6408
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «Un '''astre''' és un cos celest en forma definida. Existixen infinitat d'astres en el univers, dels quals els astrònoms han categorisat diversos tipos i ...».
Un '''astre''' és un cos celest en forma definida. Existixen infinitat d'astres en el [[univers]], dels quals els astrònoms han categorisat diversos tipos i grandàries... i.t.c
== Satèlits ==
Es denomina '''satèlit natural''' o '''lluna''' a qualsevol objecte que [[òrbita|*orbita]] al voltant d'un [[planeta]]. Generalment el satèlit és molt més chicotet i acompanya al planeta en la seua evolució al voltant del [[Sol]] (etc.)
Per extensió, es diuen '''llunes''' els satèlits d'atres planetes. Es diu ''els quatre satèlits de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]'', pero també, ''les quatre llunes de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]''. També, per extensió, es diu '''satèlit natural''' o '''lluna''' a qualsevol cos natural que gira al voltant d'un cos celest, encara que no siga un [[planeta]], com és el cas de la [[lluna asteroidal]] Dactyl que gira al voltant del [[asteroide]] [[(243) Anada]], etc.
En el cas de la [[Lluna]], té una massa tan similar a la massa de la [[Terra]] que podria considerar-se un sistema de dos [[planeta]]s que giren junts ('''planeta doble'''). Tal és el cas de [[Plutó]] i el seu satèlit [[Caront (satèl·lit)|Caront]]. Si dos objectes posseixen masses similars, se sol parlar de [[estels binaris|sistema binari]] i no d'un objecte primari i d'un satèl·lit.etc...
== Estels ==
Els '''estels''' (del [[llatí]] ''estel'' i del [[Idioma grec|grec]] ''*kometes'', 'cabellera'), juntament en els [[asteroide]]s, [[planeta]]s i [[satèlit natural|satèlits]], formen part del [[Sistema Solar]]. La majoria d'estos cossos celests descriuen òrbites elíptiques de gran excentricitat, la qual cosa produïx el seu acostament al [[Sol]] en un periodo considerable etc.
A diferència dels asteroides, els estels són cossos sòlits composts de materials que es [[sublimació|sublimen]] en les rodalies del Sol. A gran distància (a partir de 5-10UA) desenrollen una [[atmòsfera]] que embolica al núcleu, cridada [[Coma (astronomia)|''menge'']]. Esta coma està formada per gas i pols. Conforme el cometa s'atraca al Sol, el [[vent solar]] assota la coma i es genera la cua o cabellera característica. La cua està formada per pols i el gas de la coma ionisada.
Va ser després de l'invent del [[telescopi]] quan els astrònoms van començar a estudiar als estels en més detall, advertint llavors que la majoria d'estes tenen aparicions periòdiques. [[Edmund Halley]] va ser el primer a donar-se conte d'açò i va pronosticar l'aparició del cometa en [[1758]], pel qual va calcular que tenia un periodo de 76 anys. Desafortunadament, va morir abans de comprovar la seua predicció. A causa de la seua chicoteta grandària i òrbita molt allargada, només podem vore els estels quan estan prop del Sol i per unperiodo curt de temps.
== Meteors ==
Un '''[[meteor (astronomia)|meteor]]''' és un fenomen atmosfèric, que pot ser aéreu (com els vents), aquós (com la pluja o la neu), lluminós i elèctric (com el raig i el foc de Santelmo).
La paraula ''meteor'' es reserva per distinguir el fenomen lluminós que es produïx en travessar un [[meteoroide]] a nostra [[atmòsfera]]. És sinònim de ''estel fugaç'', terme que és impropi, ja que no es tracta de [[estel]]s que es desprenguen de la [[esfera celest|volta celest]].
Els termes ''[[estel fugaç]]'', ''[[bòlit]]'' i ''[[aerolito]]'' són bastant imprecisos i es presten a confusió. La terminologia adoptada en l'actualitat és senzilla i precisa, i només comprén: '''[[meteoroide]]s''', '''[[meteor (astronomia)|meteors]]''' i '''[[meteorit]]s''', on:
* [[meteoroide]]: partícules de pols que es troben en l'espai producte del pas d'algun cometa;
* meteor: els meteoroides interceptats per l'òrbita de la Terra i que entren en la nostra atmòsfera, i produïxen incandescència;
* meteorit: meteors que conseguixen la superfície de la Terra a causa que no arriben a desintegrar-se en l'atmòsfera.
