Canvis

Picassent (edita)

Revisió de 17:22 4 maig 2010

132 bytes afegits , 17:22 4 maig 2010

sense resum d'edició

Llínea 23: Llínea 23:

}}

−

'''Picassent''' (en [[castellà]] ''Picasent'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyen a la [[província de Valéncia]], situat en la zona sur de l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]]. Conta en 18.556 habitants (INE 2007). És cap de partit judicial. Picassent alberga la presó de Picassent.

+

'''Picassent''' (en [[castellà]] ''Picasent'') és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyen a la [[província de Valéncia]], situat en la zona sur de l'[[àrea metropolitana de Valéncia]], en la comarca de [[L'Horta Sur]]. Conta en 18.556 habitants (INE [[2007]]). És cap de partit judicial. Picassent alberga la presó de Picassent.

== Geografia ==

Picassent llimita en les següents localitats: [[Alcàsser]], [[Alfarp]], [[Almussafes]], [[Benifayó]], [[Llombay]], [[Montserrat]], [[Silla]] i [[Torrent]], totes situades en la [[província de Valéncia]].

−

Situat en l'extrem suroest de l'Horta valenciana. El mig climàtic es el típic mediterràneu.

+

Situat en l'extrem suroest de l'[[Horta valenciana]]. El mig climàtic es el típic mediterràneu.

En les tossals pròximes a la vila s'han alçat en les últimes décades varies urbanisacions residencials; la Creueta, la Canyada del Císcar, El Alter etc..

Llínea 34: Llínea 34:

S'accedix ad esta localitat des de Valéncia prenent la [[N-332]] o per l'autovia [[A-7 E-15]].

−

També es pot accedir a través de la llínea 1 de Metro Valéncia.

+

També es pot accedir a través de la llínea 1 de [[Metro Valéncia]].

== Història ==

−

En el seu terme municipal hi han rests de l'edat de bronze (Molló d l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'época romana (Mas dels Foressos). Tant el poble com les seues pedanies de Nillerola i de Espioca, que conserva una torre de l'época islàmica, foren en el seu orige alqueries musulmans. En el 1237, Jaume I va entregar el siti a Roderic Sabata ("Roderius Çabata, milers, alqueriam de Pichaçen, totam, idus octobris". Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia), a qui va succeir el seu fill Eiximén.

+

En el seu terme municipal hi han rests de l'edat de bronze (Molló d l'Almud i Avenc de l'Àguila) i de l'época romana (Mas dels Foressos). Tant el poble com les seues pedanies de Nillerola i de Espioca, que conserva una torre de l'época islàmica, foren en el seu orige alqueries musulmans. En el [[1237]], [[Jaume I]] va entregar el siti a Roderic Sabata ("Roderius Çabata, milers, alqueriam de Pichaçen, totam, idus octobris". [[Llibre del Repartiment]] del [[Regne de Valéncia]]), a qui va succeir el seu fill Eiximén.

−

Va permanéixer despoblat de musulmans després de 1248 pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en 1247. Esta família dispon del senyoriu fins que en el 1367 pasa a la família Castellà que en el 1451 compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any 1511. El 27 de novembre de 1611, després de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas otorga, mediant el seu procurador, CARTA PUEBLA a els nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Després de la guerra de sucesió espanyola, adquirix la propietat el Marqués de Dos Aigües que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del segle XVI, contava en 65 veïns que a finals del segle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en 1794, consigna 390 veïns. Madoz, a mijans del segle XIX aporta la sifra de 2.121.

+

Va permanéixer despoblat de musulmans després de [[1248]] pero, a causa del fracàs de la repoblació de cristians, el senyor va tindre que admitre de nou a la població islàmica i mossàraps. Agnès Ximénez Sabata va heretar el senyoriu i lo va transmetre al seu fill Fernando d'Aragó, bastart de Pedro III el Gran, que lo va vendre a Ramón Boïl en [[1247]]. Esta família dispon del senyoriu fins que en el [[1367]] pasa a la família Castellà que en el [[1451]] compraren Espioca. Ramón Castellà va vendre el senyoriu a Ramón Peixó, en l'any [[1511]]. El [[27 de novembre]] de [[1611]], després de l'expulsió dels moriscos, D. Pedro Lladró de Vilanova, Duc de Mandas otorga, mediant el seu procurador, CARTA PUEBLA a els nous habitants que havien anat a Picassent, establint-se les condicions en les que es repartien les cases i terres, aixina com la normativa general per al govern del poble. Després de la guerra de sucesió espanyola, adquirix la propietat el [[Marqués de Dos Aigües]] que la va mantindre fins l'abolició dels senyorius. Segons Jeroni Munyós, a mediats del [[segle XVI]], contava en 65 veïns que a finals del segle, segons una memòria elaborada en el poble, aplegaren a ser 493 habitants. Cavanilles, en [[1794]], consigna 390 veïns. Madoz, a mijans del [[segle XIX]] aporta la sifra de 2.121.

