Canvis

[[Image:Roasted coffee beans.jpg|thumb|right|230px|Grans de café de [[Colòmbia]] torrats. El café de Colòmbia és el més apreciat en el món]]

[[Image:Roasted coffee beans.jpg|thumb|right|230px|Grans de café de [[Colòmbia]] torrats. El café de Colòmbia és el més apreciat en el món]]

[[Image:230px-Coffee1.jpg|thumb|right|230px|Emblema de l'economia colombiana: café de [[Colòmbia]], un dels seus principals productes agrícoles d'exportació]]

[[Image:230px-Coffee1.jpg|thumb|right|230px|Emblema de l'economia colombiana: café de [[Colòmbia]], un dels seus principals productes agrícoles d'exportació]]

[[Image:Espresso.jpg|thumb|right|230px|café]]

[[Image:Espresso.jpg|thumb|right|230px|<center>café</center>]]

[[Image:388px-Coffee_Bean_Structure_svg.png|thumb|right|230px|Estructura del frut i del gra d'un arbre de café: 1: tall central 2: gra de café (endosperma) 3: pell plateada (tegument) 4: pergamí (endocarpi) 5: capa de pectina 6: polpa (mesocarpi) 7: pell exterior (epicarpi)]]

[[Image:388px-Coffee_Bean_Structure_svg.png|thumb|right|230px|Estructura del frut i del gra d'un arbre de café: 1: tall central 2: gra de café (endosperma) 3: pell plateada (tegument) 4: pergamí (endocarpi) 5: capa de pectina 6: polpa (mesocarpi) 7: pell exterior (epicarpi)]]

Café se denomina a la beguda que s'obté per infusió a partir dels fruts i llavors de l'arbre del café (Coffea), que conté una substància estimulant nomenada [[cafeïna]]. Per extensió, també designa el lloc de consum del mateix, una cafeteria o bistró.  

Café se denomina a la beguda que s'obté per infusió a partir dels fruts i llavors de l'arbre del café (Coffea), que conté una substància estimulant nomenada [[cafeïna]]. Per extensió, també designa el lloc de consum del mateix, una cafeteria o bistró.  

El cultiu del café està molt estés en numerosos països tropicals, en especial [[Brasil]], que concentra poc més d'un terç de la producció mundial. El café és un dels principals productes d'orige agrícola comercialisats en els mercats internacionals; i a sovint supon una gran contribució a les exportacions de les regions productores.  

El cultiu del '''café''' està molt estés en numerosos països tropicals, en especial [[Brasil]], que concentra poc més d'un terç de la producció mundial. El café és un dels principals productes d'orige agrícola comercialisats en els mercats internacionals; i a sovint supon una gran contribució a les exportacions de les regions productores.  

Se produïren un total de 6,7 millons de tonellades de café anualment entre els anys  1998 i 2000, i s'espera que s'eleve la sifra a 7 millons de tonellades anualment en 2010.  

Se produïren un total de 6,7 millons de tonellades de café anualment entre els anys  [[1998]] i [[2000]], i s'espera que s'eleve la sifra a 7 millons de tonellades anualment en [[2010]].  

A partir de la llavor torrada i mòlta s'elabora l'[[infusió]] coneguda pel mateix nom. En [[Costa Rica]], [[Espanya]], [[Portugal]] i Rio de la Plata es freqüent el consum de café torrat o torrefacte (torrat en presència de sucre). Sol prendre's com desdejuni o en la sobretaula després de les menjades, i és una de les begudes sense alcohol més socialisadores en molts països. Existixen casi tantes maneres de preparar esta beguda com consumidors, pero la més popular, a banda de pendre'l a soles, és el que du [[llet]], encara que també se li sol afegir crema o nata, llet condensada, [[chocolate]] o algun licor. Se servix habitualment calent, pero també se pot pendre gelat o en gel.  

A partir de la llavor torrada i mòlta s'elabora l'[[infusió]] coneguda pel mateix nom. En [[Costa Rica]], [[Espanya]], [[Portugal]] i [[Rio de la Plata]] es freqüent el consum de café torrat o torrefacte (torrat en presència de sucre). Sol prendre's com desdejuni o en la sobretaula després de les menjades, i és una de les begudes sense alcohol més socialisadores en molts països. Existixen casi tantes maneres de preparar esta beguda com consumidors, pero la més popular, a banda de pendre'l a soles, és el que du [[llet]], encara que també se li sol afegir [[crema]] o [[nata]], llet condensada, [[chocolate]] o algun licor. Se servix habitualment calent, pero també se pot pendre [[gelat]] o en gel.  

== Botànica i el café ==

== Botànica i el café ==

[[Image:800px-Coffee_Tree.jpg|thumb|right|230px|arbre del café]]

[[Image:800px-Coffee_Tree.jpg|thumb|right|230px|<center>arbre del café</center>]]

Els arbres de café son arbusts de les regions tropicals del gènero Coffea, de la família dels rubiàceus. Dos són les espècies que s'utilisen per a la preparació de la beguda, encara que també s'han provat unes atres espècies del gènero Coffea sense gran èxit ni difusió.  

Els arbres de café son arbusts de les regions tropicals del gènero Coffea, de la família dels rubiàceus. Dos són les espècies que s'utilisen per a la preparació de la beguda, encara que també s'han provat unes atres espècies del gènero Coffea sense gran èxit ni difusió.  

''Coffea arabica'' o Café aràbica és la que se cultiva des de més antic, i representa el 75 per cent de la producció mundial de café. Produïx un café fi i aromàtic, i necessita un clima més fresc. El cultiu de l'aràbica és més delicat, manco productiu i està reservat a terres altes de montanya, entre 900 i 2.000 msnm. Originari d'[[Etiopia]], hui en dia se produïx en països com [[Brasil]], [[Camerun]], [[Colòmbia]], [[Costa Rica]], [[Cuba]], [[Equador]], [[Guatemala]], [[Haití]], [[Jamaica]], [[Java]], [[Kénia]], [[Mèxic]], [[Perú]], [[Puerto Rico]], [[República Dominicana]], [[El Salvador]], [[Tanzània]] i [[Veneçuela]].

''Coffea arabica'' o Café aràbica és la que se cultiva des de més antic, i representa el 75 per cent de la producció mundial de café. Produïx un café fi i aromàtic, i necessita un clima més fresc. El cultiu de l'aràbica és més delicat, manco productiu i està reservat a terres altes de montanya, entre 900 i 2.000 msnm. Originari d'[[Etiopia]], hui en dia se produïx en països com [[Brasil]], [[Camerun]], [[Colòmbia]], [[Costa Rica]], [[Cuba]], [[Equador]], [[Guatemala]], [[Haití]], [[Jamaica]], [[Java]], [[Kénia]], [[Mèxic]], [[Perú]], [[Puerto Rico]], [[República Dominicana]], [[El Salvador]], [[Tanzània]] i [[Veneçuela]].

''Coffea canephora'' o Café robusta oferix una beguda rica en cafeïna; fort i més àcit, usualment gastat per a la fabricació de café soluble o instantàneu i mescles. El robusta s'adapta a terrenys plans, en rendiments més elevats. Originari de la República Democràtica del Congo, hui en dia se cultiva no a soles en Àfrica (Costa de Marfil, Angola i el propi Congo) sino també en [[Índia]], [[Indonèsia]], [[Madagascar]], [[Brasil]] i [[Filipines]]. Es més resistent que l'aràbic (d'ahí el seu nom de "robusta").  

