Llínea 9: |
Llínea 9: |
| ====Atac a les FEB en Dunkerque==== | | ====Atac a les FEB en Dunkerque==== |
| Els 27 avions Dornier 17 sobrevolaren Dunkerque enjorn en el mati i veren el caos que havia en la plaja. Pero abans d'iniciar l'atac, apareixqueren els primers [[Supermarine Spitfires]] que els aviadors alemans tingueren oportunitat de vore. Els Dornier degueren retirar-se en vista de l'oposicio, abortant la missio de bombardeig. Com resultat de l'atac se pergue un avio i dos mes resultaren averiats. Immediatament despres de l'aterrisage se'ls ordenà dirigir-se a Nieuport, esta volta en proteccio de caça. Despres de completada la missio, les baixes foren 11 d'un total de 27 aparats. Per primera volta des de l'invasio de [[Polonia]], la [[Luftwaffe]] trobava seria oposicio en l'aire. | | Els 27 avions Dornier 17 sobrevolaren Dunkerque enjorn en el mati i veren el caos que havia en la plaja. Pero abans d'iniciar l'atac, apareixqueren els primers [[Supermarine Spitfires]] que els aviadors alemans tingueren oportunitat de vore. Els Dornier degueren retirar-se en vista de l'oposicio, abortant la missio de bombardeig. Com resultat de l'atac se pergue un avio i dos mes resultaren averiats. Immediatament despres de l'aterrisage se'ls ordenà dirigir-se a Nieuport, esta volta en proteccio de caça. Despres de completada la missio, les baixes foren 11 d'un total de 27 aparats. Per primera volta des de l'invasio de [[Polonia]], la [[Luftwaffe]] trobava seria oposicio en l'aire. |
− |
| |
| ====Armistici en França==== | | ====Armistici en França==== |
| El dia 22 de [[juny]] de 1940, quan se firma l'armistici en el Bosc de Compiegne, els remors entre les forces alemanes, era que la guerra estava virtualment terminada. No obstant, la Luftwaffe rebe l'orde de reponer les baixes de material i humanes i aprestar-se lo abans possible per a reprendre els combats. | | El dia 22 de [[juny]] de 1940, quan se firma l'armistici en el Bosc de Compiegne, els remors entre les forces alemanes, era que la guerra estava virtualment terminada. No obstant, la Luftwaffe rebe l'orde de reponer les baixes de material i humanes i aprestar-se lo abans possible per a reprendre els combats. |
− |
| |
| ====Reorganisar les unitats==== | | ====Reorganisar les unitats==== |
− |
| |
| Les forces de la [[Luftwaffe]] estaven compostes per 1300 [[Messerschmitt Bf 109]], dos grups de 180 caça-bombarders [[Messerschmitt Me 110]],deu grups de 1350 bimotores [[Heinkel He 111]], [[Junkers Ju 88]] i [[Dornier Do 17]]. El moral dels pilots era molt alta i el destrificament el millor. | | Les forces de la [[Luftwaffe]] estaven compostes per 1300 [[Messerschmitt Bf 109]], dos grups de 180 caça-bombarders [[Messerschmitt Me 110]],deu grups de 1350 bimotores [[Heinkel He 111]], [[Junkers Ju 88]] i [[Dornier Do 17]]. El moral dels pilots era molt alta i el destrificament el millor. |
| La Luftwaffe organisà dos flotes aerees, la 2da Luftflotte al comandament del Mariscal Kesselring, en base en [[Brusseles]] i la 3raLuftflotte al mane del Mariscal Sperrle en [[Paris]]. Abdos depenien directamentdel Cap Suprem de la Luftwaffe, el recién ascendit, Mariscal el Reich, Herman Goering. Mes tart posarien en operacio la 5ta Luftflotte que operariades de [[Noruega]] i [[Dinamarca]], al comandament del General Hans-Jurgen Stumpff. | | La Luftwaffe organisà dos flotes aerees, la 2da Luftflotte al comandament del Mariscal Kesselring, en base en [[Brusseles]] i la 3raLuftflotte al mane del Mariscal Sperrle en [[Paris]]. Abdos depenien directamentdel Cap Suprem de la Luftwaffe, el recién ascendit, Mariscal el Reich, Herman Goering. Mes tart posarien en operacio la 5ta Luftflotte que operariades de [[Noruega]] i [[Dinamarca]], al comandament del General Hans-Jurgen Stumpff. |
