Canvis

13 bytes afegits ,  01:41 30 març 2010
sense resum d'edició
Llínea 83: Llínea 83:  
Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit.
 
Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit.
   −
Festes ==
+
== Festes ==
    
Cercavila a Sant Antoni.
 
Cercavila a Sant Antoni.
Llínea 89: Llínea 89:  
*En Semana Santa, representació de la passió la nit del dissabte anterior al dumenge de rams, en recorregut pel núcleu urbà de la població finalisant en el Calvari, ho realisen veïns i veïnes de la població.
 
*En Semana Santa, representació de la passió la nit del dissabte anterior al dumenge de rams, en recorregut pel núcleu urbà de la població finalisant en el Calvari, ho realisen veïns i veïnes de la població.
 
*Festa a Ntra. Sra. de l’Assunció la semana del 15 d’agost, en bous i reveles.
 
*Festa a Ntra. Sra. de l’Assunció la semana del 15 d’agost, en bous i reveles.
*Festa Patronals a Sant Bartomeu i Sant Francesc Xavier en fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon cap de semana de novembre.
+
*Festa Patronals a Sant Bertomeu i Sant Francesc Xavier en fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon fi de semana de novembre.
Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer dumenge de novembre. Amb processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acodixen moltes persones, inclús d’altres pobles, perque hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realisen famílies o grups de quintos.
+
Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer dumenge de novembre. En processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acodixen moltes persones, inclús d’atres pobles, perque hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realisen famílies o grups de quintos.
 
*Romeria de Sant Vicent, recuperada des de fa ya diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena en les típiques "rollets i [[mistela]]" (rollets i mistela) i després es baixa pel camí que nos porta fins a la carretera d’entrada al poble.
 
*Romeria de Sant Vicent, recuperada des de fa ya diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena en les típiques "rollets i [[mistela]]" (rollets i mistela) i després es baixa pel camí que nos porta fins a la carretera d’entrada al poble.
   −
Monuments ==
+
== Monuments ==
 
*'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà comunament conegut com "''l’Arquet''", d’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un terme d'uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment.
 
*'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà comunament conegut com "''l’Arquet''", d’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un terme d'uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment.
 
*'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà i reconstruït pels àraps, conegut com "''el Pont de l’Aigua''" que creua el barranc del [[Riu Belcaire]] per mig de sis arcs que subjecten la canal, en bon estat i encara en us, es pot observar per la carretera CV - 230.
 
*'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà i reconstruït pels àraps, conegut com "''el Pont de l’Aigua''" que creua el barranc del [[Riu Belcaire]] per mig de sis arcs que subjecten la canal, en bon estat i encara en us, es pot observar per la carretera CV - 230.
*'''Castell de Castro'''. Fortificació àrap, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seria una torre de sentinela, les restes actuals pertanyen a la civilisació islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en una penya en la cima homònima a 789 metros sobre el nivell de la mar i domina un camp visual impressionant que comprén des de les Agulles de Santa Àgueda en [[Benicàssim]] fins al [Cap de la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les [[Illes Columbrets]]. El castell esta entre dos barrancs profunds; el seu posició tan estratègica ens permet endevinar hui com de difícil seriosa, la seua conquista en èpoques passades. La defensa del castell aprovechava totalment l’accidentada orografia, la part de porten-te posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstacle és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metres de longitud, la resta del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, anomenat albacar, era el lloc fortificat on la població, es refugiava en cas de perill, tot murallado i en l’existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mitjà d’una entrada amb arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dita, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, amb restes d’habitacions i l’altra, la més alta, la celoquia, on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidit per la torre de l’Homenatge, derruïda en juliol de 1938 per l’aviació franquista a la [[guerra civil espanyola]], entre els peñalares, per davall d’esta torre es troba la tercera entrada al recinte amurallat.
+
*'''Castell de Castro'''. Fortificació àrap, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seria una torre de sentinela, les restes actuals pertanyen a la civilisació islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en una penya en la cima homònima a 789 metros sobre el nivell de la mar i domina un camp visual impressionant que comprén des de les Agulles de Santa Àgueda en [[Benicàssim]] fins al [Cap de la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les [[Illes Columbretes]]. El castell esta entre dos barrancs profunts; la seua posició tan estratègica nos permet endevinar hui com de difícil seria la seua conquista en époques passades. La defensa del castell aprofitava totalment l’accidentada orografia, la part de '''porten-te??''' posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstàcul és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metros de llongitut, la resta del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, nomenat albacar, era el lloc fortificat a on la població es refugiava en cas de perill, tot amurallat i en el que existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mig d’una entrada en arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dit, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, en restes d’habitacions i l’atra, la més alta, la celoquia, a on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidir per la torre de l’homenage, derruïda en [[juliol]] de [[1938]] per l’aviació franquista durant la [[guerra civil espanyola]], entre els penyalares, per davall d’esta torre es troba la tercera entrada al recint amurallat.
*'''Castell d’Alfandech'''. D’origen àrab, darrere del poble en el barri del castellet.
+
*'''Castell d’Alfandech'''. D’orige àrap, darrere del poble en el barri del castellet.
*'''Ermita Calvari del Crist '''. enclavada en la vessant de la muntanya darrere del poble en la seua part alta. La qual va ser rehabilitada després de la guerra civil, ja que va patir diverses destrosses.
+
*'''Ermita Calvari del Crist '''. enclavada en la part de la montanya darrere del poble en la seua part alta. La qual va ser rehabilitada després de la guerra civil, ya que va patir diverses destrosses.
*'''Nevera de Castro'''. Construcció per a l’emmagatzemament de neu i posteriorment l’obtenció de gel, neu arreplegada de les proximitats del Castell del mateix nom. També conegut com [[Pozo de neu]]. A 800 metres sobre el nivell del mar l’any va ser reconstruïda, construcció de pou circular de 12,50 m de profunditat, excabado en la roca amb parets de pedra arreglada amb morter, sent la cara interna brillant amb calç per a aïllar millor la neu, el pou es tanca amb una cúpula amb sendes obertures laterals per a la introducció de la neu i extracció del gel, tenint un perímetre exterior de 32 m. i amb capacitat per a 420 m.3 En tota la Comunitat Valenciana existixen al voltant de 200, sent en esta Serra d’Espadà, 5, les catalogades.
+
*'''Nevera de Castro'''. Construcció per a l’almagasenament de neu i posteriorment l’obtenció de gel, neu arreplegada de les proximitats del Castell del mateix nom. També conegut com [[Pou de neu]]. A 800 metros sobre el nivell del mar l’any va ser reconstruïda, construcció de pou circular de 12,50 m de profunditat, excavat en la roca en parets de pedra arreglada en morter, sent la cara interna brillant en calç per a aïllar millor la neu, el pou es tanca en una cúpula en sendes obertures laterals per a la introducció de la neu i extracció del gel, tenint un perímetro exterior de 32 m. i en capacitat per a 420 m.3 En tota la [[Comunitat Valenciana]] existixen al voltant de 200, sent en esta Serra d’Espadà, 5, les catalogades.
   −
Llocs d’interés ==
+
== Llocs d’interés ==
    
*'''Calvari del Crist'''.
 
*'''Calvari del Crist'''.