''Coffea canephora'' o Café robusta oferix una beguda rica en cafeïna; fort i més àcit, usualment gastat per a la fabricació de café soluble o instantàneu i mescles. El robusta s'adapta a terrenys plans, en rendiments més elevats. Originari de la República Democràtica del Congo, hui en dia se cultiva no a soles en [[Àfrica]] ([[Costa de Marfil]], [[Angola]] i el propi [[Congo]]) sino també en [[Índia]], [[Indonèsia]], [[Madagascar]], [[Brasil]] i [[Filipines]]. Es més resistent que l'aràbic (d'ahí el seu nom de "robusta").  

Els arbres del café son arbusts en fulles persistents i opostes, que agraïxen dispondre d'una miqueta d'ombra. Produïxen fruts carnosos, rojos o púrpures, rarament grocs, cridats cireres de café, en dos núcleus, cada u d'ells en un gra de café (la cirera de café és l'eixemple d'una drupa poliesperma). Quan s'obri una cirera, se troba el gra de café tancat en un caixco semirrígit transparent, d'aspecte apergaminat, que correspon a la paret del núcleu. Una volta retirat, el gra de café vert s'observa rodejat d'una pell platejada adherida, que se correspon en el tegument de la llavor.  

Els arbres del café son arbusts en fulles persistents i opostes, que agraïxen dispondre d'una miqueta d'ombra. Produïxen fruts carnosos, rojos o púrpures, rarament grocs, cridats cireres de café, en dos núcleus, cada u d'ells en un gra de café (la cirera de café és l'eixemple d'una drupa poliesperma). Quan s'obri una cirera, se troba el gra de café tancat en un caixco semirrígit transparent, d'aspecte apergaminat, que correspon a la paret del núcleu. Una volta retirat, el gra de café vert s'observa rodejat d'una pell platejada adherida, que se correspon en el tegument de la llavor.  

Encara que siga tècnicament possible produir varietats de café genèticament modificats que continguen un gen tòxic per als insectes o que produïxquen un gra sense [[cafeïna]], cap se comercialisa de moment. L'única experiència de plantació en ple camp organisada pel CIRAD en la Guyana Francesa fon destruïda per alguns militants anti OGM.  

Encara que siga tècnicament possible produir varietats de café genèticament modificats que continguen un gen tòxic per als insectes o que produïxquen un gra sense [[cafeïna]], cap se comercialisa de moment. L'única experiència de plantació en ple camp organisada pel CIRAD en la Guyana Francesa fon destruïda per alguns militants anti OGM.  

La principal malaltia del café és la roja i està causada pel fongo (fungi) ''Hemileia vastatrix'', o ''Urediniomycetes'' del café, que li dona coloració característica a les fulles i impedix la fotosíntesis de la planta. En 1869, este paràsit destruí completament, un un periodo de deu anys, les plantacions de [[Sri Lanka]], abans pròsperes. Des d'aquell moment, este paràsit passà a ser ubicu. Prolifera sobre tot en les plantes d'aràbica. El robusta pareix ser més resistent.  

La principal malaltia del café és la roja i està causada pel fongo (fungi) ''Hemileia vastatrix'', o ''Urediniomycetes'' del café, que li dona coloració característica a les fulles i impedix la fotosíntesis de la planta. En [[1869]], este paràsit destruí completament, un un periodo de deu anys, les plantacions de [[Sri Lanka]], abans pròsperes. Des d'aquell moment, este paràsit passà a ser ubicu. Prolifera sobre tot en les plantes d'aràbica. El robusta pareix ser més resistent.  

Els escòlits del café (''Stephanoderes hambei'') ataquen indiferentment a les plantes de robusta i d'aràbica, destruint els grans. L'amenaça que representen estos insectes és considerable, tant més que la seua resistència als insecticides aumenta.   

Els escòlits del café (''Stephanoderes hambei'') ataquen indiferentment a les plantes de robusta i d'aràbica, destruint els grans. L'amenaça que representen estos insectes és considerable, tant més que la seua resistència als insecticides aumenta.   

=== Orige en Etiopia i Aràbia ===

=== Orige en Etiopia i Aràbia ===

[[Image:250px-CoffeePalestineStereo.jpg|thumb|left|Café en [[Palestina]] cap al 1900]]

[[Image:250px-CoffeePalestineStereo.jpg|thumb|left|<center>Café en [[Palestina]] cap al 1900</center>]]

L'arbre del café és provablement originari de la província de Kala, en [[Etiopia]], pero la qüestió no està resolta completament. La llegenda diu que un pastor d'Abisinia (actual Etiopia), nomenat Kaldi, observà l'efecte tonificant d'uns chicotets fruts rojos d'arbust en les cabres que l'havien consumit en els monts, efecte comprovat per ells mateix al renovar-se les seues energies.  

L'arbre del café és provablement originari de la província de Kala, en [[Etiopia]], pero la qüestió no està resolta completament. La llegenda diu que un pastor d'Abisinia (actual Etiopia), nomenat Kaldi, observà l'efecte tonificant d'uns chicotets fruts rojos d'arbust en les cabres que l'havien consumit en els monts, efecte comprovat per ells mateix al renovar-se les seues energies.  

Pareix que les tribus africanes, que sabien del café des de l'antiguetat, molien els seus grans i elaboraven una pasta utilisada per a alimentar als animals i aumentar les forces dels guerrers. El seu cultiu s'estengué en primer lloc en la veïna [[Aràbia]], dut provablement per presoners de guerra, a on se popularisà aprofitant la prohibició de l'[[alcohol]] per l'[[Islam]]. Yemen fon un centre de cultiu important, des d'a on se propagà al restant del món àrap.  

Pareix que les tribus africanes, que sabien del café des de l'antiguetat, molien els seus grans i elaboraven una pasta utilisada per a alimentar als animals i aumentar les forces dels guerrers. El seu cultiu s'estengué en primer lloc en la veïna [[Aràbia]], dut provablement per presoners de guerra, a on se popularisà aprofitant la prohibició de l'[[alcohol]] per l'[[Islam]]. [[Yemen]] fon un centre de cultiu important, des d'a on se propagà al restant del món àrap.  

Se li cridà llavors ''qahwa'', que vol dir vigorisant. Les dades arqueològiques disponibles hui en dia sugerixen que el café no fon "domesticat" abans del sigle XV: el procés d'elaboració de la beguda, llarc i complex, explica potser el descobriment tardeu de les virtuts de les llavors de l'arbre del café, poc atractives inicialment. Els recents descobriments (1996) d'un equip arqueològic britànic, encara per confirmar, deixen entrevore la possibilitat de que el consum escomençara a partir del sigle XII, en Aràbia.

Se li cridà llavors ''qahwa'', que vol dir vigorisant. Les dades arqueològiques disponibles hui en dia sugerixen que el café no fon "domesticat" abans del [[sigle XV]]: el procés d'elaboració de la beguda, llarc i complex, explica potser el descobriment tardeu de les virtuts de les llavors de l'arbre del café, poc atractives inicialment. Els recents descobriments ([[1996]]) d'un equip arqueològic britànic, encara per confirmar, deixen entrevore la possibilitat de que el consum escomençara a partir del [[sigle XII]], en [[Aràbia]].

