Canvis

Riu (edita)

Revisió de 16:15 5 març 2010

145 bytes afegits , 16:15 5 març 2010

sense resum d'edició

Llínea 1: Llínea 1: −

[[Image: Rio_Sar_Pontepedrina_Santiago_Galicia_070310_2.JPG‎|thumb|right|Riu Sar en [[Galícia]], [[Espanya]].]]

+

[[Image: Rio_Sar_Pontepedrina_Santiago_Galicia_070310_2.JPG‎|thumb|right|<center>Riu Sar en [[Galícia]], [[Espanya]].</center>]]

−

Un '''riu''' és una corrent natural d'[[aigua]] que fluix en continuïtat. Té un [[cabal]] determinat, rara vegada constant a lo llarc de l'any, i desemboca en el [[mar]], en un [[llac]] o en un atre riu (del qual es diu que és un [[afluent]]). La part final d'un riu és la seua [[desembocadura]]. Algunes vegades acaben en zones desèrtiques on les seues aigües se perden per infiltració i evaporació: és el cas dels rius alòctons (dits així perque les seues aigües procedixen d'atres llocs en clima més humit), com el cas del [[Okavango]] en el fals delta on desemboca o en numerosos [[uadi]]s (''wadi'' en anglés) del [[Sáhara]] i d'atres [[desert]]s. Quan el riu és curt i estret, rep el nom de riuet o [[riera]].

+

Un '''riu''' és una corrent natural d'[[aigua]] que fluix en continuïtat. Té un [[cabal]] determinat, rara vegada constant a lo llarc de l'any, i desemboca en el [[mar]], en un [[llac]] o en un atre riu (del qual es diu que és un [[afluent]]). La part final d'un '''riu''' és la seua [[desembocadura]]. Algunes vegades acaben en zones desèrtiques on les seues aigües se perden per infiltració i evaporació: és el cas dels rius alòctons (dits així perque les seues aigües procedixen d'atres llocs en clima més humit), com el cas del [[Okavango]] en el fals delta on desemboca o en numerosos [[uadi]]s (''wadi'' en [[anglés]]) del [[Sáhara]] i d'atres [[desert]]s. Quan el riu és curt i estret, rep el nom de riuet o [[riera]].

== Topografia ==

−

[[Image: Puente-angostura.jpg‎|thumb|right|Vista a poqueta nit del [[Pont d'Angostura]] sobre el riu [[Orinoco]] inaugurat el 6 de giner de 1967]]

+

[[Image: Puente-angostura.jpg‎|thumb|right|Vista a poqueta nit del [[Pont d'Angostura]] sobre el riu [[Orinoco]] inaugurat el 6 de [[giner]] de [[1967]]]]

−

Un riu està compost per varies parts bàsiques. Per lo general els rius, especialment els més grans, se dividixen en tres parts principals, d'acort en la seua capacitat erosiva i de transport de sediments: curs superior, curs mig i curs inferior. Existixen alguns rius que presenten caràcters especials en este sentit: en l'image corresponent al riu [[Amazones]] prop de Manaos se distinguix la diferent coloració de les aigües en la confluència de l'[[Amazones]], en primer terme, en el riu Negre, el nom del qual es deu a la coloració més obscura i en menys sediments d'este últim riu pel fet de que el seu recorregut se troba en la seua major part sobre l'escut guayanés, en aigües en les que els sediments argilosos són prou escassos. Este fet significa que els dos rius corresponen a zones distintes des d'este punt de vista: el riu Negre discorre sobre terrenys que podríem calificar de curs mig, mentres que l'Amazones ya se troba en el curs baix quant rep les aigües del Negre.

+

Un '''riu''' està compost per varies parts bàsiques. Per lo general els rius, especialment els més grans, se dividixen en tres parts principals, d'acort en la seua capacitat erosiva i de transport de sediments: curs superior, curs mig i curs inferior. Existixen alguns rius que presenten caràcters especials en este sentit: en l'image corresponent al riu [[Amazones]] prop de Manaos se distinguix la diferent coloració de les aigües en la confluència de l'[[Amazones]], en primer terme, en el riu Negre, el nom del qual es deu a la coloració més obscura i en menys sediments d'este últim riu pel fet de que el seu recorregut se troba en la seua major part sobre l'escut guayanés, en aigües en les que els sediments argilosos són prou escassos. Este fet significa que els dos rius corresponen a zones distintes des d'este punt de vista: el riu Negre discorre sobre terrenys que podríem calificar de curs mig, mentres que l'Amazones ya se troba en el curs baix quant rep les aigües del Negre.

