78 863
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Economia ==
== Economia ==
Tradicionalment el sector primari ha mantingut una gran importància en l’economia sogorbina. Ha tingut una relativa importància com a centre ganader (porcí i oví) però si en alguna cosa ha destacat ha segut en l’agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil cultivant-se en ella sobretot arbres fruiters ([[taronja (fruit)|taronges]], [[nyispro]]s, [[Diospyros kaki|caquis]], [[cirera]]s, [[Prunus armeniaca|albercocs]]). A més les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'[[olivera]], [[armeler]] i [[Ceratonia siliqua|garrofera]]. La mineria ha tingut una importància menor pero s’ha de destacar l’extracció d’argiles i algeps.
Tradicionalment el sector primari ha mantingut una gran importància en l’economia sogorbina. Ha tingut una relativa importància com a centre ganader (porcí i oví) pero si en alguna cosa ha destacat ha segut en l’agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil cultivant-se en ella sobretot arbres fruiters ([[taronja (fruit)|taronges]], [[nyispro]]s, [[Diospyros kaki|caquis]], [[cirera]]s, [[Prunus armeniaca|albercocs]]). A més les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'[[olivera]], [[armeler]] i [[Ceratonia siliqua|garrofera]]. La mineria ha tingut una importància menor pero s’ha de destacar l’extracció d’argiles i algeps.
Sogorp ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, la qual cosa ha otorgat una gran importància al sector servicis, que ara s’ha vist incrementada per l’auge del turisme rural.
Sogorp ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, la qual cosa ha otorgat una gran importància al sector servicis, que ara s’ha vist incrementada per l’auge del turisme rural.
== Monuments ==
== Monuments ==
=== Monuments religiosos ===
=== Monuments religiosos ===
* '''[[Catedral Basílica de Sogorp|Catedral Basílica]]''' Es va iniciar la seua construcció en el segle XIII adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, la torrassa de Santa Bárbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada l’any [1791d’estilacademicista. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per la irregularitat de la muralla a que s’adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.
* '''[[Catedral Basílica de Sogorp|Catedral Basílica]]''' Es va iniciar la seua construcció en el segle XIII adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, la torrassa de Santa Bàrbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada l’any [1791d’estilacademicista. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per la irregularitat de la muralla a que s’adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.
* '''Museo catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s’accedix per una escala del segle XVIII. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció després del museu de Belles Arts de [[València]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l’antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]]
* '''Museo catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s’accedix per una escala del segle XVIII. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció després del museu de Belles Arts de [[València]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l’antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]]
El saló de sessions es troba adornant per un magnifique teginat del segle XIV, d’estil mudéixar, en cassetons octogonals i estreles de quatre puntes. Un atre teginat es troba en un dels salons del Cercle Segorbino, en la planta baixa; és de cassetons quadros de tipos italià i estreles en punta de diamant que, junt en l’anterior, es conte entre els més importants de la Comunitat Valenciana. Són també dignes de destacar unes quantes portes en traçats de [[llaceries]]s mudéixars.
El saló de sessions es troba adornant per un magnifique teginat del segle XIV, d’estil mudéixar, en cassetons octogonals i estreles de quatre puntes. Un atre teginat es troba en un dels salons del Cercle Segorbino, en la planta baixa; és de cassetons quadros de tipos italià i estreles en punta de diamant que, junt en l’anterior, es conte entre els més importants de la Comunitat Valenciana. Són també dignes de destacar unes quantes portes en traçats de [[llaceries]]s mudéixars.
* '''Castillo de l’estrela''' L’antic alcasser medieval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del segle XVIII Les torres i murs que hui en dia es poden vore, corresponen a la fortificació duta a terme entre [[1875]] i [[1876]], en motiu de la segona guerra Carlina. Pero les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors.
* '''Castell de l’estrela''' L’antic alcasser medieval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del segle XVIII Les torres i murs que hui en dia es poden vore, corresponen a la fortificació duta a terme entre [[1875]] i [[1876]], en motiu de la segona guerra Carlina. Pero les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors.
* '''Fuente de les cinquantes''' canelles Situada a un quilòmetre del nucli urbà en un paratge pròxim al riu destaca per tindre una canella amb l’escut de cada província espanyola
* '''Font de les cinquantes''' canelles Situada a un quilómetro del núcleu urbà en un parage pròxim al riu destaca per tindre una canella en l’escut de cada província espanyola
* '''[[Museo d’arqueologia i etnologia de Segorbe]]''' Es va construir l’any [1792]amb], fons municipals i per orde del rei [ [CarlesIV d’Espanya Carles|IV ]segons], resa en la inscripció de la fatxada.
* '''[[Museu d’arqueologia i etnologia de Sogorp]]''' Es construí en l’any [[1792]], fonts municipals i per orde del rei [[Carles IV d’Espanya|Carles IV]], segons resa en l'inscripció de la frontera.
== Gastronomia ==
== Gastronomia ==
Sogorp es caracterisa per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l’aragonesa. És una cuina senzilla basada en la qualitat de les matèries primeres. L’oli de la [[serra d'Espadà]], obtingut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, té justa fama des d'época migeval, caracterisant-se per posseir un sabor suau i afrutat, a més de contar en un molt baix grau d'acidea. Està en tràmits d’obtindre la denominació d'orige. Coneguts són també els productes del porc, destacant els embotits i el pernil.
Els plats més típics a més de la [[paella]] són el [[arròs al forn]], el [[empedrao]] i sobretot la [[olla segorbina]].
Els plats més típics a més de la [[paella]] són l'[[arròs al forn]], l'[[empedrat]] i sobretot l'[[olla sogorbina]].
En quant als postres, a més de totes les fruites que es cultiven en les hortes del municipi són de destacar els pastiços de [[moniato]] o de [[cabell d’àngel]], [[Rosegó|rosegons]] i les [[Coca Cristina|coques cristines]]
== Festes ==
== Festes ==