=== Expansió en el Món Musulmà ===

=== Expansió en el Món Musulmà ===

Els efectes del café eren tals que fon prohibit en la nomenada d'imans ortodoxos i conservadors en La Meca en 1511 i en El Caire en 1532, pero la popularitat del producte, en particular entre els intelectuals, impulsà a les autoritats a cancelar el decret.  

Els efectes del café eren tals que fon prohibit en la nomenada d'imans ortodoxos i conservadors en [[La Meca]] en [[1511]] i en [[El Caire]] en [[1532]], pero la popularitat del producte, en particular entre els intelectuals, impulsà a les autoritats a cancelar el decret.  

En el sigle XV, els musulmans introduïren el café en Pèrsia, Egipte, Àfrica Septentrional i [[Turquia]], a on la primera cafeteria, Kiva Han, obrí en 1475 en Constantinopla.  

En el [[sigle XV]], els musulmans introduïren el café en [[Pèrsia]], [[Egipte]], [[Àfrica]] Septentrional i [[Turquia]], a on la primera cafeteria, Kiva Han, obrí en [[1475]] en Constantinopla.  

=== Introducció en Europa i el Nou Món ===

=== Introducció en Europa i el Nou Món ===

Se considera que fon el botànic alemà Léonard Rauwolf qui, per primera volta, descrigué el café en un llibre publicat en 1583.  

Se considera que fon el botànic alemà Léonard Rauwolf qui, per primera volta, descrigué el café en un llibre publicat en [[1583]].  

El café resultà especialment reprobat pels sectors protestants, encara que no produiria reaccions tan aspres com el [[tabac]]. Ya en 1611 alguns terratinents alemans posaren en marcha el sistema de prohibir la seua difusió. Estes mides se mantenen durant al manco un sigle en el nort i est d'Alemanya, fins que Federic II de Prúsia despenalisa el seu us, sometent-lo al pagament d'un fort impost. El malestar front al café va proseguir en el nort d'Europa fins ben entrat el sigle XIX.  

El café resultà especialment reprobat pels sectors protestants, encara que no produiria reaccions tan aspres com el [[tabac]]. Ya en [[1611]] alguns terratinents alemans posaren en marcha el sistema de prohibir la seua difusió. Estes mides se mantenen durant al manco un sigle en el nort i est d'[[Alemanya]], fins que [[Federic II de Prúsia]] despenalisa el seu us, sometent-lo al pagament d'un fort impost. El malestar front al café va proseguir en el nort d'Europa fins ben entrat el [[sigle XIX]].  

Quan en el sigle XVII aplegà per primera volta el café a Europa, alguns sacerdots catòlics el nomenaren una amarga invenció de Satanàs, puix el veïen com un possible substitut del vi, el qual, en la seua opinió, havia segut santificat per Crist. No obstant, segons el llibre Coffee, se diu que el  Papa Climent VIII tastà la beguda i a l'instant quedà captivat. Per a resoldre el dilema religiós, batejà simbòlicament el beurage, fent-lo aixina acceptable per als catòlics.     

Quan en el [[sigle XVII]] aplegà per primera volta el café a [[Europa]], alguns sacerdots catòlics el nomenaren una amarga invenció de Satanàs, puix el veïen com un possible substitut del vi, el qual, en la seua opinió, havia segut santificat per Crist. No obstant, segons el llibre Coffee, se diu que el  Papa [[Climent VIII]] tastà la beguda i a l'instant quedà captivat. Per a resoldre el dilema religiós, batejà simbòlicament el beurage, fent-lo aixina acceptable per als catòlics.     

En el sur i oest d'Europa s'observà una major tolerància. En la década de 1650 escomençà a ser molt importat i consumit en [[Anglaterra]], i s'escomençaren a obrir cafeteries en Oxford i Londres. La primera cafeteria en Londres s'obrí en 1652.

En el sur i oest d'Europa s'observà una major tolerància. En la década de [[1650]] escomençà a ser molt importat i consumit en [[Anglaterra]], i s'escomençaren a obrir cafeteries en [[Oxford]] i [[Londres]]. La primera cafeteria en Londres s'obrí en [[1652]].

[[Image:800px-Boston_tea_party.jpg|thumb|left|300px|Motí del té en Boston, 1773.]]

[[Image:800px-Boston_tea_party.jpg|thumb|left|300px|<center>Motí del té en [[Boston]], [[1773]].</center>]]

Les cafeteries se convertiren en llocs a on naixqueren les idees lliberals, degut a la visita freqüent ad eixos llocs (a on, per cert, se distribuïen panflets) per part de filòsofs i lletrats. En 1676, esta agitació incità al fiscal del rei Carles II d'Anglaterra a demanar el tancament de les cafeteries, citant crims d'ofensa contra el propi rei i contra el regne. Les reaccions en contra de tal decisió foren tals que l'edicte de tancament degué revocar-se. Els fluixes d'idees alimentades pel café modificaren profundament al Regne Unit. Hi havia més de dos mil cafeteries, segons un registre de l'any 1700. La famosa companyia de segurs Lloyd's fon en son orige una cafeteria, fundada en 1688.  

Les cafeteries se convertiren en llocs a on naixqueren les idees lliberals, degut a la visita freqüent ad eixos llocs (a on, per cert, se distribuïen panflets) per part de filòsofs i lletrats. En [[1676]], esta agitació incità al fiscal del rei Carles II d'[[Anglaterra]] a demanar el tancament de les cafeteries, citant crims d'ofensa contra el propi rei i contra el regne. Les reaccions en contra de tal decisió foren tals que l'edicte de tancament degué revocar-se. Els fluixes d'idees alimentades pel café modificaren profundament al Regne Unit. Hi havia més de dos mil cafeteries, segons un registre de l'any [[1700]]. La famosa companyia de segurs Lloyd's fon en son orige una cafeteria, fundada en [[1688]].  

En 1670 s'obrí la primera cafeteria en Berlin. En [[París]], el café Procope fon el primer en obrir, en 1686, inventant una nova manera de preparar el café: fent passar aigua calenta a través d'un filtre en café mòlt.  

En [[1670]] s'obrí la primera cafeteria en Berlin. En [[París]], el café Procope fon el primer en obrir, en [[1686]], inventant una nova manera de preparar el café: fent passar aigua calenta a través d'un filtre en café mòlt.  

El café creuà l'Atlàntic en 1689, en l'apertura del primer establiment en Boston. La beguda guanyà popularitat i obtingué el ranc de beguda nacional, després de que els rebels llançaren al mar el [[té]] sobretaxat per la Corona Britànica durant el motí del té de Boston. Esta operació clau se preparà en la cafeteria Drac Vert.  

El café creuà l'Atlàntic en [[1689]], en l'apertura del primer establiment en Boston. La beguda guanyà popularitat i obtingué el ranc de beguda nacional, després de que els rebels llançaren al mar el [[té]] sobretaxat per la Corona Britànica durant el motí del té de Boston. Esta operació clau se preparà en la cafeteria Drac Vert.  

El café alcançà la seua completa acceptabilitat social en el sigle XVIII. Pronte els grans cultius desplaçaren a Ceilà i Indonèsia, consolidant-se posteriorment en Amèrica del Sur.  

El café alcançà la seua completa acceptabilitat social en el [[sigle XVIII]]. Pronte els grans cultius desplaçaren a [[Ceilà]] i [[Indonèsia]], consolidant-se posteriorment en [[Amèrica del Sur]].  

