Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | La Batalla d'Anglaterra no fon una unica batalla sino tota una serie d'operacions lliurada en cel britanic en a on prop de quatre mesos (juliol - octubre de 1940) [[Alemanya]] buscà destruir la [[Royal Air Force (RAF)]] pera obtindre la superioritat aerea necessaria per a una invasio a les illes. | + | La '''Batalla d'Anglaterra''' no fon una unica batalla sino tota una serie d'operacions lliurada en cel britanic en a on prop de quatre mesos (juliol - octubre de 1940) [[Alemanya]] buscà destruir la [[Royal Air Force (RAF)]] per a obtindre la superioritat aerea necessaria per a una invasio a les illes. |
| | | |
− | Una de les majors campanyes de la primera mitad de la [[Segona Guerra Mundial]], la Batalla d'Anglaterra es el nom comunament otorgat a l'intent de la [[Luftwaffe]] per a guanyar la superioritat aerea sobre la Royal Air Force (RAF), abans d'una planejada invasio a [[Anglaterra]] tant aerea com naval ([[Operacio Lleo Mari]]). Ni [[Hitler]] ni la [[Wehrmacht]] creïen possible conseguir una invasio amfibia en exit en les Illes Britaniques fins que la RAF haguera segut neutralisada. | + | Una de les majors campanyes de la primera mitat de la [[Segona Guerra Mundial]], la Batalla d'Anglaterra es el nom comunament otorgat a l'intent de la [[Luftwaffe]] per a guanyar la superioritat aerea sobre la Royal Air Force (RAF), abans d'una planejada invasio a [[Anglaterra]] tant aerea com naval ([[Operacio Lleo Mari]]). Ni [[Hitler]] ni la [[Wehrmacht]] creïen possible conseguir una invasio amfibia en exit en les Illes Britaniques fins que la RAF haguera segut neutralisada. |
| | | |
| Els objectius secundaris eren destruir la produccio d'aeronaus i les infraestructures terrestres, aixina com aterrorisar a la poblacio britanica en la busca d'un armistici o rendicio i atacar arees d'interes politic. | | Els objectius secundaris eren destruir la produccio d'aeronaus i les infraestructures terrestres, aixina com aterrorisar a la poblacio britanica en la busca d'un armistici o rendicio i atacar arees d'interes politic. |
| + | |
| ==Les operacions en el costat alemà== | | ==Les operacions en el costat alemà== |
| Per al General de la Luftwaffe Werner Kreipe -qui prestà servicis en [[França]] en l'unitat de bombarders KG2 en 1939 i des de [[juny]] de 1940 fon Cap d'Operacions de la 3ra Luftflotte- la data d'inici de la Batalla d'Anglaterra es el 28 de [[maig]] de 1940. Per a atres autors es el 10 de maig de1940. | | Per al General de la Luftwaffe Werner Kreipe -qui prestà servicis en [[França]] en l'unitat de bombarders KG2 en 1939 i des de [[juny]] de 1940 fon Cap d'Operacions de la 3ra Luftflotte- la data d'inici de la Batalla d'Anglaterra es el 28 de [[maig]] de 1940. Per a atres autors es el 10 de maig de1940. |
| Quan les forces franceses i aliades estaven practicament vençudes, la 3ra Ala del Grup de Bombarders Nº 2, tingue la missio d'efectuar atacs contra les forces delmades a tot lo ample del camp frances. El 27de maig, ya no hague oposicio i el comandant rebe l'orde d'atacar a les Forces Expedicionaries Britaniques (FEB) en [[Dunkerque]]. Al dia següent 8 de maig, l'enemic era la Royal Air Force (RAF), que en eixe moment estava protegint l'evacuacio dels voltats anglesos en les plages de Dunquerke. | | Quan les forces franceses i aliades estaven practicament vençudes, la 3ra Ala del Grup de Bombarders Nº 2, tingue la missio d'efectuar atacs contra les forces delmades a tot lo ample del camp frances. El 27de maig, ya no hague oposicio i el comandant rebe l'orde d'atacar a les Forces Expedicionaries Britaniques (FEB) en [[Dunkerque]]. Al dia següent 8 de maig, l'enemic era la Royal Air Force (RAF), que en eixe moment estava protegint l'evacuacio dels voltats anglesos en les plages de Dunquerke. |
