Canvis

== Economia ==

== Economia ==

Tradicionalment el sector primari ha mantingut una gran importància en l’economia sogorbina. Ha tingut una relativa importància com a centre ramader (porcí i oví) però si en alguna cosa ha destacat ha segut en l’agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil cultivant-se en ella sobretot arbres fruiters ([[taronja (fruit)|taronges]], [[nyispro]]s, [[Diospyros kaki|caquis]], [[cirera]]s, [[Prunus armeniaca|albercocs]]). A més les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'[[olivera]], [[armeler]] i [[Ceratonia siliqua|garrofera]]. La mineria ha tingut una importància menor pero s’ha de destacar l’extracció d’argiles i algeps.

Tradicionalment el sector primari ha mantingut una gran importància en l’economia sogorbina. Ha tingut una relativa importància com a centre ganader (porcí i oví) però si en alguna cosa ha destacat ha segut en l’agricultura. La vega del riu Palància, irrigada des de temps immemorials és molt fèrtil cultivant-se en ella sobretot arbres fruiters ([[taronja (fruit)|taronges]], [[nyispro]]s, [[Diospyros kaki|caquis]], [[cirera]]s, [[Prunus armeniaca|albercocs]]). A més les grans extensions de secà permeten el cultiu de l'[[olivera]], [[armeler]] i [[Ceratonia siliqua|garrofera]]. La mineria ha tingut una importància menor pero s’ha de destacar l’extracció d’argiles i algeps.

Sogorp ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, la qual cosa ha otorgat una gran importància al sector servicis, que ara s’ha vist incrementada per l’auge del turisme rural.

Sogorp ha destacat històricament per ser el centre comercial de la comarca, la qual cosa ha otorgat una gran importància al sector servicis, que ara s’ha vist incrementada per l’auge del turisme rural.

== Monuments ==

== Monuments ==

=== Monuments religiosos ===

=== Monuments religiosos ===

* '''[[Catedral Basílica de Segorbe|Catedral Basílica]]''' Es va iniciar la seua construcció en el segle XIII adossada a la muralla en estil gòtic de què a penes queden algunes restes en la fatxada oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, la torrassa de Santa Bárbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada l’any [1791d’estilacademicista. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, amb capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoïdal, obligat per la irregularitat de la muralla a què s’adossa, ja que constituïx un dels exemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillesa.

* '''[[Catedral Basílica de Sogorp|Catedral Basílica]]''' Es va iniciar la seua construcció en el segle XIII adossada a la muralla en estil gòtic de que a penes queden algunes restes en la frontera oest, voltes de creueria ocultes en algunes capelles, els murs mestres, la torrassa de Santa Bárbara, la torre de les campanes i el claustre. Això és degut a la remodelació iniciada l’any [1791d’estilacademicista. És d’una sola nau, sense creuer ni cúpula, en capelles entre els contraforts. És destacable el claustre gòtic, de planta trapezoidal, obligat per la irregularitat de la muralla a que s’adossa, ya que constituïx un dels eixemplars més rars, de gran atractiu en la seua senzillea.

* '''Museo catedralici''' Es troba instal·lat en el claustre alt, a què s’accedix per una escala del segle XVIII. Destaca per la seua àmplia col·lecció de pintura gòtica valenciana sent la millor col·lecció després del museu de belles arts de [[València]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l’antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre [[1525]] i [[1531]]. També és ressenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]]

* '''Museo catedralici''' Es troba instalat en el claustre alt, al que s’accedix per una escala del segle XVIII. Destaca per la seua àmplia colecció de pintura gòtica valenciana sent la millor colecció després del museu de Belles Arts de [[València]]. A banda algunes obres soltes, cal destacar el conjunt de taules procedent de l’antic retaule major de la catedral, obra monumental eixida del taller de [[Vicent Macip]] entre [[1525]] i [[1531]]. També és resenyable la mostra d’escultures, orfebreria i teixits, destacant en gran manera un relleu de la verge de la llet en marbre de Carrara de [[Donatello]]

[[Arxiu:muralla Segorbe.jpg|thumb|180px||right|Vista de la muralla i part de l’aqüeducte amb el portal del Barrimoral]]

* '''Iglésia de Sant Joaquim i Santa Anna'''

* '''Iglésia de Sant Pere'''

* '''Torre del botxí''' És crida així pel fet que era la residència del botxí (este el significat de botxí en [[valencià]]). És de cos cilíndric, amb una altura de 17,30 m.. La seua part inferior, fins a l’altura d’uns 8,30 m. es massissa i el cos superior per la seua banda interna té forma d’hexàgon seccionat i obert cap a l’interior amb volta de creueria. La seua construcció va haver de realitzar-se entorn al segle XIV.

