Canvis

'''Trénor''' és una família nobiliària [[Comunitat Valenciana|valenciana]], d'orige [[República d'Irlanda|irlandés]], que es va establir en [[Valéncia]] a principis del [[sigle XIX]]. De marcada tradició militar, varen destacar com a importants comerciants i industrials.  

'''Trénor''' és una família nobiliària [[Comunitat Valenciana|valenciana]], d'orige [[República d'Irlanda|irlandés]], que es va establir en [[Valéncia]] a principis del [[sigle XIX]]. De marcada tradició militar, varen destacar com a importants comerciants i industrials.  

==Orígens del llinage Trénor==

== Orígens del llinage Trénor ==

Alguns han fixat els orígens d'este llinage irlandés en ''Trenmor'' o ''Treanmhar'', el nét dels quals era el poeta [[Oisín]],  guerrer de la [[Fianna]] en el [[Cicle de Fenian]] o Ossiánic de la [[mitologia irlandesa]]. El religiós Patrick Woulfe va afirmar en ''Irish Names and Surnames'' (''Llinages i Noms Irlandesos''), ([[Dublin]], [[1923]]), que deriva del llinage gaèlic ''Mac Treinfhir'' (''fill de Trienfear''), que significa lliteralment ''home fort'' i és un dels més antics d'[[Irlanda]].  El llinage Trénor era molt conegut en el [[sigle XVIII]], especialment en el [[Ulster]], pero és poc freqüent en l'actualitat. La grafia ''Trenor'' és la que va utilisar el primer Trénor de [[Valencia]], si be varen coexistir en [[Irlanda]] atres variants.

Alguns han fixat els orígens d'este llinage irlandés en ''Trenmor'' o ''Treanmhar'', el nét dels quals era el poeta [[Oisín]],  guerrer de la [[Fianna]] en el [[Cicle de Fenian]] o Ossiánic de la [[mitologia irlandesa]]. El religiós Patrick Woulfe va afirmar en ''Irish Names and Surnames'' (''Llinages i Noms Irlandesos''), ([[Dublin]], [[1923]]), que deriva del llinage gaèlic ''Mac Treinfhir'' (''fill de Trienfear''), que significa lliteralment ''home fort'' i és un dels més antics d'[[Irlanda]].  El llinage Trénor era molt conegut en el [[sigle XVIII]], especialment en el [[Ulster]], pero és poc freqüent en l'actualitat. La grafia ''Trenor'' és la que va utilisar el primer Trénor de [[Valencia]], si be varen coexistir en [[Irlanda]] atres variants.

La branca valenciana dels Trénor provenia de la chicoteta noblea terratinent irlandesa ([[Gentry]]) des del [[sigle XVIII]], el primer membre de la qual conegut fon John Trenor, difunt en l'any [[1726]]. En l'actualitat hi ha uns huit-cents descendents d'esta família, establits principalment en [[Valéncia]], pero també en [[Astúries]], [[Barcelona]], [[Canàries]] i [[Madrit]].

La branca valenciana dels Trénor provenia de la chicoteta noblea terratinent irlandesa ([[Gentry]]) des del [[sigle XVIII]], el primer membre de la qual conegut fon John Trenor, difunt en l'any [[1726]]. En l'actualitat hi ha uns huit-cents descendents d'esta família, establits principalment en [[Valéncia]], pero també en [[Astúries]], [[Barcelona]], [[Canàries]] i [[Madrit]].

