78 863
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La '''Reforma protestant''' va ser un moviment de reforma [[cristianisme|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], el [[1517]], tot i que existixen una serie de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este esdeveniment. Com a període històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] el [[1648]]; tanmateix, moltes de les denominacions que es varen produir durant este període seguixen existint i el [[protestantisme]] constituix una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].
La '''Reforma protestant''' va ser un moviment de reforma [[cristianisme|cristiana]] en [[Europa]], que generalment es considera que comença en les ''Noranta-Cinc Tesis'' de [[Martí Lutero]], el [[1517]], tot i que existixen una serie de precursors com [[Johannes Hus]] anteriors a este esdeveniment. Com a periodo històric, la Reforma es considera que acaba en la [[Pau de Westfália]] el [[1648]]; tanmateix, moltes de les denominacions que es varen produir durant este periodo seguixen existint i el [[protestantisme]] constituïx una de les branques més importants del [[cristianisme]] hui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments varen acabar en l'escissió dels grups reformistes i en l'establiment de noves institucions, principalment, el [[luteranisme]], el [[calvinisme]] i l'[[anabaptisme]].
El moviment va començar com un intent de reforma de l'[[Església Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'Església, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'església, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del [[Papa]].
El moviment escomençà com un intent de reforma de l'[[Església Catòlica]]. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'Església, en particular l'ensenyança i la venda d'[[indulgència|indulgències]]. Una atra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'església, el que es va vore en el seu moment com una gran [[corrupció]] en la jerarquia eclesiàstica. Esta corrupció va ser considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del [[Papa]].
Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem homes com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'església seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de l’Església de Tots Sants, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en la universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Església i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Església sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], aviat van unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’església sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].
Entre els predecessors espirituals de [[Martí Lutero]] hi trobem hòmens com [[John Wycliffe]] i [[Johannes Hus]], que ya havien intentat reformar l'església seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el [[31 d'octubre]] de [[1517]], en [[Wittenberg]], [[Saxònia]] (en l'actual [[Alemanya]]). Allà, [[Martí Lutero|Lutero]] va clavar les seues Noranta-Cinc Tesis a la porta de l’Església de Tots Sants, que servia com un tauler d'anuncis per a anuncis relacionats en la universitat. Estes s’utilisaren com a punts de debat per criticar a l'Església i el Papa. Els punts més polèmics es varen centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Església sobre el [[purgatori]]. Atres reformistes, com [[Ulrich Zwingli]], aviat van unir-se a estes tesis. Les credences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l’església sobre el [[purgatori]], la devoció a [[Verge Maria|Maria]], i la intercessió i la devoció als [[Sant|sants]], la majoria dels sacraments, el celibat obligatori com a requisit per al clericat i l'autoritat del [[Papa]].
El moviment de reforma aviat es dividí en diferents llínies doctrinals. Els desacorts entre Lutero i Zwingli, i més tart entre Lutero i [[Joan Calví]], va conduir a l'aparició de les esglésies protestants rivals. Les més importants denominacions que varen eixir directament de la reforma varen ser el [[luteranisme]] i el reformisme / [[calvinisme]] / [[presbiterianisme]]. El procés de reforma produí diferents causes i efectes en atres països. En [[Anglaterra]], a on va donar lloc a l’[[anglicanisme]], el període és conegut com la Reforma anglicana. Les noves denominacions protestants en general, busquen les seues arrels en els moviments més inicials del procés. Els moviments reformadors també varen accelerar la [[Contrarreforma]] catòlica dins de l'[[Església Catòlica]]. La Reforma Protestant també es coneix com la Reforma Alemanya, la Revolució Protestant o la Revolta Protestant.
El moviment de reforma aviat es dividí en diferents llínies doctrinals. Els desacorts entre Lutero i Zwingli, i més tart entre Lutero i [[Joan Calví]], va conduir a l'aparició de les esglésies protestants rivals. Les més importants denominacions que varen eixir directament de la reforma varen ser el [[luteranisme]] i el reformisme / [[calvinisme]] / [[presbiterianisme]]. El procés de reforma produí diferents causes i efectes en atres països. En [[Anglaterra]], a on va donar lloc a l’[[anglicanisme]], el període és conegut com la Reforma anglicana. Les noves denominacions protestants en general, busquen les seues arrels en els moviments més inicials del procés. Els moviments reformadors també varen accelerar la [[Contrarreforma]] catòlica dins de l'[[Església Catòlica]]. La Reforma Protestant també es coneix com la Reforma Alemanya, la Revolució Protestant o la Revolta Protestant.
