34
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Forma de combat ==
== Forma de combat ==
Es situáen un número indeterminat d'homes d'amplaria i uns setze de profunditat, formabén en gran disciplina, i mai trencaén la formació de combat, ya que aixó suponia la destrucció de la falange i el aniquilament d'esta. Avançaen cara al enemic de front com si forén un tanc pa intentar consegir un choc frontal, si una falange era atacà per un flanc o per la retaguardia era casi automaticament exterminats. L'unica forma de derrotar a les falages fou rodejarles i atacarlis per els seus punts débils, aixina es com les legions ( molt mes flexibles i dinàmiques) conseguiren posar fí al reinat de les falanges al mediterrani en la batalla de els Cinosçéfals.
Es situáen un número indeterminat d'homes d'amplaria i uns setze de profunditat, formabén en gran disciplina, i mai trencaén la formació de combat, ya que aixó suponia la destrucció de la falange i el aniquilament d'esta. Avançaen cara al enemic de front com si forén un tanc pa intentar consegir un choc frontal, si una falange era atacà per un flanc o per la retaguardia era casi automaticament exterminats. L'unica forma de derrotar a les falages fou rodejarles i atacarlis per els seus punts débils, aixina es com les legions ( molt mes flexibles i dinàmiques) conseguiren posar fí al reinat de les falanges al mediterrani en la Batalla de els Cinosçéfals.
== Armament ==
== Armament ==
Els falangetes anaen armats en un escut en la mà esquerra, una llança llarga o ''sarissa'', una cuiraça de pell, cotó o ferro (estes ultimes menys utilisaes debut al seu pes i preu).
Utilisaen un casc de pell o de bronçe y unes sandàlies.
== Inventor ==
Se li atribuix la invençio de la falange a ''Filip de Macedonia'' un rei de Macedonia, que estigé durant la seua infançia com a rehen en Tebes, açi estigé en contacte en les noves tendéncies hoplítiques i fou on se li va ocorrer l'idea de un hóplita amb una llança molt llarga. Cuant torna a Macedonia remodelà el eixércit i crea una tropa prodessional que conquistà Grecia i duge al seu fill (Alexandre Magne) a la conquista del Imperi Persa.
== Victories ==
Les grans victóries de les falanges foren les batalles de Queronà (capitanexaes per Filip) i Issos i Gaucamela (capitanexaes per Alexandre) encà que, el paper de les falanges fou vital en aquestes batalles la victoriaes debe a la caballeria Macedonia els ''Hetairois''.