2504
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «Els '''Màrtirs de Córdova''' és el nom col·lectiu donat als cristians mossàraps (cristians que vivien al territori musulmà de la Península Ibèrica...».
Els '''Màrtirs de Córdova''' és el nom col·lectiu donat als cristians [[mossàrap]]s (cristians que vivien al territori musulmà de la [[Península Ibèrica]] conservant les credences i costums) que, durant els [[emir]]ats d'[[Abderramán II]] i [[Muhàmmad I]] van ser condenats a mort acusats d'ofendre l'[[Islam]] i de fer proselitisme públic del cristianisme.
Conquistada als visigots pels àraps al 771, [[Córdova]] era al segle X al cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; només prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, pero, no toleraren esta mena de pràctica crítica del cult i se'n rebelaren, sent perseguits i castigats.
La més coneguda d'aquestes persecucions es donà mitjan segle IX, quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seva fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fou [[Perfecte de Còrdova]], mort l'abril de [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Còrdova]], [[Roderic de Córdova|Roderic]], [[Salomó de Còrdova|Salomó]] i així fins a 48 persones van ser decapitades o mortes en diferents moments d'es període, entre 850 i 859.
Poc abans de morir en 852, Abderramán va conseguir que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafred de Sevilla, prohibí que els fidels buscaren volgudament el martiri, desafiant així el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, tot i que no van ser desautorisats per l'Església.
Els màrtirs van ser (entre paréntesis any i dia de la mort, que és el dia de la festivitat llitúrgica):
* Adolf i Joan de Sevilla (822, 27 de setembre),
* Perfecte (1850, 18 d'abril),
* Isaac (851, 3 de juny),
* [[Sanç d'Àlava]] (851, 5 de juny),
* Pere, Walabons, Sabinià, Wistremund, Habenci i Jeremies (851, 7 de juny),
* Sisenand de Badajoz (851, 16 de juliol),
* Pau de Sant Zoil (851, 20 de juliol),
* Teodemir (851, 25 de juliol),
* [[Flora i Maria de Córdova]] (851, 24 de novembre),
* Gumesind i Servusdei (852, 13 de giner),
* Jordi, Aureli, Natàlia, Fèlix i Liliosa (ca. 852, 27 de juliol),
* Leovigild i Cristòfor (852, 20 d'agost),
* Emiles i Jeremies (852, 15 de setembre),
* Roger i Servusdei (852, 16 de setembre),
* Fandiles de Peñamelaria (853, 13 de juny),
* Anastasi, Fèlix i Digna de Córdova (853, 14 de juny),
* Benilda (853, 15 de juny),
* [[Coloma de Tábanos]] (853, 17 de setembre),
* Pomposa de Peñamelaria (853, 19 de setembre),
* Abundi d'Ananelos (854, 11 de juliol),
* Witesind de Cabra (855),
* Amador, Pere i Lluís de Martos (855, 30 d'abril),
* Sandila o Sandulf (855, 3 de setembre),
* Elies, Pau i Isidor (856, 17 d'abril),
* [[Argemir de Cabra]] (856, 28 de juny),
* Àurea de Córdova (856, 9 de juliol),
* [[Roderic i Salomó de Cabra]] (857, 13 de març),
* [[Eulogi de Córdova]] (859, 11 de març),
* [[Leocrícia de Córdova|Leocrícia]] (859, 15 de març), i
* Laura de Cuteclara (864, 19 d'octubre).
==Veneració==
Les restes dels màrtirs que van ser recuperades van ser enterrades a un monestir de Córdova, nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, les restes es traslladaren a l'església de San Pedro, a la ciutat, on es veneren un una arca d'argent a l'altar principal. Les restes d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] van ser portades a atres llocs, com la Catedral d'Oviedo.
== Bibliografia ==
* Évariste Lévi-Provençal, ''Histoire de l'Espagne musulmane'', Paris: G.-P. Maisonneuve–E.J. Brill, 1950. 3 vol.
* Reinhart Dozy ''Histoire des musulmans d'Espagne'', Leyden: E.J. Brill, 1932. 3 vol.