| + | |
| ====Atac a les FEB en Dunkerque==== | | ====Atac a les FEB en Dunkerque==== |
| Els 27 avions Dornier 17 sobrevolaren Dunkerque enjorn en el mati i veren el caos que havia en la plaja. Pero abans d'iniciar l'atac, apareixqueren els primers [[Supermarine Spitfires]] que els aviadors alemans tingueren oportunitat de vore. Els Dornier degueren retirar-se en vista de l'oposicio, abortant la missio de bombardeig. Com resultat de l'atac se pergue un avio i dos mes resultaren averiats. Immediatament despres de l'aterrisage se'ls ordenà dirigir-se a Nieuport, esta volta en proteccio de caça. Despres de completada la missio, les baixes foren 11 d'un total de 27 aparats. Per primera volta des de l'invasio de [[Polonia]], la [[Luftwaffe]] trobava seria oposicio en l'aire. | | Els 27 avions Dornier 17 sobrevolaren Dunkerque enjorn en el mati i veren el caos que havia en la plaja. Pero abans d'iniciar l'atac, apareixqueren els primers [[Supermarine Spitfires]] que els aviadors alemans tingueren oportunitat de vore. Els Dornier degueren retirar-se en vista de l'oposicio, abortant la missio de bombardeig. Com resultat de l'atac se pergue un avio i dos mes resultaren averiats. Immediatament despres de l'aterrisage se'ls ordenà dirigir-se a Nieuport, esta volta en proteccio de caça. Despres de completada la missio, les baixes foren 11 d'un total de 27 aparats. Per primera volta des de l'invasio de [[Polonia]], la [[Luftwaffe]] trobava seria oposicio en l'aire. |
| + | |
| ====Armistici en França==== | | ====Armistici en França==== |
| El dia 22 de [[juny]] de 1940, quan se firma l'armistici en el Bosc de Compiegne, els remors entre les forces alemanes, era que la guerra estava virtualment terminada. No obstant, la Luftwaffe rebe l'orde de reponer les baixes de material i humanes i aprestar-se lo abans possible per a reprendre els combats. | | El dia 22 de [[juny]] de 1940, quan se firma l'armistici en el Bosc de Compiegne, els remors entre les forces alemanes, era que la guerra estava virtualment terminada. No obstant, la Luftwaffe rebe l'orde de reponer les baixes de material i humanes i aprestar-se lo abans possible per a reprendre els combats. |
| + | |
| ====Reorganisar les unitats==== | | ====Reorganisar les unitats==== |
| Les forces de la [[Luftwaffe]] estaven compostes per 1300 [[Messerschmitt Bf 109]], dos grups de 180 caça-bombarders [[Messerschmitt Me 110]],deu grups de 1350 bimotores [[Heinkel He 111]], [[Junkers Ju 88]] i [[Dornier Do 17]]. El moral dels pilots era molt alta i el destrificament el millor. | | Les forces de la [[Luftwaffe]] estaven compostes per 1300 [[Messerschmitt Bf 109]], dos grups de 180 caça-bombarders [[Messerschmitt Me 110]],deu grups de 1350 bimotores [[Heinkel He 111]], [[Junkers Ju 88]] i [[Dornier Do 17]]. El moral dels pilots era molt alta i el destrificament el millor. |
| La Luftwaffe organisà dos flotes aerees, la 2da Luftflotte al comandament del Mariscal Kesselring, en base en [[Brusseles]] i la 3raLuftflotte al mane del Mariscal Sperrle en [[Paris]]. Abdos depenien directamentdel Cap Suprem de la Luftwaffe, el recién ascendit, Mariscal el Reich, Herman Goering. Mes tart posarien en operacio la 5ta Luftflotte que operariades de [[Noruega]] i [[Dinamarca]], al comandament del General Hans-Jurgen Stumpff. | | La Luftwaffe organisà dos flotes aerees, la 2da Luftflotte al comandament del Mariscal Kesselring, en base en [[Brusseles]] i la 3raLuftflotte al mane del Mariscal Sperrle en [[Paris]]. Abdos depenien directamentdel Cap Suprem de la Luftwaffe, el recién ascendit, Mariscal el Reich, Herman Goering. Mes tart posarien en operacio la 5ta Luftflotte que operariades de [[Noruega]] i [[Dinamarca]], al comandament del General Hans-Jurgen Stumpff. |
