Canvis

'''Teodor Llorente i Falcó''' ([[Valéncia]], [[1869]] - [[1949]]) fon un [[periodiste]] i [[escritor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], quart fill de [[Teodoro Llorente i Olivares]]. Treballá en son pare en el diari ''[[Las Provincias]]'', que dirigí des de [[1911]] fins a la seua mort. Se va llicenciar en [[Dret]] per l'[[Universitat de Valéncia]] i també va colaborar en els periòdics [[Diari ABC|ABC]] i ''[[La Ilustració Catalana]]'', i va utilisar els seudònims ''Aradiel, Lucio, Juan de Antaño, Víctor Sánchez, Levantino, Mateo, El setentón'' i ''Jordi de Fenollar', entre atres. Va colaborar en la gramàtica del pare [[Lluís Fullana]], i va recolzar la seua candidatura a la [[RAE|Real Acadèmia Espanyola]].

'''Teodor Llorente i Falcó''' ([[Valéncia]], [[1869]] - [[1949]]) fon un [[periodiste]] i [[escritor]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], quart fill de [[Teodoro Llorente i Olivares]]. Treballá en son pare en el diari ''[[Las Provincias]] '', que dirigí des de [[1911]] fins a la seua mort. Se va llicenciar en [[Dret]] per l'[[Universitat de Valéncia]] i també va colaborar en els periòdics [[Diari ABC|ABC]] i ''[[La Ilustració Catalana]] '', i va utilisar els seudònims ''Aradiel, Lucio, Juan de Antaño, Víctor Sánchez, Levantino, Mateo, El setentón'' i ''Jordi de Fenollar', entre atres. Va colaborar en la gramàtica del pare [[Lluís Fullana]], i va recolzar la seua candidatura a la [[RAE|Real Acadèmia Espanyola]].

Ideològicament [[conservadurisme|conservador]] i regionaliste moderat, va defendre l'independència de l'[[Llengua valenciana|idioma valencià]] i va acceptar les [[Normes de Castelló]]. Al 'esclatar la [[Guerra civil espanyola]] milicians del [[Front Popular]] van assessinar el seu fill [[Teodoro Llorente i Monleón]]; ell va conseguir fugir a [[Sant Sebastià]] en [[març]] de [[1937]] gràcies a les gestions de l'alcalde [[Josep Cano Coloma]], on va dirigir la revista ''Valéncia'' en [[Joan Beneyto i Pérez]] i Marià Cuber. A l'acabar la guerra va ser nomenat secretari de ''[[Lo Rat Penat]]'' i en [[1940]], director decà del [[Centre de Cultura Valenciana]], aixina com croniste oficial de la província.

Ideològicament [[conservadurisme|conservador]] i regionaliste moderat, va defendre l'independència de l'[[Llengua valenciana|idioma valencià]] i va acceptar les [[Normes de Castelló]]. Al 'esclatar la [[Guerra civil espanyola]] milicians del [[Front Popular]] van assessinar el seu fill [[Teodoro Llorente i Monleón]]; ell va conseguir fugir a [[Sant Sebastià]] en [[març]] de [[1937]] gràcies a les gestions de l'alcalde [[Josep Cano Coloma]], on va dirigir la revista ''Valéncia'' en [[Joan Beneyto i Pérez]] i Marià Cuber. A l'acabar la guerra va ser nomenat secretari de ''[[Lo Rat Penat]] '' i en [[1940]], director decà del [[Centre de Cultura Valenciana]], aixina com croniste oficial de la província.

== Obres ==

== Obres ==