Canvis

[[Image:Monastère Royal de Santa María de la Valldigna.jpg|thumb|300px|Vista general del Monasteri.]]

[[Image:Monastère Royal de Santa María de la Valldigna.jpg|thumb|300px|Vista general del Monasteri.]]

El '''Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''' fon fundat per [[Jaume II d'Arago]] el [[15 de març]] de [[1298]]. Segons la tradicio, el rei, després de fer la guerra contra els musulmans per terres d'Alacant i Múrcia, al passar per la Vall, llavors cridat [[Alfandech]], i impressionat per la fertilitat i bellea, digué, dirigint-se al seu capellà el flare Boronat de Vil-Seca, i abat del monasteri cistercenc del Monasteri de Santes Creus: «Vall digna per a un monasteri de la vostra religió». I l'abat contestà: «¡Vall digna!». El rei concedí les terres a l'abat de Santes Creus per a una nova fundació cistercenca en la vall que prendria el nom de [[Valldigna]].

El '''Monasteri de Santa Maria de la Valldigna''' fon fundat per [[Jaume II d'Aragó]] el [[15 de març]] de [[1298]]. Segons la tradicio, el rei, després de fer la guerra contra els musulmans per terres d'Alacant i Múrcia, al passar per la Vall, llavors cridat [[Alfandech]], i impressionat per la fertilitat i bellea, digué, dirigint-se al seu capellà el flare Boronat de Vil-Seca, i abat del monasteri cistercenc del Monasteri de Santes Creus: «Vall digna per a un monasteri de la vostra religió». I l'abat contestà: «¡Vall digna!». El rei concedí les terres a l'abat de Santes Creus per a una nova fundació cistercenca en la vall que prendria el nom de [[Valldigna]].

Tingué tres etapes constructives, una primera implantació gòtica del segle XIV que forma l'estructura completa del conjunt en torn al claustre, seguint el canon del [[Cister]]; l'important renovacio produida a arraïl de les greus destruccions del [[terremot]] de [[1396]]; i la segona renovacio i enriquiment definitius despres del nou terremot de [[1644]], en SUSTITUCIONES completes i noves dependencies, ya d'etapa barroca en els segles XVII i XVIII, a la qual, per eixemple, pertanyen el temple actual i la capella de la [[Verge de Gracia]]. Les seues dependencies s'adeqüen al model tipo del [[Cister]], en dos punts neuralgics: l'iglesia i el claustre, al voltant dels quals girava tota la vida del monasteri. El Claustre es l'element central: comunica les diferents dependencies del monasteri (el refectori, la cuina, la sala capitular, l'iglesia, el dormitori i l'escritori). Fora d'este conjunt monumental està el palau de l'abat, (construit a iniciativa de l'abat Arnalt de SARANYÓ, entre els segles XIV i XVI), l'HOSPEDERÍA, la bodega, l'almagasen i el restant de les dependencies agricoles.

Tingué tres etapes constructives, una primera implantació gòtica del segle XIV que forma l'estructura completa del conjunt en torn al claustre, seguint el canon del [[Cister]]; l'important renovacio produida a arraïl de les greus destruccions del [[terremot]] de [[1396]]; i la segona renovacio i enriquiment definitius despres del nou terremot de [[1644]], en SUSTITUCIONES completes i noves dependencies, ya d'etapa barroca en els segles XVII i XVIII, a la qual, per eixemple, pertanyen el temple actual i la capella de la [[Verge de Gracia]]. Les seues dependencies s'adeqüen al model tipo del [[Cister]], en dos punts neuralgics: l'iglesia i el claustre, al voltant dels quals girava tota la vida del monasteri. El Claustre es l'element central: comunica les diferents dependencies del monasteri (el refectori, la cuina, la sala capitular, l'iglesia, el dormitori i l'escritori). Fora d'este conjunt monumental està el palau de l'abat, (construit a iniciativa de l'abat Arnalt de SARANYÓ, entre els segles XIV i XVI), l'HOSPEDERÍA, la bodega, l'almagasen i el restant de les dependencies agricoles.