Canvis

'''Ignaci Pinazo Camarlench''' ([[Valéncia]], [[11 de giner]] de [[1849]]— [[Godella]], [[18 d'octubre]] de [[1916]]) fon un pintor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Es u dels mes destacats artistes valencians de fi de [[sigle]], d'estil [[impresionisme|impressioniste]].

'''Ignaci Pinazo Camarlench''' ([[Valéncia]], [[11 de giner]] de [[1849]]— [[Godella]], [[18 d'octubre]] de [[1916]]) fon un pintor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Es u dels mes destacats artistes valencians de fi de [[sigle]], d'estil [[impresionisme|impressioniste]].

Naixcut en una família humil, es va vore obligat des de molt jove a contribuir en diferents ocupacions al sosteniment de la familia. A soles havia cursat l'octau any en l'escola quan sa mare faltà de colera. Entre els diferents treballs que va fer està el de plater, decorador de taulells, i pintor de palmitos. Despres de la mort de son pare anà a viure en son yayo i començà a estudiar en 1864 en l'Academia ed Belles Arts de San Carlos (Valencia). Durant esta epoca es guanyava la vida com "sombrerero". Començà la seua formacio artistica als 21 anys, conseguint el seu primer exit tres anys mes tart, en [[Barcelona]]. En [[1871]], per primera vegada, presentà obres en l'Exposicio Nacional de Belles Arts.

Naixcut en una família humil, es va vore obligat des de molt jove a contribuir en diferents ocupacions al sosteniment de la família. A soles havia cursat l'octau any en l'escola quan sa mare faltà de colera. Entre els diferents treballs que va fer està el de plater, decorador de taulells, i pintor de palmitos. Despres de la mort de son pare anà a viure en son yayo i començà a estudiar en [[1864]] en l'Academia ed Belles Arts de San Carlos (Valéncia). Durant esta epoca es guanyava la vida com a "sombrerero". Començà la seua formació artistica als 21 anys, conseguint el seu primer exit tres anys mes tart, en [[Barcelona]]. En [[1871]], per primera vegada, presentà obres en l'Exposició Nacional de Belles Arts.

Estigué dos vegades en [[Roma]], la primera gracies a la venda d'un quadro ([[1873]]), la segona becat (de [[1876]] a [[1881]]). Es en este moment quan comença les seues grans produccions d'historia, alluntades dels convencionalismes del genero. En esta primera part de sa carrera pintà quadros de caracter academiciste.

Estigué dos vegades en [[Roma]], la primera gracies a la venda d'un quadro ([[1873]]), la segona becat (de [[1876]] a [[1881]]). Es en este moment quan comença les seues grans produccions d'historia, alluntades dels convencionalismes del genero. En esta primera part de sa carrera pintà quadros de caracter academiciste.

A partir de [[1874]] començà una llinea pictorica mes intima i impresionista. Quant regressà a la seua ciutat natal, abandonà els temes historics i en el seu lloc començà a pintar temes familiars, nuets, i escenes de la vida quotidiana. Se li considerà precursor, en temes i estils, de [[Joaquim Sorolla i Bastida]] i de [[Francisco Domingo]] tant en el tema com en l'estil.

A partir de [[1874]] començà una llinea pictorica més intima i impresionista. Quant regressà a la seua ciutat natal, abandonà els temes històrics i en el seu lloc començà a pintar temes familiars, nuets, i escenes de la vida quotidiana. Se li considerà precursor, en temes i estils, de [[Joaquim Sorolla i Bastida]] i de [[Francisco Domingo]] tant en el tema com en l'estil.

Degut a una epidemia de colera en Valéncia, Pinazo anà en [[1884]] temporalment a [[Betera]], a on es detingué en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de [[1884]] fins a [[1886]] ensenyà en l'Escola de Valéncia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigué la Marquesa de Benicarló.

Degut a una epidemia de colera en Valéncia, Pinazo anà en [[1884]] temporalment a [[Betera]], a on es detingué en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de [[1884]] fins a [[1886]] ensenyà en l'Escola de Valéncia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigué la Marquesa de Benicarló.

En les exposicions anuals d'art Pinazo va conseguir, en [[1881]] i [[1885]], una medalla de plata i en [[1897]] i [[1899]], medalla d'or. En [[1896]] ingressà com Academic en l'Escola de Belles Arts de San Carles (Valéncia). En [[1890]] intervingué en la decoracio de l'escalinata del palau d'En José Ayora, en companyia de [[Antonio Fillol]],[[ Peris Brell]], [[Ricardo Verde]] i [[Lluis Beüt]]. En [[1903]] es nomenat academic de San Fernando. Va rebre una medalla real i en [[1912]], la ciutat de Valéncia li dedicà un carrer.

En les exposicions anuals d'art Pinazo va conseguir, en [[1881]] i [[1885]], una medalla de plata i en [[1897]] i [[1899]], medalla d'or. En [[1896]] ingressà com Academic en l'Escola de Belles Arts de San Carles (Valéncia). En [[1890]] intervingué en la decoracio de l'escalinata del palau d'En José Ayora, en companyia de [[Antonio Fillol]],[[ Peris Brell]], [[Ricardo Verde]] i [[Lluis Beüt]]. En [[1903]] es nomenat academic de San Fernando. Va rebre una medalla real i en [[1912]], la ciutat de Valéncia li dedicà un carrer.

Del seu matrimoni en Teresa Martínez Motfort tingué dos fills, Ignacio i José, mes tart pintors.

Del seu matrimoni en Teresa Martínez Motfort tingué dos fills, Ignacio i José, més tart pintors.

== Obra ==

== Obra ==

Ignaci Pinazo treballà en colors obscurs, com el negre, el marro, i els colors terrós, aixina com la brillant paleta tipica de l'impressionisme. En les seues obres, a sovint es reconeix pinzellades rapides.

Ignaci Pinazo treballà en colors obscurs, com el negre, el marró, i els colors terrós, aixina com la brillant paleta tipica de l'impressionisme. En les seues obres, a sovint es reconeix pinzellades rapides.

Alguna de les seues obres mes conegudes son:

Alguna de les seues obres mes conegudes son: