Canvis

4 bytes afegits ,  08:55 1 nov 2010
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:plantaciodetabac.jpg|thumb|right|300px|<center>Plantació de tabac en Estats Units d'Amèrica.</center>]]
 
[[Image:plantaciodetabac.jpg|thumb|right|300px|<center>Plantació de tabac en Estats Units d'Amèrica.</center>]]
El '''tabac''' es un producte vegetal obtengut de la planta del mateix nom originària de [[Amèrica]] en la actualitat format per fulles de varies plantes del gènere, en concret Nicotiana tabacum. Es comsumix de varies formes, siguent la principal fumà. El seu particular contengut en nicotina la convertix en adictiva. Es comercialisa legalment en tot lo món encara que té numeroses restricciones per a ser fumda en molts països ya que poseix efectes adversos per a la salut pública.
+
El '''tabac''' es un producte vegetal obtengut de la planta del mateix nom originària de [[Amèrica]] en la actualitat format per fulles de varies plantes del gènero, en concret Nicotiana tabacum. Es comsumix de varies formes, siguent la principal fumà. El seu particular contengut en nicotina la convertix en adictiva. Es comercialisa legalment en tot lo món encara que té numeroses restricciones per a ser fumda en molts països ya que poseix efectes adversos per a la salut pública.
    
La seua composició està formà per el alcaloide [[nicotina]], qeu es troba en les fulles den proporcions variables (desde manco del 1% hasda el 12%). El rset és el dit alquitrà, una sustància oscura i resionsa composta per varis agents químics molts dels quals es generen com resultat de la combustió (cianur d'hidrògen, monòxit de carbono, diòxit de [[carbono]], òxit de [[nitrògen]], [[amoniac]], etc.)
 
La seua composició està formà per el alcaloide [[nicotina]], qeu es troba en les fulles den proporcions variables (desde manco del 1% hasda el 12%). El rset és el dit alquitrà, una sustància oscura i resionsa composta per varis agents químics molts dels quals es generen com resultat de la combustió (cianur d'hidrògen, monòxit de carbono, diòxit de [[carbono]], òxit de [[nitrògen]], [[amoniac]], etc.)
Llínea 9: Llínea 9:  
Experts en genètica vegetal han determinat que el centre de l'orige del tabac, es situa en la zona andina entre [[Perú]] i [[Equador]]. Els priemrs cultius varen tidnre lloc entre cinc mil i tres mil anys a. C. Quan es colonisa Amèrica, el consum estava extés per tot el continent. Fumar (inhalar i exhalar el fum del tabac) era una de les moltes varietats de consum en [[Amèrica del Sur]]. Ademés de fumar-se, el tabac s'aspirava per el nas, es masticava, es menjava, es bevia, es untava sobre el cos, s'usava en gotes en els ulls i s'usava en enemes. S'usava en ritos com bufar-lo sobre el rostre dels guerrers ans de la lluita, s'escampava en camps ans de sembrar, s'oferia als deus, es derramava sobre les dones ans de la relació sexual, i tant hòmens com dones l'utilisaven com a narcòtic.
 
