Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:plantaciodetabac.jpg|thumb|right|300px|<center>Plantació de tabac en Estats Units d'Amèrica.</center>]] | | [[Image:plantaciodetabac.jpg|thumb|right|300px|<center>Plantació de tabac en Estats Units d'Amèrica.</center>]] |
− | El '''tabac''' es un producte vegetal obtengut de la planta del mateix nom originària de [[Amèrica]] en la actualitat format per fulles de varies plantes del gènero, en concret Nicotiana tabacum. Es comsumix de varies formes, siguent la principal fumà. El seu particular contengut en nicotina la convertix en adictiva. Es comercialisa legalment en tot lo món encara que té numeroses restricciones per a ser fumda en molts països ya que poseix efectes adversos per a la salut pública. | + | El '''tabac''' és un producte vegetal obtengut de la planta del mateix nom originària de [[Amèrica]] en la actualitat format per fulles de varies plantes del gènero, en concret Nicotiana tabacum. Es comsumix de varies formes, siguent la principal fumà. El seu particular contengut en nicotina la convertix en adictiva. Es comercialisa legalment en tot lo món encara que té numeroses restricciones per a ser fumda en molts països ya que poseix efectes adversos per a la salut pública. |
| | | |
| La seua composició està formà per el alcaloide [[nicotina]], qeu es troba en les fulles den proporcions variables (desde manco del 1% hasda el 12%). El rset és el dit alquitrà, una sustància oscura i resionsa composta per varis agents químics molts dels quals es generen com resultat de la combustió (cianur d'hidrògen, monòxit de carbono, diòxit de [[carbono]], òxit de [[nitrògen]], [[amoniac]], etc.) | | La seua composició està formà per el alcaloide [[nicotina]], qeu es troba en les fulles den proporcions variables (desde manco del 1% hasda el 12%). El rset és el dit alquitrà, una sustància oscura i resionsa composta per varis agents químics molts dels quals es generen com resultat de la combustió (cianur d'hidrògen, monòxit de carbono, diòxit de [[carbono]], òxit de [[nitrògen]], [[amoniac]], etc.) |
Llínea 7: |
Llínea 7: |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | Experts en genètica vegetal han determinat que el centre de l'orige del tabac, es situa en la zona andina entre [[Perú]] i [[Equador]]. Els priemrs cultius varen tidnre lloc entre cinc mil i tres mil anys a. C. Quan es colonisa Amèrica, el consum estava extés per tot el continent. Fumar (inhalar i exhalar el fum del tabac) era una de les moltes varietats de consum en [[Amèrica del Sur]]. Ademés de fumar-se, el tabac s'aspirava per el nas, es masticava, es menjava, es bevia, es untava sobre el cos, s'usava en gotes en els ulls i s'usava en enemes. S'usava en ritos com bufar-lo sobre el rostre dels guerrers ans de la lluita, s'escampava en camps ans de sembrar, s'oferia als deus, es derramava sobre les dones ans de la relació sexual, i tant hòmens com dones l'utilisaven com a narcòtic. | + | Experts en genètica vegetal han determinat que el centre de l'orige del tabac, es situa en la zona andina entre [[Perú]] i [[Equador]]. Els priemrs cultius varen tidnre lloc entre cinc mil i tres mil anys a. C. Quan es colonisa Amèrica, el consum estava extés per tot el continent. Fumar (inhalar i exhalar el fum del tabac) era una de les moltes varietats de consum en [[Amèrica del Sur]]. Ademés de fumar-se, el tabac s'aspirava per el nas, es masticava, es menjava, es bevia, és untava sobre el cos, s'usava en gotes en els ulls i s'usava en enemes. S'usava en ritos com bufar-lo sobre el rostre dels guerrers ans de la lluita, s'escampava en camps ans de sembrar, s'oferia als deus, es derramava sobre les dones ans de la relació sexual, i tant hòmens com dones l'utilisaven com a narcòtic. |
| | | |
