Canvis

Naixqué en la [[plaça de la Almoïna]], [[Valéncia]], i al morir sa mare, fon adoptat per son tio, el canonge i arqueòlec [[José Sanchís Sivera]]. Ademés, era nebot del poeta valencià [[Lluís Guarner]]. Feu el bachiller en les [[Escoles Píes]], i posteriorment es llicencià en dret per la [[Universitat de Valéncia]], i fon ú dels fundadors de la Federació Universitaria Escolar de Valéncia ([[1928]]) i d'[[Acció Cultural Valenciana]] ([[1930]]).  

Naixqué en la [[plaça de la Almoïna]], [[Valéncia]], i al morir sa mare, fon adoptat per son tio, el canonge i arqueòlec [[José Sanchís Sivera]]. Ademés, era nebot del poeta valencià [[Lluís Guarner]]. Feu el bachiller en les [[Escoles Píes]], i posteriorment es llicencià en dret per la [[Universitat de Valéncia]], i fon ú dels fundadors de la Federació Universitaria Escolar de Valéncia ([[1928]]) i d'[[Acció Cultural Valenciana]] ([[1930]]).  

Posteriorment estudià fonètica i dialectología en la [[Universitat de Madrit]], i treballà en el [[Centro de Estudios Históricos]] junt a [[Ramón Menéndez Pidal]] i [[Tomás Navarro Tomás]]. Ans d'acabar la carrera s'incorporà a l'equip de l'''[[Atlas Lingüístico de la Península Ibérica]]'' (ALPI), per a poder catalogar el [[català]] i el [[valencià]]. Al contrari que Guarner, Pidal sempre defengué la independència del valencià respecte al català.  

Posteriorment estudià fonètica i dialectología en la [[Universitat de Madrit]], i treballà en el [[Centro de Estudios Históricos]] junt a [[Ramón Menéndez Pidal]] i [[Tomás Navarro Tomás]]. Ans d'acabar la carrera s'incorporà a l'equip de l'''[[Atlas Lingüístico de la Península Ibérica]]'' (ALPI), per a poder catalogar el [[català]] i el [[valencià]]. Al contrari que Guarner, Pidal sempre defengué la independència del valencià respecte al català. <ref> ''"Es la Lengua Valenciana la primera lengua romance literaria de Europa, de cuyos clásicos no sólo aprendieron los catalanes, sino incluso los castellanos".'' MENÉNDEZ PIDAL, Ramón, "''Gramática Histórica''", [[Madrit]], [[1977]]</ref>

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], al viure en Valéncia, li tocà participar defenent la República. Per este motiu, fon capturat i dut al camp de concentració [[franquisme|franquiste]] de [[Salamanca (Espanya)|Salamanca]] i estigué en un penal de [[Madrit]] fins a [[1943]]. En acabar la condena, per a evitar-se problemes, s'establí en Mallorca. Allí, colaborà en [[Francesc de Borja Moll]] en l'elaboració del pancatalaniste ''[[Diccionari català-valencià-balear]]'' (DCVB) i en la revista lliterària ''[[Raixa]]'' ([[1953]])). També estudià el valencià de la comarca murciana d'[[El Carche]]. Ya en [[1959]] decidí tornar a [[Valéncia]] de professor de francés en l'Institut Sant Vicent Ferrer fins que en [[1960]] fon nomenat professor no numerari de l'[[Universitat de Valéncia]]. En acabant, ingressà en l'[[Institut d'Estudis Catalans]], i per este motiu fon expulsat de [[Lo Rat Penat]] i de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Centre de Cultura Valenciana]].  

Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], al viure en Valéncia, li tocà participar defenent la República. Per este motiu, fon capturat i dut al camp de concentració [[franquisme|franquiste]] de [[Salamanca (Espanya)|Salamanca]] i estigué en un penal de [[Madrit]] fins a [[1943]]. En acabar la condena, per a evitar-se problemes, s'establí en Mallorca. Allí, colaborà en [[Francesc de Borja Moll]] en l'elaboració del pancatalaniste ''[[Diccionari català-valencià-balear]]'' (DCVB) i en la revista lliterària ''[[Raixa]]'' ([[1953]])). També estudià el valencià de la comarca murciana d'[[El Carche]]. Ya en [[1959]] decidí tornar a [[Valéncia]] de professor de francés en l'Institut Sant Vicent Ferrer fins que en [[1960]] fon nomenat professor no numerari de l'[[Universitat de Valéncia]]. En acabant, ingressà en l'[[Institut d'Estudis Catalans]], i per este motiu fon expulsat de [[Lo Rat Penat]] i de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Centre de Cultura Valenciana]].  

== Obra ==

== Obra ==

Fon autor d'estudis sobre la [[llingüística]], [[lliteratura]], [[història]], [[etnografia]] i [[cultura popular]] dels valencians, aixina com d'estudis sobre la [[Corona d'Aragó]] i la [[Península Ibèrica]] en general. Sa obra més coneguda, ''La llengua dels valencians'', fon publicada en [[1933]] i reeditada per [[Eliseu Climent]]. Atres obres seues són: una enganyosa ''Gramàtica valenciana'' ([[1950]]) feta en clau pancatalanista, ''Els pobles valencians parlen els uns dels altres'', "La Ciutat de València" (1979) o '''Aproximació a la història de la llengua catalana'' ([[1980]]). En [[1974]], en [[Catalunya]], fon recompensat en el [[Premi d'Honor de les Lletres Catalanes]], per haver fomentat el [[pancatalanisme]] en la [[Comunitat Valenciana]] a lo llarc de tota sa vida.

Fon autor d'estudis sobre la [[llingüística]], [[lliteratura]], [[història]], [[etnografia]] i [[cultura popular]] dels valencians, aixina com d'estudis sobre la [[Corona d'Aragó]] i la [[Península Ibèrica]] en general. Sa obra més coneguda, "''La llengua dels valencians''", fon publicada en [[1933]] i reeditada per [[Eliseu Climent]]. Atres obres seues són: una enganyosa "''Gramàtica valenciana''" ([[1950]]) feta en clau pancatalanista, "''Els pobles valencians parlen els uns dels altres''", "''La Ciutat de València''" (1979) o "''Aproximació a la història de la llengua catalana''" ([[1980]]). En [[1974]], en [[Catalunya]], fon recompensat en el [[Premi d'Honor de les Lletres Catalanes]], per haver fomentat el [[pancatalanisme]] en la [[Comunitat Valenciana]] a lo llarc de tota sa vida.

 

 

 

 

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Filòlecs valencians]]

[[Categoria:Filòlecs valencians]]

[[Categoria:Pancatalanisme]]

[[Categoria:Pancatalanisme]]