| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | {{esbos}} | | {{esbos}} |
| − | El '''Valencià''' és una llengua romanç parlada per més de 2 millons de persones en la [[Comunitat Valenciana]]. Es oficial segons l'artícul 7.1 de l'[[Estatut d’Autonomia Valencià]], junt al [[castellà]] i està inclosa en la Ratificació espanyola de la Carta Europea de Llengües Minoritàries calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la [[Comunitat Valenciana]]<ref>http://www.elmundo.es/elmundo/2004/11/06/espana/1099759852.html</ref>. | + | El '''Valencià''' és Català! |
| − | | |
| − | == Orige de la Llengua Valenciana ==
| |
| − | {{AP|Orige del valencià}}
| |
| − | Segons la teoria mossàrap (la que té més proves, fonts i la més coerent) de l'orige del valencià, este evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels valencians abans de la conquista de Jaume I, i incorporà influències de la llengua que parlava el poc percentage pobladors catalans que arribaren després de la conquista. Mostra d'això és que Jaume I en conquistar pacíficament la ciutat de Valéncia afirmà en la redacció dels furs ("Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los" ordenà que es traduïxqueren a la llengua que el poble parlava: el romanç).
| |
| − | | |
| − | La teoria de la repoblació (pancatalanista). Postula que lo Regne de Valéncia va ser colonisat íntegrament per catalans, en regions costeres i aragonesos, en comarques interiors. Segons esta idea, la invasió islàmica del segle VII a la Península Ibèrica va produir un tallat polític i cultural de tal envergadura que la població valenciana, va ser totalment assimilada, perdent els seus arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç d'esta gent. Posteriorment, en la conquista de Valéncia per Jaume I se hauria produït una espècie de buit que va ser omplit en la arribada de pobladors d'orige aragonés, català i castellà, havent per ho tant un abans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per ho tant, esta teoria defensa que lo valencià no seria més que el parlar català, a pesar de ser, l'idioma català, posterior a la reconquista, portada per els recents arribats en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no hi quedava ningun habitant després la conquista, a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidencies sobre la permanència d'estos mossàraps conversos i no conversos durant l'Edat Mijana i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups que s'encarreguen de desprestigiar lo valencià conseguint que molta gent deixe de parlar-ho en públic perque pensa que es una llengua incorrecta.
| |
| − | | |
| − | Segons la teoria occitanista, el valencià forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un grau d'inteligibilitat que permet classificar-les baix la categoria de llengües occità-romàniques.
| |
| − | | |
| − | == Extensió del Valencià ==
| |
| − | [[Image:Extensió_del_valencià.png|200px|thumb|right|Extensió del Valencià]]
| |
| − | | |
| − | La Llengua Valenciana es parla en part de la [[Comunitat Valenciana]], i en el [[El Carche|Carche murcià]].
| |
| − | | |
| − | La Comunitat Valenciana té declarats oficialment dos [[predominis llingüístics]] territorialment, el castellà i el valencià (o millor dit un català paregut al valencià). Les àrees en predomini llingüístic valencià son los municipis estan definides per la [[Llei d'us i d'ensenyant del valencià]] i estan ubicats geogràficament en el nort, en la costa de la Comunitat Valenciana, i en l'àrea montanyosa de la província d'Alacant, abarcant aproximadament el 75% de la Comunitat Valenciana.
| |
| − | | |
| − | == Història del Valencià ==
| |
| − | | |
| − | === Denominació ===
| |
| − | Es la llengua parlada principalment a la [[Comunitat Valenciana]], ans Regne Valencià. Es la llengua que parlaven per els [[mossàrap|mossàraps]]
| |
| − | | |
| − | === Lliteratura ===
| |
| − | [[Image: Llengua valenciana 1.jpg|200px|thumb|right|Text sobre la llengua Valenciana]]
| |
| − | [[Image: Llengua valenciana 2.jpg|300px|thumb|right|Text referint-se a la llengua Valenciana]]
| |
| − | Esta llengua va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.
| |
| − | Van fer traduccions, diccionaris i gramàtiques com:
| |
| − | | |
| − | * [[Bíblia de Frai Bonifaci Ferrer]] (1478)
| |
| − | * [[Gramàtica d'Andreu Sempere Alcoi|Gramàtica d’Andreu Sempere Alcoi 15]]
| |
| − | * [[Líber Elegantiarum]]..”el mes antic llegit d’una llengua romanç” del valencià Joan Esteve (1472) (Diccionari)
| |
| − | * [[Kempis]] , traduït del llatí per Miquel Pérez (1482)
| |
| − | | |
| − | === Política ===
| |
| − | Actualment la llengua valenciana no es oficial i esta sent suplantada per el dialecte barceloní a la Comunitat Valenciana.
| |
| − | Partits com Coalició Valenciana intenten fer-la oficial i la seua Acadèmia més important es la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|RACV]]
| |
| − | | |
| − | == Dialectes del Valencià ==
| |
| − | [[Image:Dialectes del valencià.png|right|thumb|Dialectes del Valencià]]
| |
| − | === Valencià de Transició ===
| |
| − | El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]].
