Canvis

| web = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=12007 Web Oficial de Alfondeguilla]

| web = [http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=12007 Web Oficial de Alfondeguilla]

}}

}}

'''Alfondeguilla''' (en [[idioma valencià|valencià]] ''Alfondeguilla''),a nivell col·loquial, ''Fondeguilla'', és un [[municipi]] pertanyent a la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat al sud de la [[província de Castelló]] en la [[comarca]] de [[Plana Baixa]], (afrontant amb [[Sagunt]], ja en la [[província de València]]).

'''Alfondeguilla''' (en [[idioma valencià|valencià]] ''Alfondeguilla''),a nivell coloquial, ''Fondeguilla'', és un [[municipi]] pertanyent a la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Situat al sur de la [[província de Castelló]] en la [[comarca]] de [[Plana Baixa]], (afrontant en [[Sagunt]], ya en la [[província de València]]).

Geografia ==

==Geografia ==

=== Accessos ===

 

Accessos ===

Des de Castelló s’accedix a esta localitat a través de la [[N-340]], prenent després la [[CV-10]], seguint per la CV-224 i finalment la CV-230.

Des de Castelló s’accedix a esta localitat a través de la [[N-340]], prenent després la [[CV-10]], seguint per la CV-224 i finalment la CV-230.

Des de València direcció nord per la [[A-7]], eixida  [[la Vall d’Uxó]], direcció Soneja, creuarem esta localitat, CV-230, camí de Soneja i passant per damunt de les Grutes de Sant Josep, arribarem a Alfondeguilla.

Des de València direcció nort per la [[A-7]], eixida  [[la Vall d’Uxó]], direcció Soneja, creuarem esta localitat, CV-230, camí de Soneja i passant per damunt de les Grutes de Sant Josep, arribarem a Alfondeguilla.

Des de [[Terol]], [[Segorbe]], baixant per la [[A-23]] fins a l’eixida [[Soneja]] - [[la Vall d’Uxó]] i agafant la CV-230 creuarem Azuébar i fins a Alfondeguilla.

Des de [[Terol]], [[Sogorp]], baixant per la [[A-23]] fins a l’eixida [[Soneja]] - [[la Vall d’Uxó]] i agafant la CV-230 creuarem Azuébar i fins a Alfondeguilla.

Localitats limítrofes ==

== Localitats limítrofes ==

L’acabe municipal té una extensió de 28.320 km2 i limita pel nord amb [[Artana]], a l’est amb [[la Vall d’Uxó]], al sud-oest amb [[Soneja]], a l’oest amb [[Chóvar]] i al nordoeste amb [[Eslida]], totes elles en la [[província de Castelló]] i al sud amb [[Sagunt]] en la [[província de València]]. La mitat nord del territori esta inclosa en el Parc Natural de la Serra Espadà.

El terme municipal té una extensió de 28.320 km2 i llimita pel nort en [[Artana]], a l’est en [[la Vall d’Uxó]], al sur-oest en [[Soneja]], a l'oest en [[Chóvar]] i al nort-oest en [[Eslida]], totes elles en la [[província de Castelló]] i al sur en [[Sagunt]] en la [[província de València]]. La mitat nort del territori esta inclosa en el Parc Natural de la Serra Espadà.

Història ==

Història ==

Els primers nuclis que es van establir van ser romans, dels que hui en dia queden restes però van ser els àrabs els que van crear l’actual emplaçament, després de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al ducat de [[Medinaceli]]. Al ser lloc de moriscos la seua demografia es va veure seriosament afectada per l’expulsió ja que es va reduir la seua població a la mitat entre 1602 i 1646. No obstant això, el creixement demogràfic va ser molt important durant el segle XIX, època en què es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Així, mentres que en 1795 la seua població era de 180 habitants, en 1900 aconseguia la xifra de 943. En el s. XX (+- 1938)esta zona va tindre importància en la contesa de la [[Guerra Civil espanyola]], sent l’últim reducte del Front de l’Ebre en el que l’Exèrcit Republicà va cedir davant dels Nacionals.