=== Curs superior ===

[[Image: Serranía_del_Interior.JPG‎|thumb|left|350 px|Un chicotet torrent, afluent del riu San Juan (a la seua vegada afluent del riu [[Guárico]] en [[Veneçuela]], pertanyent a la [[conca del Orinoco]], se desprén de la part meridional de la [[Serrania del Interior]].]]

−

Generalment esta part dels rius coincidix en les àrees montanyoses d'una conca determinada. Ací el potencial erosiu és molt major i els rius solen formar valls en V al encaixar-se en el relleu, encara que hi ha excepcions molt importants com la que pot vore's en un chicotet afluent en el curs superior del riu Guárico (Veneçuela) en el que la vegetació en el fondo de la vall impedix l'erosió al retindre l'aigua durant molt de temps, lo que li fa tindre un cabal casi permanent. Algunes vegades, quant esta part d'un riu se troba en regions de montanya de clima sec poden denominar-se [[barranc]]s, [[rambla|rambles]] o [[torrent]]s.

+

Generalment esta part dels rius coincidix en les àrees montanyoses d'una conca determinada. Ací el potencial erosiu és molt major i els rius solen formar valls en V al encaixar-se en el relleu, encara que hi ha excepcions molt importants com la que pot vore's en un chicotet afluent en el curs superior del riu Guárico ([[Veneçuela]]) en el que la vegetació en el fondo de la vall impedix l'erosió al retindre l'aigua durant molt de temps, lo que li fa tindre un cabal casi permanent. Algunes vegades, quant esta part d'un riu se troba en regions de montanya de clima sec poden denominar-se [[barranc]]s, [[rambla|rambles]] o [[torrent]]s.

=== Curs mig ===

−

Generalment, en el curs mig d'un riu solen alternar-se las àrees o zones on el riu erosiona i on deposita part dels seus sediments, lo qual se deu, principalment, a les fluctuacions de la pendent i a l'influencia que reben en respecte al cabal i sediments dels seues [[afluent]]s. A lo llarc del curs mig, la secció transversal del riu habitualment s'anirà suavisant, prenent forma de [[safa]] seccionada en lloc de la forma de V que preval en el curs superior.

+

Generalment, en el curs mig d'un '''riu''' solen alternar-se las àrees o zones on el riu erosiona i on deposita part dels seus sediments, lo qual se deu, principalment, a les fluctuacions de la pendent i a l'influencia que reben en respecte al cabal i sediments dels seues [[afluent]]s. A lo llarc del curs mig, la secció transversal del '''riu''' habitualment s'anirà suavisant, prenent forma de [[safa]] seccionada en lloc de la forma de V que preval en el curs superior.

−

A lo llarc del curs mig, el riu seguix tenint la suficient energia com per a mantindre un curs aproximadament recte, excepte que hi haja obstàculs excepcionalment resistents.

+

A lo llarc del curs mig, el '''riu''' seguix tenint la suficient energia com per a mantindre un curs aproximadament recte, excepte que hi haja obstàculs excepcionalment resistents.

=== Curs inferior ===

−

En les parts on el riu fluix en àrees relativament planes, sol formar [[meandre]]s: establix curves regulars, podent aplegar a formar [[llac]]s en ferradura. Al fluir el riu, carreja grans cantitats de [[sediment]]s, els que poden donar orige a [[illa|illes sedimentaries]], dites [[Delta (riu)|deltes]] i també pot ocasionar l'elevació del llit per dalt del nivell de la planura, per lo que molts rius solen discórrer paralels al mateix per no poder desembocar per la major elevació del riu principal: son els rius tipo [[Yazoo (riu)|Yazoo]]. La desembocadura d'un riu que acaba en una boca molt ampla i profunda se denomina [[estuari]].