− |
| |
| ====Orde de preparar l'invasio==== | | ====Orde de preparar l'invasio==== |
− |
| |
| El 2 de [[juliol]] de 1940, aplega l'orde de preparar-se per a la possible invasio d'[[Anglaterra]]. Les órdenes eren simples: | | El 2 de [[juliol]] de 1940, aplega l'orde de preparar-se per a la possible invasio d'[[Anglaterra]]. Les órdenes eren simples: |
| # Eliminar la navegacio de mercants pel [[Canal Angles]], en cooperacio en les forces navals, sembrant mines, atacant ports i destruint combois. | | # Eliminar la navegacio de mercants pel [[Canal Angles]], en cooperacio en les forces navals, sembrant mines, atacant ports i destruint combois. |
| # Destruir a la RAF. | | # Destruir a la RAF. |
− |
| |
| ====Atac als mercants en el canal==== | | ====Atac als mercants en el canal==== |
− |
| |
| El 10 de juliol, s'inicià l'atac als mercants que circulaven pel canal. Esta volta tots els bombarders portaven les seues escoltes de caces i el resultat fon favorable per a la Luftwaffe. L'aviacio alemana creuava els cels del canal sense oposicio alguna. Començava a observar-se que la RAF estava aplegant al llimit de les seues possibilitats. | | El 10 de juliol, s'inicià l'atac als mercants que circulaven pel canal. Esta volta tots els bombarders portaven les seues escoltes de caces i el resultat fon favorable per a la Luftwaffe. L'aviacio alemana creuava els cels del canal sense oposicio alguna. Començava a observar-se que la RAF estava aplegant al llimit de les seues possibilitats. |
− |
| |
| ====Directiva Nº16: Unternehmen Seelöwe (Operacio Lleo Mari)==== | | ====Directiva Nº16: Unternehmen Seelöwe (Operacio Lleo Mari)==== |
− |
| |
| El 16 de juliol, Hitler emete la seua Directiva Nº 16 al Comande Suprem de les Forces Armades, OKW, per a l'[[Operacio Lleo Mari]]. Dia:"Com [[Gran Bretanya]], a pesar de la seua situacio militar, se mostra contraria a aplegar a un compromis, he decidit començar els preparatius de l'invasio d'Anglaterra, en l'objecte d'evitar que Gran Bretanya continüe la guerra des de l'illa." | | El 16 de juliol, Hitler emete la seua Directiva Nº 16 al Comande Suprem de les Forces Armades, OKW, per a l'[[Operacio Lleo Mari]]. Dia:"Com [[Gran Bretanya]], a pesar de la seua situacio militar, se mostra contraria a aplegar a un compromis, he decidit començar els preparatius de l'invasio d'Anglaterra, en l'objecte d'evitar que Gran Bretanya continüe la guerra des de l'illa." |
− |
| |
| ====Guerra entre cavallers==== | | ====Guerra entre cavallers==== |
− |
| |
| Era clar que la Marina no estava preparada per a iniciaruna invasio en gran escala, pero al menys el moral de la [[Luftwaffe]] era elevada i l'optim entrenament donava els seus fruts. La lluita era encarniçada, pero se mantenien els codics de cavallerositat en l'aire. Com eixemple està el cas del comandant d'esquadrella angles [[Douglas Bader]], que havia perdut les seues do cames, pero que en ortopediques d'alumini se reincorporà al servici. Bader fon derribat en [[St. Omer]] i les seues cames artificials quedaren inservibles. Rebe un homenage dels aviadors alemans, quins solicitaren que els foren enviades unes cames ortopediques de reemplaç. Elles aterrisaren en paracaigudes, despres d'un bombardeig per la RAF del camp aereu de St. Omer. | | Era clar que la Marina no estava preparada per a iniciaruna invasio en gran escala, pero al menys el moral de la [[Luftwaffe]] era elevada i l'optim entrenament donava els seus fruts. La lluita era encarniçada, pero se mantenien els codics de cavallerositat en l'aire. Com eixemple està el cas del comandant d'esquadrella angles [[Douglas Bader]], que havia perdut les seues do cames, pero que en ortopediques d'alumini se reincorporà al servici. Bader fon derribat en [[St. Omer]] i les seues cames artificials quedaren inservibles. Rebe un homenage dels aviadors alemans, quins solicitaren que els foren enviades unes cames ortopediques de reemplaç. Elles aterrisaren en paracaigudes, despres d'un bombardeig per la RAF del camp aereu de St. Omer. |
