78 888
edicions
Canvis
sense resum d'edició
El '''Fur de Jaca''' és una carta de població o “carta pobla” –[[fur]] breu– otorgada, pel [[Rei d’Aragón|rei aragonés]] [[Sancho Ramírez d’Aragó|Sancho Ramírez]], a la [[vila (població)|vila]] de [[Jaca]] per a convertir-la en una [[ciutat]], datat tradicionalment en [[1063]] i, més modernament, en [[1076]] ó [[1077]].
El '''Fur de Jaca''' és una carta de població o “carta pobla” –[[fur]] breu– otorgada, pel [[Rei d'Aragó|rei aragonés]] [[Sancho Ramírez d’Aragó|Sancho Ramírez]], a la [[vila (població)|vila]] de [[Jaca]] per a convertir-la en una [[ciutat]], datat tradicionalment en [[1063]] i, més modernament, en [[1076]] ó [[1077]].
Sa finalitat era, d’acort a son text, dispensar a sos habitants dels "''mals furs''", confirmant els "''bons furs''" que s’havíen solicitat en anterioritat, en el context d'una política d’atracció de població [[franca]], que aplegava a través del [[Camí de Santiago]] (vía [[Somport]]-Jaca-[[Sangüesa (Navarra)|Sangüesa]]-[[Estella]]).
Sa finalitat era, d’acort a son text, dispensar a sos habitants dels "''mals furs''", confirmant els "''bons furs''" que s'havien solicitat en anterioritat, en el context d'una política d’atracció de població [[franca]], que aplegava a través del [[Camí de Santiago]] (via [[Somport]]-Jaca-[[Sangüesa (Navarra)|Sangüesa]]-[[Estella]]).
Poc a poc s’extengué fora d’[[Aragó]], ampliat per juristes locals, i fon confirmat per diversos reixos en diverses ocasions, generant-se una escola en torn ad ell (fur extens), que resultà en l'elaboració de diverses compilacions en aragonés, occità i en romanç navarrés principalment. A mida que s’extengué el seu us, fon perdent el seu caràcter localiste, sent adaptat a les particularitats de les noves zones a on era aplicat.
Poc a poc s'estengué fora d'[[Aragó]], ampliat per juristes locals, i fon confirmat per diversos reixos en diverses ocasions, generant-se una escola en torn ad ell (fur extens), que resultà en l'elaboració de diverses compilacions en aragonés, occità i en romanç navarrés principalment. A mida que s'estengué el seu us, fon perdent el seu caràcter localiste, sent adaptat a les particularitats de les noves zones a on era aplicat.
Serví de base per als [[Furs d’Aragó]] de [[1247]].
Serví de base per als [[Furs d’Aragó]] de [[1247]].
== Estructura ==
== Estructura ==
El document original està redactat en llatí i és molt breu (en principi contenia uns 24 preceptes).
El document original està redactat en llatí i és molt breu (en principi contenía uns 24 preceptes).
== Idiomes del Fur de Jaca ==
== Idiomes del Fur de Jaca ==
Sobre la base d'este fur llatí de [[Sancho Ramírez]] es redactaren més tart les compilacions en romanç (principalment en aragonés i occità), que són, en general, versions molt ampliades. Es creu que estes partixen d’atres versions no conservades (no es sap si escrites en [[llatí]] o en romanç), pero l’existència de les quals es deduïx de les redaccions que sí es conserven.
Sobre la base d'este fur llatí de [[Sancho Ramírez]] es redactaren més tart les compilacions en romanç (principalment en aragonés i occità), que són, en general, versions molt ampliades. Es creu que estes partixen d’atres versions no conservades (no es sap si escrites en [[llatí]] o en romanç), pero l’existència de les quals es deduïx de les redaccions que sí es conserven.
Gràcies als estudis de Mauricio Molho, hui es coneixen set códex de les versions en romanç del '''Fur de Jaca'''. Independentement del seu orige, els còdex están redactats en occità (provenzal, segons M. Molho), i en [[aragonés]] (o inclús, en romanç navarro-aragonés, quan la redacció es feu en [[Navarra]]). Els afegits més moderns, es caracterisen per usar molts termes castellans.
Gràcies als estudis de Mauricio Molho, hui es coneixen set còdex de les versions en romanç del '''Fur de Jaca'''. Independentment del seu orige, els còdex estan redactats en occità (Provençal, segons M. Molho), i en [[aragonés]] (o inclús, en romanç navarro-aragonés, quan la redacció es feu en [[Navarra]]). Els afegits més moderns, es caracterisen per usar molts termes castellans.
