| L'eixèrcit es conservava encara fort, malgrat que era cada vegada més freqüent l'allistament de germànics, que ocupaven fins i tot alts càrrecs de comandament. | | L'eixèrcit es conservava encara fort, malgrat que era cada vegada més freqüent l'allistament de germànics, que ocupaven fins i tot alts càrrecs de comandament. |
− | A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feien els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], a la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)|Batalla d'Adrianòpolis]], va ser un seriós avís. | + | A part d'esta situació, ya de per si greu, una forta amenaça sitiava Roma. Es tractava de la pressió que sobre els seus "limes" o fronteres feren els pobles germànics. La derrota i mort sofrida per l'emperador d'Orient [[Valent]] l'any [[378]] enfront dels [[visigots]], a la [[Batalla d'Adrianòpolis (378)|Batalla d'Adrianòpolis]], va ser un seriós avís. |
| El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seca época es parla com un "renaiximent teodosià". Però quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar. | | El seu successor [[Teodosi I el gran]] ([[379]]-[[395]]) tenia a les seues mans la difícil empresa d'injectar nova vida a l'imperi, i la seua gestió va ser afortunada. Va conseguir detindre la temuda allau germànica i de la seca época es parla com un "renaiximent teodosià". Però quan va morir tot va seguir com abans, i fins i tot es va agreujar. |
| Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.<ref>{{citar llibre |cognom=Riera |nom=Albert V. |cognom2=Rosselló |nom2=Miquel |títol=Romans i visigots a les terres valencianes |capítol=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERÍODE VISIGOT (SEGLES IV-VIII) |url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf |editorial=Museu de prehistòria de València |data=2003 |pàgines=p.106 |isbn=84-7795-340-6}}</ref> | | Per realisar millor la defensa i administració de l'imperi, Teodosi el va dividir entre els seus dos fills, donant a [[Honori]] [[Imperi Romà d'Occident|Occident]] i a [[Arcadi]] l'[[imperi Romà d'Orient|Orient]]. No obstant això, esta decisió va significar el trencament decisiu de la unitat romana, en seguir els dos territoris destins molt diferents. L'Imperi d'Orient, salvat de la invasió germànica, viurà, en el nom d'[[Imperi Bizantí]], mil anys més que el d'Occident, que sucumbirà l'any 476.<ref>{{citar llibre |cognom=Riera |nom=Albert V. |cognom2=Rosselló |nom2=Miquel |títol=Romans i visigots a les terres valencianes |capítol=LA FI DEL MÓN ROMÀ I EL PERÍODE VISIGOT (SEGLES IV-VIII) |url=http://www.museuprehistoriavalencia.es/resources/files/Catalogos/Romans_i_visigots.pdf |editorial=Museu de prehistòria de València |data=2003 |pàgines=p.106 |isbn=84-7795-340-6}}</ref> |