Canvis

'''Sant Joan de Ribera''', també conegut com el '''Patriarca Ribera''', va nàixer en la ciutat de [[Sevilla]], i va morir en giner de [[1611]]. Abans de ser arquebisbe de Valéncia i patriarca de Antioquia havia segut bisbe de Badajoz, fon l'anima de la restauració espiritual de la diòcesis valentina a l'aplicar les directrius del Concili de Trent. Durant el seu pontificat en l'Arquebisbat de Valéncia fundà un total de 83 convents. Fon beatificat pel papa Joan XXIII el [[12 de juny]] de [[1960]].  

'''Sant Joan de Ribera''', també conegut com el '''Patriarca Ribera''', va nàixer en la ciutat de [[Sevilla]], i va morir en giner de [[1611]]. Abans de ser arquebisbe de [[Valéncia]] i patriarca de Antioquia havia segut bisbe de [[Badajoz]], fon l'anima de la restauració espiritual de la diòcesis valentina a l'aplicar les directrius del Concili de Trent. Durant el seu pontificat en l'Arquebisbat de [[Valéncia]] fundà un total de 83 convents. Fon beatificat pel papa [[Joan XXIII]] el [[12 de juny]] de [[1960]].  

El seu pare va ser virrei de [[Nàpols]] i sa mare va morir quan ell era molt chicotet. Joan de Ribera va estudiar en l'[[Universitat de Salamanca]].  

El seu pare va ser virrei de [[Nàpols]] i sa mare va morir quan ell era molt chicotet. '''Joan de Ribera''' va estudiar en l'[[Universitat de Salamanca]].  

Quan tenia 30 anys d'edat, el Papa [[Pio IV]] el va nomenar bisbe de [[Badajoz]]. Allí se va dedicar en tota la seua ànima a ensenyar als catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.  

Quan tenia 30 anys d'edat, el Papa [[Pio IV]] el va nomenar bisbe de [[Badajoz]]. Allí se va dedicar en tota la seua ànima a ensenyar als catòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.  

Va ser nomenat [[Arquebisbe de Valéncia]], després el rei el va nomenar [[Virrei de Valéncia]], i aixina arribà a ser al mateix temps cap religiós i cap civil. Algunes fonts diuen que utilisà tot el seu poder civil i religiós per a pressionar el rei cap a l'[[expulsió dels moriscs]], que es va realisar en [[1609]], atres diuen que els va defendre i intentar que l'expulsió no arribara a terme.

Va ser nomenat [[Arquebisbe de Valéncia]], després el rei el va nomenar [[Virrei de Valéncia]], i aixina arribà a ser al mateix temps cap religiós i cap civil. Algunes fonts diuen que utilisà tot el seu poder civil i religiós per a pressionar el rei cap a l'[[expulsió dels moriscs]], que es va realisar en [[1609]], atres diuen que els va defendre i intentar que l'expulsió no arribara a terme.

Va crear i va fundar el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia|Real Colege del Corpus Christi]], conegut entre els valencians en el nom de '''Colege del Patriarca''', que va tindre com a comés principal la formació de sacerdots segons l'espirit i les disposicions del [[Concili de Trento]], tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i se va convertir aixina en un eixemple i paradigma de la [[Contrarreforma]] en València. El clima religiós de la Contrarreforma i la personalitat i el mecenage artístic del fundador, el va convertir en una de les figures més influents d'este periodo, que va arribar a ostentar els càrrecs d'arquebisbe de Valéncia, patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de l'[[Universitat de Valéncia|Universitat]].  

Va crear i va fundar el [[Real Colege del Corpus Christi de Valéncia|Real Colege del Corpus Christi]], conegut entre els valencians en el nom de '''Colege del Patriarca''', que va tindre com a comés principal la formació de sacerdots segons l'espirit i les disposicions del [[Concili de Trento]], tal com arreplega el mateix fundador en les constitucions, i se va convertir aixina en un eixemple i paradigma de la [[Contrarreforma]] en València. El clima religiós de la Contrarreforma i la personalitat i el mecenage artístic del fundador, el va convertir en una de les figures més influents d'este periodo, que va arribar a ostentar els càrrecs d'arquebisbe de [[Valéncia]], patriarca d'Antioquia, virrei, capità general, president de l'Audiència i canceller de l'[[Universitat de Valéncia|Universitat]].  

En [[1597]] va impulsar la fundació d'una orde religiosa femenina reformada, en la llinea de les [[carmelites descalces]]. En no conseguir que [[Teresa de Jesús]] fundara un convent en Valéncia (Joan de Ribera volia que quedara baix la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar en totes les seues fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les [[Agustines Descalces]], que seguia la ''[[Regla de Sant Agustí]]'' i les [[constitució religiosa|constitucions]] de les [[carmelites descalces]]. La primera fundació va ser la d'[[Alcoy]], el [[18 de decembre]] de [[1597]].

En [[1597]] va impulsar la fundació d'una orde religiosa femenina reformada, en la llinea de les [[carmelites descalces]]. En no conseguir que [[Teresa de Jesús]] fundara un convent en [[Valéncia]] (Joan de Ribera volia que quedara baix la jurisdicció episcopal, cosa que la santa fundadora volia evitar en totes les seues fundacions), ell mateix va fundar un orde, el de les [[Agustines Descalces]], que seguia la ''[[Regla de Sant Agustí]]'' i les [[constitució religiosa|constitucions]] de les [[carmelites descalces]]. La primera fundació va ser la d'[[Alcoy]], el [[18 de decembre]] de [[1597]].

Va ser beatificat en [[1796]] i declarat Sant pel Papa [[Joan XXIII]] en [[1960]].

Va ser beatificat en [[1796]] i declarat Sant pel Papa [[Joan XXIII]] en [[1960]].