1821
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Pascual Baylón Yubero''' (Torrehermosa, Saragossa, Espanya, 16 de maig de 1540 - Vila-real, [[Província de Ca...».
'''Pascual Baylón Yubero''' ([[Torrehermosa]], [[Província de Saragossa|Saragossa]], [[Espanya]], [[16 de maig]] de [[1540]] - [[Vila-real]], [[Província de Castelló|Castelló]], [[Espanya]], [[17 de maig]] de [[1592]]) va ser un flare [[Orde franciscana|franciscà]]. És venerat com [[sant]] per la [[Iglésia catòlica]] en el nom de '''sant Pascual Bailón''' o '''Baylón'''. És patró de les obres, associacions i congressos eucarístics, i de la [[diòcesis de Sogorp-Castelló]].
== Vida ==
Pasqual va nàixer en [[Torrehermosa]] el dia de la Pasqua de Pentecostés, d'ací el seu nom. Fins als set anys va permanéixer en la seua localitat natal, a partir dels set fins als vint va viure en [[Alconchel d'Ariza]], vivint en Martín García, un veí del poble. Pasqual se va dedicar al pasturage d'ovelles. En [[Alconchel d'Ariza]] va deprendre a llegir i a escriure de manera autodidacta en l'ajuda de [[devocionari]]s.
Posteriorment va emigrar al [[Regne de Valéncia]] per a treballar a càrrec del senyor Aparicio Martínez en [[Monfort del Sit]] ( [[província d'Alacant|Alacant]]). Darrere del succés conegut com "milacre de l'aparició", va demanar ingressar en l'orde franciscana, en el convent de [[Mare de Deu d'Orito|Nostra Senyora d'Orito]], en [[Orito]], una pedania de Monfort del Sit, famosa per la senzillea dels religiosos franciscans [[sant Pere d'Alcántara|alcantarins]] que ho habitaven. Va vestir els hàbits en [[1564]], en el convent [[Elig|ilicità]] de Sant Josep i va professar en Orito el [[2 de febrer]] de [[1565]].
=== El milacre de l'aparició de l'Eucaristia ===
En la pedania d'[[Orito]] ([[Monfort del Sit]], [[Alacant]]) se troba la coneguda [[Orito|"Ermita de l'Aparició"]] a on sant Pasqual va tindre una visió de [[Jesucrist]] en l'[[Eucaristia]]. Este fet va servir per a que l'Iglésia catòlica haja nomenat sant Pasqual patró dels congressos eucarístics. En tota la zona alacantina, principalment en Orito, [[Elig]], [[Alacant]], [[Monfort del Sit]], [[Novelda]] i [[Aspe]], i [[Vega Baixa]] se guarda una gran veneració a sant Pasqual.
=== Professió de fe eucarística ===
En una personalitat d'asceta i místic, va desenrollar la seua fe a través de la caritat fraterna, i va defendre la presència de Crist en l'Eucaristia dels atacs dels protestants hugonots quan creuà França com a mensager del provincial de la seua orde.
=== Milacres ===
Entre els milacres que se li atribuïxen destaquen la multiplicació del pa per als pobres, la curació de malalts, el do de profecia i el que narra com d'una pedra va eixir aigua per a uns pobres. La tradició popular afirma que moltes vegades orant experimentava tanta alegria que se posava a ballar (per això alguns creuen que el seu llinage és un malnom per esta reacció característica).
Darrere d'una vida durant la qual cultivà el seu esperit en l'oració, l'escritura i realisant els més modests treballs de llec en uns quants convents de la zona -nomenada Província de Sant Joan Batiste-, va morir en el convent alcantarí del Rosari en [[Vila-real]], a on va ser refetorer i almoiner, el [[17 de maig]] de [[1592]], també Pasqua de Pentecostés. La llegenda diu que darrere de la seua mort, va succeir que, durant la missa de rèquiem, en el moment de la consagració, els seus ulls se van obrir per a adorar al Santíssim Sacrament.
== Obres ==
Sant Pasqual va escriure dos devocionaris per a la seua edificació personal, editats en l'any 2000 en el títul de ''Opúsculs de sant Pasqual Baylón''. U d'ells va ser regalat al rei [[Felip II]] i l'atre se troba en la Basílica de Sant Pasqual de Vila-real.