El café escomençà a cultivar-se en les colònies angleses, en particular en Ceilà, pero les plantacions foren devastades per una malaltia i finalment substituïdes per plantacions de té. En 1696, els holandesos el feren cultivar en Indonèsia i en Java. En 1714, el capità d'infanteria Gabriel Mathieu de Clieu ocultà en esqueix d'una planta de café oferida per Holanda al rei Lluís XIV de França i conservada en els hivernàculs reals per a establir-lo en les costeres del Mont Pelée en Martinica i en Santo Domingo. Cinquanta anys més tart, se conten 19 millons de plantes en Martinica.  

El café escomençà a cultivar-se en les colònies angleses, en particular en Ceilà, pero les plantacions foren devastades per una malaltia i finalment substituïdes per plantacions de té. En [[1696]], els holandesos el feren cultivar en Indonèsia i en [[Java]]. En [[1714]], el capità d'infanteria Gabriel Mathieu de Clieu ocultà en esqueix d'una planta de café oferida per Holanda al rei [[Lluís XIV]] de [[França]] i conservada en els hivernàculs reals per a establir-lo en les costeres del Mont Pelée en [[Martinica]] i en [[Santo Domingo]]. Cinquanta anys més tart, se conten 19 millons de plantes en Martinica.  

La primera plantació en Brasil s'establí en 1727. La seua industria depenia de la pràctica de l'[[esclavitut]], que se suprimí en 1888.  

La primera plantació en [[Brasil]] s'establí en [[1727]]. La seua industria depenia de la pràctica de l'[[esclavitut]], que se suprimí en [[1888]].  

Les primeres llavors de café se dugueren a Colòmbia de les Antilles Franceses, i els primers cultius en chicoteta escala se registraren en els últims temps colonials, sobretot en el departament del Magdalena, en 1785.  

Les primeres llavors de café se dugueren a [[Colòmbia]] de les Antilles Franceses, i els primers cultius en chicoteta escala se registraren en els últims temps colonials, sobretot en el departament del Magdalena, en [[1785]].  

Popularitat en Occident fins els nostres dies

Popularitat en Occident fins els nostres dies

Durant el sigle XVIII, la beguda se fa popular en Europa, i els colons europeus introduïxen el cultiu del café en numerosos països tropicals, com un cultiu d'exportació per a satisfer la demanda europea. En el sigle XIX, la demanda en Europa era a sovint superior a l'oferta i estimulà l'us de distints substituts en un sabor similar, com la raïl de chicòria.  

Durant el [[sigle XVIII]], la beguda se fa popular en [[Europa]], i els colons europeus introduïxen el cultiu del café en numerosos països tropicals, com un cultiu d'exportació per a satisfer la demanda europea. En el [[sigle XIX]], la demanda en Europa era a sovint superior a l'oferta i estimulà l'us de distints substituts en un sabor similar, com la raïl de chicòria.  

==== Mètodo sec ====

==== Mètodo sec ====

Se gasta el procés sec per al café Robusta i gran part del café Aràbic de Brasil i Etiopia. Se sequen els grans al sol i en acabant se molen per a eliminar la capa exterior, el mucílac sec, la vitela i la corfa platejada. El procés de mòlta se realisa en les instalacions grans. Els desperdicis poden aprofitar com combustible, o també, com aliment per als animals.  

Se gasta el procés sec per al café Robusta i gran part del café Aràbic de [[Brasil]] i [[Etiopia]]. Se sequen els grans al sol i en acabant se molen per a eliminar la capa exterior, el mucílac sec, la vitela i la corfa platejada. El procés de mòlta se realisa en les instalacions grans. Els desperdicis poden aprofitar com combustible, o també, com aliment per als animals.  

El secat se practica sobre superfícies de secat, a on se rastellen les cireres de café i s'estenen regularment. Després d'alguns dies, la part carnosa ya deshidratada se separa.  

El secat se practica sobre superfícies de secat, a on se rastellen les cireres de café i s'estenen regularment. Després d'alguns dies, la part carnosa ya deshidratada se separa.  

==== Almagasenament ====  

==== Almagasenament ====  

[[Image:Coffee Stacked Bags.jpg|thumb|left|250px|Café vert almagasenat en sacs]]

[[Image:Coffee Stacked Bags.jpg|thumb|left|250px|<center>Café vert almagasenat en sacs</center>]]

El café vert és prou estable si s'almagasena de manera correcta. Deu de guardar-se en contenidors que transpiren -a sovint algun tipo de sac de fibra- i el mantinguen sec i net.  

El café vert és prou estable si s'almagasena de manera correcta. Deu de guardar-se en contenidors que transpiren -a sovint algun tipo de sac de fibra- i el mantinguen sec i net.  

==== Envelliment ====

==== Envelliment ====

Tot el café, quan fon introduït en Europa, venia del port de Moca, en lo que se coneix actualment com Yemen. Per a importar els grans a Europa, el café anava en barcos en un trayecte molt llarc rodejant el continent africà. Estos llarcs viages i l'exposició a l'aire de la mar canviava el sabor del café. Una volta que el Canal de Sues fon obert, el temps del trayecte cap a Europa se va reduir enormement i escomençà a aplegar café en un sabor que no havia segut alterat. En certa mida, este café més fresc fon rebujat perque els europeus s'havien acostumat al sabor anterior.  

Tot el café, quan fon introduït en [[Europa]], venia del port de Moca, en lo que se coneix actualment com Yemen. Per a importar els grans a Europa, el café anava en barcos en un trayecte molt llarc rodejant el continent africà. Estos llarcs viages i l'exposició a l'aire de la mar canviava el sabor del café. Una volta que el [[Canal de Sues]] fon obert, el temps del trayecte cap a Europa se va reduir enormement i escomençà a aplegar café en un sabor que no havia segut alterat. En certa mida, este café més fresc fon rebujat perque els europeus s'havien acostumat al sabor anterior.  

Per a intentar conseguir un sabor paregut a l'anterior, part del café s'envellia en grans almagasens a l'aire lliure en els ports durant sis o més mesos en un intent de simular els efectes dels llarcs viages en mar.  

Per a intentar conseguir un sabor paregut a l'anterior, part del café s'envellia en grans almagasens a l'aire lliure en els ports durant sis o més mesos en un intent de simular els efectes dels llarcs viages en mar.  

Encara que hui en dia se debat àmpliament, se creu que certs tipos de café vert milloren en els anys; especialment aquells valorats per la seua baixa acidea, com els cafens d'Indonèsia o Índia. Varis dels productors d'estos cafens venen grans de café que ha segut envellits uns 3 anys, i alguns apleguen inclús a 8 anys. No obstant, la major part dels experts en café estan d'acort en que el punt més alt de sabor i frescor del café se conseguix un any després de la collita, ya que els grans de café envellits en excés perden gran part del seu contingut en olis essencials.   

Encara que hui en dia se debat àmpliament, se creu que certs tipos de café vert milloren en els anys; especialment aquells valorats per la seua baixa acidea, com els cafens d'[[Indonèsia]] o [[Índia]]. Varis dels productors d'estos cafens venen grans de café que ha segut envellits uns 3 anys, i alguns apleguen inclús a 8 anys. No obstant, la major part dels experts en café estan d'acort en que el punt més alt de sabor i frescor del café se conseguix un any després de la collita, ya que els grans de café envellits en excés perden gran part del seu contingut en olis essencials.   

=== Varietats de grans de café ===

=== Varietats de grans de café ===

Entre els cafens aràbica més coneguts se troben:  

Entre els cafens aràbica més coneguts se troben:  

Suau de Colòmbia -- Inclou cafens de Colòmbia, Equador, Kénia i Tanzània, els quals son aràbiques llavats.  