− | | + | ====L'ombra del dubte==== |
− | | |
− | ====L'ombra del dubte==== | |
| A mida que passava els dies, els mandos militars començaren a expressar els seus dubtes sobre l'Operacio Lleo Mari. Goering,apassionat del protagonismo, interferia en les operacions immiscuint-se fins en els mes minims detalls casi sempre en resultats desastrosos. Els mandos militars de l'eixercit creïen que l'operacio no era factible i Hitler dubtava. | | A mida que passava els dies, els mandos militars començaren a expressar els seus dubtes sobre l'Operacio Lleo Mari. Goering,apassionat del protagonismo, interferia en les operacions immiscuint-se fins en els mes minims detalls casi sempre en resultats desastrosos. Els mandos militars de l'eixercit creïen que l'operacio no era factible i Hitler dubtava. |
− |
| |
| ====Aprestos per a l'invasio==== | | ====Aprestos per a l'invasio==== |
| Mentres en l'aire les operacions se realisaven sense majors contratempss, les forces terrestres s'ocupaven febrosament en la preparacio de l'invasio. Els ports francesos, belgas i holandesos estaven abarrotats de barcos de tots els tipos. Els generals de l'eixercit seguien pensant que l'operacio no tindria exit, no obstant el General Jodl expuso el seu pla com si fora una operacio fluvial d'ample front. Per a l'eixercit les operacions fluvials eren molt conegudes i formaven part de l'estrategia utilisada des de l'invasio de Polonia. L'idea de Jodl era que se devia transportar 40 divisions i desembarcar-les en un front de 200 Kms que comprendria la costa des de Dover fins Bournemouth, per a enfrontar a les 20 divisions britaniques, que segons els informes d'inteligencia estaven acantonades en el sur d'Anglaterra. | | Mentres en l'aire les operacions se realisaven sense majors contratempss, les forces terrestres s'ocupaven febrosament en la preparacio de l'invasio. Els ports francesos, belgas i holandesos estaven abarrotats de barcos de tots els tipos. Els generals de l'eixercit seguien pensant que l'operacio no tindria exit, no obstant el General Jodl expuso el seu pla com si fora una operacio fluvial d'ample front. Per a l'eixercit les operacions fluvials eren molt conegudes i formaven part de l'estrategia utilisada des de l'invasio de Polonia. L'idea de Jodl era que se devia transportar 40 divisions i desembarcar-les en un front de 200 Kms que comprendria la costa des de Dover fins Bournemouth, per a enfrontar a les 20 divisions britaniques, que segons els informes d'inteligencia estaven acantonades en el sur d'Anglaterra. |
− |
| |
| ====La Kriegsmarine dona l'alerta==== | | ====La Kriegsmarine dona l'alerta==== |
− | En poc temps, els mandos alemans se percataron que erauna ilusio realisar l'operacio en vista dels escasos mijos de transportdisponibles. Era impossible poder transportar les 40 divisions en un sector tanample i en la flota anglesa intacta esperant el moment per a caure'ls damunt.La Kriegsmarine, en memorando de 15 pagines, advertia dels perills quecorrerien els transports en les aigües del canal. | + | En poc temps, els mandos alemans se percataron que era una ilusio realisar l'operacio en vista dels escasos mijos de transport disponibles. Era impossible poder transportar les 40 divisions en un sector tan ample i en la flota anglesa intacta esperant el moment per a caure'ls damunt. La Kriegsmarine, en memorando de 15 pagines, advertia dels perills que correrien els transports en les aigües del canal. |
