrit|Madrit]]). En [[2003]] la [[Generalitat Valenciana]] ho comprà als actuals propietaris del palau i en [[2006]] ha segut tornat al seu lloc original. Atres peces passen a les parroquies de la comarca i els fondos documentals s'escampen seguint els passos dels monges exclaustrats.
   −
Hui en dia l'iglesia, el «Portal Nou», entrada al clos monacal —que sobre la seua ogiva te insculpits els escuts de la Corona d'Arago i de l'Abat— i l'antiga ALMÁCERA —recentment restaurada— se troben en perfecte estat de conservacio i estan realisant-se treballs en el restant de les dependencies. L'iglesia se caracterisa per les seues elevades voltes en rica ORNAMENTACIÓN pictorica i posseir un sostre policromat en decoracio floral i angels. Actualment el monasteri se troba en proces de restauracio, sent esta gestionada per la [[Fundacio JAUME II el JUST]].
+
Hui en dia l'iglesia, el «Portal Nou», entrada al clos monacal —que sobre la seua ogiva te esculpits els escuts de la Corona d'Arago i de l'Abat— i l'antiga almassera —recentment restaurada— se troben en perfecte estat de conservacio i estan realisant-se treballs en el restant de les dependencies. L'iglesia se caracterisa per les seues elevades voltes en rica ornamentacio pictorica i posseïx un sostre policromat en decoracio floral i angels. Actualment el monasteri es troba en proces de restauracio, sent esta gestionada per la Fundacio Jaume II el Just, de caracter public.
    
== Vore també ==
 
== Vore també ==