Suau de Colòmbia -- Inclou cafens de Colòmbia, [[Equador]], [[Kénia]] i [[Tanzània]], els quals son aràbiques llavats.  

Tarrazu de Costa Rica -- De la vall de Tarrazu, en les montanyes de l'exterior de San José; el café arquetip de l'estat és La Minita.  

Tarrazu de [[Costa Rica]] -- De la vall de Tarrazu, en les montanyes de l'exterior de San José; el café arquetip de l'estat és La Minita.  

Huehuetenango de Guatemala -- Creix a partir dels 5000 peus d'altura en la regió del nort, una de les regions en les que creix més remotes de Guatemala.  

Huehuetenango de Guatemala -- Creix a partir dels 5000 peus d'altura en la regió del nort, una de les regions en les que creix més remotes de [[Guatemala]].  

Harrar d'Etiopia -- De la regió d'Harar, Etiopia.  

Harrar d'Etiopia -- De la regió d'Harar, [[Etiopia]].  

Yirgacheffe d'Etiopia -- De la zona de la ciutat de Yirga Cheffe.  

Yirgacheffe d'Etiopia -- De la zona de la ciutat de Yirga Cheffe.  

Kona hawaià -- Creix en les laderes de Hualalai en el districte de Kona en la Gran Illa de Hawaii.  

Kona hawaià -- Creix en les laderes de Hualalai en el districte de Kona en la Gran Illa de [[Hawaii]].  

Café Blue Mountain de Jamaica -- De la regió de Blue Mountain en Jamaica. Degut a la seua popularitat, alcança un preu molt alt en el mercat.  

Café Blue Mountain de [[Jamaica]] -- De la regió de Blue Mountain en Jamaica. Degut a la seua popularitat, alcança un preu molt alt en el mercat.  

Java -- de l'illa de Java, en Indonèsia. Este café fon tan comersialisat que "java" se convertí en un terme de l'argot per a denominar al café.  

Java -- de l'illa de [[Java]], en Indonèsia. Este café fon tan comersialisat que "java" se convertí en un terme de l'argot per a denominar al café.  

Kenia AA -- Conegut entre els entusiastes del café pel seu sabor "àcit".  

Kenia AA -- Conegut entre els entusiastes del café pel seu sabor "àcit".  

Mandheling i Lintong de Sumatra -- Mandheling és denominat aixina per la regió de Mandheling, encara que actualment no se produïx café en eixa zona.  

Mandheling i Lintong de [[Sumatra]] -- Mandheling és denominat aixina per la regió de Mandheling, encara que actualment no se produïx café en eixa zona.  

Moka -- café yemení comersialisat a través del que fora el gran port de Moka. Se creu que el moka fon el primer café utilisat en mescla, junt a grans de Java. No deu de confondre's en l'estil de preparació (café en cacau).

Moka -- café yemení comersialisat a través del que fora el gran port de Moka. Se creu que el moka fon el primer café utilisat en mescla, junt a grans de Java. No deu de confondre's en l'estil de preparació (café en cacau).

==== L'infusió ====

==== L'infusió ====

[[Image:180px-Linea doubleespresso.jpg|thumb|right|Expresso en bromera marró rogenca]]

[[Image:180px-Linea doubleespresso.jpg|thumb|right|<center>Expresso en bromera marró rogenca</center>]]

La beguda s'obté per infusió del café mòlt en aigua calenta. Existixen numeroses varietats d'este mètodo:  

La beguda s'obté per infusió del café mòlt en aigua calenta. Existixen numeroses varietats d'este mètodo:  

* El café turc ( o café grec), preparat fent bollir en l'aigua el café mòlt molt finament, tres voltes (es tracta del mètodo més antic).  

* El café turc ( o café grec), preparat fent bollir en l'aigua el café mòlt molt finament, tres voltes (es tracta del mètodo més antic).  

====La presentació====

====La presentació====

[[Image:180px-A small cup of coffee.jpg|thumb|right|tassa de café]]

[[Image:180px-A small cup of coffee.jpg|thumb|right|<center>tassa de café</center>]]

[[Image:180px-Cafe bombon2.jpg|thumb|right|Café bombó, molt típic de [[Valéncia]]]]

[[Image:180px-Cafe bombon2.jpg|thumb|right|<center>Café bombó, molt típic de [[Valéncia]]</center>]]

[[Image:180px-Cup of Coffee with Whipped Cream.jpg|thumb|right|café crema]]

[[Image:180px-Cup of Coffee with Whipped Cream.jpg|thumb|right|<center>café crema</centerr>]]

El café pot servir-se tal qual o mesclar-se en llet o crema. Se li sol afegir sucre, i en ocasions chocolate o espècies com la canella, nou moscada o carda. Generalment se servix calent, pero recentment s'han anat estenent begudes congelades a base de café. El gust pel café no és espontàneu, sino que deu de cultivar-se, ya que el seu sabor és fort i amarc.

El café pot servir-se tal qual o mesclar-se en llet o crema. Se li sol afegir [[sucre]], i en ocasions chocolate o espècies com la canella, nou moscada o carda. Generalment se servix calent, pero recentment s'han anat estenent begudes congelades a base de café. El gust pel café no és espontàneu, sino que deu de cultivar-se, ya que el seu sabor és fort i amarc.

Existix una varietat de preparacions que inclouen només café expresso i llet calenta:  

Existix una varietat de preparacions que inclouen només café expresso i llet calenta:  

   

   

=====Café  instantàneu=====

=====Café  instantàneu=====

[[Image:180px-Instant coffee.jpg|thumb|right|Café instantàneu]]

[[Image:180px-Instant coffee.jpg|thumb|right|<center>Café instantàneu</center>]]

   

   

El café instantàneu i soluble és café sec en pols o granulat, que es pot dissoldre ràpidament en aigua calenta per a ser consumit.

El café instantàneu i soluble és café sec en pols o granulat, que es pot dissoldre ràpidament en [[aigua]] calenta per a ser consumit.

El café soluble instantàneu és creat en 1909 pel mege guatemaltec Federico Lehnhoff . Este tipo de café actualment és demandat per la seua facilitat, baix cost i rapidea en la seua preparació. La denominació café soluble es reserva al producte sec que resulta de l'extracció del café torrat per mig d'aigua potable i que conté exclusivament els principis solubles, sàpits i aromàtics del café.

El café soluble instantàneu és creat en [[1909]] pel mege guatemaltec Federico Lehnhoff . Este tipo de café actualment és demandat per la seua facilitat, baix cost i rapidea en la seua preparació. La denominació café soluble es reserva al producte sec que resulta de l'extracció del café torrat per mig d'aigua potable i que conté exclusivament els principis solubles, sàpits i aromàtics del café.

Per a obtindre el café soluble s'utilisen dos processos distints: El secat per aspersió i la liofilisació. En els dos cassos, el torrat del café es fa a menor temperatura (entre 190 i 210 °C) i a continuació és mòlt i solubilisat en aigua calenta. El líquit obtingut se centrifuga i després se seca. El secat per aspersió es realisa per aire calent, mentres que en la liofilisació es realisa per congelació brusca a baixes temperatures.