| Usà per els mayes per a celebracions rituals i religioses, sigué coneguda per els occidentals en [[1492]]. Atres versions preses de cronistes espanyoles proposen que "tabac" prové de la castellanisació del lloc a on a planta sigué descoberta, ya siga Tobago, una illa antillana, o la localitat mexicana de [[Tabasco]]. En tot i això, lo més verosímil és que procedixca del àrap "tabbaq", nom que s'aplicava en Europa desde al menos el [[sigle XV]] a diverses plantes medicinals. La varietat maya coenguda com Cikar (fumar), es va extendre per tot el continent gràcies al comerç. Rodrigo de Jerez i Luis de la Torre, companyers de [[Cristòbal coló]], sigueren els primers occidentals en conéixer la seua existència. Rodrigo, a la seua tornà a [[Espanya]], sigué encarcelat per la Inquisició acusat de bruixeria, ya que soles el diable podia donar a un home el poder de traure fum per la boca. | | Usà per els mayes per a celebracions rituals i religioses, sigué coneguda per els occidentals en [[1492]]. Atres versions preses de cronistes espanyoles proposen que "tabac" prové de la castellanisació del lloc a on a planta sigué descoberta, ya siga Tobago, una illa antillana, o la localitat mexicana de [[Tabasco]]. En tot i això, lo més verosímil és que procedixca del àrap "tabbaq", nom que s'aplicava en Europa desde al menos el [[sigle XV]] a diverses plantes medicinals. La varietat maya coenguda com Cikar (fumar), es va extendre per tot el continent gràcies al comerç. Rodrigo de Jerez i Luis de la Torre, companyers de [[Cristòbal coló]], sigueren els primers occidentals en conéixer la seua existència. Rodrigo, a la seua tornà a [[Espanya]], sigué encarcelat per la Inquisició acusat de bruixeria, ya que soles el diable podia donar a un home el poder de traure fum per la boca. |
Llínea 24: |
Llínea 24: |
| En el Sur, per el contrari, obrir un nou mercat es tan fàcil com obrir una caixetilla de cigarrets. Per a la indústria del tabac, les condicions que existixen en els paisos en desenroll son tentaores. En tres de cada quatre d'estos paisos no s'imposan restriccions a la publicitat del tabac, i al mateix temps, hi ha poca conciència pública dels perills de fumar. "La gent no coneix els rescs perque no se li parla d'ells", observa Panos. | | En el Sur, per el contrari, obrir un nou mercat es tan fàcil com obrir una caixetilla de cigarrets. Per a la indústria del tabac, les condicions que existixen en els paisos en desenroll son tentaores. En tres de cada quatre d'estos paisos no s'imposan restriccions a la publicitat del tabac, i al mateix temps, hi ha poca conciència pública dels perills de fumar. "La gent no coneix els rescs perque no se li parla d'ells", observa Panos. |
| | | |
− | Per a induir als jóvens -que estan entre els principals blancs de la indústria tabacalera- a encendre el seu primer cigarret, els anuncis "transmeten el mensage de qeu fumar es un plaer refinat, propi de dones independents". Els anuncis de tabac son sospitosament pareguts als que utilisaven en el món industrialisat fa mig [[sigle]]. En aquell llavors s'obtingué el resultat eserat. Segons certa fotn, e poc temps, de cada tres dones, una "començà a fumar en el mateix entusiasme que els hòmens". | + | Per a induir als jóvens -que estan entre els principals blancs de la indústria tabacalera- a encendre el seu primer cigarret, els anuncis "transmeten el mensage de qeu fumar és un plaer refinat, propi de dones independents". Els anuncis de tabac son sospitosament pareguts als que utilisaven en el món industrialisat fa mig [[sigle]]. En aquell llavors s'obtingué el resultat eserat. Segons certa fotn, e poc temps, de cada tres dones, una "començà a fumar en el mateix entusiasme que els hòmens". |
| | | |
| Els agresius métodos de mercadotècnia que hui es dirigixen a les dones desprevingudes dels paisos en vies de desenroll, garantisen que es repetirà el "èxit" publicitari dels anys vint i tranta. De modo que les perspectives son funestes, pues millons de chicones dels paisos més pobres del planeta corren elr esc de habituar-se a la icotina en els primers anys de la seua adolescència. | | Els agresius métodos de mercadotècnia que hui es dirigixen a les dones desprevingudes dels paisos en vies de desenroll, garantisen que es repetirà el "èxit" publicitari dels anys vint i tranta. De modo que les perspectives son funestes, pues millons de chicones dels paisos més pobres del planeta corren elr esc de habituar-se a la icotina en els primers anys de la seua adolescència. |