Canvis

Idioma valencià (vore font)

Revisió de 21:45 5 març 2010

149 bytes afegits , 21:45 5 març 2010

sense resum d'edició

Llínea 35: Llínea 35:

== Orige del valencià ==

−

[[Image:valencia segle xii.jpg|thumb|right|300px|En este títul de diari se comenta l'encontre d'un text en valencià en el segle XII, un segle abans de la conquista del Regne de Valéncia]]

+

[[Image:valencia segle xii.jpg|thumb|right|300px|En este títul de diari se comenta l'encontre d'un text en valencià en el [[segle XII]], un segle abans de la conquista del [[Regne de Valéncia]]]]

−

Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià (la que té més proves, fonts i la més coherent), este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (iberorromans) ans de la conquista de Jaume I, i incorporà influències tant de la llengua aragonesa dels pobladors aragonesos, com de la que parlava el reduït percentage de pobladors catalans que minoritàriament poblaren el Regne de Valéncia a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que Jaume I en reconquistar pacíficament la ciutat de Valéncia afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.

+

Conforme a la '''teoria mossarabista (autòctonista)''' de l'orige de l'idioma valencià (la que té més proves, fonts i la més coherent), este idioma evolucionà en les terres valencianes a partir del romanç parlat pels pobladors valencians autòctons (iberorromans) ans de la conquista de [[Jaume I]], i incorporà influències tant de la llengua aragonesa dels pobladors aragonesos, com de la que parlava el reduït percentage de pobladors catalans que minoritàriament poblaren el [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista. Mostra d'això és que [[Jaume I]] en reconquistar pacíficament la ciutat de [[Valéncia]] afirmà en la redacció dels furs: "Per a que els valencians de tot el regne els entenga'n i pogueren complir-los", i ordenà que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el romanç valencià.

Aplegats ad este punt seria interessant concretar quina era la població autòctona valenciana que vixqué baix dominació musulmana mantenint el seu romanç valencià (d'a on evolucionaria l'actual llengua valenciana), ya que la teoria més estesa parla només de població "mossàrap" - iberorromans de llengua romanç que mantingueren la seua religió cristiana - deixant fora (o amagant l'existència) d'una ampla població iberorromana valenciana convertida a la religió islàmica (per la força o per conveniència) que també parlava en romanç valencià - els "muladís" - i que junt als iberorromans valencians cristians ("mossàraps") constituïren la massa social necessària i suficient com per a mantindre la '''llengua valenciana''' a lo llarc de la dominació musulmana en el [[Regne de Valéncia]], i posteriorment hasda l'actualitat.

−

La '''teoria de la repoblació (pancatalanista)''', per contra, postula que el [[Regne de Valéncia]] fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme a esta idea, la invasió islàmica del segle VII a la Península Ibèrica va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de [[Valéncia]] per [[Jaume I]] s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en la arribada de pobladors d'orige aragonés, català i castellà, havent-ne per tant un ans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la llengua valenciana no seria més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà [[Jaume I]], a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'Edat Mijana i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la llengua valenciana - escampant la falsa idea de que es una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que es una llengua incorrecta.

+

La '''teoria de la repoblació (pancatalanista)''', per contra, postula que el [[Regne de Valéncia]] fon colonisat íntegrament per catalans en regions costeres i aragonesos en comarques interiors. Conforme a esta idea, la invasió islàmica del [[segle VII]] a la [[Península Ibèrica]] va produir un tallat polític i cultural de tal magnitut que la població valenciana, fon totalment exterminada i/o assimilada, perdent les seues arrels i la seua llengua, lo qual es contrapon en les jarches mossàraps en llengua valenciana i el parlar romanç dels iberorromans valencians. Posteriorment, en la conquista de [[Valéncia]] per [[Jaume I]] s'hauria produït una espècie de buit que fon omplit en la arribada de pobladors d'orige [[aragonés]], [[català]] i [[castellà]], havent-ne per tant un ans i un després sense solució de continuïtat, a la reconquista. Per tant, esta teoria defén que la '''llengua valenciana''' no seria més que el parlar català (a pesar de ser l'idioma català posterior a la reconquista), portat pel chicotet i insuficient número de pobladors catalans, en ingredients aragonesos i castellans. Esta teoria presupon que a la Taifa de Valéncia, no en quedaven iberorromans (valencians autòctons de llengua romanç) una volta aplegà [[Jaume I]], a pesar de ser una conquista totalment pacífica, i a pesar de quedar abundants evidències sobre la permanència d'estos iberorromans conversos i no conversos durant l'[[Edat Mijana]] i els seus descendents en segles posteriors. Baix esta idea, es troben grups pancatalanistes que s'encarreguen de desprestigiar i estigmatisar la '''llengua valenciana''' - escampant la falsa idea de que es una llengua "vulgar" o "mal parlada" i que parlar català es lo "correcte" - conseguint que molts valenciaparlants deixen de parlar-la en públic per la baixa auto-estima que li tenen als fer-los creure que es una llengua incorrecta.

