Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | '''Ignaci Pinazo Camarlench''' ([[Valéncia]], [[11 de giner]] de [[1849]]— [[Godella]], [[18 d'octubre]] de [[1916]]) fon un pintor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. Es u dels mes destacats artistes valencians de fi de [[sigle]], d'estil [[impresionisme|impressioniste]]. | + | '''Ignaci Pinazo Camarlench''' ([[Valéncia]], [[11 de giner]] de [[1849]]— [[Godella]], [[18 d'octubre]] de [[1916]]) fon un pintor [[Comunitat Valenciana|valencià]]. És u dels més destacats artistes valencians de fi de [[sigle]], d'estil [[impresionisme|impressioniste]]. |
| | | |
− | Naixcut en una família humil, es va vore obligat des de molt jove a contribuir en diferents ocupacions al sosteniment de la família. A soles havia cursat l'octau any en l'escola quan sa mare faltà de colera. Entre els diferents treballs que va fer està el de plater, decorador de taulells, i pintor de palmitos. Despres de la mort de son pare anà a viure en son yayo i començà a estudiar en [[1864]] en l'Academia ed Belles Arts de San Carlos (Valéncia). Durant esta epoca es guanyava la vida com a "sombrerero". Començà la seua formació artistica als 21 anys, conseguint el seu primer exit tres anys mes tart, en [[Barcelona]]. En [[1871]], per primera vegada, presentà obres en l'Exposició Nacional de Belles Arts. | + | Naixcut en una família humil, es va vore obligat des de molt jove a contribuir en diferents ocupacions al sosteniment de la família. A soles havia cursat l'octau any en l'escola quan sa mare faltà de [[colera]]. Entre els diferents treballs que va fer està el de plater, decorador de taulells, i pintor de palmitos. Després de la mort de son pare anà a viure en son yayo i començà a estudiar en [[1864]] en l'Academia de Belles Arts de San Carlos (Valéncia). Durant esta epoca es guanyava la vida com a "sombrerero". Començà la seua formació artistica als 21 anys, conseguint el seu primer exit tres anys més tart, en [[Barcelona]]. En [[1871]], per primera vegada, presentà obres en l'Exposició Nacional de Belles Arts. |
| | | |
− | Estigué dos vegades en [[Roma]], la primera gracies a la venda d'un quadro ([[1873]]), la segona becat (de [[1876]] a [[1881]]). Es en este moment quan comença les seues grans produccions d'historia, alluntades dels convencionalismes del genero. En esta primera part de sa carrera pintà quadros de caracter academiciste. | + | Estigué dos vegades en [[Roma]], la primera gracies a la venda d'un quadro ([[1873]]), la segona becat (de [[1876]] a [[1881]]). És en este moment quan comença les seues grans produccions d'historia, alluntades dels convencionalismes del genero. En esta primera part de la seua carrera pintà quadros de caracter academiciste. |
| | | |
| A partir de [[1874]] començà una llinea pictorica més intima i impresionista. Quant regressà a la seua ciutat natal, abandonà els temes històrics i en el seu lloc començà a pintar temes familiars, nuets, i escenes de la vida quotidiana. Se li considerà precursor, en temes i estils, de [[Joaquim Sorolla i Bastida]] i de [[Francisco Domingo]] tant en el tema com en l'estil. | | A partir de [[1874]] començà una llinea pictorica més intima i impresionista. Quant regressà a la seua ciutat natal, abandonà els temes històrics i en el seu lloc començà a pintar temes familiars, nuets, i escenes de la vida quotidiana. Se li considerà precursor, en temes i estils, de [[Joaquim Sorolla i Bastida]] i de [[Francisco Domingo]] tant en el tema com en l'estil. |
