320
edicions
Canvis
sense resum d'edició
"...i abans de les sis del matí s'havia congregat el poble en la plaça que se'n anava a dir de la República, i els regidors electes del dumenge, per la seua part, havent-se presentat en la Casa Consistorial en l'intenció de fer valer la seua investidura des d'aquell instant, es varen constituir en sessió solemne, acordant per unanimitat proclamar la República. Acte seguit fon issada la bandera tricolor en el balcó central de l'ajuntament, i Juan de los Toyos va donar conte des d'ell al poble congregat, que a partir d'aquella hora els espanyols estàvem vivint en República.
"...i abans de les sis del matí s'havia congregat el poble en la plaça que se'n anava a dir de la República, i els regidors electes del dumenge, per la seua part, havent-se presentat en la Casa Consistorial en l'intenció de fer valer la seua investidura des d'aquell instant, es varen constituir en sessió solemne, acordant per unanimitat proclamar la República. Acte seguit fon issada la bandera tricolor en el balcó central de l'ajuntament, i Juan de los Toyos va donar conte des d'ell al poble congregat, que a partir d'aquella hora els espanyols estàvem vivint en República.
== Constitució de 1931 ==
Després de la proclamació de la República va prendre el poder un govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora des del 14 d'abril fins el 14 d'octubre de 1931, data en que es va presentar la seua dimissió per la seua oposició al laicisme del Estat, arreplegat en l'artícul 26 de la nova Constitució, sent substituït per Manuel Azaña. El 10 de decembre de 1931 fon triat President de la II República Espanyola Niceto Alcalá-Zamora, per 362 vots dels 410 diputats presents (la Càmara estava composta per 446 diputats). En este càrrec es mantingué fins al 7 d'abril de 1936, quan el nou govern del Front Popular va demanar la seua dimissió per haver convocat dos voltes eleccions generals en un mateix manament, lo que podia considerar-se una extrallimitació de les seues prerrogatives (a pesar de que els frontpopulistes havien collit un triumf electoral en l'última, pero que el PSOE havia segut desallojat del Govern a causa de l'anterior, junt en un pacte de l'oposició en els que abans havien recolzat a les dictadures) tornant a substituir-li Manuel Azaña.
El parlament resultant de les Eleccions a Corts Constituyents de 28 de juny de 1931 tingué per missió la d'elaborar i aprovar una Constitució el dia 9 de decembre del mateix any.
La Constutició de la Segona República Espanyola va supondre un alvanç notable en el reconeiximent i defensa dels drets humans pel ordenament jurídic espanyol i en l'organisació democràtica del Estat: dedicà casi un terç del seu articulat a arreplegar i protegir els drets i llibertats individuals i socials, va ampliar el dret de sufragi actiu i passiu als ciutadans d'abdós sexes majors de 23 anys i va residenciar el poder de fer les lleis en el mateix poble, va establir que el Cap de l'Estat seria a partir de llavors triat per un colege compost per Diputats i compromisaris, els que al mateix temps eren nomenats en les eleccions generals.
Alguns dels principis que la Constitució va incorporar o reafirmar com elements esencials del ordenament jurídic espanyol sigueren:
* El principi d'igualtat dels espanyols front a la Llei, al proclamar a Espanya com "una república de treballadors de tota classe".
* El principi de laicitat, pel que se'n anva més allà de la mera separació entre l'Iglésia i el Estat per a adintrar-se en un àmbit de total eliminació de la religió de la vida política.
* El principi d'elecció i movilitat a tots els càrrecs públics, inclòs el Cap del Estat.
* El principi monocameral, que suponia l'eliminació d'una segona Càmara aristocràtica o d'estaments privilegiats i pel qual el poder llegislatiu seria eixercit per una sola Càmara.
* Es preveïa una possibilitat de la realisació d'una expropiació forçosa de qualsevol tipo de propietat, a canvi d'una indemnisació, per a utilisació social aixina com la possibilitat de nacionalisar els servicis públics.
* Ampla declaració de drets i llibertats. Concedia el vot des dels 23 anys en sufragi universal, també femení.
* Separació de l'Iglésia i el Estat, ademés del reconeiximent del matrimoni civil i el divorci.
=== Símbols del nou estat ===
L'història de la bandera tricolor respon a un sentiment esencialment popular. Adaptació durant el Trieni Lliberal del vell penó comuner, la voluntat el poble fon l'encarregada de dur-la als màstils oficials de la II República en un arranc improvisat de diferenciar el nou règim que començava després de les votacions del 12 d'abril en els seus símbols més necessaris.
L'unió del roig, el groc i el morat en tres franjes d'igual grandària es fa oficial en el decret de 27 d'abril de 1931 i fon refrenada en l'elevació a artícul en la Constitució Republicana de 9 de decembre d'eixe mateix any. En dit decret es va aclarar l'inclusió del color castellà als tradicionals aragonesos: "Hui s'aplega la bandera adoptada com nacional a mijans del segle XIX. D'ella es conserven els dos colors i se li afegix un tercer que la tradició admet per insígnia d'una regió ilustre, nervi de la nacionalitat, en lo que el emblema de la República, aixina format, resumix més acertadament l'armonia d'una gran Espanya".
Els orígens d'esta nova ensenya es remonten a 1820. En eixe any el General Riego després de "reproclamar" la constitució de Càdis en Cabezas de San Juan va provocar durant un breu lapse de temps -a penes tres anys- l'obertura lliberal del govern de Ferran VII. Durant este periodo es va fundar la Milícia Nacional a la que se li varen assignar banderes morades en l'escut de Castella i Lleó. Poc va durar dita divisa puix eixe mateix any és substituida per una atra rojigualda en el lema Constitució en la seua franja central.