| + | |
| ====Orde de preparar l'invasio==== | | ====Orde de preparar l'invasio==== |
| El 2 de [[juliol]] de 1940, aplega l'orde de preparar-se per a la possible invasio d'[[Anglaterra]]. Les órdenes eren simples: | | El 2 de [[juliol]] de 1940, aplega l'orde de preparar-se per a la possible invasio d'[[Anglaterra]]. Les órdenes eren simples: |
| # Eliminar la navegacio de mercants pel [[Canal Angles]], en cooperacio en les forces navals, sembrant mines, atacant ports i destruint combois. | | # Eliminar la navegacio de mercants pel [[Canal Angles]], en cooperacio en les forces navals, sembrant mines, atacant ports i destruint combois. |
| # Destruir a la RAF. | | # Destruir a la RAF. |
| + | |
| ====Atac als mercants en el canal==== | | ====Atac als mercants en el canal==== |
| El 10 de juliol, s'inicià l'atac als mercants que circulaven pel canal. Esta volta tots els bombarders portaven les seues escoltes de caces i el resultat fon favorable per a la Luftwaffe. L'aviacio alemana creuava els cels del canal sense oposicio alguna. Començava a observar-se que la RAF estava aplegant al llimit de les seues possibilitats. | | El 10 de juliol, s'inicià l'atac als mercants que circulaven pel canal. Esta volta tots els bombarders portaven les seues escoltes de caces i el resultat fon favorable per a la Luftwaffe. L'aviacio alemana creuava els cels del canal sense oposicio alguna. Començava a observar-se que la RAF estava aplegant al llimit de les seues possibilitats. |
| + | |
| ====Directiva Nº16: Unternehmen Seelöwe (Operacio Lleo Mari)==== | | ====Directiva Nº16: Unternehmen Seelöwe (Operacio Lleo Mari)==== |
| El 16 de juliol, Hitler emete la seua Directiva Nº 16 al Comande Suprem de les Forces Armades, OKW, per a l'[[Operacio Lleo Mari]]. Dia:"Com [[Gran Bretanya]], a pesar de la seua situacio militar, se mostra contraria a aplegar a un compromis, he decidit començar els preparatius de l'invasio d'Anglaterra, en l'objecte d'evitar que Gran Bretanya continüe la guerra des de l'illa." | | El 16 de juliol, Hitler emete la seua Directiva Nº 16 al Comande Suprem de les Forces Armades, OKW, per a l'[[Operacio Lleo Mari]]. Dia:"Com [[Gran Bretanya]], a pesar de la seua situacio militar, se mostra contraria a aplegar a un compromis, he decidit començar els preparatius de l'invasio d'Anglaterra, en l'objecte d'evitar que Gran Bretanya continüe la guerra des de l'illa." |
| + | |
| ====Guerra entre cavallers==== | | ====Guerra entre cavallers==== |
| Era clar que la Marina no estava preparada per a iniciaruna invasio en gran escala, pero al menys el moral de la [[Luftwaffe]] era elevada i l'optim entrenament donava els seus fruts. La lluita era encarniçada, pero se mantenien els codics de cavallerositat en l'aire. Com eixemple està el cas del comandant d'esquadrella angles [[Douglas Bader]], que havia perdut les seues do cames, pero que en ortopediques d'alumini se reincorporà al servici. Bader fon derribat en [[St. Omer]] i les seues cames artificials quedaren inservibles. Rebe un homenage dels aviadors alemans, quins solicitaren que els foren enviades unes cames ortopediques de reemplaç. Elles aterrisaren en paracaigudes, despres d'un bombardeig per la RAF del camp aereu de St. Omer. | | Era clar que la Marina no estava preparada per a iniciaruna invasio en gran escala, pero al menys el moral de la [[Luftwaffe]] era elevada i l'optim entrenament donava els seus fruts. La lluita era encarniçada, pero se mantenien els codics de cavallerositat en l'aire. Com eixemple està el cas del comandant d'esquadrella angles [[Douglas Bader]], que havia perdut les seues do cames, pero que en ortopediques d'alumini se reincorporà al servici. Bader fon derribat en [[St. Omer]] i les seues cames artificials quedaren inservibles. Rebe un homenage dels aviadors alemans, quins solicitaren que els foren enviades unes cames ortopediques de reemplaç. Elles aterrisaren en paracaigudes, despres d'un bombardeig per la RAF del camp aereu de St. Omer. |