== Història i Orígens ==
== Història i Orígens ==
Tots els principals protestants en general, destaquen la seua separació de l'[[Església Catòlica]] al voltant del [[segle XVI]]. El procés d’assimilació del protestantisme sovint se nomena la Reforma Magisterial a causa del fet que el moviment va rebre el soport dels magistrats, les autoritats llegals (en oposició a la Reforma Radical, que no disfruta de cap patrocini estatal). Les més grans esglésies protestants, com la Unita Fratrum (la Unitat dels Germans), els Germans de Moravia o els Germans de Bohèmia tenen els seus orígens a l'época de [[Jan Hus]] a principis del [[segle XV]]. Donat que va el procés va ser dirigit per una majoria dels nobles de [[Bohèmia]], esta va ser la primera Reforma Magistral en [[Europa]]. En [[Alemanya]], un centenar d'anys més tart, les protestes varen esclatar en molts llocs al mateix temps, durant un moment difícil en el que es temia per una invasió [[Imperi Otomà|otomana]] que distrau especialment als príncips alemans. Fins a cert punt, la protesta s'explica pels esdeveniments dels últims dos segles a Europa i especialment a [[Bohèmia]].
Tots els principals protestants en general, destaquen la seua separació de l'[[Església Catòlica]] al voltant del [[segle XVI]]. El procés d’assimilació del protestantisme sovint se nomena la Reforma Magisterial a causa del fet que el moviment va rebre el soport dels magistrats, les autoritats llegals (en oposició a la Reforma Radical, que no fruïx de cap patrocini estatal). Les més grans esglésies protestants, com l'Unita Fratrum (la Unitat dels Germans), els Germans de Moravia o els Germans de Bohèmia tenen els seus orígens a l'época de [[Jan Hus]] a principis del [[segle XV]]. Donat que va el procés va ser dirigit per una majoria dels nobles de [[Bohèmia]], esta va ser la primera Reforma Magistral en [[Europa]]. En [[Alemanya]], un centenar d'anys més tart, les protestes varen esclatar en molts llocs al mateix temps, durant un moment difícil en el que es temia per una invasió [[Imperi Otomà|otomana]] que distrau especialment als príncips alemans. Fins a cert punt, la protesta s'explica pels esdeveniments dels últims dos segles a Europa i especialment a [[Bohèmia]].
=== Inicis i precursors: Segles XIV i XV ===
=== Inicis i precursors: Segles XIV i XV ===
El malestar a causa del [[Cisma d'Occident]] ([[1378]]-[[1416]]) les guerres entre enfervorides entre príncips, els alçaments dels llauradors, i la preocupació per la corrupció generalisada a l'Església foren alguns dels precursors del procés. Un nou moviment nomenat [[nacionalisme]] també començava a posar en dubte el relativament internacionalista món [[Edat mijana|medieval]]. S’iniciaren una serie de noves perspectives, la primera de les quals vingué de [[John Wycliffe]] de l’[[Universitat d'Oxford]] i després de [[Jan Hus]] a la [[Universitat de Praga]].
El malestar a causa del [[Cisma d'Occident]] ([[1378]]-[[1416]]) les guerres entre enfervorides entre príncips, els alçaments dels llauradors, i la preocupació per la corrupció generalisada a l'Església foren alguns dels precursors del procés. Un nou moviment nomenat [[nacionalisme]] també començava a posar en dubte el relativament internacionalista món [[Edat mijana|medieval]]. S’iniciaren una serie de noves perspectives, la primera de les quals vingué de [[John Wycliffe]] de l’[[Universitat d'Oxford]] i després de [[Jan Hus]] a la [[Universitat de Praga]].
L'Església Catòlica va concloure oficialment este debat en el Consell de Constança ([[1414]]-[[1417]]). El conclave va condenar Jan Hus, que va ser eixecutat per la crema a pesar de la promesa d'un salvoconducte. Wycliffe va ser també pòstumament cremat com a herege.
L'Església Catòlica va concloure oficialment este debat en el Consell de Constança ([[1414]]-[[1417]]). El cónclau condenà a Jan Hus, que fon eixecutat per la crema a pesar de la promesa d'un salvoconducte. Wycliffe fon també pòstumament cremat com a herege.
El Consell de Constança va confirmar i va reforçar la tradicional concepció medieval de l'Església i l'Imperi. No es va referir a les tensions nacionals i teològiques que s'havien suscitat durant el segle anterior. El Consell no va poder evitar el cisma i les [[Guerres Husites]] en [[Bohèmia]].
