Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Ricart Samper Ibáñez''' ([[Valéncia]], [[25 d'agost]] de [[1881]] - [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]], [[27 d'octubre]] de [[1938]]) fon un [[advocat]] valencià i [[polític]] [[republicà]] [[Espanya|espanyol]]. | + | '''Ricart Samper Ibáñez''' ([[Valéncia]], [[25 d'agost]] de [[1881]] - [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]], [[27 d'octubre]] de [[1938]]) fon un [[advocat]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] i [[polític]] [[republicà]] [[Espanya|espanyol]]. |
| | | |
− | Regidor en [[1911]] i [[1920]] i alcalde entre 1920 i [[1923]] en la seua ciutat natal, durant la [[Segona República Espanyola|II República]] fon triat diputat pel [[Partit Republicà Radical]] de [[Alejandro Lerroux]] en [[eleccions generals espanyoles de 1931|1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|1933]]. Darrere de l'entrada en el govern dels radicals en les eleccions del [[19 de novembre]] de [[1933]], va ocupar la cartera de Treball i posteriorment la d'Indústria i Comerç. | + | Regidor en [[1911]] i [[1920]] i alcalde entre [[1920]] i [[1923]] en la seua ciutat natal, durant la [[Segona República Espanyola|II República]] fon triat diputat pel [[Partit Republicà Radical]] de [[Alejandro Lerroux]] en [[eleccions generals espanyoles de 1931|1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|1933]]. Darrere de l'entrada en el govern dels radicals en les eleccions del [[19 de novembre]] de [[1933]], va ocupar la cartera de Treball i posteriorment la d'Indústria i Comerç. |
| | | |
| Fon nomenat president del Govern el [[28 d'abril]] de [[1934]], darrere de la dimissió de Lerroux, motivada per la negativa inicial del president de la República, [[Niceto Alcalá Zamora|Alcalá Zamora]] a firmar el decret pel qual s'amnistiava als militars implicats en l'intent de colp d'estat de [[José Sanjurjo|Sanjurjo]]. Va permanéixer només uns mesos al cap del govern, dimitint el [[4 d'octubre]] del mateix [[any]] darrere de perdre el soport de la [[CEDA]] en motiu de la, segons el parer del seu president [[Jose María Gil-Robles|Gil-Robles]], debilitat del seu govern front els problemes socials. | | Fon nomenat president del Govern el [[28 d'abril]] de [[1934]], darrere de la dimissió de Lerroux, motivada per la negativa inicial del president de la República, [[Niceto Alcalá Zamora|Alcalá Zamora]] a firmar el decret pel qual s'amnistiava als militars implicats en l'intent de colp d'estat de [[José Sanjurjo|Sanjurjo]]. Va permanéixer només uns mesos al cap del govern, dimitint el [[4 d'octubre]] del mateix [[any]] darrere de perdre el soport de la [[CEDA]] en motiu de la, segons el parer del seu president [[Jose María Gil-Robles|Gil-Robles]], debilitat del seu govern front els problemes socials. |
| | | |
− | En el govern que li va succeir, presidit novament per Lerroux, va ser designat Ministre d'Estat, pero va dimitir el 16 de novembre a l'atribuir-se-li, per la CEDA, junt al Ministre de la Guerra [[Diego Hidalgo]], supostes responsabilitats en relació en la [[revolució de 1934]]. | + | En el govern que li va succeir, presidit novament per Lerroux, va ser designat Ministre d'Estat, pero va dimitir el [[16 de novembre]] a l'atribuir-se-li, per la CEDA, junt al Ministre de la Guerra [[Diego Hidalgo]], supostes responsabilitats en relació en la [[revolució de 1934]]. |
| | | |
| En [[1936]] anà a Ginebra ([[Suïssa]]) on moriria. | | En [[1936]] anà a Ginebra ([[Suïssa]]) on moriria. |