Els primers núcleus que es van establir van ser romans, dels que hui en dia queden restes pero van ser els àraps els que van crear l’actual emplaçament, després de la conquista va pertànyer als comtes de Ripalda i al Ducat de [[Medinaceli]]. Al ser lloc de moriscs la seua demografia es va vore sériament afectada per l’expulsió ya que es va reduir la seua població a la mitat entre [[1602]] i [[1646]]. No obstant això, el creiximent demogràfic va ser molt important durant el [[segle XIX]], época en que es va intentar explotar els jaciments de mercuri i cobalt existents en el seu terme municipal. Aixina, mentres que en [[1795]] la seua població era de 180 habitants, en [[1900]] conseguia la sifra de 943 habitants. En el s. XX (+- 1938) esta zona va tindre importància en la contenda de la [[Guerra Civil espanyola]], sent l’últim reducte del Front de l'Ebre en el que l'Eixercit Republicà va cedir davant dels Nacionals.

Demografia ===

=== Demografia ===

align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"

|}

|}

Administració ==

== Administració ==

{{Alcaldes_Espanya

{{Alcaldes_Espanya

Alcalde_1 = ? ? ?

Alcalde_1 = ? ? ?

}}

}}

Economia ==

== Economia ==

 

Els veïns d’este municipi han de desplaçar-se a atres localitats per a treballar en oficis diversos ya que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi han són de caràcter familiar.  

Els veïns d’este bell municipi han de desplaçar-se a altres localitats per a treballar en oficis diversos ja que en este municipi no hi ha polígon industrial, les empreses que hi ha són de caràcter familiar.  

Antigament, fins a [[1992]], els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la Vall d’Uxó), després IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en coches.

Antigament, fins a 1992, els veïns es desplaçaven fins a la fàbrica Segarra (la Vall d’Uxó), després IMEPIEL, per a treballar en el calçat, en un principi baixaven a peu a la Vall d’Uxó, posteriorment en cotxes.

Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta), i les dones es dedicaven a fer "espardenyes d’espart", en l’actualitat estos oficis s’han extinguit.

Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació de "trena d’espart" (Aixereta ), i les dones es dedicaven a fer "Espardenyes d’espart" (Espardenyes d'Espart), en l’actualitat estos oficis s’han extingit.

Festes ==

Festes ==

Cercavila a Sant Antoni.

Cercavila a Sant Antoni.

[[ DijousLlarder] "''] Dijous''", Llarder on la gent berenarà a la muntanya

[[ DijousLlarder] "''] Dijous''", Llarder a on la gent berenarà a la montanya

En Setmana Santa, representació de la Passió la nit del dissabte anterior al Diumenge de Rams, amb recorregut pel nucli urbà de la població finalitzant en el Calvari, ho realitzen veïns i veïnes de la població.

*En Semana Santa, representació de la passió la nit del dissabte anterior al dumenge de rams, en recorregut pel núcleu urbà de la població finalisant en el Calvari, ho realisen veïns i veïnes de la població.

Festa a Ntra. Sra. de l’Assumpció la setmana del 15 d’agost, amb bous i revetles.

*Festa a Ntra. Sra. de l’Assunció la semana del 15 d’agost, en bous i reveles.

Festa Patronals a Sant Bartomeu i Sant Fco. Javier amb fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon cap de setmana de novembre.

*Festa Patronals a Sant Bartomeu i Sant Francesc Xavier en fira de productes de la zona per venda ambulant. Estes festes tenen lloc sempre el segon cap de semana de novembre.

Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer diumenge de novembre. Amb processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acudixen moltes persones, inclús d’altres pobles, perquè hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realitzen famílies o grups de quintos.

Festa del Santíssim Crist del Calvari el tercer dumenge de novembre. Amb processó al Calvari i missa en l’ermita. A esta festa acodixen moltes persones, inclús d’altres pobles, perque hi ha molta devoció pel Crist, cada any la festa la realisen famílies o grups de quintos.

*Romería de Sant Vicent, recuperada des de fa ja diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena amb les típiques "rollets i [[mistela]]" (rollets i mistela) i després es baixa pel camí que ens porta fins a la carretera d’entrada al poble.