+

En les parts on el '''riu''' fluix en àrees relativament planes, sol formar [[meandre]]s: establix curves regulars, podent aplegar a formar [[llac]]s en ferradura. Al fluir el riu, carreja grans cantitats de [[sediment]]s, els que poden donar orige a [[illa|illes sedimentaries]], dites [[Delta (riu)|deltes]] i també pot ocasionar l'elevació del llit per dalt del nivell de la planura, per lo que molts rius solen discórrer paralels al mateix per no poder desembocar per la major elevació del riu principal: son els rius tipo [[Yazoo (riu)|Yazoo]]. La desembocadura d'un riu que acaba en una boca molt ampla i profunda se denomina [[estuari]].

== El nom dels rius ==

Llínea 21: Llínea 21:

*El [[Nil]], format per la confluència del [[Nil Blanc]] i el [[Nil Blau]].

*L'[[Amazones]], en tres afluents importants en la seua part alta (''Marañón'', ''Ucayali'' i ''Huallaga'') encara que en este cas, s'ha pres al ''Marañón'' com el verdader [[Amazones]].

−

*L'[[Orinoco]] enn afluent més llarc que el propi Orinoco en el punt de la seua confluència, el riu [[Guaviare|Guaviare]].

+

*L'[[Orinoco]] enn afluent més llarc que el propi [[Orinoco]] en el punt de la seua confluència, el riu [[Guaviare|Guaviare]].

*El [[Miño]], en un afluent més llarc i cabalós en el punt de la seua confluència, el [[Sil]].

*El [[riu Mississípi]] - [[riu Missuri]], següent l'afluent (el Missuri) més llarc que el riu principal en el punt de la seua confluència.

Llínea 27: Llínea 27:

*El [[Bergantes]], en la seua confluència en [[Forcall]] en atres dos rius més llarcs seguix conservant el seu nom.

−

I en atres casos, un mateix riu té noms distints a lo llarc del seu recorregut, especialment en els casos en que se formen braços o canals a partir d'un llit i cada un d'eixos braços pren un nom distint. És el cas del riu [[Apure|Apure]] (Apure Sec, Apure Vell i ''Apurito''). També el [[Magre]] podria incloure's en este cas (Rambla de la Torre, Riu Magre, Alcalá, Rambla d'Algemesí, etc.)

+

I en atres casos, un mateix '''riu''' té noms distints a lo llarc del seu recorregut, especialment en els casos en que se formen braços o canals a partir d'un llit i cada un d'eixos braços pren un nom distint. És el cas del riu [[Apure|Apure]] (Apure Sec, Apure Vell i ''Apurito''). També el [[Magre]] podria incloure's en este cas (Rambla de la Torre, Riu Magre, Alcalá, Rambla d'Algemesí, etc.)

−

La solució efectiva que acabaria en estes discussions seria fer prevaldre els noms en la [[toponímia]] més antiga, sobre la llongitut o cabal dels rius: si el [[Miño]] sempre s'ha considerat el riu principal i el Sil el seu afluent, no tenim ninguna raó per a intentar canviar esta denominació tan antiga en el temps. I lo mateix podria dir-se en molts atres casos.

+

La solució efectiva que acabaria en estes discussions seria fer prevaldre els noms en la [[toponímia]] més antiga, sobre la llongitut o cabal dels rius: si el [[Miño]] sempre s'ha considerat el '''riu''' principal i el [[Sil]] el seu afluent, no tenim ninguna raó per a intentar canviar esta denominació tan antiga en el temps. I lo mateix podria dir-se en molts atres casos.

== Tipos de rius ==

=== Classificació segons periodo d'activitat ===

==== Perennes ====

−

Estos rius estan formats por cursos d'aigua localisats en regions de pluges abundants en escasses fluctuacions a lo llarc de l'any. Pero, inclús en les àrees on plou molt poc poden existir rius en cabal permanent si existix una alimentació freàtica (és dir, d'aigües subterrànees) suficient. La majoria dels rius poden experimentar canvis estacionals i diaris en el seu cabal, degut a les fluctuacions de les característiques de la cobertura vegetal, de les precipitacions i d'atres variacions del temps atmosfèric com la nuvolositat, insolació, evaporació o més be, evapotranspiració, etc.

+

Estos rius estan formats por cursos d'aigua localisats en regions de pluges abundants en escasses fluctuacions a lo llarc de l'[[any]]. Pero, inclús en les àrees on plou molt poc poden existir rius en cabal permanent si existix una alimentació freàtica (és dir, d'aigües subterrànees) suficient. La majoria dels rius poden experimentar canvis estacionals i diaris en el seu cabal, degut a les fluctuacions de les característiques de la cobertura vegetal, de les precipitacions i d'atres variacions del temps atmosfèric com la nuvolositat, insolació, evaporació o més be, evapotranspiració, etc.