[[Categoria:Màrtirs de Córdova]]
Conquistada als visigots pels àraps al 771, [[Córdova]] era al segle X al cim de la civilisació islàmica. Els musulmans eren tolerants en les atres religions i permetien la seua pràctica privada; només prohibien el proselitisme i l'exhibició o testimoni de la religió en públic, i cobraven un tribut per este permís. Alguns cristians, pero, no toleraren esta mena de pràctica crítica del cult i se'n rebelaren, sent perseguits i castigats.
La més coneguda d'aquestes persecucions es donà mitjan segle IX, quan un seguit de preveres i religiosos manifestaren obertament la seva fe i criticaren l'[[Alcorà]] i la religió musulmana: el primer fou [[Perfecte de Còrdova]], mort l'abril de [[850]], al que seguiren [[Eulogi de Còrdova]], [[Roderic de Córdova|Roderic]], [[Salomó de Còrdova|Salomó]] i així fins a 48 persones van ser decapitades o mortes en diferents moments d'es període, entre 850 i 859.
Poc abans de morir en 852, Abderramán va conseguir que un concili de bisbes mossàraps, presidit per Recafred de Sevilla, prohibí que els fidels buscaren volgudament el martiri, desafiant així el poder islàmic, com havia passat en els màrtirs, tot i que no van ser desautorisats per l'Església.
Els màrtirs van ser (entre paréntesis any i dia de la mort, que és el dia de la festivitat llitúrgica):
* Adolf i Joan de Sevilla (822, 27 de setembre),
* Perfecte (1850, 18 d'abril),
* Isaac (851, 3 de juny),
* [[Sanç d'Àlava]] (851, 5 de juny),
* Pere, Walabons, Sabinià, Wistremund, Habenci i Jeremies (851, 7 de juny),
* Sisenand de Badajoz (851, 16 de juliol),
* Pau de Sant Zoil (851, 20 de juliol),
* Teodemir (851, 25 de juliol),
* [[Flora i Maria de Córdova]] (851, 24 de novembre),
* Gumesind i Servusdei (852, 13 de giner),
* Jordi, Aureli, Natàlia, Fèlix i Liliosa (ca. 852, 27 de juliol),
* Leovigild i Cristòfor (852, 20 d'agost),
* Emiles i Jeremies (852, 15 de setembre),
* Roger i Servusdei (852, 16 de setembre),
* Fandiles de Peñamelaria (853, 13 de juny),
* Anastasi, Fèlix i Digna de Córdova (853, 14 de juny),
* Benilda (853, 15 de juny),
* [[Coloma de Tábanos]] (853, 17 de setembre),
* Pomposa de Peñamelaria (853, 19 de setembre),
* Abundi d'Ananelos (854, 11 de juliol),
* Witesind de Cabra (855),
* Amador, Pere i Lluís de Martos (855, 30 d'abril),
* Sandila o Sandulf (855, 3 de setembre),
* Elies, Pau i Isidor (856, 17 d'abril),
* [[Argemir de Cabra]] (856, 28 de juny),
* Àurea de Córdova (856, 9 de juliol),
* [[Roderic i Salomó de Cabra]] (857, 13 de març),
* [[Eulogi de Córdova]] (859, 11 de març),
* [[Leocrícia de Córdova|Leocrícia]] (859, 15 de març), i
* Laura de Cuteclara (864, 19 d'octubre).
==Veneració==
Les restes dels màrtirs que van ser recuperades van ser enterrades a un monestir de Córdova, nomenat dels Sant Màrtirs. Quan desaparegué, les restes es traslladaren a l'església de San Pedro, a la ciutat, on es veneren un una arca d'argent a l'altar principal. Les restes d'alguns sants, com [[Eulogi de Córdova]] van ser portades a atres llocs, com la Catedral d'Oviedo.
== Bibliografia ==
* Évariste Lévi-Provençal, ''Histoire de l'Espagne musulmane'', Paris: G.-P. Maisonneuve–E.J. Brill, 1950. 3 vol.
* Reinhart Dozy ''Histoire des musulmans d'Espagne'', Leyden: E.J. Brill, 1932. 3 vol.
[[Categoria:Màrtirs de Córdova]]