Canvis

'''Ricart Samper Ibáñez''' ([[Valéncia (ciutat)|Valéncia]], [[25 d'agost]] de [[1881]] - [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]], [[27 d'octubre]] de [[1938]]) fon un [[advocat]] valencià i [[polític]] [[republicà]] [[Espanya|espanyol]].

'''Ricart Samper Ibáñez''' ([[Valéncia]], [[25 d'agost]] de [[1881]] - [[Ginebra (ciutat)|Ginebra]], [[27 d'octubre]] de [[1938]]) fon un [[advocat]] valencià i [[polític]] [[republicà]] [[Espanya|espanyol]].

Regidor en 1911 i 1920 i alcalde entre 1920 i 1923 en la seua ciutat natal, durant la [[Segona República Espanyola|II República]] fon triat diputat pel [[Partit Republicà Radical]] de [[Alejandro Lerroux]] en [[eleccions generals espanyoles de 1931|1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|1933]]. Darrere de l'entrada en el govern dels radicals en les eleccions del [[19 de novembre]] de [[1933]], va ocupar la cartera de Treball i posteriorment la d'Indústria i Comerç.

Regidor en [[1911]] i [[1920]] i alcalde entre 1920 i [[1923]] en la seua ciutat natal, durant la [[Segona República Espanyola|II República]] fon triat diputat pel [[Partit Republicà Radical]] de [[Alejandro Lerroux]] en [[eleccions generals espanyoles de 1931|1931]] i [[eleccions generals espanyoles de 1933|1933]]. Darrere de l'entrada en el govern dels radicals en les eleccions del [[19 de novembre]] de [[1933]], va ocupar la cartera de Treball i posteriorment la d'Indústria i Comerç.

Fon nomenat president del Govern el [[28 d'abril]] de [[1934]], darrere de la dimissió de Lerroux, motivada per la negativa inicial del president de la República, [[Niceto Alcalá Zamora|Alcalá Zamora]] a firmar el decret pel qual s'amnistiava als militars implicats en l'intent de colp d'estat de [[José Sanjurjo|Sanjurjo]]. Va permanéixer només uns mesos al cap del govern, dimitint el 4 d'octubre del mateix any darrere de perdre el soport de la [[CEDA]] en motiu de la, segons el parer del seu president [[Jose María Gil-Robles|Gil-Robles]], debilitat del seu govern front els problemes socials.

Fon nomenat president del Govern el [[28 d'abril]] de [[1934]], darrere de la dimissió de Lerroux, motivada per la negativa inicial del president de la República, [[Niceto Alcalá Zamora|Alcalá Zamora]] a firmar el decret pel qual s'amnistiava als militars implicats en l'intent de colp d'estat de [[José Sanjurjo|Sanjurjo]]. Va permanéixer només uns mesos al cap del govern, dimitint el [[4 d'octubre]] del mateix [[any]] darrere de perdre el soport de la [[CEDA]] en motiu de la, segons el parer del seu president [[Jose María Gil-Robles|Gil-Robles]], debilitat del seu govern front els problemes socials.

En el govern que li va succeir, presidit novament per Lerroux, va ser designat Ministre d'Estat, pero va dimitir el 16 de novembre a l'atribuir-se-li, per la CEDA, junt al Ministre de la Guerra [[Diego Hidalgo]], supostes responsabilitats en relació en la [[revolució de 1934]].

En el govern que li va succeir, presidit novament per Lerroux, va ser designat Ministre d'Estat, pero va dimitir el 16 de novembre a l'atribuir-se-li, per la CEDA, junt al Ministre de la Guerra [[Diego Hidalgo]], supostes responsabilitats en relació en la [[revolució de 1934]].

En [[1936]] anà a Ginebra ([[Suïssa]]) on moriria.

En [[1936]] anà a Ginebra ([[Suïssa]]) on moriria.

El 2 de decembre de 2008, la neta de Ricart Samper Ibáñez, Elena Enguix Samper presentà en Valéncia un llibre de memòries del seu yayo.<ref>[http://www.elpais.com/articule/Comunitat/Valenciana/nino/volia/ser/ministre/elpepuespval/20090111elpval_9/Tes El chiquet que volia ser ministre], ''[[El País]] ''11/01/2009.</ref>

El [[2 de decembre]] de [[2008]], la neta de Ricart Samper Ibáñez, Elena Enguix Samper presentà en Valéncia un llibre de memòries del seu yayo.<ref>[http://www.elpais.com/articule/Comunitat/Valenciana/nino/volia/ser/ministre/elpepuespval/20090111elpval_9/Tes El chiquet que volia ser ministre], ''[[El País]] ''11/01/2009.</ref>

== Referències ==

== Referències ==