==== Estacionals ====

Llínea 44: Llínea 44:

=== Alòctons ===

−

Son rius, generalment de zones àrides, dels quals les aigües procedixen d'atres regions més plujoses. El [[Nil]] en Egipte sempre s'ha pres com eixemple d'este tipo de rius. També el [[Okavango]], atre riu africà que acaba en un ample delta interior en una conca endorreica de clima relativament sec. Així mateix, molts atres rius en totes les parts del mon.

+

Son rius, generalment de zones àrides, dels quals les aigües procedixen d'atres regions més plujoses. El [[Nil]] en [[Egipte]] sempre s'ha pres com eixemple d'este tipo de rius. També el [[Okavango]], atre riu africà que acaba en un ample delta interior en una conca endorreica de clima relativament sec. Així mateix, molts atres rius en totes les parts del mon.

=== Classificació segons geomorfologia ===

Llínea 50: Llínea 50:

==== Rectilíneu ====

−

Estes corrents se caracterisen per una sinuositat baixa (menor a 1,5) i multiplicitat 1, és dir, un únic canal. Son molt inestables, tenint a evolucionar a atres tipos de riu. Tenen cabal d'alta energia i gran capacitat erosiva.

+

Estes corrents se caracterisen per una sinuositat baixa (menor a 1,5) i multiplicitat 1, és dir, un únic canal. Son molt inestables, tenint a evolucionar a atres tipos de '''riu'''. Tenen cabal d'alta energia i gran capacitat erosiva.

==== Anastomosat ====

[[Image: Waimakariri01_gobeirne.jpg‎|thumb||right|El riu Waimakariri en l'Illa del sur de [[Nova Zelanda]], un bon eixemple de riu anastomosat.]]

−

Estes corrents presenten canals múltiples. Tenen gran capacitat de transport i sedimentació. Tenen menor energia que les corrents rectilínees, per lo que, al trobar-se en obstàculs, tendixen a modificar la seua trayectòria adequant-se al relleu i als sediments en el fondo del llit, següent la deposició en el fondo de sediments de granulometria heterogénea durant l'época d'aigües baixes, la principal responsable de la divisió del llit en els canals anastomosats, és dir, dividits dins del propi llit, com se pot vore en l'image. A medida que se van estabilisant les illes de sediments, poden aplegar a desenrollar-se en elles una vegetació pionera primer i més estable després, aprofitant la dotació d'aigua que proporciona el propi riu.

+

Estes corrents presenten canals múltiples. Tenen gran capacitat de transport i sedimentació. Tenen menor energia que les corrents rectilínees, per lo que, al trobar-se en obstàculs, tendixen a modificar la seua trayectòria adequant-se al relleu i als sediments en el fondo del llit, següent la deposició en el fondo de sediments de granulometria heterogénea durant l'época d'aigües baixes, la principal responsable de la divisió del llit en els canals anastomosats, és dir, dividits dins del propi llit, com se pot vore en l'image. A medida que se van estabilisant les illes de sediments, poden aplegar a desenrollar-se en elles una vegetació pionera primer i més estable després, aprofitant la dotació d'aigua que proporciona el propi '''riu'''.

==== Meàndric ====

−

Este tipo de riu té sinuositat alta (major a 1,5) i canal únic. La seua característica principal és l'unitat geomètrica dita [[meandre]], curva completa sobre el canal, composta per dos arcs successius. En contrast en els dos tipos anteriors, les corrents fluvials meandriformes combinen un caràcter erosiu (generalment, en la part cóncava de la curva o meandre) i sedimentari (en la vora convexa). Estes diferencies se deuen, com és obvi, a la distinta velocitat de les aigües en les dos vores.

+

Este tipo de '''riu''' té sinuositat alta (major a 1,5) i canal únic. La seua característica principal és l'unitat geomètrica dita [[meandre]], curva completa sobre el canal, composta per dos arcs successius. En contrast en els dos tipos anteriors, les corrents fluvials meandriformes combinen un caràcter erosiu (generalment, en la part cóncava de la curva o meandre) i sedimentari (en la vora convexa). Estes diferencies se deuen, com és obvi, a la distinta velocitat de les aigües en les dos vores.