== Demografia ==

Llínea 52: Llínea 52:

== Economia ==

−

Antigament predominaven els cultius de secà, pero la construcció de la sequiola Real del Xúcar a finals del segle XVII, va transformar la zona oriental del terme en regadiu, predominant actualment els cultius de ~~taronjer~~.

+

Antigament predominaven els cultius de secà, pero la construcció de la sequiola Real del Xúcar a finals del [[segle XVII]], va transformar la zona oriental del terme en regadiu, predominant actualment els cultius de [[taronger]].

Part important de l'economia de Picassent, son també, el comerç, els servicis, la construcció i l'industria, destacant el seu polígon industrial en plena fase d'expansió.

== Monuments ==

−

* Església Parroquial. Està dedicada a San Cristòfol i fon construïda en 1712, sobre atra més antiga que la parròquia tenia des de la seua erecció com tal en 1612. Es de planta renaixentiste, en posteriors afegits d'estil barroc i churrigueresc.

+

* Església Parroquial. Està dedicada a San Cristòfol i fon construïda en [[1712]], sobre atra més antiga que la parròquia tenia des de la seua erecció com tal en [[1612]]. Es de planta renaixentiste, en posteriors afegits d'estil barroc i churrigueresc.

−

* Ermita de la Verge de Vallivana. Construïda en 1738.

+

* Ermita de la Verge de Vallivana. Construïda en [[1738]].

−

* Torre Espioca. La torre d'Espioca es troba junt a l'autopista A-35 Valéncia-Albacete en la localitat de Picassent, en la comarca de l'Horta sur de la província de Valéncia. La torre és de planta rectangular, i la seua base mesura 4,95 x 5,6 metros. L'interior es distribuïx en quatre pisos. Al costat de la torre es poden vore també rests d'algunes estructures habitacionals, i especialment al nort-est de la torre apareixen fragments de ceràmica. Para la seua construcció es va emplear pedra i argamasa i es troba en bon estat de conservació. Fon construïda per els musulmans en el segle XI, i formava part del sistema defensiu de Valéncia. Existixen referències escrites sobre esta torreen el Llibre del Feits o Crónica de Jaume I (1233) i en el Llibre del Repartiment (1238). Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Históric Espanyol. La seua arqitectura i época de construcció es molt similar a la d'atres torres o castells de les comarques del centre de la província, com son les torres d'Almussafes, las de Benifayó (en especial de la Torre Muza), la del Castella d'Aledua (en Llombay) i atres més.

+

* [[Torre Espioca]]. La torre d'Espioca es troba junt a l'autopista A-35 Valéncia-Albacete en la localitat de Picassent, en la comarca de l'Horta sur de la província de [[Valéncia]]. La torre és de planta rectangular, i la seua base mesura 4,95 x 5,6 metros. L'interior es distribuïx en quatre pisos. Al costat de la torre es poden vore també rests d'algunes estructures habitacionals, i especialment al nort-est de la torre apareixen fragments de ceràmica. Para la seua construcció es va emplear pedra i argamasa i es troba en bon estat de conservació. Fon construïda per els musulmans en el [[segle XI]], i formava part del sistema defensiu de Valéncia. Existixen referències escrites sobre esta torreen el Llibre del Feits o Crónica de Jaume I ([[1233]]) i en el Llibre del Repartiment (1238). Es troba baix la protecció de la Declaració genèrica del Decret de [[22 d'abril]] de [[1949]], i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Históric Espanyol. La seua arqitectura i época de construcció es molt similar a la d'atres torres o castells de les comarques del centre de la província, com son les torres d'Almussafes, las de Benifayó (en especial de la Torre Muza), la del Castella d'Aledua (en Llombay) i atres més.

== Plats típics ==

−

La [[pilota dolça|''pilota dolça'']] postre típic de la població de Picassent i [[Alcàsser]]. Els ingredients son: almena, pa rallat, sucre, ous, manteca de bacó (sagí), llimó rallat i canela en pols, també algunes cases se fica un poc de jolivert.

+

La [[pilota dolça|''pilota dolça'']] postre típic de la població de Picassent i [[Alcàsser]]. Els ingredients son: almena, [[pa]] rallat, [[sucre]], ous, manteca de bacó (sagí), llimó rallat i [[canela]] en pols, també algunes cases se fica un poc de [[jolivert]].

*PROCÉS D'ELABORACIÓ:

Jose2

Administradors

124 534

edicions