Canvis

Els '''Màrtirs de Córdova''' és el nom col·lectiu donat als cristians [[mossàrap]]s (cristians que vivien al territori musulmà de la [[Península Ibèrica]] conservant les credences i costums) que, durant els [[emir]]ats d'[[Abderramán II]] i [[Muhàmmad I]] van ser condenats a mort acusats d'ofendre l'[[Islam]] i de fer proselitisme públic del cristianisme.

Els '''Màrtirs de Córdova''' és el nom colectiu donat als cristians [[mossàrap]]s (cristians que vivien al territori musulmà de la [[Península Ibèrica]] conservant les credences i costums) que, durant els [[emir]]ats d'[[Abderramán II]] i [[Muhàmmad I]] foren condenats a mort acusats d'ofendre a l'[[Islam]] i de fer proselitisme públic del cristianisme.

Conquistada als visigots pels àraps al 771, [[Córdova]] era al segle X al cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; només prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, pero, no toleraren esta mena de pràctica crítica del cult i se'n rebelaren, sent perseguits i castigats.

Conquistada als visigots pels àraps al 771, [[Córdova]] era en el [[segle X]] en el cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; només prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, pero, no toleraren esta classe de pràctica crítica del cult i se rebelaren, sent perseguits i castigats.

La més coneguda d'aquestes persecucions es donà mitjan segle IX, quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seva fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fou [[Perfecte de Còrdova]], mort l'abril de [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Còrdova]], [[Roderic de Córdova|Roderic]], [[Salomó de Còrdova|Salomó]] i així fins a 48 persones van ser decapitades o mortes en diferents moments d'es període, entre 850 i 859.

La més coneguda d'estes persecucions es donà mitat del [[segle IX]], quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seua fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fon [[Perfecte de Córdova]], mort en abril de [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Córdova]], [[Roderic de Córdova|Roderic]], [[Salomó de Córdova|Salomó]] i aixina fins a 48 persones foren decapitades o mortes en diferents moments d'es periodo, entre [[850]] i [[859]].

Poc abans de morir en 852, Abderramán va conseguir que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafred de Sevilla, prohibí que els fidels buscaren volgudament el martiri, desafiant així el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, tot i que no van ser desautorisats per l'Església.

Poc abans de morir en [[852]], Abderramán conseguí que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafret de Sevilla, prohibí que els fidels buscaren volgudament el martiri, desafiant aixina el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, tot i que no foren desautorisats per l'Església.

Els màrtirs van ser (entre paréntesis any i dia de la mort, que és el dia de la festivitat llitúrgica):  

Els màrtirs van ser (entre paréntesis any i dia de la mort, que és el dia de la festivitat llitúrgica):  

* [[Sanç d'Àlava]] (851, 5 de juny),  

* [[Sanç d'Àlava]] (851, 5 de juny),  

* Pere, Walabons, Sabinià, Wistremund, Habenci i Jeremies (851, 7 de juny),  

* Pere, Walabons, Sabinià, Wistremund, Habenci i Jeremies (851, 7 de juny),  

* Sisenand de Badajoz (851, 16 de juliol),  

* Sisenant de Badajoz (851, 16 de juliol),  

* Pau de Sant Zoil (851, 20 de juliol),  

* Pau de Sant Zoil (851, 20 de juliol),  

* Teodemir (851, 25 de juliol),  

* Teodemir (851, 25 de juliol),  

* Gumesind i Servusdei (852, 13 de giner),  

* Gumesind i Servusdei (852, 13 de giner),  

* Jordi, Aureli, Natàlia, Fèlix i Liliosa (ca. 852, 27 de juliol),  

* Jordi, Aureli, Natàlia, Fèlix i Liliosa (ca. 852, 27 de juliol),  

* Leovigild i Cristòfor (852, 20 d'agost),

* Leovigilt i Cristòfol (852, 20 d'agost),

* Emiles i Jeremies (852, 15 de setembre),   

* Emiles i Jeremies (852, 15 de setembre),   

* Roger i Servusdei (852, 16 de setembre),  

* Roger i Servusdei (852, 16 de setembre),  

==Veneració==

==Veneració==

Les restes dels màrtirs que van ser recuperades van ser enterrades a un monestir de Córdova, nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, les restes es traslladaren a l'església de San Pedro, a la ciutat, on es veneren un una arca d'argent a l'altar principal. Les restes d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] van ser portades a atres llocs, com la Catedral d'Oviedo.

Les restes dels màrtirs que foren recuperades van ser enterrades en un monasteri de Córdova, nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, les restes es traslladaren a l'església de San Pedro, en la ciutat, a on es veneren un una arca d'argent a l'altar principal. Les restes d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] foren portades a atres llocs, com la Catedral d'Oviedo.

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==