== Patronage ==
Fon [[beatificació|beatificat]] pel papa [[Pablo V]] el [[19 d'octubre]] de [[1618]] i [[canonisació|Canonisat]] per [[Aleixandre VIII]] el [[16 d'octubre]] de [[1690]]. Declarat [[Sant Patró|patró]] de totes les associacions i congressos eucarístics pel papa [[Lleó XIII]] el [[28 de novembre]] de [[1897]]. Fon declarat patró de la diòcesis espanyola de Sogorp-Castelló pel papa [[Joan XXIII]] el [[12 de maig]] de [[1961]]. És aixina mateix patró de Vila-real, Torrehermosa, [[Alconchel d'Ariza]] i atres llocs, i sant titular de molts temples, parròquies i monasteris en el món sancer. En molts llocs és patró de cuiners i pasticers.
El rei d'Espanya [[Carles II d'Espanya|Carles II]] va establir en 1681 el seu patronat regi sobre la [[Santuari de Sant Pasqual Baylón|capella]] de Vila-real a on reposaven les restes del sant.
El 17 de maig de [[1992]], festivitat de sant Pasqual Baylón i IV centenari de la seua mort, el rei d'Espanya [[Joan Carles I]] re inaugurà la Real Capella i va presidir el trasllat de les restes del sant al seu nou Sepulcre, obra de l'escultor [[Vicent Lloréns Poy]]. Estes restes són la part que va sobreviure a les flames darrere de l'incendi de la basílica durant la [[Guerra Civil espanyola]] en [[1936]]. Per a protegir les cendres del sant, ciutadans de Vila-real anar traslladant les restes a les seues cases i alguns se van quedar chicotetes parts de les cendres, que inclús hui no s'han recuperat en la seua totalitat.
== Romeria de sant Pasqual ==
Tots els anys, en els dies anteriors al 17 de maig es ve celebrant en [[Orito]] la tradicional ''Romeria de sant Pasqual'', que té com a punt d'arribada el santuari siti en la montanya conegut com ''Cova de sant Pasqual'', en el mateix terme d'Orito. A esta històrica tradició solen acodir cada any centenars de romers de tota la [[Vega Baixa]] i comarques llimítrofes. Se celebra una popular fira, en misses i atres festejos en honor a sant Pasqual Baylón.
També acodixen moltes persones de Vila-real en pelegrinage fins a Torrehermosa i [[Alconchel d'Ariza]] el mateix dia 17 de maig.
== Veja també ==
* [[Santuari de Sant Pascual Baylón]]
* [[Confraria de Sant Pascual Baylón]]
* [[Iglésia Sant Pasqual Baylón]]
* [http://www.franciscanos.org/santoral/pascualbailon.htm Biografia de sant Pascual Ballador], en el portal de l'orde franciscana.
{{Traduït de:Pascual_Baylón}}
[[Categoria:Sants d'Espanya]]
[[Categoria:Santos franciscans]]
== Vida ==
Pasqual va nàixer en [[Torrehermosa]] el dia de la Pasqua de Pentecostés, d'ací el seu nom. Fins als set anys va permanéixer en la seua localitat natal, a partir dels set fins als vint va viure en [[Alconchel d'Ariza]], vivint en Martín García, un veí del poble. Pasqual se va dedicar al pasturage d'ovelles. En [[Alconchel d'Ariza]] va deprendre a llegir i a escriure de manera autodidacta en l'ajuda de [[devocionari]]s.
Posteriorment va emigrar al [[Regne de Valéncia]] per a treballar a càrrec del senyor Aparicio Martínez en [[Monfort del Sit]] ( [[província d'Alacant|Alacant]]). Darrere del succés conegut com "milacre de l'aparició", va demanar ingressar en l'orde franciscana, en el convent de [[Mare de Deu d'Orito|Nostra Senyora d'Orito]], en [[Orito]], una pedania de Monfort del Sit, famosa per la senzillea dels religiosos franciscans [[sant Pere d'Alcántara|alcantarins]] que ho habitaven. Va vestir els hàbits en [[1564]], en el convent [[Elig|ilicità]] de Sant Josep i va professar en Orito el [[2 de febrer]] de [[1565]].
=== El milacre de l'aparició de l'Eucaristia ===
En la pedania d'[[Orito]] ([[Monfort del Sit]], [[Alacant]]) se troba la coneguda [[Orito|"Ermita de l'Aparició"]] a on sant Pasqual va tindre una visió de [[Jesucrist]] en l'[[Eucaristia]]. Este fet va servir per a que l'Iglésia catòlica haja nomenat sant Pasqual patró dels congressos eucarístics. En tota la zona alacantina, principalment en Orito, [[Elig]], [[Alacant]], [[Monfort del Sit]], [[Novelda]] i [[Aspe]], i [[Vega Baixa]] se guarda una gran veneració a sant Pasqual.