*Romeria de Sant Vicent, recuperada des de fa ya diversos anys consistix en la pujada des de la plaça de l’ajuntament a la cova del dit nom, en la qual es berena en les típiques "rollets i [[mistela]]" (rollets i mistela) i després es baixa pel camí que nos porta fins a la carretera d’entrada al poble.

Monuments ==

Monuments ==

*'''Acueducto romà'''. Aqüeducte romà comunament conegut com "''l’Arquet''", d’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un acabe d’uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment.

*'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà comunament conegut com "''l’Arquet''", d’interés arquitectònic, enclavat a l’esquerra del barranc. Encara en funcionament, el qual en un terme d'uns quants mesos serà restaurat per al seu manteniment.

*'''Acueducto romà'''. Aqüeducte romà i reconstruït pels àrabs, conegut com "''el Pont de l’Aigua''" (el Pont de l’Aigua) que creua el barranc del [[Riu Belcaire]] per mitjà de sis arcs que subjecten la canal, en bon estat i encara en ús, es pot observar per la carretera CV - 230.

*'''Aqüeducte romà'''. Aqüeducte romà i reconstruït pels àraps, conegut com "''el Pont de l’Aigua''" que creua el barranc del [[Riu Belcaire]] per mig de sis arcs que subjecten la canal, en bon estat i encara en us, es pot observar per la carretera CV - 230.

*'''Castillo de Castro'''. Fortificació àrab, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seriosa una torre de sentinella, les restes actuals pertanyen a la civilitzación islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en un penyal en la cima homònima a 789 metres sobre el nivell del mar i domina un camp visual impressionante que comprén des de les Agulles de Santa Águeda a Benicàssim fins al [Capde la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les [ [IllesColumbrets ]El]. castell esta entre dos barrancs profunds; el seu posició tan estratègica ens permet endevinar hui com de difícil seriosa, la seua conquista en èpoques passades. La defensa del castell aprovechava totalment l’accidentada orografia, la part de porten-te posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstacle és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metres de longitud, la resta del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, anomenat albacar, era el lloc fortificat on la població, es refugiava en cas de perill, tot murallado i en l’existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mitjà d’una entrada amb arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dita, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, amb restes d’habitacions i l’altra, la més alta, la celoquia, on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidit per la torre de l’Homenatge, derruïda en juliol de 1938 per l’aviació franquista a la [[guerra civil espanyola]], entre els peñalares, per davall d’esta torre es troba la tercera entrada al recinte amurallat.

*'''Castell de Castro'''. Fortificació àrap, construït poc abans de l’era Cristiana, esta fortificació seria una torre de sentinela, les restes actuals pertanyen a la civilisació islàmica i es troben en estat d’abandó. L’emplaçament es troba en una penya en la cima homònima a 789 metros sobre el nivell de la mar i domina un camp visual impressionant que comprén des de les Agulles de Santa Àgueda en [[Benicàssim]] fins al [Cap de la Nau ]des de]; Penyagolosa fins a les [[Illes Columbrets]]. El castell esta entre dos barrancs profunds; el seu posició tan estratègica ens permet endevinar hui com de difícil seriosa, la seua conquista en èpoques passades. La defensa del castell aprovechava totalment l’accidentada orografia, la part de porten-te posseïx tres sistemes defensius diferents, el primer obstacle és un tallat de difícil superació, el segon és una muralla compacta de tàpia, i el tercer, una gran muralla de 65 metres de longitud, la resta del conjunt és un inaccessible penya-segat sobre el qual s’assenta una compacta muralla. El castell, ocupa una superfície d’uns 2000 m2, podem diferenciar clarament dos parts: El primer espai, anomenat albacar, era el lloc fortificat on la població, es refugiava en cas de perill, tot murallado i en l’existien dos entrades al castell, franquejades per tres torres, dos quadrades i una redona, per mitjà d’una entrada amb arc de ferradura s’accedia des de l’albacar al segon espai, al castell pròpiament dita, que al mateix temps se subdividia en dos parts: una, la més baixa, amb restes d’habitacions i l’altra, la més alta, la celoquia, on estaven les dependències pròpies del castell, habitacions, cellers, pou,... tot presidit per la torre de l’Homenatge, derruïda en juliol de 1938 per l’aviació franquista a la [[guerra civil espanyola]], entre els peñalares, per davall d’esta torre es troba la tercera entrada al recinte amurallat.

