Canvis

'''Teodor Llorente i Falcó''' ([[Valéncia]], [[1869]] - [[1949]]) fon un [[periodiste]] i [[escritor]] valencià, quart fill de [[Teodoro Llorente i Olivares]]. Treballá en son pare en el diari ''[[Las Provincias]]'', que dirigí des de [[1911]] fins a la seua mort. Se va llicenciar en [[Dret]] per l'[[Universitat de Valéncia]] i també va colaborar en els periòdics [[ABC (diari)|ABC]] i ''[[La Ilustració Catalana]]'', i va utilisar els seudònims ''Aradiel, Lucio, Juan de Antaño, Víctor Sánchez, Levantino, Mateo, El setentón'' i ''Jordi de Fenollar', entre atres. Va colaborar en la gramàtica del pare [[Lluis Fullana]], i va recolzar la seua candidatura a la [[Real Acadèmia Espanyola]].

'''Teodor Llorente i Falcó''' ([[Valéncia]], [[1869]] - [[1949]]) fon un [[periodiste]] i [[escritor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], quart fill de [[Teodoro Llorente i Olivares]]. Treballá en son pare en el diari ''[[Las Provincias]]'', que dirigí des de [[1911]] fins a la seua mort. Se va llicenciar en [[Dret]] per l'[[Universitat de Valéncia]] i també va colaborar en els periòdics [[Diari ABC|ABC]] i ''[[La Ilustració Catalana]]'', i va utilisar els seudònims ''Aradiel, Lucio, Juan de Antaño, Víctor Sánchez, Levantino, Mateo, El setentón'' i ''Jordi de Fenollar', entre atres. Va colaborar en la gramàtica del pare [[Lluís Fullana]], i va recolzar la seua candidatura a la [[RAE|Real Acadèmia Espanyola]].

Ideològicament [[conservadurisme|conservador]] i regionaliste moderat, va defendre l'independència de l'idioma valencià i va acceptar les [[Bases de Castelló]]. Al 'esclatar la [[Guerra civil espanyola]] milicians del [[Front Popular]] van assessinar el seu fill [[Teodoro Llorente i Monleón]]; ell va conseguir fugir a [[Sant Sebastià]] en març de 1937 gràcies a les gestions de l'alcalde [[Josep Cano Coloma]], on va dirigir la revista ''Valéncia'' en [[Joan Beneyto i Pérez]] i Marià Cuber. A l'acabar la guerra va ser nomenat secretari de ''[[Lo Rat Penat]]'' i en 1940, director decà del [[Centre de Cultura Valenciana]], aixina com croniste oficial de la província.

Ideològicament [[conservadurisme|conservador]] i regionaliste moderat, va defendre l'independència de l'[[Llengua valenciana|idioma valencià]] i va acceptar les [[Normes de Castelló]]. Al 'esclatar la [[Guerra civil espanyola]] milicians del [[Front Popular]] van assessinar el seu fill [[Teodoro Llorente i Monleón]]; ell va conseguir fugir a [[Sant Sebastià]] en [[març]] de [[1937]] gràcies a les gestions de l'alcalde [[Josep Cano Coloma]], on va dirigir la revista ''Valéncia'' en [[Joan Beneyto i Pérez]] i Marià Cuber. A l'acabar la guerra va ser nomenat secretari de ''[[Lo Rat Penat]]'' i en [[1940]], director decà del [[Centre de Cultura Valenciana]], aixina com croniste oficial de la província.

== Obres ==

== Obres ==

* ''Ráfagas del campo'' (1909)

* ''Ráfagas del campo'' ([[1909]])

* ''Cuentos maravillosos'' (1913)

* ''Cuentos maravillosos'' ([[1913]])

* ''Nuevos cuentos maravillosos'' (1928)  

* ''Nuevos cuentos maravillosos'' ([[1928]])  

* ''Mistral y Llorente'' (1932)  

* ''Mistral y Llorente'' ([[1932]])  

* ''En defensa de la personalidad valenciana'' (1930)

* ''En defensa de la personalidad valenciana'' ([[1930]])

* ''Eduardo Escalante'' (1934)

* ''Eduardo Escalante'' ([[1934]])

* ''Memorias de un setentón'' (1942-48)

* ''Los valencianos en San Sebastián'' ([[1941]])

* ''Memorias de un setentón'' ([[1942]]-[[1948]])

* ''Miniaturas''

* ''Miniaturas''

 

[[Categoria:Escritors en espanyol]]

[[Categoria:Escritors en espanyol]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Periodistes de Valéncia]]

[[Categoria:Periodistes valencians]]

[[Categoria:Escritors de Valéncia]]

[[Categoria:Escritors valencians]]