| + | |
| ====L'ombra del dubte==== | | ====L'ombra del dubte==== |
| A mida que passava els dies, els mandos militars començaren a expressar els seus dubtes sobre l'Operacio Lleo Mari. Goering,apassionat del protagonismo, interferia en les operacions immiscuint-se fins en els mes minims detalls casi sempre en resultats desastrosos. Els mandos militars de l'eixercit creïen que l'operacio no era factible i Hitler dubtava. | | A mida que passava els dies, els mandos militars començaren a expressar els seus dubtes sobre l'Operacio Lleo Mari. Goering,apassionat del protagonismo, interferia en les operacions immiscuint-se fins en els mes minims detalls casi sempre en resultats desastrosos. Els mandos militars de l'eixercit creïen que l'operacio no era factible i Hitler dubtava. |
| + | |
| ====Aprestos per a l'invasio==== | | ====Aprestos per a l'invasio==== |
| Mentres en l'aire les operacions se realisaven sense majors contratempss, les forces terrestres s'ocupaven febrosament en la preparacio de l'invasio. Els ports francesos, belgas i holandesos estaven abarrotats de barcos de tots els tipos. Els generals de l'eixercit seguien pensant que l'operacio no tindria exit, no obstant el General Jodl expuso el seu pla com si fora una operacio fluvial d'ample front. Per a l'eixercit les operacions fluvials eren molt conegudes i formaven part de l'estrategia utilisada des de l'invasio de Polonia. L'idea de Jodl era que se devia transportar 40 divisions i desembarcar-les en un front de 200 Kms que comprendria la costa des de Dover fins Bournemouth, per a enfrontar a les 20 divisions britaniques, que segons els informes d'inteligencia estaven acantonades en el sur d'Anglaterra. | | Mentres en l'aire les operacions se realisaven sense majors contratempss, les forces terrestres s'ocupaven febrosament en la preparacio de l'invasio. Els ports francesos, belgas i holandesos estaven abarrotats de barcos de tots els tipos. Els generals de l'eixercit seguien pensant que l'operacio no tindria exit, no obstant el General Jodl expuso el seu pla com si fora una operacio fluvial d'ample front. Per a l'eixercit les operacions fluvials eren molt conegudes i formaven part de l'estrategia utilisada des de l'invasio de Polonia. L'idea de Jodl era que se devia transportar 40 divisions i desembarcar-les en un front de 200 Kms que comprendria la costa des de Dover fins Bournemouth, per a enfrontar a les 20 divisions britaniques, que segons els informes d'inteligencia estaven acantonades en el sur d'Anglaterra. |
| + | |
| ====La Kriegsmarine dona l'alerta==== | | ====La Kriegsmarine dona l'alerta==== |
| En poc temps, els mandos alemans se percataron que era una ilusio realisar l'operacio en vista dels escasos mijos de transport disponibles. Era impossible poder transportar les 40 divisions en un sector tan ample i en la flota anglesa intacta esperant el moment per a caure'ls damunt. La Kriegsmarine, en memorando de 15 pagines, advertia dels perills que correrien els transports en les aigües del canal. | | En poc temps, els mandos alemans se percataron que era una ilusio realisar l'operacio en vista dels escasos mijos de transport disponibles. Era impossible poder transportar les 40 divisions en un sector tan ample i en la flota anglesa intacta esperant el moment per a caure'ls damunt. La Kriegsmarine, en memorando de 15 pagines, advertia dels perills que correrien els transports en les aigües del canal. |