*'''Castell d’Alfandech'''. D’origen àrab, darrere del poble en el barri del castellet.

*'''Castell d’Alfandech'''. D’origen àrab, darrere del poble en el barri del castellet.

*'''Ermita Calvari del Crist '''. enclavada en la vessant de la muntanya darrere del poble en la seua part alta. La qual va ser rehabilitada després de la guerra civil, ja que va patir diverses destrosses.

*'''Ermita Calvari del Crist '''. enclavada en la vessant de la muntanya darrere del poble en la seua part alta. La qual va ser rehabilitada després de la guerra civil, ja que va patir diverses destrosses.

*'''Calvari del Crist'''.

*'''Calvari del Crist'''.

*'''Casco antic nomenat el Castellet'''.

*'''Casc antic nomenat el Castellet'''.

*'''Muntanya de Pipa'''. 589 metres.

*'''Montanya de Pipa'''. 589 metros.

*'''Muntanya de la Nevera'''. 855 metres.

*'''Montanya de la Nevera'''. 855 metros.

En el terme municipal es troben les '''Fonts''' de "''Cabanelles''", "''la Figuera''" en el Barranc de les Vinyes, "''el Flare''" al principi del Barranco d’Eslida, "''el Gos''" prop d’Aigualit, de "''l’Hedra''", a les penyes el Castell de Castro, "''Marc''" en el Barranco d’Eslida, de "''Montesinos''" en el Barranc de les Vinyes i "''la Peñeta''" en el Barranc de Castro.

En el terme municipal es troben les '''Fonts''' de "''Cabanelles''", "''la Figuera''" en el Barranc de les Vinyes, "''el Flare''" al principi del Barranc d’Eslida, "''el Gos''" prop d’Aigualit, de "''l’Hedra''", a les penyes el Castell de Castro, "''Marc''" en el Barranc d’Eslida, de "''Montesinos''" en el Barranc de les Vinyes i "''la Penyeta''" en el Barranc de Castro.

*'''Construccions de pedra seca'''.

*'''Construccions de pedra seca'''.

*'''Corrals de bestiar'''. Ubicats en les vessants de les muntanyes, servien per a arreplegar i albergar el bestiar en plena naturalesa, lloc on pasturaven. D’especial menció cal destacar "''La Paridera''", on es portava el bestiar de femelles per a donar a llum amb tranquil·litat.

*'''Corrals de bestiar'''. Ubicats en les laderes de les montanyes, servien per a arreplegar i albergar el bestiar en plena naturalea, lloc a on pasturaven. D’especial menció cal destacar "''La Paridera''", a on es portava el bestiar de femelles per a donar a llum en tranquilitat.

*'''Forns de Calç'''.

*'''Forns de Calç'''.

*'''Esglèsia de Sant Bartomeu'''. en la plaça de l’Ajuntament del s.XVIII

*'''Església de Sant Bertomeu'''. en la plaça de l’Ajuntament del s.XVIII.

*'''Els Molins, molins per a traure oli, que sols ne queda un, sense utilitzar'''.

*'''Els Molins, molins per a traure oli, que sols ne queda un, sense utilisar'''.

*'''Restes arqueològics de l’antic poblat de Castro''', '''Antigues mines de Cinabri'''.

*'''Restes arqueològics de l’antic poblat de Castro''', '''Antigues mines de Cinabri'''.

*'''L´escoladora, pedra al costat del riu, d´un tamany gran i en inclinació suficient per a escolarse'''.

*'''L´escoladora, pedra al costat del riu, d'un tamany gran i en inclinació suficient per a escolar-se'''.

Enllaços externs ==

Enllaços externs ==