1334
edicions
Canvis
sense resum d'edició
A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien caracteristiques culturals propies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademes de la poblacio original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[Bolivia]] tals com els ''churumatas'', ''paypayas'' i atres, que serviren com via de penetracio incaica al ser portador de la llengua quechua.
A pesar de les seues semblances en les parcialitats diaguites, tenien caracteristiques culturals propies. A l'aplegada dels espanyols, en la trencall, ademes de la poblacio original estaven alguns nucleus poblacionales de "mitimaes", parcialitats dels "''chichas''" de [[Bolivia]] tals com els ''churumatas'', ''paypayas'' i atres, que serviren com via de penetracio incaica al ser portador de la llengua quechua.
La guerra i el comerç apareixen com vehiculs de comunicacio en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de pedra, des de els quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i boleadoras. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca.
La guerra i el comerç apareixen com vehiculs de comunicacio en les atres comunitats. El caracter estrategic de la [[Trencall d'Humahuaca]] feu dels omaguacas un poble militarment preparat. Construiren closs fortificats de pedra, nomenats [[pucara]], des de els quals combatien utilisant arcs, fleches, maces de pedra i [[boleadoras]]. Tant inques com espanyols experimentaren en el seu moment la resistencia omaguaca.
== Llengua ==
== Llengua ==
No hi ha registre concret sobre la llengua dels omaguacas, alguns autors sostenen era l'aymara, atres una llengua afín a les carneta del sur de Bolivia, i hi ha quins postulen que tenien una llengua particular. Els grups mitimaes serviren com via de penetracio de la llengua quechua, poc despres de l'aplegada dels espanyols la llengua original fon definitivament reemplaçada per esta.
No hi ha registre concret sobre la llengua dels omaguacas, alguns autors sostenen era l'[[aymara]], atres una llengua afí a les ''chichas'' del sur de [[Bolivia]], i hi ha quins postulen que tenien una llengua particular. Els grups mitimaes serviren com via de penetracio de la llengua [[quechua]], poc despres de l'aplegada dels espanyols la llengua original fon definitivament reemplaçada per esta.
== Aspecte fisic i vestimenta ==
== Aspecte fisic i vestimenta ==
Eren de baixa estatura, no superaven el metro xixanta, practicaven el deformacio cranea del tipo "tabular obliqüe".
Eren de baixa estatura, no superaven el metro xixanta, practicaven el deformacio cranea del tipo "tabular obliqüe".
Vestien camises que sobrepujaven els genolls en els homens i arribava al turmell en les dones. Ponchos, mantes i cinturons tambe eren comunes, confeccionades en llana de vicunya o flama, tenyits en vius colors i decorats en dibuixs geometrics.
Vestien camises que sobrepujaven els genolls en els homens i arribava al turmell en les dones. [[Ponchos]], mantes i cinturons tambe eren comunes, confeccionades en llana de [[vicunya]] o [[llama]], tenyits en vius colors i decorats en dibuixs geometrics.
Calçaven ojotas, fetes en cuiro cru de flama, la que nugaven al peu en tentos del mateix material. Usaven com arreus, collares, anells, braçalets i pectorals, fets en metal o en lapislasuli i malaquita.
Calçaven ojotas, fetes en cuiro cru de llama, la que nugaven al peu en tentos del mateix material. Usaven com arreus, collares, anells, braçalets i pectorals, fets en metal o en lapislasuli i malaquita.
[[Categoria:Història d'Argentina]]
[[Categoria:Història d'Argentina]]
[[Categoria:Història de Jujuy]]
[[Categoria:Història de Jujuy]]