Per a obtindre el café soluble s'utilisen dos processos distints: El secat per aspersió i la liofilisació. En els dos cassos, el torrat del café es fa a menor temperatura (entre 190 i 210 °C) i a continuació és mòlt i solubilisat en aigua calenta. El líquit obtingut se centrifuga i després se seca. El secat per aspersió es realisa per aire calent, mentres que en la liofilisació es realisa per congelació brusca a baixes temperatures.

El café obtingut equival aproximadament a una tercera part del pes del café vert.

El café obtingut equival aproximadament a una tercera part del pes del café vert.

Gràcies a Nestlé, que va desenrollar el seu café soluble Nescafé en 1938, els soldats nort-americans van poder prendre café en els seus llocs de combat durant la II Guerra Mundial.

Gràcies a [[Nestlé]], que va desenrollar el seu café soluble [[Nescafé]] en [[1938]], els soldats nort-americans van poder prendre café en els seus llocs de combat durant la [[II Guerra Mundial]].

=====Café embotellat o enllandat=====

=====Café embotellat o enllandat=====

   

   

El café en pot és una beguda que ha sigut popular en països asiàtics durant molts anys, en especial  en Japó i Corea del Sur. Les màquines expenedores solen vendre diverses varietats de café en pot, podent triar també entre calent i gelat. Donat l'estressat estil de vida dels habitants coreans de la gran ciutat, les companyies han enllandat sobretot el café en una àmplia varietat de sabors. Els almagasens i botigues de comestibles japonesos també tenen una àmplia disponibilitat de begudes de café en botella de plàstic, normalment ensucrat i mesclat llaugerament en llet. En els Estats Units, Starbucks (que té com a principal importador a Guatemala en mes del 70%) Ven els seus populars Frappuccino en botelles de vidre, una beguda que té com principals ingredients la llet, café, sucre i condiments (com a vainilla o caramel). També venen una beguda d'expresso conservada, Double Shot, ensucrada i mesclada llaugerament en crema. També hi han atres begudes de café prefabricat, pero tendixen a ser menys populars. En Austràlia el café gelat està disponible extensament tant en chicotets cartons com en botelles. I en Colòmbia, Juan Valdez Café produïx la maltejada  de café.

El café en pot és una beguda que ha sigut popular en països asiàtics durant molts anys, en especial  en [[Japó]] i [[Corea del Sur]]. Les màquines expenedores solen vendre diverses varietats de café en pot, podent triar també entre calent i [[gelat]]. Donat l'estressat estil de vida dels habitants coreans de la gran ciutat, les companyies han enllandat sobretot el café en una àmplia varietat de sabors. Els almagasens i botigues de comestibles japonesos també tenen una àmplia disponibilitat de begudes de café en botella de plàstic, normalment ensucrat i mesclat llaugerament en llet. En els Estats Units, Starbucks (que té com a principal importador a Guatemala en mes del 70%) Ven els seus populars Frappuccino en botelles de vidre, una beguda que té com principals ingredients la [[llet]], café, sucre i condiments (com a [[vainilla]] o [[caramel]]). També venen una beguda d'expresso conservada, Double Shot, ensucrada i mesclada llaugerament en crema. També hi han atres begudes de café prefabricat, pero tendixen a ser menys populars. En [[Austràlia]] el café gelat està disponible extensament tant en chicotets cartons com en botelles. I en Colòmbia, Juan Valdez Café produïx la maltejada  de café.

=====Concentrat de café líquit=====

=====Concentrat de café líquit=====

==Estadístiques econòmiques==

==Estadístiques econòmiques==

El café és la segona mercaderia comercialisada en el món, després del petròleu. S'estima en 125 millons el número de persones que viu del cultiu del café, incloent 25 millons de chicotets productors. Cada any es beuen 400.000 millons de tasses de café. Per tant, en joc n'hi han molts interessos econòmics i socials extremadament importants. Respecte al café, l'unitat de mesura és la bossa de 60 Kg. La producció mundial és superior a 100 millons de bosses des de fa diversos anys (120 millons en 2002, 102 millons en 2003). D'esta producció, s'exporten més de 80 millons de bosses cada any (88 millons en 2002, 84 millons en 2003).Els majors exportadors del café són els Suramericans. Colòmbia i Brasil han exportat des de fa décades millons de tonellades d'este producte a tot el món. Diuen que de cada 10 llars del món en que es consumix café en 9 d'ells el café prové d'Amèrica Llatina, més específicament d'Amèrica del Sur, de Colòmbia, Brasil o el Perú. També en la llista estan Equador i Veneçuela com a productors. Hi ha que tindre en conte que el cultiu del café en Vietnam no és realment tradicional (en 1987, estava en la 31a posició mundial), els vietnamites són només consumidors. L'accés a esta posició de primer productor de robusta és en realitat el resultat d'una voluntat política, fomentat pel Banc Mundial. L'arribada extremadament agressiva de Vietnam al mercat del café combinada en l'enorme extensió del cultiu en Brasil són les dos principals raons alegades per a explicar la caiguda del curs a mijan dels anys 90. El descens dels preus va cessar des de 2004. Les dos raons alegades són l'aument del consum en China i a Rúsia d'una banda, i una reducció de la producció mundial per una atra. Este aument de preus permet ara als chicotets productors viure del producte de la venda de la seua collita.

El café és la segona mercaderia comercialisada en el món, després del petròleu. S'estima en 125 millons el número de persones que viu del cultiu del café, incloent 25 millons de chicotets productors. Cada any es beuen 400.000 millons de tasses de café. Per tant, en joc n'hi han molts interessos econòmics i socials extremadament importants. Respecte al café, l'unitat de mesura és la bossa de 60 Kg. La producció mundial és superior a 100 millons de bosses des de fa diversos anys (120 millons en 2002, 102 millons en [[2003]]). D'esta producció, s'exporten més de 80 millons de bosses cada any (88 millons en [[2002]], 84 millons en 2003).Els majors exportadors del café són els Suramericans. Colòmbia i Brasil han exportat des de fa décades millons de tonellades d'este producte a tot el món. Diuen que de cada 10 llars del món en que es consumix café en 9 d'ells el café prové d'Amèrica Llatina, més específicament [[d'Amèrica del Sur]], de [[Colòmbia]], [[Brasil]] o el [[Perú]]. També en la llista estan [[Equador]] i [[Veneçuela]] com a productors. Hi ha que tindre en conte que el cultiu del café en [[Vietnam]] no és realment tradicional (en [[1987]], estava en la 31a posició mundial), els vietnamites són només consumidors. L'accés a esta posició de primer productor de robusta és en realitat el resultat d'una voluntat política, fomentat pel Banc Mundial. L'arribada extremadament agressiva de Vietnam al mercat del café combinada en l'enorme extensió del cultiu en Brasil són les dos principals raons alegades per a explicar la caiguda del curs a mijan dels anys 90. El descens dels preus va cessar des de [[2004]]. Les dos raons alegades són l'aument del consum en [[China]] i a [[Rúsia]] d'una banda, i una reducció de la producció mundial per una atra. Este aument de preus permet ara als chicotets productors viure del producte de la venda de la seua collita.

En 2005 els preus del café pujaren (en miges mensuals de l'índex ICO d'entre 78,79 cèntims de dólar nort-americà per lliura al setembre i 101,44 al març). Esta pujada fon causada provablement per un aument del consum en Rúsia i China, així com una collita entre un 10% i un 20% inferior a la registrada en anys anteriors. Ara molts agricultors de café poden viure dels seus productes, pero no en totes les etapes, puix l'aument del preu del petròleu encarix els costs de transport, la torrefacció i l'empaquetat dels grans de café. S'espera que els preus es mantinguen o que inclús pugen encara més en 2006.