| + | |
| ====Directiva Nº 17: Atacar a la RAF==== | | ====Directiva Nº 17: Atacar a la RAF==== |
| El 1 d'agost de 1940, Hitler imparte la seua Directiva Nº17 mediant la qual ordenava a la Luftwaffe l'atac quant abans a la força aerea britanica en tots els efectius possibles, en l'objecte de destruir-la, incloent les seues instalacions terrestres. Establia la data dels atacs, en un lapsus de 8 a 14 dies a mes tardar, i per tant els atacs devien començar entre el 5 i el 8 d'agost. En atra directiva, la Wehrmacht rebia comprovable data de l'invasio el dia 15 de Setembre de 1940. Mes tart en l'Alt Comandament se dia, que d'acort als resultats, el Fuehrer decidiria si l'invasio se portaria a veta eixe any o el següent. Tot depenia de la Luftwaffe de Goering,qui estava segur que "aniquilaria als anglesos en colps exterminadors entres o quatre dies." | | El 1 d'agost de 1940, Hitler imparte la seua Directiva Nº17 mediant la qual ordenava a la Luftwaffe l'atac quant abans a la força aerea britanica en tots els efectius possibles, en l'objecte de destruir-la, incloent les seues instalacions terrestres. Establia la data dels atacs, en un lapsus de 8 a 14 dies a mes tardar, i per tant els atacs devien començar entre el 5 i el 8 d'agost. En atra directiva, la Wehrmacht rebia comprovable data de l'invasio el dia 15 de Setembre de 1940. Mes tart en l'Alt Comandament se dia, que d'acort als resultats, el Fuehrer decidiria si l'invasio se portaria a veta eixe any o el següent. Tot depenia de la Luftwaffe de Goering,qui estava segur que "aniquilaria als anglesos en colps exterminadors entres o quatre dies." |
| + | |
| ====Altercat entre els mandos==== | | ====Altercat entre els mandos==== |
| Mentres tant seguien els forcejades entre la marina il'eixercit. La força d'invasio se redui de 40 divisions a soles 13 i la marina solicitava reduir el front de 200 Kms a uns 70 Kms, des de Folkestone fins Beachy Head, proposta no acceptada per l'eixercit. El 7 d'agost se realisà una reunio que terminà en un greu enfrontament entre el General Halder, Cap d'Estat Major de l'Eixercit i l'Almirante Schniewind Cap d'Estat Major de la Kriegsmarine. Halder mantenia, que planejar tan angost front seria igual que ficar a les tropes en una maquina de moler carn i Schniewind, per la seua part, sostenia que ampliar el sector era sacrificar a les tropes, que se trobarien desprotegides en tan ample front. La decisio quedava puix en mans d'Hitler. El Fuehrer dispuso que se faria lo que fora mes convenient, aplegat el moment. | | Mentres tant seguien els forcejades entre la marina il'eixercit. La força d'invasio se redui de 40 divisions a soles 13 i la marina solicitava reduir el front de 200 Kms a uns 70 Kms, des de Folkestone fins Beachy Head, proposta no acceptada per l'eixercit. El 7 d'agost se realisà una reunio que terminà en un greu enfrontament entre el General Halder, Cap d'Estat Major de l'Eixercit i l'Almirante Schniewind Cap d'Estat Major de la Kriegsmarine. Halder mantenia, que planejar tan angost front seria igual que ficar a les tropes en una maquina de moler carn i Schniewind, per la seua part, sostenia que ampliar el sector era sacrificar a les tropes, que se trobarien desprotegides en tan ample front. La decisio quedava puix en mans d'Hitler. El Fuehrer dispuso que se faria lo que fora mes convenient, aplegat el moment. |