1334
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 18:
Llínea 18: + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Aspecte fisic i vestimenta
Calçaven ojotas, fetes en cuiro cru de llama, la que nugaven al peu en tentos del mateix material. Usaven com arreus, collares, anells, braçalets i pectorals, fets en metal o en lapislasuli i malaquita.
Calçaven ojotas, fetes en cuiro cru de llama, la que nugaven al peu en tentos del mateix material. Usaven com arreus, collares, anells, braçalets i pectorals, fets en metal o en lapislasuli i malaquita.
== Vivenda ==
Les seues vivendes eren de pedra, i de forma rectangular, en sostres de fanc i palla a una sola aigua. No posseien finestres i tenien una sola entrada estreta. S'han trobat cases aïllades propenques als cultius, pero lo comu eren els poblats a on s'agrupaven. Existixen numerosos pucaras, la majoria dels quals son tardans. Segons els restants arqueologics el mes important fon el de [[Tilcara]], sobre el marge esquerre del [[riu Gran]] en un cerro a on, a mes de 2500 metros sobre el nivell de la mar, se construi el fort, que contenia vivendes, corrals per a les llames, temple i cementeri.
== Agricultura i ganaderia ==
Era un poble essencialment agricultor, la seua principal cultiu era la [[dacsa]], i en menor proporcio la papa i quinoa. La trencament del sol se realisava en un llaurat puntual i manual cridat "''chakitaklia''", en el qual el simple colp sobre la terra i una rostaria correcta, permet la sembrada conservant intacte el restant del sol.
Construien andenes de cultius i sistemes d'irrigacio a la manera incaica, els jaciments arqueologics de Coctaca i Alfarcito son testics del desenroll tecnologic atrapat.
Alçaven la collita en "siges de pedra". Molían els grans en morters.
Collien la garrofa, domesticaren la [[llama]] i practicaven la caça del [[guanac]] i el suri([[ñandú]]).
== Artesanies ==
La seua produccio ceramiste era de regular calitat, presentava del fondo roig en decoracions en negre. Encara que les formes eren predominantment `chicotetes (cantaritos, ollitas, vaixells), elaboraven grans canters de forma redona i els cridats "gots-timbals" en reminiscencies de la cultura de [[Tihuanaco]], en profusa decoracio geometrica. En [[Tilcara]] les produccions tenen gran influencia incaica.
Habils metalurgics, treballaren el [[coure]], l'[[estany]], l'[[argent]] i l'[[or]]. Fondían el [[bronze]], en el que feen armes i atres instruments. Tenien un bon desenroll en l'industria textil. S'han trobat instruments musicals, com [[flaütes]], cornetes i cascavells.
== Societat ==
Les diferents parcialitats estaven a carrec d'un cacic i totes elles a la seua volta respondían al cacic general dels omaguacas.
El cacic ademes de ser el cap politic - militar, tambe tenia caracter religios. Entre ells per la seua resistencia a l'entrada dels espanyols se destacà [[Viltipoco]], [[curaca]] de [[Purmamamarca]].
Braus guerrers, se diu que els seus rivals els tenien panic, ya que tallaven els caps dels seus enemics i les colocaven com arreu i advertiment.
== Cosmovisió ==
Soles trobem vestigis en la seua funeraria que era elaborada. El troballa de deformacions craneans pot senyalar la possibilitat d'un cult dels craneus, associat a l'existencia de craneus-trofeu. Entre els omaguacas el deformacio ritual era una costum important, practicándose la de tipo "tabular obliqüe", es dir colocant fustes que pressionaven els oss frontals i occipital.
La coca, sumament valorada, era portada des de Bolivia i acompanyava al mort en el seu viage final, generalment sepultat en els interiors de les vivendes. Hague enterraments de chiquets en urnes.
[[Categoria:Història d'Argentina]]
[[Categoria:Història d'Argentina]]
[[Categoria:Història de Jujuy]]
[[Categoria:Història de Jujuy]]