− | | |
− |
| |
| ====Directiva Nº 17: Atacar a la RAF==== | | ====Directiva Nº 17: Atacar a la RAF==== |
− | El 1 d'Agost de 1940, Hitler imparte la seua Directiva Nº17 mediant la qual ordenava a la Luftwaffe que atacivese quant abans a laforça aerea britanica en tots els efectius possibles, en l'objecte dedestruir-la, incloent les seues instalacions terrestres. Establia la data delsatacs, en un lapsus de 8 a 14 dies a mes tardar, i per tant els atacs deviencomençar entre el 5 i el 8 d'Agost. En atra Directiva, la Wehrmacht rebia comprovable data de l'invasio el dia 15 de Setembre de 1940. Mes tart en l'Alt Manese dia, que d'acort als resultats, el Fuehrer decidiria si l'invasio seportaria a veta eixe any o el següent. Tot depenia de la Luftwaffe de Goering,qui estava segur que "aniquilaria als anglesos en colps exterminadors entres o quatre dies." | + | El 1 d'agost de 1940, Hitler imparte la seua Directiva Nº17 mediant la qual ordenava a la Luftwaffe l'atac quant abans a la força aerea britanica en tots els efectius possibles, en l'objecte de destruir-la, incloent les seues instalacions terrestres. Establia la data dels atacs, en un lapsus de 8 a 14 dies a mes tardar, i per tant els atacs devien començar entre el 5 i el 8 d'agost. En atra directiva, la Wehrmacht rebia comprovable data de l'invasio el dia 15 de Setembre de 1940. Mes tart en l'Alt Comandament se dia, que d'acort als resultats, el Fuehrer decidiria si l'invasio se portaria a veta eixe any o el següent. Tot depenia de la Luftwaffe de Goering,qui estava segur que "aniquilaria als anglesos en colps exterminadors entres o quatre dies." |
− | | |
− |
| |
| ====Altercat entre els mandos==== | | ====Altercat entre els mandos==== |
− | Mentres tant seguien els forcejades entre la marina il'eixercit. La força d'invasio se redui de 40 divisions a soles 13 i la marinasolicitava reduir el front de 200 Kms a uns 70 Kms, des de Folkestone finsBeachy Head, proposta no acceptada per l'eixercit. El 7 d'Agost se realisà unareunio que terminà en un greu enfrontament entre el General Halder, Cap d'EstatMajor de l'Eixercit i l'Almirante Schniewind Cap d'Estat Major de laKriegsmarine. Halder mantenia, que planejar tan angost front seria igual queficar a les tropes en una maquina de moler carn i Schniewind, per la seua part,sostenia que ampliar el sector era sacrificar a les tropes, que se trobariendesprotegidas en tan ample front. La decisio quedava puix en mans d'Hitler. ElFuehrer dispuso que se faria lo que fora mes convenient, aplegat el moment. | + | Mentres tant seguien els forcejades entre la marina il'eixercit. La força d'invasio se redui de 40 divisions a soles 13 i la marina solicitava reduir el front de 200 Kms a uns 70 Kms, des de Folkestone fins Beachy Head, proposta no acceptada per l'eixercit. El 7 d'agost se realisà una reunio que terminà en un greu enfrontament entre el General Halder, Cap d'Estat Major de l'Eixercit i l'Almirante Schniewind Cap d'Estat Major de la Kriegsmarine. Halder mantenia, que planejar tan angost front seria igual que ficar a les tropes en una maquina de moler carn i Schniewind, per la seua part, sostenia que ampliar el sector era sacrificar a les tropes, que se trobarien desprotegides en tan ample front. La decisio quedava puix en mans d'Hitler. El Fuehrer dispuso que se faria lo que fora mes convenient, aplegat el moment. |
| | | |
| ====La suigéneris flota d'invasio==== | | ====La suigéneris flota d'invasio==== |