| |
| − | | |
| − | * Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.
| |
| − | * La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, sent > sento, córrec > corro.
| |
| − | * Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.
| |
| − | * Conservació progressiva de la -d- intervocàlica.
| |
| − | | |
| − | === Valencià Septentrional ===
| |
| − | El valencià castellonenc (o de la plana) es parla en les comarques d'[[Els Ports]], [[el Maestrat]], la franja septentrional de [[l'Alcalatén]] i [[la Plana]]. Les seues característiques son:
| |
| − | | |
| − | * -o de la primera persona del singular del present d'indicatiu.
| |
| − | * -às, -és, -ís de l'imperfecte de subjuntiu.
| |
| − | * Neutralisació de la b/v.
| |
| − | * Manteniment dels artículs lo/los.
| |
| − | * Relativa conservació de la -d- intervocàlica del sufix -ada i -ador.
| |
| − | * No pronunciació de la -r final.
| |
| − | * Acabament en -e de la tercera persona del singular del presente i del imperfecte d'indicatiu (''ell cante'', ''ell cantave'').
| |
| − | | |
| − | === Valencià Apichat ===
| |
| − | L'apichat es parla en les comarques del [[Camp de Morvedre]], [[l'Horta]], el [[Camp de Túria]] i la [[Ribera Alta]]. També es parla en les ciutats de [[Gandia]] i [[Onda]].
| |
| − | | |
| − | * Manteniment dels artículs lo/los.
| |
| − | * El nom apichat aludix a l'ensordiment de les alveolars i palatals sonores com a casa, tretze i mege ['kasa, 'tret-se, 'meche]
| |
| − | * L'àrea de l'apichat sol coincidir en la de la neutralisació de «b» i «v» en /b/.
| |
| − | * Es conserven les formes del plural que mantenen la n original llatina, com en hòmens o jòvens.
| |
| − | * Hi ha una certa tendència a la diftongació de la o inicial àtona (quan es constituïx en sílaba) per au: aulor [olor], aufegar [ofegar], aubrir [obrir].
| |
| − | * Li conferix una certa personalitat a l'apichat el fet que mantinga encara, en notable vitalitat, l'us del perfecte simple.
| |
| − | | |
| − | === Valencià Meridional ===
| |
| − | El valencià meridional es parla en les [[comarca|comarques]] centrals i del [[Xúquer]] de la [[Comunitat Valenciana]] en las que no es parla el dialecte [[Apichat]]. Té les següents característiques:
| |
| − | | |
| − | * Predomini de la variant perifràstica del pasat sintètic: ''yo aní'' > ''yo vaig anar''. Excepte en les zones no ''apichades'' de la Ribera i la [[Safor]].
| |
| − | * El artícul plural, tant masculí com femení devé en "es" davant de paraula escomençada en consonant: ''es bou'' i ''es vaques''; pero pren les formes ''els, les'' davant de paraules escomençades per vocal: ''els alacantins'' i ''les alacantines''.
| |
| − | | |
| − | === Valencià Alacantí ===
| |
| − | L'alacantí es parla en les [[comarca|comarques]] del sur de la [[Comunitat Valenciana]]. Té les següents característiques:
| |
| − | | |
| − | * Absorció de la i semivocal [j] en el conjunt -ix-: [ˈkaʃa] (''caixa'').
| |
| − | * Pas del [[diftonc]] [ow] a [au]: [ˈbaw] (''bou''), [ˈaw] (''ou''), [ˈpaw] (''pou'').
| |
| − | * Caiguda de la -d- intervocàlica que se estén al sufix -uda: ''grenyua'' (''grenyuda''), ''vençua'' (''vençuda''). Arbitràriament passa lo mateix en atres paraules: ''roa'' (''roda''), ''caira'' (''cadira''), ''poer'' (''poder''). En el [[Baix Vinalopó]] casi totes les -d- intervocàliques no es pronuncien.
| |
| − | | |
| − | == Referències ==
| |
| − | {{reflist}}
| |
| − | | |
| − | == Vore també ==
| |
| − | *[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
| |
| − | *[[Normes del Puig]]
| |
| − | *[[Segle d'Or Valencià]]
| |
| − | | |
| − | == Enllaços Externs ==
| |
| − | *[http://www.racv.es Real Acadèmia de cultura Valenciana]
| |
| − | *[http://www.racv.es/diccionari/diccionario.html Diccionari del Valencià]
| |
| − | *[http://www.valencian.org Proyecte per a la promoció exterior de la Llengua Valenciana]
| |
| − | *[http://www.idiomavalencia.com Proyecte en defensa de l'Idioma Valencià]
| |
| − | *[http://www.fileden.com/files/2008/3/3/1794593/idiomavalenciaparlat.pdf Estudi exaustiu sobre la llengua valenciana]
| |
| − | *[http://www.garciamoya.cjb.net Articuls de Ricart Garcia Moya sobre la Llengua Valenciana]
| |
| − | | |
| − | [[Categoria:Valencià]]
| |