−

Conforme a la '''teoria occitanista''', el valencià, supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la '''llengua valenciana''' ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que quatre poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. <ref>[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano-com]</ref>

+

Conforme a la '''teoria occitanista''', el '''valencià''', supostament, forma part d'un grup de llengües íntimament lligades entre sí i entre les quals existix un cert grau d'inteligibilitat pel qual serien classificades baix la categoria de llengües occità-romàniques. Esta teoria, com la teoria catalanista, nega l'autoctonia de la llengua valenciana, pero tant una com atra no poden ser la resposta a l'orige de la '''llengua valenciana''' ya que si documentalment està demostrat que pobladors catalans en vingueren una minoria al [[Regne de Valéncia]] a lo llarc de la reconquista, pobladors occitans encara en vingueren manco que catalans. Els occitanistes pretenen fer creible la seua teoria en base a una suposta influència de la lliteratura provençal sobre la totalitat de la població autòctona valenciana (iberorromans), pero eixa explicació es del tot incoherent ya que quatre poetes provençals i les seues obres escrites mai podrien canviar-li la llengua a tot un poble valencià sancer, més encara quan en eixa época la gent era analfabeta i no existien mijos de comunicació o educatius adequats per a dur a cap eixa suposta "immersió llingüística occitana" que proclamen els occitanistes. <ref>[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Orige del valencià, per idiomavalenciano-com]</ref>

== Extensió del valencià ==

Llínea 54: Llínea 54:

=== Denominació ===

−

La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de Ramon Llull, que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu:

+

La primera vegada que trobem la denominació de llengua valenciana la tenim en el comentari expositiu del ‘Liber amici et amati’, escrit en llatí, originari de [[Ramon Llull]], que es troba en el foli 34v del manuscrit ‘N. 250. sup’ de la Biblioteca Ambrosiana de Milà, diu:

{{cita|“Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in lingua valentina composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335.}}

Llínea 60: Llínea 60:

Que vol dir en valencià:

−

“Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en llengua valenciana per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el [[mes]] de [[decembre]] i acabat el [[mes]] de [[març]] de [[1335]]. Deu siga lloat”.

+

“Esta exposició fon treta d’un gran volum compost en '''llengua valenciana''' per un cert discipul de Ramon (Llull). Escomençat en Valencia el [[mes]] de [[decembre]] i acabat el [[mes]] de [[març]] de [[1335]]. Deu siga lloat”.

Es tracta d’una obra anonima, eixida de la produccio de la primera escola luliana, que esclatà en Valencia al poc de temps de la mort del mestre (1316)..

Llínea 70: Llínea 70:

Les següents manifestacions de la dita denominació les trobem en documents notarials i llegals, l'acta notarial de [[28 de juny]] de [[1408]], d'un pleit entre la vila de [[Ona]] i la [[Orde de Montesa]], ‘vulgar llengua valenciana' i l'acta de [[6 de juny]] de [[1412]] dels diputats i notaris assistents al [[Compromís de Casp]], ‘in ydiomate Valentino'.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/121.jpg Image del Compromís de Casp.]</ref><ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 7]</ref>

−

En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra Bonifaci Ferrer del s. XIV escrita en llengua valenciana.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]</ref> Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del ~~papa~~ valencià [[Alejandro VI]], de [[1504]], on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]</ref>

+

En l'Iglésia hi ha abundants referències; destacar la bíblia de fra [[Bonifaci Ferrer]] del [[sigle XIV]] escrita en '''llengua valenciana'''.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/127.jpg Image de la Bíblia de Bonifaci Ferrer]</ref> Entre els documents pontificis, trobem un corresponent al pontificat del Papa valencià [[Alejandro VI]], de [[1504]], on podem llegir 'lingua vulgari valentini expeditarum'.<ref>[http://www.valenciahui.com/opinion/jvgomezbayarri.php/2007/07/18/identificacion_linguistica Artícul del Professor [[José Vicente Gómez Bayarri]] en [[Valéncia Hui]], paràgraf 4]</ref>

En el [[segle XV]] el valencià era la denominació usual de la llengua en el [[Regne de Valéncia]], i la denominació de romanç havia caigut en desús.<ref>[http://www.teresafreedom.com/images/articles/conferencia2/123.jpg Miquel Perez "Kempis" 1492]</ref> [[Joanot Martorell]], autor de la novela "[[Tirant lo Blanch]]" ([http://www.ivitra.ua.es/admin/pdfs/obres/hauf_tirant_t.pdf?PHPSESSID=75a8703ce07d174fee3169fbfaddbf88 enllaç extern]), afirma:

Llínea 80: Llínea 80:

=== Lliteratura ===

−

La '''Llengua valenciana''' va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la ~~península ibèrica~~ europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.

+

La '''Llengua valenciana''' va tindre el primer segle d'or Lliterari d’una llengua neollatina de la [[Península Ibèrica]] europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escribint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.