En [[2005]] els preus del café pujaren (en miges mensuals de l'índex ICO d'entre 78,79 cèntims de dólar nort-americà per lliura al setembre i 101,44 al març). Esta pujada fon causada provablement per un aument del consum en [[Rúsia]] i [[China]], així com una collita entre un 10% i un 20% inferior a la registrada en anys anteriors. Ara molts agricultors de café poden viure dels seus productes, pero no en totes les etapes, puix l'aument del preu del petròleu encarix els costs de transport, la torrefacció i l'empaquetat dels grans de café. S'espera que els preus es mantinguen o que inclús pugen encara més en [[2006]].

S'utilisen diverses classificacions per a etiquetar el café produït davall certs estàndarts ambientals o de treball. Per eixemple, bird-friendly o el shade-grown es produïxen en les regions on l'ombra natural (produïda pels arbres) s'utilisa per a protegir les plantes del café durant part de l'estació de creiximent. El café orgànic es produïx baix estrictes pautes de certificació, i es produïx sense utilisar pesticides artificials potencialment danyosos. El café convencional és produït utilisant més pesticides que qualsevol atre cultiu agrícola — El cotó és el segon. El café de comerç just és produït per chicotets productors de café; garantisant per ad estos productors un preu mínim, encara que històricament en preus baixos, els actuals mínims de comerç just són més baixos que el preu de mercat de només uns pocs anys abans. TransFair USA és la principal organisació que supervisa actualment les pràctiques comercials de comerç just del café als Estats Units, mentres que la Fairtrade Foundation fa lo propi al Regne Unit.

S'utilisen diverses classificacions per a etiquetar el café produït davall certs estàndarts ambientals o de treball. Per eixemple, bird-friendly o el shade-grown es produïxen en les regions on l'ombra natural (produïda pels arbres) s'utilisa per a protegir les plantes del café durant part de l'estació de creiximent. El café orgànic es produïx baix estrictes pautes de certificació, i es produïx sense utilisar pesticides artificials potencialment danyosos. El café convencional és produït utilisant més pesticides que qualsevol atre cultiu agrícola — El cotó és el segon. El café de comerç just és produït per chicotets productors de café; garantisant per ad estos productors un preu mínim, encara que històricament en preus baixos, els actuals mínims de comerç just són més baixos que el preu de mercat de només uns pocs anys abans. TransFair USA és la principal organisació que supervisa actualment les pràctiques comercials de comerç just del café als [[Estats Units]], mentres que la Fairtrade Foundation fa lo propi al Regne Unit.

===Producció===

===Producció===

Quasi la totalitat de la producció mundial de café és obtinguda en zones tropicals i subtropicals, majoritàriament països en via de desenroll o subdesenrollats. En molts cassos l'exportació de café constituïx part important dels ingressos del país, i la seua producció un gran generador d'ocupació.

Quasi la totalitat de la producció mundial de café és obtinguda en zones tropicals i subtropicals, majoritàriament països en via de desenroll o subdesenrollats. En molts cassos l'exportació de café constituïx part important dels ingressos del país, i la seua producció un gran generador d'ocupació.

De la producció del café no sols depén un gran número de persones (25 millons en el món) sino també molts països productors. Hi han zones, com per eixemple els grans llacs d'Àfrica (Burundi, Rwanda, Uganda...) que, a pesar de no ser un dels principals països en l'exportació de café al volum mundial, la seua economia depén d'un 80% de la seua exportació.

De la producció del café no sols depén un gran número de persones (25 millons en el món) sino també molts països productors. Hi han zones, com per eixemple els grans llacs d'[[Àfrica]] ([[Burundi]], [[Rwanda]], [[Uganda]]...) que, a pesar de no ser un dels principals països en l'exportació de café al volum mundial, la seua economia depén d'un 80% de la seua exportació.

Colòmbia és el primer exportador mundial de café suau i té representació mundial a través de les botigues Juan Valdez. Ademés té una de les més grans varietats de cafens especials, ya que depenent de la regió de cultiu, el sabor, color i aroma del café varien; molts d'estos cafens se consideren premium dins del mercat mundial i poden ser prou costosos. Atres països com Guatemala posseïxen una varietat climàtica única pel que les varietats de café cultivats en els seus microclimes permet la creació de café Gourmeth de gran sabor i textura per lo que el desenroll econòmic depén més de la calitat que de la cantitat de la producció.

Colòmbia és el primer exportador mundial de café suau i té representació mundial a través de les botigues Juan Valdez. Ademés té una de les més grans varietats de cafens especials, ya que depenent de la regió de cultiu, el sabor, color i aroma del café varien; molts d'estos cafens se consideren premium dins del mercat mundial i poden ser prou costosos. Atres països com Guatemala posseïxen una varietat climàtica única pel que les varietats de café cultivats en els seus microclimes permet la creació de café Gourmeth de gran sabor i textura per lo que el desenroll econòmic depén més de la calitat que de la cantitat de la producció.

En Amèrica, els principals exportadors de café són Brasil (primer exportador a nivell mundial), Colòmbia (segon exportador a nivell mundial), Guatemala (sext exportador a nivell mundial), Hondures (sèptim exportador a nivell mundial), Mèxic (nové exportador a nivell mundial) i el Perú (dècim exportador a nivell mundial), sent la producció i exportació d'este últim país un dels que més ha creixcut en els últims anys a nivell mundial.

En Amèrica, els principals exportadors de café són Brasil (primer exportador a nivell mundial), [[Colòmbia]] (segon exportador a nivell mundial), [[Guatemala]] (sext exportador a nivell mundial), [[Hondures]] (sèptim exportador a nivell mundial), [[Mèxic]] (nové exportador a nivell mundial) i el [[Perú]] (dècim exportador a nivell mundial), sent la producció i exportació d'este últim país un dels que més ha creixcut en els últims anys a nivell mundial.

En el cas peruà, el café és el principal producte agrícola d'exportació del país. Es cultiva principalment el café arábico (Coffea arabica), en les varietats Typica, Bourbon, Pache, Cotorra i Catimor. El principal importador del café peruà és Alemanya (32%), seguit dels Estat Units d'Amèrica (22%), Holanda, Bèlgica i França. Estos 5 països importen el 74% del café produït en el Perú. Del total de la producció del café peruà, 27% correspon als cafens especials i el 73% als convencionals. En el roig de cafens especials exportats pel Perú el 56% és orgànic, el 30% correspon a Comerç Just, 11% són sostenibles i el 3% correspon a Grau1/Gurmet Premium. Així mateix, 2 millons de peruans depenen directament i indirectament d'esta activitat.

En el cas peruà, el café és el principal producte agrícola d'exportació del país. Es cultiva principalment el café arábico (Coffea arabica), en les varietats Typica, Bourbon, Pache, Cotorra i Catimor. El principal importador del café peruà és [[Alemanya]] (32%), seguit dels Estat Units d'Amèrica (22%), [[Holanda]], [[Bèlgica]] i [[França]]. Estos 5 països importen el 74% del café produït en el Perú. Del total de la producció del café peruà, 27% correspon als cafens especials i el 73% als convencionals. En el roig de cafens especials exportats pel Perú el 56% és orgànic, el 30% correspon a Comerç Just, 11% són sostenibles i el 3% correspon a Grau1/Gurmet Premium. Així mateix, 2 millons de peruans depenen directament i indirectament d'esta activitat.