El Consell de Constança va confirmar i va reforçar la tradicional concepció medieval de l'Església i l'Imperi. No es va referir a les tensions nacionals i teològiques que s'havien suscitat durant el segle anterior. El Consell no va poder evitar el cisma i les [[Guerres Husites]] en [[Bohèmia]].
Les reformes històriques sovint produïxen una nova forma de pensament sobre com hauria d'organisar la societat. Este va ser el cas que es va conduir en la Reforma Protestant. Després de la ruptura d'institucions monàstiques i escolàstiques a finals de l'Europa medieval, accentuat per la "captivitat babilònica" del papat d’[[Avignon]], el Gran Cisma, i la fallada d’un moviment conciliador, durant el [[segle XVI]] es produí el foment d'un gran debat cultural sobre reformes en els fonaments religiosos i més tart en els valors religiosos mateixos.
Les reformes històriques sovint produïxen una nova forma de pensament sobre com hauria d'organisar la societat. Este va ser el cas que es va conduir en la Reforma Protestant. Després de la ruptura d'institucions monàstiques i escolàstiques a finals de l'Europa medieval, accentuat per la "captivitat babilònica" del papat d’[[Avignon]], el Gran Cisma, i la fallada d’un moviment conciliador, durant el [[segle XVI]] es produí el foment d'un gran debat cultural sobre reformes en els fonaments religiosos i més tart en els valors religiosos mateixos.
Els historiadors en general, assumixen que el fracàs de la reforma (massa interessos creats, la falta de coordinació en la reforma de la coalició), a la llarga conduirà a una major agitació o fins i tot en una revolució, ya que el sistema ha de ser tart o d’hora ajustat o desintegrat. Això sumat a la incapacitat del moviment conciliador va ajudar al lideratge de la Reforma protestant a Europa. Estos moviments reformistes frustrats oscilen entre nominalisme, devotio moderna (devoció moderna), l'[[humanisme]], que es produïx en conjunció en les forces econòmiques, polítiques i demogràfiques que van contribuir a un creixent descontentament en la riquea i el poder de l’èlit del clericat, sensibilisant a la població de la corrupció moral i econòmica de l'església.
Els historiadors en general, assumixen que el fracàs de la reforma (massa interessos creats, la falta de coordinació en la reforma de la coalició), a la llarga conduirà a una major agitació o fins i tot en una revolució, ya que el sistema ha de ser tart o d’hora ajustat o desintegrat. Això sumat a la incapacitat del moviment conciliador va ajudar al liderage de la Reforma protestant a Europa. Estos moviments reformistes frustrats oscilen entre nominalisme, devotio moderna (devoció moderna), l'[[humanisme]], que es produïx en conjunció en les forces econòmiques, polítiques i demogràfiques que van contribuir a un creixent descontentament en la riquea i el poder de l’èlit del clericat, sensibilisant a la població de la corrupció moral i econòmica de l'església.
El resultat de la [[Pesta Negra]] va encorajar a portar a terme una reorganisació radical de l'economia i, finalment, de la societat europea. En els centres urbans emergents, les calamitats del [[segle XIV]] i principis del [[segle XV|XV]], i la consegüent escassea de mà d'obra, va proporcionar un fort impuls per a la diversificació econòmica i les innovacions tecnològiques.
El resultat de la [[Pesta Negra]] va encorajar a portar a terme una reorganisació radical de l'economia i, finalment, de la societat europea. En els centres urbans emergents, les calamitats del [[segle XIV]] i principis del [[segle XV|XV]], i la consegüent escassea de mà d'obra, va proporcionar un fort impuls per a la diversificació econòmica i les innovacions tecnològiques.
L’[[humanisme]] de l'época del [[Renaiximent]] estimulà efervescència acadèmica d’una forma sense precedents, i portà a una preocupació per la llibertat acadèmica. Es començaren a portar a terme debats d’alt nivell teòrics a les [[universitat]]s sobre la naturalea de l'església, i la font i l'abast de l'autoritat del [[Papa|papat]], dels concilis, i dels príncips.
L’[[humanisme]] de l'época del [[Renaiximent]] estimulà efervescència acadèmica d’una forma sense precedents, i portà a una preocupació per la llibertat acadèmica. Es començaren a portar a terme debats d’alt nivell teòrics a les [[universitat]]s sobre la naturalea de l'església, i la font i l'abast de l'autoritat del [[Papa|papat]], dels concilis, i dels príncips.
== Articles relacionats ==
== Artículs relacionats ==
* [[Contrarreforma]]
* [[Contrarreforma]]