Van fer traduccions, diccionaris i gramàtiques com:

Llínea 88: Llínea 88:

* [[Kempis]] , traduït del llatí per Miquel Pérez (1482)

−

Ademés de grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota ~~europa~~ i per grans escritors com en Miguel de Cervantes. Una de les obres, probàblement la millor mai escrita en valencià clàssic, es [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].

+

Ademés de grans obres lliteràries algunes importants i reconegudes en tota [[Europa]] i per grans escritors com en [[Miguel de Cervantes]]. Una de les obres, probàblement la millor mai escrita en valencià clàssic, es [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]].

=== Política ===

−

Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del valencià com a llengua romanica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al valencià una llengua diferent del [[català]] (Estudis del CIS).

+

Des de la [[transició espanyola|transició democràtica espanyola]], l'autonomia del '''valencià''' com a llengua romanica independent o la seua filiació respecte de la llengua catalana és motiu de debat i polèmica entre els valencians. La majoria dels valencians considera al '''valencià''' una llengua diferent del [[català]] (Estudis del CIS).

−

A nivell llingüístic, la condició que el valencià pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en el [[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].

+

A nivell llingüístic, la condició que el '''valencià''' pertany al mateix sistema llingüístic que el [[català]] ho afirma l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], no obstant això, hi ha atres entitats com la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] fundada en [[1915]], integrada en el [[Institut d'Espanya]], [[Lo Rat Penat]], centenària associació cultural, [[Cardona Vives]], entre atres, discrepen en l'us d'atres [[Normes del Puig|normes ortogràfiques]] consensuades, que s'acosten més a la forma de parlar de la majoria els valencians i recolzant teories diferents de la de la repoblació. També hi ha controvèrsia sobre la denominació de la llengua, ya que el terme ''valencià'' o ''llengua valenciana'' en els territoris de l'antic [[Regne de Valéncia]] és tradicional des del [[sigle XIV]].

== Us del valencià ==

Llínea 122: Llínea 122:

Segons un sondeig de la [[Generalitat Valenciana]] realisat en el [[2005]] en la zona de [[predomini llingüístic]] valencià, el castellà és utilisat "sempre" com a llengua vehicular domèstica pel 48,1% dels enquestats, mentres que al valencià li correspon el 32,6%, quasi un 3% correspon en atres llengües i, finalment, el percentage restant afirma utilisar endós llengües oficials en diferents graus. No hi ha senyes oficials sobre usos llingüístics en la zona de predomini llingüístic castellà, en la que residix el 13% de la població de la Comunitat Valenciana, segons cens del [[2006]].

−

Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del valencià en la llar és majoritària en la resta del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la [[província de Valéncia]] i en la mitat nort de la d'Alacant, i el 46,2% de la zona en la [[província de Castelló]].

+

Seguint senyes oficials sobre l'us en l'àmbit domèstic, per zones dins del territori de predomini valenciaparlant, el valencià té un us minoritari en el [[àrea metropolitana de Valéncia]] i de la zona en la mitat sur de la província d'Alacant, on s'utilisa sempre per menys del 30%. En canvi, l'us continuat del '''valencià''' en la llar és majoritària en la resta del predomini llingüístic valencià, en percentages de al voltant del 64% de la zona en la [[província de Valéncia]] i en la mitat nort de la d'[[Alacant]], i el 46,2% de la zona en la [[província de Castelló]].

−

Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del valencià és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.

+

Estes senyes revelen, per lo tant, que en els grans núcleus urbans l'us del '''valencià''' és minoritari, mentres que sol ser majoritari en les zones de concentració urbana mija o baixa de l'àrea, dins de la zona valenciaparlant. Finalment, el 6,2% dels enquestats afirma usar indistintament endòs llengües en la llar.

== Dialectes del Valencià ==

Llínea 131: Llínea 131:

=== [[Tortosí|Valencià de Transició]] ===

−

El valencià de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]].

+

El '''valencià''' de transició es parla al [[Maestrat]] i en [[Els Ports]].

* Se elidix la -r final: cantar > cantà, fer > fe.

* La primera persona del present pren la desinència -o: yo pense > yo penso. Ademés la -o s'estén de forma analògica a las conjugacions II y III: bat > bato, senc > sento, córrec > corro. No obstant, conforme a lo que diu el filolec Manuel Gimeno Juan en la seua obra d'investigació "Introduccio a la dialectologa. Els dialectes valencians" ([[Lo Rat Penat]] [[1996]]), esta senya no es completament general, ni extensible a totes les conjugacions verbals.

−

* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del Baix Maestrat: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.

+

* Los artículs el/els solen conservar la forma clàssica ''lo'' i ''los'', especialment en la zona costera del [[Baix Maestrat]]: el chiquet > lo chiquet, els pares > los pares.

* Conservació progressiva de la -d- intervocàlica, excepte en les terminacions -ada, -ades, a on també desapareix.

Jose2

Administradors

124 351

edicions