Llínea 9: |
Llínea 9: |
| Degut a una epidemia de colera en Valéncia, Pinazo anà en [[1884]] temporalment a [[Betera]], a on es detingué en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de [[1884]] fins a [[1886]] ensenyà en l'Escola de Valéncia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigué la Marquesa de Benicarló. | | Degut a una epidemia de colera en Valéncia, Pinazo anà en [[1884]] temporalment a [[Betera]], a on es detingué en la casa de camp en el nom de "Villa María" del banquer José Jaumandreu. Des de [[1884]] fins a [[1886]] ensenyà en l'Escola de Valéncia. Va rebre molts encarrecs de l'aristocracia valenciana; entre els seus clients estigué la Marquesa de Benicarló. |
| | | |
− | En les exposicions anuals d'art Pinazo va conseguir, en [[1881]] i [[1885]], una medalla de plata i en [[1897]] i [[1899]], medalla d'or. En [[1896]] ingressà com Academic en l'Escola de Belles Arts de San Carles (Valéncia). En [[1890]] intervingué en la decoracio de l'escalinata del palau d'En José Ayora, en companyia de [[Antonio Fillol]],[[ Peris Brell]], [[Ricardo Verde]] i [[Lluis Beüt]]. En [[1903]] es nomenat academic de San Fernando. Va rebre una medalla real i en [[1912]], la ciutat de Valéncia li dedicà un carrer. | + | En les exposicions anuals d'art Pinazo va conseguir, en [[1881]] i [[1885]], una medalla de plata i en [[1897]] i [[1899]], medalla d'[[or]]. En [[1896]] ingressà com Academic en l'Escola de Belles Arts de San Carles (Valéncia). En [[1890]] intervingué en la decoració de l'escalinata del palau d'En José Ayora, en companyia de [[Antonio Fillol]],[[ Peris Brell]], [[Ricardo Verde]] i [[Lluis Beüt]]. En [[1903]] és nomenat academic de San Fernando. Va rebre una medalla real i en [[1912]], la ciutat de Valéncia li dedicà un carrer. |
| | | |
| Del seu matrimoni en Teresa Martínez Motfort tingué dos fills, Ignacio i José, més tart pintors. | | Del seu matrimoni en Teresa Martínez Motfort tingué dos fills, Ignacio i José, més tart pintors. |
Llínea 15: |
Llínea 15: |
| == Obra == | | == Obra == |
| | | |
− | Ignaci Pinazo treballà en colors obscurs, com el negre, el marró, i els colors terrós, aixina com la brillant paleta tipica de l'impressionisme. En les seues obres, a sovint es reconeix pinzellades rapides. | + | Ignaci Pinazo treballà en colors obscurs, com el [[negre]], el [[marró]], i els colors terrós, aixina com la brillant paleta tipica de l'impressionisme. En les seues obres, a sovint es reconeix pinzellades rapides. |
| | | |
− | Alguna de les seues obres mes conegudes son: | + | Alguna de les seues obres més conegudes son: |
| | | |
| *Les filles del Cid ([[1879]]). | | *Les filles del Cid ([[1879]]). |
Llínea 24: |
Llínea 24: |
| | | |
| | | |
− | Part de la seua obra es pot vore en la Basílica de la Asunción en Cieza [[(Múrcia]]) i en el [[Museu de Belles Arts]] de Valéncia - Sant Pius V. La major coleccio d'obres d'est autor se troba en l'[[Institut Valencià d'Art Modern]], en mes de cent quadros i de siscents dibuixos que, en part, provenen de la familia Pinazo. | + | Part de la seua obra es pot vore en la Basílica de la Asunción en Cieza [[(Múrcia]]) i en el [[Museu de Belles Arts]] de Valéncia - Sant Pius V. La major coleccio d'obres d'est autor se troba en l'[[Institut Valencià d'Art Modern]], en més de cent quadros i de siscents dibuixos que, en part, provenen de la familia Pinazo. |
| | | |
| [[Categoria:Pintors valencians]] | | [[Categoria:Pintors valencians]] |
| [[Categoria:Valencians]] | | [[Categoria:Valencians]] |