=== Professió de fe eucarística ===
En una personalitat d'asceta i místic, va desenrollar la seua fe a través de la caritat fraterna, i va defendre la presència de Crist en l'Eucaristia dels atacs dels protestants hugonots quan creuà França com a mensager del provincial de la seua orde.
=== Milacres ===
Entre els milacres que se li atribuïxen destaquen la multiplicació del pa per als pobres, la curació de malalts, el do de profecia i el que narra com d'una pedra va eixir aigua per a uns pobres. La tradició popular afirma que moltes vegades orant experimentava tanta alegria que se posava a ballar (per això alguns creuen que el seu llinage és un malnom per esta reacció característica).
Darrere d'una vida durant la qual cultivà el seu esperit en l'oració, l'escritura i realisant els més modests treballs de llec en uns quants convents de la zona -nomenada Província de Sant Joan Batiste-, va morir en el convent alcantarí del Rosari en [[Vila-real]], a on va ser refetorer i almoiner, el [[17 de maig]] de [[1592]], també Pasqua de Pentecostés. La llegenda diu que darrere de la seua mort, va succeir que, durant la missa de rèquiem, en el moment de la consagració, els seus ulls se van obrir per a adorar al Santíssim Sacrament.
== Obres ==
Sant Pasqual va escriure dos devocionaris per a la seua edificació personal, editats en l'any 2000 en el títul de ''Opúsculs de sant Pasqual Baylón''. U d'ells va ser regalat al rei [[Felip II]] i l'atre se troba en la Basílica de Sant Pasqual de Vila-real.
== Patronage ==
Fon [[beatificació|beatificat]] pel papa [[Pablo V]] el [[19 d'octubre]] de [[1618]] i [[canonisació|Canonisat]] per [[Aleixandre VIII]] el [[16 d'octubre]] de [[1690]]. Declarat [[Sant Patró|patró]] de totes les associacions i congressos eucarístics pel papa [[Lleó XIII]] el [[28 de novembre]] de [[1897]]. Fon declarat patró de la diòcesis espanyola de Sogorp-Castelló pel papa [[Joan XXIII]] el [[12 de maig]] de [[1961]]. És aixina mateix patró de Vila-real, Torrehermosa, [[Alconchel d'Ariza]] i atres llocs, i sant titular de molts temples, parròquies i monasteris en el món sancer. En molts llocs és patró de cuiners i pasticers.
El rei d'Espanya [[Carles II d'Espanya|Carles II]] va establir en 1681 el seu patronat regi sobre la [[Santuari de Sant Pasqual Baylón|capella]] de Vila-real a on reposaven les restes del sant.
El 17 de maig de [[1992]], festivitat de sant Pasqual Baylón i IV centenari de la seua mort, el rei d'Espanya [[Joan Carles I]] re inaugurà la Real Capella i va presidir el trasllat de les restes del sant al seu nou Sepulcre, obra de l'escultor [[Vicent Lloréns Poy]]. Estes restes són la part que va sobreviure a les flames darrere de l'incendi de la basílica durant la [[Guerra Civil espanyola]] en [[1936]]. Per a protegir les cendres del sant, ciutadans de Vila-real anar traslladant les restes a les seues cases i alguns se van quedar chicotetes parts de les cendres, que inclús hui no s'han recuperat en la seua totalitat.
== Romeria de sant Pasqual ==
Tots els anys, en els dies anteriors al 17 de maig es ve celebrant en [[Orito]] la tradicional ''Romeria de sant Pasqual'', que té com a punt d'arribada el santuari siti en la montanya conegut com ''Cova de sant Pasqual'', en el mateix terme d'Orito. A esta històrica tradició solen acodir cada any centenars de romers de tota la [[Vega Baixa]] i comarques llimítrofes. Se celebra una popular fira, en misses i atres festejos en honor a sant Pasqual Baylón.
També acodixen moltes persones de Vila-real en pelegrinage fins a Torrehermosa i [[Alconchel d'Ariza]] el mateix dia 17 de maig.
== Veja també ==
* [[Santuari de Sant Pascual Baylón]]
* [[Confraria de Sant Pascual Baylón]]
* [[Iglésia Sant Pasqual Baylón]]
* [http://www.franciscanos.org/santoral/pascualbailon.htm Biografia de sant Pascual Ballador], en el portal de l'orde franciscana.
{{Traduït de:Pascual_Baylón}}
[[Categoria:Sants d'Espanya]]
[[Categoria:Santos franciscans]]