* '''Conjunt de muralla i aqüeducte''' Encara es conserva part del llenç de la muralla medieval, anterior al segle XIII, en el tram final del qual es troben alguns ulls de l’aqüeducte del segle XIV que servia per a abastir d’aigua a la població

[[Arxiu:torre presó Segorbe.jpg|thumb|left|150px|La torre de la presó i el portal de Terol]]

* '''Arc de la Verònica''' Esta porta d’accés s’obri en l’antiga muralla. És nomena aixina perque en la seua part interior conserva una image de la Santa Faç (denominada pels poblatans la ''cabecica del nostre senyor''. De cuidades encara que reduïdes proporcions, es compon d’un arc de mig punt en dovelles extraordinàriament allargades que pareixen indicar un orige musulmà.

* '''Torre de la presó''' Està torre del segle XIV situada junt amb una de les antigues portes d’accés a la ciutat. Exteriorment és de planta cilíndrica amb un cos inferior de major diàmetre i probablement més primitiu que l’anterior, en el que se situen les cel·les que van ser utilitzades com a presons. El segon cos tenen un diàmetre de 8,70 m. I està dividit interiorment en dos plantes de secció octogonal, amb voltes de creueria estil gòtic, espitlleres i comunicació fins a la terrassa per una escala de caragol embeguda en el mur. L’altura total és de 21,30 m.

* '''Ayuntamiento''' Antic palau Ducal, va ser construït en la primera mitat del segle XVI. En el seu interior es troben tres portades de marbre i jaspi, procedents de la [[Cartoixa de Vall de Crist]] de la veïna localitat de [[Altura (Castelló)|Altura]].

El saló de sessions es troba adornant per un magnifique teginat del segle XIV, d’estil mudèjar, amb cassetons octogonals i estreles de quatre puntes. Un altre teginat es troba en un dels salons del Cercle Segorbino, en la planta baixa; és de cassetons quadros de tipus italià i estreles en punta de diamant que, junt amb l’anterior, es compte entre els més importants de la Comunitat Valenciana. Són també dignes de destacar unes quantes portes amb traçats de [[llaceries]]s mudèjars.

* '''Castillo de l’estrela''' L’antic alcàsser medieval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del segle XVIII Les torres i murs que hui en dia es poden veure, corresponen a la fortificació duta a terme entre [[1875]] i [[1876]], amb motiu de la segona guerra Carlina. Però les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors.

 

 

 

* '''Castillo de l’estrela''' L’antic alcasser medieval va ser destruït per a la construcció de l’hospital a finals del segle XVIII Les torres i murs que hui en dia es poden vore, corresponen a la fortificació duta a terme entre [[1875]] i [[1876]], en motiu de la segona guerra Carlina. Pero les excavacions arqueològiques que han tret a la llum construccions anteriors.

* '''Fuente de les cinquantes''' canelles Situada a un quilòmetre del nucli urbà en un paratge pròxim al riu destaca per tindre una canella amb l’escut de cada província espanyola

* '''Fuente de les cinquantes''' canelles Situada a un quilòmetre del nucli urbà en un paratge pròxim al riu destaca per tindre una canella amb l’escut de cada província espanyola

* '''[[Museo d’arqueologia i etnologia de Segorbe]]''' Es va construir l’any [1792]amb], fons municipals i per orde del rei [ [CarlesIV d’Espanya Carles|IV ]segons], resa en la inscripció de la fatxada.

* '''[[Museo d’arqueologia i etnologia de Segorbe]]''' Es va construir l’any [1792]amb], fons municipals i per orde del rei [ [CarlesIV d’Espanya Carles|IV ]segons], resa en la inscripció de la fatxada.

== Gastronomía ==

== Gastronomia ==

Segorbe es caracteritza per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l’aragonesa. És una cuina senzilla basada en la qualitat de les matèries primeres. L’oli de la [[serra d’Espadà]], obtingut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, té justa fama des d’època medieval, caracteritzant-se per posseir un sabor suau i afruitat, a més de comptar amb un molt baix grau d’acidesa. Està en tràmits d’obtindre la denominació d’origen. Anomenats també són els productes del porc, destacant els embotits i el pernil.

Segorbe es caracteritza per tindre una gastronomia de transició entre la valenciana i l’aragonesa. És una cuina senzilla basada en la qualitat de les matèries primeres. L’oli de la [[serra d’Espadà]], obtingut a partir de la varietat serrana, autòctona de la comarca, té justa fama des d’època medieval, caracteritzant-se per posseir un sabor suau i afruitat, a més de comptar amb un molt baix grau d’acidesa. Està en tràmits d’obtindre la denominació d’origen. Anomenats també són els productes del porc, destacant els embotits i el pernil.

