621
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Manuel Sanchis Guarner''' (Valéncia, 9 de setembre de 1911 - 16 de desembre de 1981) fou un filòlec, historiador i escritor [...».
'''Manuel Sanchis Guarner''' ([[Valéncia]], [[9 de setembre]] de [[1911]] - [[16 de desembre]] de [[1981]]) fou un [[filòlec]], [[historiador]] i [[escritor]] [[pancatalanisme|pancatalaniste]].
== Biografía ==
Naixqué en la [[plaça de la Almoïna]], [[Valéncia]], i al morir sa mare, fon adoptat per son tío, el canonge i arqueòlec [[José Sanchís Sivera]]. Ademés, era nebot del poeta valencià [[Lluís Guarner]]. Feu el bachiller en les [[Escoles Píes]], i posteriorment es llicencià en dret per la [[Universitat de Valéncia]], i fon ú dels fundadors de la Federació Universitaria Escolar de Valéncia ([[1928]]) i d'[[Acció Cultural Valenciana]] ([[1930]]).
Posteriorment estudià fonètica i dialectología en la [[Universitat de Madrit]], i treballà en el [[Centro de Estudios Históricos]] junt a [[Ramón Menéndez Pidal]] i [[Tomás Navarro Tomás]]. Ans d'acabar la carrera s'incorporà a l'equip de l’''[[Atlas Lingüístico de la Península Ibérica]]'' (ALPI), per a poder catalogar el català i el valencià. Al contrari que Guarner, Pidal sempre defengué la independència del valencià respecte al català.
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], al viure en Valéncia, li tocà participar defenent la República. Per este motiu, fon capturat i dut al camp de concentració [[franquisme|franquiste]] de [[Salamanca (Espanya)|Salamanca]] i estigué en un penal de [[Madrit]] fins a [[1943]]. En acabant la condena, per a evitar-se problemes, s'establí en Mallorca. Allí, colaborà en [[Francesc de Borja Moll]] en l'elaboració del pancatalaniste [[DCVB]] i en la revista lliterària ''[[Raixa]]'' ([[1953]])). També estudià el valencià de la comarca murciana d'[[El Carche]]. Ya en [[1959]] decidí tornar a [[Valéncia]] de professor de francès en l'Institut San Vicente Ferrer fins que en [[1960]] fon nomenat professor no numerari de la [[Universitat de Valéncia]]. En acabant, ingressà en l'[[Institut d'Estudis Catalans]], i per este motiu fon expulsat de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]] i del [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Centre de Cultura Valenciana]].
En [[1966]] ingresà en la [[Real Acadèmia de la Història]], i al morir [[Franco]] fundà l'[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]], una superestructura creada expressament per ad implementar el pancatalanisme entre els jovens universitaris valencians.
Entre 1978 i 1979, tant el pancatalanisme com els nostàlgics del franquisme es radicalisaren, i Guarner patí dos atacs en bombes caseres, probablement per part de membres de la [[ultradreta]] espanyola. Guarner no patí cap dany, i el juge tampoc condenà a ningú.
Son fill [[Manuel Sanchís-Guarner Cabanilles]] és membre del [[Consell Valencià de Cultura]].
== Sanchís Guarner i la llengua valenciana ==
Sanchís Guarner, fon ú dels promotors crucials del [[conflicte llingüístic valencià]], al dedicar tota sa obra a fomentar el [[pancatalanisme]] entre els valencians, aplegant inclús a la manipulació i ocultació de fets i documents que contradien les tesis que ell propugnava.
Per eixemple, en sa obra més publicada, "La llengua dels Valencians", Guarner tergiversà l'us [[panoccitaniste]] que feen alguns escritors valencians del terme [[llemosí]], omití que tradicionalment el català fon considerat un dialecte de l'occità pels propis catalans, defenent que (en base al paregut i la intelegibilitat mutua), el [[idioma català|català]] i el [[idioma valencià|valencià]] eren una sola llengua,; omitint que, pel mateix criteri, l'[[idioma occità|occità]] deuría formar part d'eixa suposta llengua única, i que aixina i tot és universalment considerat una llengua independent del català.
Per atra part, en [[1964]], publicà un artícul en la [[Revista Valenciana de Filología]] (Tom VI, nº 2-3) sobre la [[Biblia Valenciana]] de [[Bonifaci Ferrer]] conservada en la [[Hispanic Society]] de [[Nova York]], en el qual Guarner transcriví el text original omitint intencionadament la frase ''"de lengua latina en la nostra valenciana"'' ; lo que denota la mala fé i la falta d'objetivitat i fiabilitat de Guarner com a investigador.
== Obra ==
Fon autor d'estudis sobre la [[llingüística]], [[lliteratura]], [[història]], [[etnografia]] i [[cultura popular]] dels valencians, aixina com d'estudis sobre la [[Corona d'Aragó]] i la [[Península Ibèrica]] en general. Sa obra més coneguda, ''La llengua dels valencians'', fon publicada en [[1933]] i reeditada per [[Eliseu Climent]]. Atres obres seues són: una enganyosa ''Gramàtica valenciana'' ([[1950]]) feta en clau pancatalanista, ''Els pobles valencians parlen els uns dels altres'', "La Ciutat de València" (1979) o '''Aproximació a la història de la llengua catalana'' ([[1980]]). En [[1974]], en [[Catalunya]], fon recompensat en el [[Premi d'Honor de les Lletres Catalanes]], per haver fomentat el [[pancatalanisme]] en la [[Comunitat Valenciana]].
