78 854
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Sant Joan de Ribera''' ([[Sevilla]], [[27 de decembre]] de [[1532]] -[[Valéncia]], [[6 de giner]] de [[1611]]), fon un Sant Patriarca llatí d'Antioquia i home d'estat espanyol.
'''Sant Joan de Ribera''', també conegut com el '''Patriarca Ribera''', va nàixer en la ciutat de [[Sevilla]], i va morir en giner de [[1611]]. Abans de ser arquebisbe de [[Valéncia]] i patriarca de Antioquia havia segut bisbe de [[Badajoz]], fon l'anima de la restauració espiritual de la diòcesis valentina a l'aplicar les directrius del Concili de Trent. Durant el seu pontificat en l'Arquebisbat de [[Valéncia]] fundà un total de 83 convents. Fon beatificat pel papa [[Joan XXIII]] el [[12 de juny]] de [[1960]].
'''Sant Joan de Ribera''', també conegut com el '''Patriarca Ribera''', va nàixer en la ciutat de [[Sevilla]], i va morir en giner de [[1611]]. Abans de ser arquebisbe de [[Valéncia]] i patriarca de Antioquia havia segut bisbe de [[Badajoz]], fon l'anima de la restauració espiritual de la diòcesis valentina a l'aplicar les directrius del Concili de Trent. Durant el seu pontificat en l'Arquebisbat de [[Valéncia]] fundà un total de 83 convents. Fon beatificat pel papa [[Joan XXIII]] el [[12 de juny]] de [[1960]].
* [[Agustines Descalces]]
* [[Agustines Descalces]]
* [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]]
* [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia]]
== Contingut a fusionar en est artícul ==
Biografia:
De posicio noble, son pare, Per Afán de Ribera, va ser duque d'Alcalá, marques de Tarifa i posteriorment al nàixer de Juan, virrei de Napoles. Es va quedar orfe de mare sent molt jove i en açò va créixer sense l'amor d'una mare.
Estudià en la prestigiosa per a l'época Universitat de Salamanca, en teòlecs tals com Melchor Cano i Domingo de Soto. Quan tenia uns pocs anys de ser sacerdot i contaba solament en 30 anys d'edat, en 1562, en el Papa Pío IV, sigue nomenat bisbe de Badajoz. Alli es dedicà en tota la seua alma a adoctrinar als catolics i anar en contra del nou moviment dels protestants.
Mes tart, va ser nomenat arquebisbe de Valéncia, i Patriarca de Antioquía (1568), en la idea de que puguera afrontar els greus problemes plantejats pels moriscos valencians. El Rei l'anomenà virrei del Regne de Valencia, i aixina arribà a ser al mateix temps cap religios i civil.
Al fin, despres de treinta anys de frustats intents, utilisà la seua posicio e influencies per a ser u dels impulsors i el mes ferm advocat front el rei de l'expulsio dels moriscos de 1609.
Va escriure numeroses obres. Des de 1569 fins 1610, va fer 2715 visites pastorals a les parroquies i els resultas d'estes visites els va deixar en 91 volumens en 91,000 pagines.
Celebrà set Sinodos, o reunions en tots el retors.
Va fundar el Real Colege Seminari del Corpus Christi, conegut entre els valencians en el nom de El Patriarca, va tindre com comes principal la formacio de sacerdots segons l'esperit i les disposicions del Concili de Trento, tal i com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i es convertix aixina en un eixemple i paradigma de la Contrarreforma en Valencia. El clima religios de la Contrarreforma i a la presonalitat i el mecenage artistic del fundador, va conseguir ser una de les figures mes influens d'este periodec, que arribà a ocupar els carrecs d'arquebisbe de Valencia, Patriarca d'Antioquia, virrei general, President de l'Audiencia i canciller de la Universitat. Sant Pio V, l'anomenà feia quaranta anys,lumen totius Hispaniae (lumbrera de tota Espanya).
== Referencies ==
== Referencies ==