− | Els ports des d'a on partirien les forces d'invasioestaven abarrotats en 2000 fustes dels mes diversos tipos: gavarres, lanchones,barcaces, grans i chicotets bafors. Els almagasenes estaven fins el top desuministros. En mes caos que orde, les forces feen practiques d'embarcament idesembarc i els anims decaïen a mida que transcorría el temps. | + | Els ports des d'a on partirien les forces d'invasio estaven abarrotats en 2000 embarcacions dels mes diversos tipos: gavarres, lanchones,barcaces, grans i chicotets bafors. Els almagasenes estaven fins el top desuministros. En mes caos que orde, les forces feen practiques d'embarcament i desembarc i els anims decaïen a mida que transcorría el temps. |
| | | |
| ====Exits de la Luftwaffe==== | | ====Exits de la Luftwaffe==== |
− | Entre el 24 d'Agost i el 6 de Setembre, la Luftwaffe posàen l'aire 1000 avions diaris que estaven destruint sistematicament la capacitatoperativa de la RAF. El 25 d'Agost, durant un bombardeig, provablement per errode navegacio, la Luftwaffe llançà algunes bombes sobre un suburbi de Londres.En represalia, al dia següent, Berlín patix un bombardeig en gran escala. | + | Entre el 24 d'agost i el 6 de setembre, la Luftwaffe posà en l'aire 1000 avions diaris que estaven destruint sistematicament la capacitat operativa de la RAF. El 25 d'agost, durant un bombardeig, provablement per error de navegacio, la Luftwaffe llançà algunes bombes sobre un suburbi de Londres. En represalia, al dia següent, Berlín patix un bombardeig en gran escala. |
| | | |
| ====¿Per que no venen? - Anirem... Anirem...==== | | ====¿Per que no venen? - Anirem... Anirem...==== |
− | El 4 de Setembre, en un parlament Adolf Hitler digue:"El poble angles està desparat i se pregunta: ¿Per que no venen? - aniremanirem. -se contestà el Fuehrer". Despres fatidicament manifestà: "Siells anuncien que intenten portar a veta forts atacs contra nostres ciutats,nostra resposta sera aniquilar les seues." | + | El 4 de setembre, en un parlament Adolf Hitler digue:"El poble angles està desparat i se pregunta: ¿Per que no venen? - anirem anirem. -se contestà el Fuehrer". Despres fatidicament manifestà: "Si ells anuncien que intenten portar a veta forts atacs contra nostres ciutats, nostra resposta sera aniquilar les seues." |
| | | |
| ====Punt de quebre==== | | ====Punt de quebre==== |
− | El 7 de Setembre, Goering orde derivar els atacs a lesciutats angleses en represalia per l'atac a Berlín . Comet l'erro de desviarl'atencio de les bases aerees britaniques i les fabriques d'avions a lesciutats. Este erro estrategic es el punt de quebre en la Batalla d'Anglaterra.Els atacs aereus no se portaven a veta en criteri estrategic. De fet, no sepodia demanar que Goering actuara com un estratega, pero interferia en lesdecisions de quins sí sabien lo que devien fer. A partir d'eixe moment, elsbritanics prenen un respir i conseguiren recuperar les perdües patides per laRAF durant els atacs de la Luftwaffe. | + | El 7 de Setembre, Goering orde derivar els atacs a les ciutats angleses en represalia per l'atac a Berlín . Comet l'erro de desviar l'atencio de les bases aerees britaniques i les fabriques d'avions a lesciutats. Este erro estrategic es el punt de quebre en la Batalla d'Anglaterra. Els atacs aereus no se portaven a veta en criteri estrategic. De fet, no se podia demanar que Goering actuara com un estratega, pero interferia en les decisions de quins sí sabien lo que devien fer. A partir d'eixe moment, els britanics prenen un respir i conseguiren recuperar les perdües patides per laRAF durant els atacs de la Luftwaffe. |
| | | |
| ====Postergada l'invasio==== | | ====Postergada l'invasio==== |