==Historia==

== Historia ==

Fon Thomas Trenor Keating qui va fundar en [[Valéncia]] esta aristocràtica família de militars i comerciants. Naixcut en l'any [[1798]], en [[Irlanda]], va abandonar la seua carrera militar despuix de la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] per a dedicar-se al comerç, seguint els passos de dos familiars seus, el general Philip Keating-Roche i Henry O'Shea. Es va instalar en [[Valéncia]] i va mamprendre diversos negocis, principalment d'importació i exportació. En l'any [[1823]] va mamprendre l'exportació de panses. En l'any [[1825]] va fundar la societat ''Henrique O'Shea, Trenor i Companyia'' i en [[1827]] la ''Banca Trenor''. Un atra de les seues societats fon ''Satchell i Trenor''. En [[1842]] va adquirir la ''Real Fàbrica de Sedes de Vinalesa''. Els seus principals negocis els va dur a terme en la casa ''Anthony Gibbs & Sons'' de [[Londres]] en la que, en [[1847]], va escomençar a importar abonament orgànic d'au del [[Perú]], nomenat [[guano]]. Este abonament va tindre gran acceptació en el camp, fins al punt que encara hui es nomena ''guano'' a l'abonament orgànic en l'àmbit agrari valencià. Va entrar també en el sector dels segurs, com per eixemple en la companyia ''La Unión y el Fènix Español'', i en el dels ferrocarrils. Va obtindre també representacions consulars, com el consulat d'[[Estats Units]] en [[Valéncia]] i el viceconsulat de [[Dinamarca]]. En l'any [[1854]] va constituir en el seu nebot William Matheus-Trenor la societat ''Trenor i Companyia''.  

Fon Thomas Trenor Keating qui va fundar en [[Valéncia]] esta aristocràtica família de militars i comerciants. Naixcut en l'any [[1798]], en [[Irlanda]], va abandonar la seua carrera militar despuix de la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] per a dedicar-se al comerç, seguint els passos de dos familiars seus, el general Philip Keating-Roche i Henry O'Shea. Es va instalar en [[Valéncia]] i va mamprendre diversos negocis, principalment d'importació i exportació. En l'any [[1823]] va mamprendre l'exportació de panses. En l'any [[1825]] va fundar la societat ''Henrique O'Shea, Trenor i Companyia'' i en [[1827]] la ''Banca Trenor''. Un atra de les seues societats fon ''Satchell i Trenor''. En [[1842]] va adquirir la ''Real Fàbrica de Sedes de Vinalesa''. Els seus principals negocis els va dur a terme en la casa ''Anthony Gibbs & Sons'' de [[Londres]] en la que, en [[1847]], va escomençar a importar abonament orgànic d'au del [[Perú]], nomenat [[guano]]. Este abonament va tindre gran acceptació en el camp, fins al punt que encara hui es nomena ''guano'' a l'abonament orgànic en l'àmbit agrari valencià. Va entrar també en el sector dels segurs, com per eixemple en la companyia ''La Unión y el Fènix Español'', i en el dels ferrocarrils. Va obtindre també representacions consulars, com el consulat d'[[Estats Units]] en [[Valéncia]] i el viceconsulat de [[Dinamarca]]. En l'any [[1854]] va constituir en el seu nebot William Matheus-Trenor la societat ''Trenor i Companyia''.  

Segons afirma la ''Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana'', esta ingent activitat empresarial dels Trénor ''"va contribuir d'una manera decisiva al desenroll industrial i agrícola del [[Regne de Valéncia]]".''

Segons afirma la ''Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana'', esta ingent activitat empresarial dels Trénor ''"va contribuir d'una manera decisiva al desenroll industrial i agrícola del [[Regne de Valéncia]]".''

==Títuls nobiliaris==

== Títuls nobiliaris ==

[[File:EscudoTrénor.gif|thumb|left|Escut d'armes dels Trénor]]

[[File:EscudoTrénor.gif|thumb|left|Escut d'armes dels Trénor]]

Ademés del [[Marquesat del Túria]], concedit a [[Tomás Trénor i Palavicino]] en [[1909]], els Trénor varen ser distinguits en atres títuls de noblea, com el comtat de Trénor, concedit a Francisco Trénor i Palavicino, en [[1911]], o el comtat de la Vallesa de Mandor, en [[Grandea d'Espanya]], concedit a Enrique Trénor i Montesinos, en [[1921]]. Al llarc dels anys, varen emparentar en atres famílies de la noblea valenciana i espanyola, vinculant-los a atres títuls del Regne com les Baronies d'Alaquàs i Picassent, els Comtats de Berbedel, Casp, Montornés, Noroña i de la Ventosa, o els Marquesats de Cordeñas, González de Quirós, Fuentehermosa, Lara, Mascarell de Sant Joan, Mirasol, Serdañola i Sot, entre atres. Algunes branques familiars sorgides de les distintes unions matrimonials són els Gómez-Trénor, Calabuig-Trénor, Garrigues-Trénor, Trénor-Pardo de Donlebún, Trénor-Despujol i Trénor-Löwenstein-Wertheim-Rosenberg, entre atres.