[[Categoría:Pancatalanisme]]
== Biografía ==
Naixqué en la [[plaça de la Almoïna]], [[Valéncia]], i al morir sa mare, fon adoptat per son tío, el canonge i arqueòlec [[José Sanchís Sivera]]. Ademés, era nebot del poeta valencià [[Lluís Guarner]]. Feu el bachiller en les [[Escoles Píes]], i posteriorment es llicencià en dret per la [[Universitat de Valéncia]], i fon ú dels fundadors de la Federació Universitaria Escolar de Valéncia ([[1928]]) i d'[[Acció Cultural Valenciana]] ([[1930]]).
Posteriorment estudià fonètica i dialectología en la [[Universitat de Madrit]], i treballà en el [[Centro de Estudios Históricos]] junt a [[Ramón Menéndez Pidal]] i [[Tomás Navarro Tomás]]. Ans d'acabar la carrera s'incorporà a l'equip de l’''[[Atlas Lingüístico de la Península Ibérica]]'' (ALPI), per a poder catalogar el català i el valencià. Al contrari que Guarner, Pidal sempre defengué la independència del valencià respecte al català.
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], al viure en Valéncia, li tocà participar defenent la República. Per este motiu, fon capturat i dut al camp de concentració [[franquisme|franquiste]] de [[Salamanca (Espanya)|Salamanca]] i estigué en un penal de [[Madrit]] fins a [[1943]]. En acabant la condena, per a evitar-se problemes, s'establí en Mallorca. Allí, colaborà en [[Francesc de Borja Moll]] en l'elaboració del pancatalaniste [[DCVB]] i en la revista lliterària ''[[Raixa]]'' ([[1953]])). També estudià el valencià de la comarca murciana d'[[El Carche]]. Ya en [[1959]] decidí tornar a [[Valéncia]] de professor de francès en l'Institut San Vicente Ferrer fins que en [[1960]] fon nomenat professor no numerari de la [[Universitat de Valéncia]]. En acabant, ingressà en l'[[Institut d'Estudis Catalans]], i per este motiu fon expulsat de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]] i del [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Centre de Cultura Valenciana]].
En [[1966]] ingresà en la [[Real Acadèmia de la Història]], i al morir [[Franco]] fundà l'[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]], una superestructura creada expressament per ad implementar el pancatalanisme entre els jovens universitaris valencians.
Entre 1978 i 1979, tant el pancatalanisme com els nostàlgics del franquisme es radicalisaren, i Guarner patí dos atacs en bombes caseres, probablement per part de membres de la [[ultradreta]] espanyola. Guarner no patí cap dany, i el juge tampoc condenà a ningú.
Son fill [[Manuel Sanchís-Guarner Cabanilles]] és membre del [[Consell Valencià de Cultura]].
== Sanchís Guarner i la llengua valenciana ==
Sanchís Guarner, fon ú dels promotors crucials del [[conflicte llingüístic valencià]], al dedicar tota sa obra a fomentar el [[pancatalanisme]] entre els valencians, aplegant inclús a la manipulació i ocultació de fets i documents que contradien les tesis que ell propugnava.
Per eixemple, en sa obra més publicada, "La llengua dels Valencians", Guarner tergiversà l'us [[panoccitaniste]] que feen alguns escritors valencians del terme [[llemosí]], omití que tradicionalment el català fon considerat un dialecte de l'occità pels propis catalans, defenent que (en base al paregut i la intelegibilitat mutua), el [[idioma català|català]] i el [[idioma valencià|valencià]] eren una sola llengua,; omitint que, pel mateix criteri, l'[[idioma occità|occità]] deuría formar part d'eixa suposta llengua única, i que aixina i tot és universalment considerat una llengua independent del català.
Per atra part, en [[1964]], publicà un artícul en la [[Revista Valenciana de Filología]] (Tom VI, nº 2-3) sobre la [[Biblia Valenciana]] de [[Bonifaci Ferrer]] conservada en la [[Hispanic Society]] de [[Nova York]], en el qual Guarner transcriví el text original omitint intencionadament la frase ''"de lengua latina en la nostra valenciana"'' ; lo que denota la mala fé i la falta d'objetivitat i fiabilitat de Guarner com a investigador.
== Obra ==
Fon autor d'estudis sobre la [[llingüística]], [[lliteratura]], [[història]], [[etnografia]] i [[cultura popular]] dels valencians, aixina com d'estudis sobre la [[Corona d'Aragó]] i la [[Península Ibèrica]] en general. Sa obra més coneguda, ''La llengua dels valencians'', fon publicada en [[1933]] i reeditada per [[Eliseu Climent]]. Atres obres seues són: una enganyosa ''Gramàtica valenciana'' ([[1950]]) feta en clau pancatalanista, ''Els pobles valencians parlen els uns dels altres'', "La Ciutat de València" (1979) o '''Aproximació a la història de la llengua catalana'' ([[1980]]). En [[1974]], en [[Catalunya]], fon recompensat en el [[Premi d'Honor de les Lletres Catalanes]], per haver fomentat el [[pancatalanisme]] en la [[Comunitat Valenciana]].
[[Categoría:Pancatalanisme]]