− | El 15 de Setembre ocorreu una de les batalles aerees mesintens sobre Anglaterra. La Luftwaffe pergue 56 avions. El 17 de Setembre,Hitler retardà una volta mes la data de l'invasio. Goering, finalment accedi aque els atacs aereus s'efectuaren de nit per a evitar les fortes perdües. Per acompletar el panorama, la RAF començà a bombardejar els ports d'embarcamentcausant greus danys, que obligaren a que s'ordenara, el 19 de Setembre, aamagar els transports baix terra. | + | El 15 de setembre ocorreu una de les batalles aerees mes intens sobre Anglaterra. La Luftwaffe pergue 56 avions. El 17 de setembre,Hitler retardà una volta mes la data de l'invasio. Goering, finalment accedi a que els atacs aereus s'efectuaren de nit per a evitar les fortes perdües. Per a ompletar el panorama, la RAF començà a bombardejar els ports d'embarcament causant greus danys, que obligaren a que s'ordenara, el 19 de setembre, a amagar els transports baix terra. |
| | | |
| ====Suspesa l'invasio==== | | ====Suspesa l'invasio==== |
− | El 12 d'Octubre de 1940, Hitler suspengue l'invasio per aeixe any, aclarint que la seua decisio era solament temporal fins la primaverade 1941, i que pel moment s'usaria solament com una forma de pressio contra elsbritanics. Aixina, els anglesos tingueren un respir i se pot dir que guanyarenel primer round, tenint des d'eixe moment temps suficient per a organisar-se. | + | El 12 d'octubre de 1940, Hitler suspengue l'invasio per aeixe any, aclarint que la seua decisio era solament temporal fins la primavera de 1941, i que pel moment s'usaria solament com una forma de pressio contra els britanics. Aixina, els anglesos tingueren un respir i se pot dir que guanyaren el primer round, tenint des d'eixe moment temps suficient per a organisar-se. |
| | | |
| ====Tots respiraren aliviats==== | | ====Tots respiraren aliviats==== |
− | La Kriegsmarine respirà aliviada, puix sabien que eraimpossible que els bucs disponibles pogueren donar recolzament adequat a lesforces de desembarc, considerant ademes que la flota anglesa els superava ennumero de manera contundent. La Wehrmacht respirà aliviada, perque els 2000transports improvisats no eren adequats per a l'invasio i perque sabien que unavolta en mig del canal, no soles s'enfrontarien a l'aviacio i la marinabritaniques, sino tambe al poder del mar obert. La Luftwaffe, respirà, al vore'slliurada de la pressio eixercida per Goering i les seues"estrategies" que portaren al fracas les operacions, que en un momentestigueren a punt de conseguir la destruccio de la RAF. No obstant Goering yafa un temps que s'havia mudat a Alemania en el seu Estat Major. | + | La Kriegsmarine respirà aliviada, puix sabien que era impossible que els bucs disponibles pogueren donar recolzament adequat a les forces de desembarc, considerant ademes que la flota anglesa els superava en numero de manera contundent. La Wehrmacht respirà aliviada, perque els 2000 transports improvisats no eren adequats per a l'invasio i perque sabien que una volta en mig del canal, no soles s'enfrontarien a l'aviacio i la marina britaniques, sino tambe al poder del mar obert. La Luftwaffe, respirà, al vore's lliurada de la pressio eixercida per Goering i les seues"estrategies" que portaren al fracas les operacions, que en un moment estigueren a punt de conseguir la destruccio de la RAF. No obstant Goering ya fa un temps que s'havia mudat a Alemanya en el seu Estat Major. |
| | | |
| ====Les perdües==== | | ====Les perdües==== |
− | En tres mesos, des de el 1º d'Agost, al 1º d'Octubre,Alemania pergue 500 avions i la RAF, segons els calculs de la Luftwaffe, havienperdut 1100 aeronaus. | + | En tres mesos, des de el 1º d'agost, al 1º d'octubre,Alemanya pergue 500 avions i la RAF, segons els calculs de la Luftwaffe, havien perdut 1100 aeronaus. |
| | | |
| [[Categoria:Història]] | | [[Categoria:Història]] |
| [[Categoria:Història d'Europa]] | | [[Categoria:Història d'Europa]] |