78 888
edicions
Canvis
sense resum d'edició
<br>{{en desenroll|Eixemple|23|abril}}
<br>{{en desenroll|Eixemple|Manuel Sanchis Guarner}}
'''Manuel Sanchis Guarner''' ([[Valéncia]], [[9 de setembre]] de [[1911]] - [[16 de decembre]] de [[1981]]) fon un [[filòlec]], [[historiador]] i [[escritor]] [[pancatalanisme|pancatalaniste]].
'''Manuel Sanchis Guarner''' ([[Valéncia]], [[9 de setembre]] de [[1911]] - [[16 de decembre]] de [[1981]]) fon un [[filòlec]], [[historiador]] i [[escritor]] [[pancatalanisme|pancatalaniste]].
Posteriorment estudià fonètica i dialectología en la [[Universitat de Madrit]], i treballà en el [[Centro de Estudios Históricos]] junt a [[Ramón Menéndez Pidal]] i [[Tomás Navarro Tomás]]. Ans d'acabar la carrera s'incorporà a l'equip de l'''[[Atlas Lingüístico de la Península Ibérica]]'' (ALPI), per a poder catalogar el [[català]] i el [[valencià]]. Al contrari que Guarner, Pidal sempre defengué la independència del valencià respecte al català.
Posteriorment estudià fonètica i dialectología en la [[Universitat de Madrit]], i treballà en el [[Centro de Estudios Históricos]] junt a [[Ramón Menéndez Pidal]] i [[Tomás Navarro Tomás]]. Ans d'acabar la carrera s'incorporà a l'equip de l'''[[Atlas Lingüístico de la Península Ibérica]]'' (ALPI), per a poder catalogar el [[català]] i el [[valencià]]. Al contrari que Guarner, Pidal sempre defengué la independència del valencià respecte al català.
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], al viure en Valéncia, li tocà participar defenent la República. Per este motiu, fon capturat i dut al camp de concentració [[franquisme|franquiste]] de [[Salamanca (Espanya)|Salamanca]] i estigué en un penal de [[Madrit]] fins a [[1943]]. En acabar la condena, per a evitar-se problemes, s'establí en Mallorca. Allí, colaborà en [[Francesc de Borja Moll]] en l'elaboració del pancatalaniste ''[[Diccionari català-valencià-balear]]'' (DCVB) i en la revista lliterària ''[[Raixa]]'' ([[1953]])). També estudià el valencià de la comarca murciana d'[[El Carche]]. Ya en [[1959]] decidí tornar a [[Valéncia]] de professor de francès en l'Institut San Vicente Ferrer fins que en [[1960]] fon nomenat professor no numerari de la [[Universitat de Valéncia]]. En acabant, ingressà en l'[[Institut d'Estudis Catalans]], i per este motiu fon expulsat de [[Lo Rat Penat]] i del [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Centre de Cultura Valenciana]].
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], al viure en Valéncia, li tocà participar defenent la República. Per este motiu, fon capturat i dut al camp de concentració [[franquisme|franquiste]] de [[Salamanca (Espanya)|Salamanca]] i estigué en un penal de [[Madrit]] fins a [[1943]]. En acabar la condena, per a evitar-se problemes, s'establí en Mallorca. Allí, colaborà en [[Francesc de Borja Moll]] en l'elaboració del pancatalaniste ''[[Diccionari català-valencià-balear]]'' (DCVB) i en la revista lliterària ''[[Raixa]]'' ([[1953]])). També estudià el valencià de la comarca murciana d'[[El Carche]]. Ya en [[1959]] decidí tornar a [[Valéncia]] de professor de francés en l'Institut Sant Vicent Ferrer fins que en [[1960]] fon nomenat professor no numerari de l'[[Universitat de Valéncia]]. En acabant, ingressà en l'[[Institut d'Estudis Catalans]], i per este motiu fon expulsat de [[Lo Rat Penat]] i de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Centre de Cultura Valenciana]].
En [[1966]] ingresà en la [[Real Acadèmia de la Història]], i al morir [[Franco]] fundà l'[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]], una superestructura creada expressament per ad implementar el pancatalanisme entre els jovens universitaris valencians.
En [[1966]] ingressà en la [[Real Acadèmia de la Història]], i al morir [[Franco]] fundà l'[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]], una superestructura creada expressament per ad implementar el pancatalanisme entre els jóvens universitaris valencians.
Entre [[1978]] i [[1979]], els pancatalanistes i els nostàlgics del franquisme es retroalimentaren mútuament, i Guarner patí dos atacs en bombes caseres, provablement per part de gent de la [[ultra-dreta]] franquista. Guarner ixqué indemne d'estos atacs, i el juge no trobà als autors.
Entre [[1978]] i [[1979]], els pancatalanistes i els nostàlgics del franquisme es retroalimentaren mútuament, i Guarner patí dos atacs en bombes caseres, provablement per part de gent de la [[ultra-dreta]] franquista. Guarner ixqué indemne d'estos atacs, i el juge no trobà als autors.