Els plats més típics a més de la [[paella]] són el [[arròs al forn]], el [[empedrao]] i sobretot la [[olla segorbina]].

Els plats més típics a més de la [[paella]] són el [[arròs al forn]], el [[empedrao]] i sobretot la [[olla segorbina]].

Quantes a les postres, a més de totes les fruites que es cultiven en les hortes del municipi són de destacar els pastissos de [[moniato]] o de [[cabell d’àngel]], [[Rosigón|rosigones]] i [[Coca Cristina|coques cristina]]

Quantes a les postres, a més de totes les fruites que es cultiven en les hortes del municipi són de destacar els pastissos de [[moniato]] o de [[cabell d’àngel]], [[Rosigón|rosigones]] i [[Coca Cristina|coques cristina]]

== Fiestas ==

== Festes ==

Al llarg de l’any es produïxen quantitat d’actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abad a finals de Gener, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l’Ángel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas. Actes festius més nous com les falles de Sant Josep i la fira medieval es consoliden any rere any atraient cada vegada a més públic. Al Desembre i en el transcurs del pont de la Inmaculada se celebra la fira de la Inmaculada en la que un gran mercat ambulant i nombroses atraccions infantils fan les delícies de què vénen a visitar-la. No obstant això les festes més cèlebres de Segorbe són les Patronals, celebrades a partir de l’últim dissabte d’Agost comprenent les dos setmanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Déu en la seua triple advocació de l’Esperanza, el Loreto i la [[Cova Santa]]. Les festes es dividixen en dos parts: la primera setmana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d’Interés turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l’últim dissabte d’Agost. Durant la segona setmana destaca la [[entrada de bous i cavalls]] declarada [[:Categoria:Fiestas d’interés turístic internacional (Espanya)|festa d’Interés Turístic Internacional]].

A lo llarc de l’any es produïxen quantitat d’actes festius en la població i pedanies. Entre ells destaquen les festes de barri com les de Sant Antoni Abat a finals de Giner, les festes típiques d’estiu dels barris de Sant Cristòfol, Sant Roc, Plaça de l'Àngel Custodi i les festes patronals de les pedanies de Peñalba i Villatorcas. Actes festius més nous com les falles de Sant Josep i la fira medieval es consoliden any darrere any atraent cada vegada a més públic. En Decembre i en el transcurs del pont de l'Immaculada se celebra la fira de l'Immaculada en la que un gran mercat ambulant i numeroses atraccions infantils fan les delícies de que venen a visitar-la. No obstant això les festes més celebres de Sogorp són les Patronals, celebrades a partir de l’últim dissabte d’Agost comprenent les dos semanes següents. Les dites festes se celebren en honor a la Mare de Deu en la seua triple advocació de l'Esperança, el Loreto i la [[Cova Santa]]. Les festes es dividixen en dos parts: la primera semana se centra en els actes religiosos, sent declarada Festa d’Interés turístic Nacional, coincidint el seu començament sempre l’últim dissabte d’Agost. Durant la segona semana destaca la [[entrada de bous i cavalls]] declarada festa d’Interés Turístic Internacional.

== Política ==

== Política ==

}}

}}

== Personas cèlebres nascudes en esta localitat ==

== Persones célebres naixcudes en esta localitat ==

* [[José Gambeta Bonanat]]: pintor il·lustrat del segle XVIII

* [[José Gambeta Bonanat]]: pintor ilustrat del segle XVIII

* [[Carlos Pau Espanyol]]: botànic de finals del segle XIX i principis del XX

* [[Carlos Pau Espanyol]]: botànic de finals del segle XIX i principis del XX

* [[Francesch Vicent]]: autor del primer tractat de [[escacs]] del món

* [[Francesch Vicent]]: autor del primer tractat d'[[escacs]] del món

* [[Julio Cervera Baviera]]: pioner de la radiotelefonia (actualment ha sigut reconegut com l’inventor de la ràdio)

* [[Julio Cervera Baviera]]: pioner de la radiotelefonia (actualment ha segut reconegut com l’inventor de la ràdio)

* [[Antonio Soriano Mor]]: fundador de la Llibreria Espanyola de París.

* [[Antonio Soriano Mor]]: fundador de la Llibreria Espanyola de Paris.

* [[Miguel Barrachina]], polític.

* [[Miguel Barrachina]], polític.

* [[Vicente Peris]], militar.

* [[Vicente Peris]], militar.

* [[Fernando del Rosario]], Vicepresident de la Creu Roja Espanyola, i president autonòmic de la Creu Roja de la Comunitat Valenciana

* [[Fernando del Rosario]], Vicepresident de la Creu Roja Espanyola, i president autonòmic de la Creu Roja de la Comunitat Valenciana.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==