L'importància llingüística per als valencians d'estos documents, radica en que el romanç aragonés en que estan escrits molts d'ells podria passar perfectament per [[català]] o per [[occità]] antic (inclús per [[valencià]] antic), pero no és ni u ni atre. Aixina que la pregunta és evident: ''¿En quin idioma parlaven els aragonesos si els testimonis més antics del [[català]] es remonten a finals del [[segle XI]]?''. La conclusió més evident és que, com a mínim, al mateix temps (o inclús ans) de que en [[Lleida]] s'escrigueren les ''Homilíes d'Organyà'' o el ''Forum Iudicum'' (supost orige oficial del català segons les fonts catalanes), els aragonesos, parlaven ya un idioma romanç molt paregut al [[valencià]] (i fortament influenciat per l'[[occità]], com el propi [[català]]) que no fon producte de cap conquista o colonisació d'[[Aragó]] per catalans, ya que estos mai conquistaren ni repoblaren [[Aragó]]. En atres paraules, estos documents son una bona mostra de que, durant els sigles [[sigle XI|XI]]-[[sigle XII|XII]]-[[sigle XIII|XIII]], ans de la castellanisació actual d'[[Aragó]], era perfectament factible l'existència paralela d'un romanç (o romanços) paregut al [[català]], pero sense cap filiació catalana, fora de [[Catalunya]].
== Datació ==
== Datació ==
Si be, el original base, es situa a finals del [[sigle XI]], els diferents paleógrafs que han estudiat el '''Fur de Jaca''' no s'ha posat d'acort sobre l'any exacte de redacció del document. L'any de redacció, estaria entre [[1076]] i [[1094]], puix per una part, el document parla de [[Sancho Ramírez]] com "Aragonensium rex et Panpilonensium", i este fon rei de [[Navarra]] entre [[1076]] i [[1094]]; i per atra part, la data del document fa referència a l'Era "T C" (1100), lo que nos portaria a un poc provable any [[1062]], un any abans de l'inici de son regnat com a rei d'[[Aragó]].
Si be, el original base, es sitúa a finals del [[sigle XI]], els diferents paleògrafs que han estudiat el '''Fur de Jaca''' no s'ha posat d'acort sobre l'any exacte dé redacció del document. L'any de redacció, estaría entre [[1076]] i [[1094]], puix per una part, el document parla de [[Sancho Ramírez]] com "Aragonensium rex et Panpilonensium", i este fon rei de [[Navarra]] entre [[1076]] i [[1094]]; i per atra part, la data del document fa referència a l'Era "T C" (1100), lo que mos portaría a un poc probable [[1062]], un any abans de l'inici de son regnat com a rei d'[[Aragó]].
== Contingut ==
== Contingut ==
El fur base procedix del «rei dels aragonesos i dels pamplonesos» [[Sancho Ramírez]], en [[1063]], qui desijava establir una «ciutat» en sa «vila» de "Jacqua". Esta carta jaquesa, dispensa als habitants dels «mals furs» anteriors, que consistirien en durs tributs o càrregues vexatòries, i confirma als pobladors els «bons furs» que li solicitaren els habitants de la ciutat.
Ademés, és un fur aragonés fet per a francs, en quant tenia com a principal fi atraure població de més allà dels [[Pirineus]], garantisant la seua llibertat i la consideració de la "classe mija" de l'época (els burguesos i mercaders) en pla d'igualtat en els cavallers, aixina com la protecció de la propietat privada i les facilitats per a poder adquirir-la.
Ademés, és un fur aragonés fet per a francs, en quant tenía com a principal fi atraure població de més allà dels [[Pirineus]], garantisant sa llibertat i la consideració de la "classe mija" de l'època (els burguesos i mercaders) en plà d' igualtat en els cavallers, aixina com la protecció de la propietat privada i les facilitats per a poder adquirir-la.
== Furs derivats del de Jaca ==
== Furs derivats del de Jaca ==
El '''Fur de Jaca''' s'estengué per tots els territoris aragonesos dels [[Pirineus]], i acabà sent "transplantat" inclús fora d'[[Aragó]], i el propi [[Sancho Ramírez]] l'usà en la creació d'[[Estella]] en l'any [[1090]], concedint-lo [[Alfons I d'Aragó|Alfons I]] a [[Sangüesa]] en [[1122]] i al barri de San Cernín, de [[Pamplona]] en [[1129]], a on en el mateix sigle s'estengué a la Navarrería i a San Nicolás, restants barris de la ciutat, en tant a través del Fur d'Estella s'estengué a [[Sant Sebastià]] i gran part de la costa guipuscoana. Pareix inspirar el Fur d'Olorón, en [[França]].
El Fur evolucionà, i en [[1134]] [[Ramiro “el Monge”]] concedí a [[Jaca]] les franquícies que fruïen els burguesos de [[Montpellier]], en tant que a lo llarc del [[sigle XII]] diversos pràctics procediren a completar-lo en gran encert i prestigi, puix [[Alfons II d'Aragó|Alfons II]] en [[1187]] declarà saber que de [[Castella]], [[Navarra]] i atres terres solien acodir a Jaca en tal de conéixer les bones costums i els seus furs, i encara en agost de [[1342]], els jurats i hòmens bons de la ciutat respongueren ad una consulta realisada pels vint jurats i hòmens bons de la ciutat de [[Pamplona]], donada la confusió que experimentaven al tindre diversos eixemplars (o versions) del Fur de Jaca, no concordants entre sí.