Experts en genètica vegetal han determinat que el centre de l'orige del tabac, es situa en la zona andina entre [[Perú]] i [[Equador]]. Els priemrs cultius varen tidnre lloc entre cinc mil i tres mil anys a. C. Quan es colonisa Amèrica, el consum estava extés per tot el continent. Fumar (inhalar i exhalar el fum del tabac) era una de les moltes varietats de consum en [[Amèrica del Sur]]. Ademés de fumar-se, el tabac s'aspirava per el nas, es masticava, es menjava, es bevia, es untava sobre el cos, s'usava en gotes en els ulls i s'usava en enemes. S'usava en ritos com bufar-lo sobre el rostre dels guerrers ans de la lluita, s'escampava en camps ans de sembrar, s'oferia als deus, es derramava sobre les dones ans de la relació sexual, i tant hòmens com dones l'utilisaven com a narcòtic.
   −
Usà per els mayes per a celebracions rituals i religioses, sigué coneguda per els occidentals en [[1492]]. Atres versions preses de cronistes espanyoles proposen que "tabac" prové de la castellanisació del lloc a on a planta sigué descoberta, ya siga Tobago, una illa antillana, o la localitat mexicana de [[Tabasco]]. En tot i això, lo més verosímil és que procedixca del àrap "tabbaq", nom que s'aplicava en Europa desde al menos el [[sigle XV]] a diverses plantes medicinals. La varietat maya coenguda com Cikar (fumar), es va extendre per tot el continent gràcies al comerç. Rodrigo de Jerez i Luis de la Torre, companyers de [[Cristòbal coló]], sigueren els primers occidentals en conéixer la seua existència. Rodrigo, a la seua tornà a Espanya, sigué encarcelat per la Inquisició acusat de bruixeria, ya que soles el diable podia donar a un home el poder de traure fum per la boca.
+
Usà per els mayes per a celebracions rituals i religioses, sigué coneguda per els occidentals en [[1492]]. Atres versions preses de cronistes espanyoles proposen que "tabac" prové de la castellanisació del lloc a on a planta sigué descoberta, ya siga Tobago, una illa antillana, o la localitat mexicana de [[Tabasco]]. En tot i això, lo més verosímil és que procedixca del àrap "tabbaq", nom que s'aplicava en Europa desde al menos el [[sigle XV]] a diverses plantes medicinals. La varietat maya coenguda com Cikar (fumar), es va extendre per tot el continent gràcies al comerç. Rodrigo de Jerez i Luis de la Torre, companyers de [[Cristòbal coló]], sigueren els primers occidentals en conéixer la seua existència. Rodrigo, a la seua tornà a [[Espanya]], sigué encarcelat per la Inquisició acusat de bruixeria, ya que soles el diable podia donar a un home el poder de traure fum per la boca.
    
Per orde de [[Felip II]], Hernàndez de Boncalo, croniste i historiaor de les Indies, sigué qui treballà les primeres sements de tabac que arribaren a [[Europa]] en [[1599]]. Estes sements sigueren plantaes en terres situaes alrededor de [[Toledo]], en una zona dita los Cigarrales, perque solien ser invadides per plagues de cigarres. Alli s'inicià el cultiu de tabac en [[Europa]] i, per este motiu, alguns historiaors sostenen que el nom de cigarro prové d'esta circunstància.
 
Per orde de [[Felip II]], Hernàndez de Boncalo, croniste i historiaor de les Indies, sigué qui treballà les primeres sements de tabac que arribaren a [[Europa]] en [[1599]]. Estes sements sigueren plantaes en terres situaes alrededor de [[Toledo]], en una zona dita los Cigarrales, perque solien ser invadides per plagues de cigarres. Alli s'inicià el cultiu de tabac en [[Europa]] i, per este motiu, alguns historiaors sostenen que el nom de cigarro prové d'esta circunstància.
Llínea 17: Llínea 17:  
La seua extensió per el continent europeu sigué gràcies al embaixaor [[frança|francés]] en [[Portugal]] Jean Nicot de Villemain [[1530]]- [[1600,]] en el seu honor Linneo introduix la denominació d enicotina en la seua clasificació de Botànica. Este lo va introduir en la seua forma aspirà (rapé) i la popularisà al, supostament, "curar" a [[Catalina de Médicis]] (dona de [[Enrique II]]) d'una migranya, per lo que se li denominà herba de la reina, Catalinària Nuduca i herba del embaixaor.
 
La seua extensió per el continent europeu sigué gràcies al embaixaor [[frança|francés]] en [[Portugal]] Jean Nicot de Villemain [[1530]]- [[1600,]] en el seu honor Linneo introduix la denominació d enicotina en la seua clasificació de Botànica. Este lo va introduir en la seua forma aspirà (rapé) i la popularisà al, supostament, "curar" a [[Catalina de Médicis]] (dona de [[Enrique II]]) d'una migranya, per lo que se li denominà herba de la reina, Catalinària Nuduca i herba del embaixaor.
   −
Durant el [[sigle XX,]] numerosos estudis mèdics anaren demostrant els perjuis del tabac, i negant la seua posible utilitat terapèutica. Per atre costat, el seu consum passà de ser majoritariament masculí a un majir equilibre entre sexes.
+
Durant el [[sigle XX]], numerosos estudis mèdics anaren demostrant els perjuis del tabac, i negant la seua posible utilitat terapèutica. Per atre costat, el seu consum passà de ser majoritariament masculí a un majir equilibre entre sexes.
    
== Tendències actuals ==
 
== Tendències actuals ==
124 373

edicions