Canvis

La falange es una formacio de combat grega que data del sigle V a.C.,  estés tropes forén els tancs de l'edat antiga, eren la evoluçió dels hoplites de les polís greges. Forén la principal unitat de combat de l'edat antiga hasta l'apariçió de les Legións Romanes.

La falange es una formació de combat grega que data del sigle V a.C.,  estes tropes foren els tancs de l'edat antiga, eren l'evolució dels hèplites de les polis gregues. Foren la principal unitat de combat de l'edat antiga hasta l'aparició de les [[Legions Romanes]].

== Forma de combat ==

== Forma de combat ==

Es situáen un número indeterminat d'homes d'amplaria i uns setze de profunditat, formabén en gran disciplina, i mai trencaén la formació de combat, ya que aixó suponia la destrucció de la falange i el aniquilament d'esta. Avançaen cara al enemic de front com si forén un tanc pa intentar consegir un choc frontal, si una falange era atacà per un flanc o per la retaguardia era casi automaticament exterminats. L'unica forma de derrotar a les falages fou rodejarles i atacarlis per els seus punts débils, aixina es com les legions ( molt mes flexibles i dinàmiques) conseguiren posar fí al reinat de les falanges al mediterrani en la Batalla de els Cinosçéfals.

Es situaven un número indeterminat d'homes d'amplaria i uns setze de profunditat, formaven en gran disciplina, i mai trencaven la formació de combat, ya que això suponia la destrucció de la falange i l'aniquilament d'esta. Avançaven cara a l'enemic de front, com si foren un tanc, per a intentar conseguir un choc frontal. Si una falange era atacà per un flanc o per la retaguàrdia era casi automàticament exterminats. L'única forma de derrotar a les falanges fon rodejar-les i atacar-lis pels seus punts dèbils; aixina és com les legions (molt més flexibles i dinàmiques) conseguiren possar fí al reinat de les falanges al mediterrani en la [[Batalla dels Cinoscéfals]].

== Armament ==

== Armament ==

Els falangetes anaen armats en un escut en la mà esquerra, una llança llarga o ''sarissa'', una cuiraça de pell, cotó o ferro (estes ultimes menys utilisaes debut al seu pes i preu).

Els falangetes anaven armats en un escut en la mà esquerra, una llança llarga o '''''sarissa''''', una cuiraça de pell, cotó o ferro (estes últimes menys utilisades debut al seu pés i preu).

Utilisaen un casc de pell o de bronçe y unes sandàlies.

Utilisaven un casc de pell o de bronçe y unes sandàlies.

== Inventor ==

== Inventor ==

Se li atribuix la invençio de la falange a ''Filip de Macedonia'' un rei de Macedonia, que estigé durant la seua infançia com a rehen en Tebes, açi estigé en contacte en les noves tendéncies hoplítiques i fou on se li va ocorrer l'idea de un hóplita amb una llança molt llarga. Cuant torna a Macedonia remodelà el eixércit i crea una tropa prodessional que conquistà Grecia i duge al seu fill (Alexandre Magne) a la conquista del Imperi Persa.

Se li atribuix la invenció de la falange a [[Filip de Macedonia]], un rei de Macedonia, que estigué durant la seua infància com a rehen en Tebes. Açí estigué en contacte en les noves tendències hoplítiques i fon on se li va ocorrer l'idea de un hòplita en una llança molt llarga. Cuant tornà a Macedònia remodelà el eixèrcit i creà una tropa professional que conquistà Grecia i duguè al seu fill ([[Alexandre Magne]]) a la conquista de l'Imperi Persa.

== Victories ==

== Victories ==

Les grans victóries de les falanges foren les batalles de Queronà (capitanexaes per Filip) i Issos i Gaucamela (capitanexaes per Alexandre) encà que, el paper de les falanges fou vital en aquestes batalles la victoriaes debe a la caballeria Macedonia els ''Hetairois''.

Les grans victòries de les falanges foren les batalles de Queronà (capitanejades per Filip), Issos i Gaucamela (capitanejades per Alexandre). Encà que, el paper de les falanges fon vital en aquestes batalles la victoria se deu a la caballeria Macedonia els '''''Hetairois'''''.