El Fur evolucionà, i en [[1134]] [[Ramiro “el Monge”]] concedí a [[Jaca]] les franquicies que disfrutaben els burguesos de [[Montpellier]], en tant que a lo llarc del [[sigle XII]] diversos práctics procediren a completar-lo en gran encert i prestigi, puix [[Alfonso II d'Aragó|Alfonso II]] en [[1187]] declarà saber que de [[Castilla]], [[Navarra]] i atres terres solíen acodir a Jaca en tal de coneixer les bones costums i sos furs, i encara en agost de [[1342]], els jurats i homens bons de la ciutat respongueren ad una consulta realisada pels vint jurats i homens bons de la ciutat de [[Pamplona]], donada la confusió que experimentaven al tindre diversos eixemplars (o versions) del Fur de Jaca, no concordants entre sí.
A finals del [[segle XII]], el '''Fur de Jaca''' està prácticament vigent en la «Montanya», i encara en la «Terra nova» situada al sur, aon es desenrolla la vida ganadera i mercantil, que te son foc de contratació en la fira anual de [[Jaca]], contrastant en la tradició visigoda del [[Liber Iudiciorum]].
A finals del [[segle XII]], el '''Fur de Jaca''' està pràcticament vigent en la «Montanya», i encara en la «Terra nova» situada al sur, a on es desenrolla la vida ganadera i mercantil, que te son foc de contractació en la fira anual de [[Jaca]], contrastant en la tradició visigoda del [[Liber Iudiciorum]].
Al desenrollar-se l'ordenació nacional aragonesa, en base a la foralitat militar o de infançons i en la tradició visigoda, els juristes seguiren elaborant redaccions del Fur, cada volta més extenses i adaptades a la nova situació, i que no es llimitaven a l'àmbit local de [[Jaca]] i [[Osca]].
Al desenrollar-se l'ordenació nacional aragonesa, en base a la foralitat militar o d'infançons i en la tradició visigoda, els juristes seguiren elaborant redaccions del Fur, cada volta més extenses i adaptades a la nova situació, i que no es llimitaven a l'àmbit local de [[Jaca]] i [[Osca]].
Les noves redaccions no es fonamentaven en un model de foralitat burguesa, sino en un fur militar o d'infançons, salvat d'alguns recorts puntuals, i progresivament, el Fur de [[Jaca]] anà cedint davant la vitalitat del Fur d'[[Aragó]], i sobre tot, de les coleccions oficials d'estos.
Les noves redaccions no es fonamentaven en un model de foralitat burguesa, sino en un fur militar o d'infançons, salvat d'alguns recorts puntuals, i progressivament, el Fur de [[Jaca]] anà cedint davant la vitalitat del Fur d'[[Aragó]], i sobretot, de les coleccions oficials d'estos.
== Bibliografía ==
== Bibliografía ==
*ARNAL PURROY, Mª. L., BARRERO GARCÍA, A. Mª., BIELZA DE ORY, V.,'' et al''. ''El Fuero de Jaca. Estudios.'' Zaragoza: El Justicia de Aragón,[[ 2003]].
*ARNAL PURROY, Mª. L., BARRERO GARCÍA, A. Mª., BIELZA DE ORY, V.,'' et al''. ''El Fuero de Jaca. Estudios.'' Zaragoza: El Justicia de Aragón,[[ 2003]].
*MOLHO, Maurice. [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=102730 «Difusión del Derecho pirenaico (Fuero de Jaca) en el Reino de Aragón.»]. ''Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de [[Barcelona]]''. [[Barcelona]] : Real Academia de Buenas Letras, [[1960]], Tomo XXVIIII, págs. 265-352. Copia digital: Biblioteca Virtual de Derecho Aragonés. [[Zaragoza]], [[2002]].
*MOLHO, Maurice. [http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=102730 «Difusión del Derecho pirenaico (Fuero de Jaca) en el Reino de Aragón.»]. ''Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de [[Barcelona]]''. [[Barcelona]] : Real Academia de Buenas Letras, [[1960]], Tomo XXVIIII, págs. 265-352. Copia digital: Biblioteca Virtual de Derecho Aragonés. [[Zaragoza]], [[2002]].
*[http://www.eljusticiadearagon.com/gestor/ficheros/_n000841_Arag%F3n%20y%20su%20Derecho.pdf Aragón y su Derecho]. Justicia d'[[Aragó]]
*[http://www.eljusticiadearagon.com/gestor/ficheros/_n000841_Arag%F3n%20y%20su%20Derecho.pdf Aragón y su Derecho]. Justicia d'[[Aragó]]
[[Categoria:Història d'Aragó]]
[[Categoria:Furs|Jaca]]
[[Categoría:Història d'Aragó]]
[[Categoria:Província d'Osca]]
[[Categoría:Furs|Jaca]]
[[Categoria:Dret aragonés]]
[[Categoría:Província d'Osca]]
[[Categoría:Dret aragonés]]