== Conques dels rius ==

Llínea 65: Llínea 65:

== Rius i paisages ==

−

Els rius erosionen roques i [[sediment]]s, aplegant a obrir llits i valls, modelant el paisage en lo que se denomina [[modelat fluvial]]. El profunt llit del riu [[Colorado]], ha retallat en alguns llocs fins a una profunditat de 1,5 km, formant el [[Gran Canó]]. I el canó del riu [[Majes]], en el [[Perú]], és encara més profunt, en uns 3 km de profunditat.

+

Els rius erosionen roques i [[sediment]]s, aplegant a obrir llits i valls, modelant el paisage en lo que se denomina [[modelat fluvial]]. El profunt llit del riu [[Colorado]], ha retallat en alguns llocs fins a una profunditat de 1,5 km, formant el [[Gran Canó]]. I el canó del '''riu''' [[Majes]], en el [[Perú]], és encara més profunt, en uns 3 km de profunditat.

Els valls fluvials en general tenen forma de V, sobre tot, en les zones montanyoses d'alçament recent, pero esta forma se modifica a lo llarc del curs del riu, eixamplant ademés el seu tamany, pendent, perfil transversal, capacitat de transport de sediments i atres moltes característiques.

Llínea 76: Llínea 76:

* [[Bagre]], en [[Amèrica del Sur]].

* [[Brema]]: viu en aigües de corrent suaus.

−

* Caribe o [[piranya]], en els rius de Amèrica del Sur.

+

* Caribe o [[piranya]], en els rius de [[Amèrica del Sur]].

−

* [[Cachama]], en Amèrica del Sur.

+

* [[Cachama]], en [[Amèrica del Sur]].

* [[Carpa]]

* [[Escardinio]]: viu en aigües tranquiles i molt plenes de vegetació

Llínea 85: Llínea 85:

* [[Rutilo]]: s'adapta a les aigües fangoses encara que preferix les clares.

* [[Salmó]]: naix en rius de montanya en aigües de corrent ràpida i fondos pedregosos. Als tres anys [[migració animal|emigra]] cap al mar i regressa al riu per a reproduir-se.

−

* [[Temblador]], gimnot o anguila elèctrica (Amèrica del Sur)

+

* [[Temblador]], gimnot o anguila elèctrica ([[Amèrica del Sur]])

* [[Truita]] de riu: viu en aigües clares i fredes, riques en oxigen.

* [[Barp]]

== Contaminació ==

−

L'aigua és un recurs renovable en perill per culpa de l'activitat humana. Tota l'aigua pura procedent de les pluges, ya abans d'aplegar a terra rep la seua primera carrega contaminant, quant dissol substancies com anhídrit carbònic, òxit de [[sofre]] i de [[nitrogen]] que la convertixen en [[pluja àcida]]. Ya en terra, l'aigua discorre per la superfície o se filtra cap a capes subterrànees. Al travessar els camps l'aigua del riu se carrega de pesticides i quant passa per ciutats arrastra productes com naftes, olis d'auto, [[metal]]s pesats, etc. Els rius mostren una certa capacitat de desfer-se dels contaminants, pero per a això necessiten tindre un tram molt llarc en el que les bactèries puguen realisar el seu treball depurador. En un riu contaminat per matèria orgànica se distinguixen tres zones a partir del punt de contaminació:

+

L'aigua és un recurs renovable en perill per culpa de l'activitat humana. Tota l'aigua pura procedent de les pluges, ya abans d'aplegar a terra rep la seua primera carrega contaminant, quant dissol substancies com anhídrit carbònic, òxit de [[sofre]] i de [[nitrogen]] que la convertixen en [[pluja àcida]]. Ya en terra, l'aigua discorre per la superfície o se filtra cap a capes subterrànees. Al travessar els camps l'aigua del '''riu''' se carrega de pesticides i quant passa per ciutats arrastra productes com naftes, olis d'auto, [[metal]]s pesats, etc. Els rius mostren una certa capacitat de desfer-se dels contaminants, pero per a això necessiten tindre un tram molt llarc en el que les bactèries puguen realisar el seu treball depurador. En un '''riu''' contaminat per matèria orgànica se distinguixen tres zones a partir del punt de contaminació:

a) Zona polisaprobia: Molt contaminada. Elevada població de bactèries.

Jose2

Administradors

124 373

edicions