En 1825, la producció era de 100.000 tonellades i en 2001 fon de 6 millons. Des del 1997 fins al 2005, la producció ha aumentat un 20%, dos vegades més que la demanda.

En 1825, la producció era de 100.000 tonellades i en 2001 fon de 6 millons. Des del [[1997]] fins al [[2005]], la producció ha aumentat un 20%, dos vegades més que la demanda.

===Importacions===  

===Importacions===  

[[Image:300px-importscafe.png|thumb|left|Importació de café, 2005]]

[[Image:300px-importscafe.png|thumb|left|Importació de café, 2005]]

Els països importadors que formen part de l'Organisació Internacional del Café són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Chipre, Dinamarca, Espanya, Estònia, Eslovàquia, Eslovènia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Japó, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, República Teca, Regne Unit, Suècia, Suïsa, Estats Units d'Amèrica i la Comunitat Europea.

Els països importadors que formen part de l'Organisació Internacional del Café són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Chipre, Dinamarca, [[Espanya]], Estònia, Eslovàquia, Eslovènia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Japó, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, República Teca, Regne Unit, Suècia, Suïsa, Estats Units d'Amèrica i la Comunitat Europea.

Sis empreses adquirixen casi la mitat de la producció mundial: Kraft, Nestlé, Procter & Gamble, Sara Llig, i la Federació Nacional de Cafeters, les vendes de la quals anualment generen beneficis de l'orde de mil millons de dólars i Tchibo.

Sis empreses adquirixen casi la mitat de la producció mundial: Kraft, Nestlé, Procter & Gamble, Sara Llig, i la Federació Nacional de Cafeters, les vendes de la quals anualment generen beneficis de l'orde de mil millons de dólars i Tchibo.

El café és un dels principals productes del nomenat comerç just. L'etiqueta Max Havelaar fon dedicada inicialment a este producte. Fon triat com a símbol perque era el producte més exportat després del petròleu i perque el seu preu es fixava en la bossa dels mercats internacionals, encara que siga produït majoritàriament per chicotets llauradors i empreses familiars.

El café és un dels principals productes del nomenat comerç just. L'etiqueta Max Havelaar fon dedicada inicialment a este producte. Fon triat com a símbol perque era el producte més exportat després del petròleu i perque el seu preu es fixava en la bossa dels mercats internacionals, encara que siga produït majoritàriament per chicotets llauradors i empreses familiars.

Els compradors que disponen d'esta etiqueta es comprometen a comprar el café a un preu mínim inclús encara que els preus mundials siguen inferiors a este llímit màxim (el preu de compra seguix el tipos de canvi del mercat quan este supera el llímit màxim, com fon el cas entre 1994 i 1997). Este preu mínim, junt en una prefinançament de les collites i una garantia de compra sobre diversos anys va permetre a numerosos chicotets productors millorar les seues condicions de vida i no quedar-se en la misèria en la crisis del café de 1997 quan l'enorme caiguda de les bosses (-65%), causada per la superproducció, va deixar el preu de compra per davall del cost de producció.

Els compradors que disponen d'esta etiqueta es comprometen a comprar el café a un preu mínim inclús encara que els preus mundials siguen inferiors a este llímit màxim (el preu de compra seguix el tipos de canvi del mercat quan este supera el llímit màxim, com fon el cas entre 1994 i 1997). Este preu mínim, junt en una prefinançament de les collites i una garantia de compra sobre diversos anys va permetre a numerosos chicotets productors millorar les seues condicions de vida i no quedar-se en la misèria en la crisis del café de [[1997]] quan l'enorme caiguda de les bosses (-65%), causada per la superproducció, va deixar el preu de compra per davall del cost de producció.

L'etiqueta garantisa també el pagament d'una prima de desenroll destinada a la instauració de programes alimentaris, salut o educació.

L'etiqueta garantisa també el pagament d'una prima de desenroll destinada a la instauració de programes alimentaris, salut o educació.

===El café com a factor de desenroll econòmic: l'eixemple de Brasil===

===El café com a factor de desenroll econòmic: l'eixemple de Brasil===

   

   

Els alts i baixos del mercat en 1830 inciten els empresaris de Brasil a passar de l'explotació de l'or a la del café, fins llavors reservada al consum local. Esta decisió s'acompanya d'importants inversions, com, per eixemple, la creació d'una ret de prop de 7.000 km. de ferrocarril entre 1860 i 1885 per a fer front a l'enorme necessitat de mà d'obra. Les principals regions afectades per este desenroll són les de Rio de Janeiro i els estats del sur del país de terres fèrtils i clima propici (São Paulo), principals productores de café.

Els alts i baixos del mercat en [[1830]] inciten els empresaris de Brasil a passar de l'explotació de l'or a la del café, fins llavors reservada al consum local. Esta decisió s'acompanya d'importants inversions, com, per eixemple, la creació d'una ret de prop de 7.000 km. de ferrocarril entre [[1860]] i [[1885]] per a fer front a l'enorme necessitat de mà d'obra. Les principals regions afectades per este desenroll són les de [[Rio de Janeiro]] i els estats del sur del país de terres fèrtils i clima propici (São Paulo), principals productores de café.

Entre l'abolició de l'esclavitut en 1888 i l'any 1928, la força de treball és reforçada per una immigració massiva: 3,5 millons de treballadors arriben des de Portugal, Itàlia, Espanya, Alemanya i Japó principalment. Només en São Paulo, el número de nous immigrants és de 201.000 entre 1884 i 1890 i més de 733.000 entre 1891 i 1900. El rendiment de la producció de café aumenta. En 1880, São Paulo va produir 1,2 millons de sacs (25% de la producció total), en 1888 2,6 millons (40%), en 1902, 8 millons de sacs (60%). El café representa llavors un 63% de les exportacions del país. Els guanys conseguits per este comerç permeten un creiximent econòmic sostingut en el país.

Entre l'abolició de l'esclavitut en 1888 i l'any 1928, la força de treball és reforçada per una immigració massiva: 3,5 millons de treballadors arriben des de [[Portugal]], [[Itàlia]], Espanya, Alemanya i Japó principalment. Només en São Paulo, el número de nous immigrants és de 201.000 entre 1884 i 1890 i més de 733.000 entre [[1891]] i [[1900]]. El rendiment de la producció de café aumenta. En 1880, São Paulo va produir 1,2 millons de sacs (25% de la producció total), en 1888 2,6 millons (40%), en 1902, 8 millons de sacs (60%). El café representa llavors un 63% de les exportacions del país. Els guanys conseguits per este comerç permeten un creiximent econòmic sostingut en el país.

El determini de quatre anys entre la plantació d'un café i la primera collita amplia les variacions estacionals en el preu del café. El Govern es veu puix obligat, fins a cert punt, a mantindre els preus en subvencions en periodos de forta producció. Esta política de manteniment dels preus té com a efecte negatiu una inflació de les plantacions en São Paulo, donant com a resultat una enorme superproducció a principis dels anys 1930.

El determini de quatre anys entre la plantació d'un café i la primera collita amplia les variacions estacionals en el preu del café. El Govern es veu puix obligat, fins a cert punt, a mantindre els preus en subvencions en periodos de forta producció. Esta política de manteniment dels preus té com a efecte negatiu una inflació de les plantacions en São Paulo, donant com a resultat una enorme superproducció a principis dels anys 1930.