==Vegeu també==
* [[Asteroide]]
* [[Planeta nano]]
* [[*Planetoide]]
[[Categoria:Astronomia]]
== Satèlits ==
Es denomina '''satèlit natural''' o '''lluna''' a qualsevol objecte que [[òrbita|*orbita]] al voltant d'un [[planeta]]. Generalment el satèlit és molt més chicotet i acompanya al planeta en la seua evolució al voltant del [[Sol]] (etc.)
Per extensió, es diuen '''llunes''' els satèlits d'atres planetes. Es diu ''els quatre satèlits de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]'', pero també, ''les quatre llunes de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]]''. També, per extensió, es diu '''satèlit natural''' o '''lluna''' a qualsevol cos natural que gira al voltant d'un cos celest, encara que no siga un [[planeta]], com és el cas de la [[lluna asteroidal]] Dactyl que gira al voltant del [[asteroide]] [[(243) Anada]], etc.
En el cas de la [[Lluna]], té una massa tan similar a la massa de la [[Terra]] que podria considerar-se un sistema de dos [[planeta]]s que giren junts ('''planeta doble'''). Tal és el cas de [[Plutó]] i el seu satèlit [[Caront (satèl·lit)|Caront]]. Si dos objectes posseixen masses similars, se sol parlar de [[estels binaris|sistema binari]] i no d'un objecte primari i d'un satèl·lit.etc...
== Estels ==
Els '''estels''' (del [[llatí]] ''estel'' i del [[Idioma grec|grec]] ''*kometes'', 'cabellera'), juntament en els [[asteroide]]s, [[planeta]]s i [[satèlit natural|satèlits]], formen part del [[Sistema Solar]]. La majoria d'estos cossos celests descriuen òrbites elíptiques de gran excentricitat, la qual cosa produïx el seu acostament al [[Sol]] en un periodo considerable etc.
A diferència dels asteroides, els estels són cossos sòlits composts de materials que es [[sublimació|sublimen]] en les rodalies del Sol. A gran distància (a partir de 5-10UA) desenrollen una [[atmòsfera]] que embolica al núcleu, cridada [[Coma (astronomia)|''menge'']]. Esta coma està formada per gas i pols. Conforme el cometa s'atraca al Sol, el [[vent solar]] assota la coma i es genera la cua o cabellera característica. La cua està formada per pols i el gas de la coma ionisada.
Va ser després de l'invent del [[telescopi]] quan els astrònoms van començar a estudiar als estels en més detall, advertint llavors que la majoria d'estes tenen aparicions periòdiques. [[Edmund Halley]] va ser el primer a donar-se conte d'açò i va pronosticar l'aparició del cometa en [[1758]], pel qual va calcular que tenia un periodo de 76 anys. Desafortunadament, va morir abans de comprovar la seua predicció. A causa de la seua chicoteta grandària i òrbita molt allargada, només podem vore els estels quan estan prop del Sol i per unperiodo curt de temps.
== Meteors ==
Un '''[[meteor (astronomia)|meteor]]''' és un fenomen atmosfèric, que pot ser aéreu (com els vents), aquós (com la pluja o la neu), lluminós i elèctric (com el raig i el foc de Santelmo).
La paraula ''meteor'' es reserva per distinguir el fenomen lluminós que es produïx en travessar un [[meteoroide]] a nostra [[atmòsfera]]. És sinònim de ''estel fugaç'', terme que és impropi, ja que no es tracta de [[estel]]s que es desprenguen de la [[esfera celest|volta celest]].
Els termes ''[[estel fugaç]]'', ''[[bòlit]]'' i ''[[aerolito]]'' són bastant imprecisos i es presten a confusió. La terminologia adoptada en l'actualitat és senzilla i precisa, i només comprén: '''[[meteoroide]]s''', '''[[meteor (astronomia)|meteors]]''' i '''[[meteorit]]s''', on:
* [[meteoroide]]: partícules de pols que es troben en l'espai producte del pas d'algun cometa;
* meteor: els meteoroides interceptats per l'òrbita de la Terra i que entren en la nostra atmòsfera, i produïxen incandescència;
* meteorit: meteors que conseguixen la superfície de la Terra a causa que no arriben a desintegrar-se en l'atmòsfera.
==Vegeu també==
* [[Asteroide]]
* [[Planeta nano]]
* [[*Planetoide]]
[[Categoria:Astronomia]]