Ademés del [[Marquesat del Túria]], concedit a [[Tomás Trénor i Palavicino]] en [[1909]], els Trénor varen ser distinguits en atres títuls de noblea, com el comtat de Trénor, concedit a Francisco Trénor i Palavicino, en [[1911]], o el comtat de la Vallesa de Mandor, en [[Grandea d'Espanya]], concedit a Enrique Trénor i Montesinos, en [[1921]]. Al llarc dels anys, varen emparentar en atres famílies de la noblea valenciana i espanyola, vinculant-los a atres títuls del Regne com les Baronies d'Alaquàs i Picassent, els Comtats de Berbedel, Casp, Montornés, Noroña i de la Ventosa, o els Marquesats de Cordeñas, González de Quirós, Fuentehermosa, Lara, Mascarell de Sant Joan, Mirasol, Serdañola i Sot, entre atres. Algunes branques familiars sorgides de les distintes unions matrimonials són els Gómez-Trénor, Calabuig-Trénor, Garrigues-Trénor, Trénor-Pardo de Donlebún, Trénor-Despujol i Trénor-Löwenstein-Wertheim-Rosenberg, entre atres.

El lema de la família és ''Facta, non verba'' (''Fets, no paraules'').

El lema de la família és ''Facta, non verba'' (''Fets, no paraules'').

==Trénor ilustres==

== Trénor ilustres ==

[[File:Tomás Trénor y Palavicino.jpg|thumb|175px|right|[[Tomás Trénor i Palavicino]], el primer [[Marques del Túria]] (Valéncia, 1864 - Madrit, 1913).]]

[[File:Tomás Trénor y Palavicino.jpg|thumb|175px|right|[[Tomás Trénor i Palavicino]], el primer [[Marques del Túria]] (Valéncia, 1864 - Madrit, 1913)]]

*Thomas Trenor Keating ([[Dublin]], [[Irlanda]], [[1798]] - [[Valéncia]], [[1858]]). Industrial. Fundador de la dinastia Trénor en [[Valéncia]].

* Thomas Trenor Keating ([[Dublin]], [[Irlanda]], [[1798]] - [[Valéncia]], [[1858]]). Industrial. Fundador de la dinastia Trénor en [[Valéncia]].

*Federico Trénor i Bucelli ([[Valéncia]], [[1830]] - [[1897]]). Industrial, vicecònsul de [[Dinamarca]], diputat provincial i conseller del [[Banc d'Espanya]].

* Federico Trénor i Bucelli ([[Valéncia]], [[1830]] - [[1897]]). Industrial, vicecònsul de [[Dinamarca]], diputat provincial i conseller del [[Banc d'Espanya]].

*Enrique Trénor i Bucelli ([[Valéncia]], [[1833]]-[[1916]]). Banquer.  

* Enrique Trénor i Bucelli ([[Valéncia]], [[1833]]-[[1916]]). Banquer.  

*Enrique Trénor i Montesinos ([[Valéncia]], [[1861]]-[[1928]]), I comte la Vallesa de Mandor i Comte de Montornés. Diputat en Talls, president d'honor de la Comissió Internacional d'Agricultura de [[Paris]] i representant espanyol en l'Institut Internacional d'Agricultura de [[Roma]]. Acadèmic de l'Acadèmia Nacional d'Agricultura de [[França]] i vicepresident de l'Associació d'Agricultors de [[Espanya]].

* Enrique Trénor i Montesinos ([[Valéncia]], [[1861]]-[[1928]]), I comte la Vallesa de Mandor i Comte de Montornés. Diputat en Talls, president d'honor de la Comissió Internacional d'Agricultura de [[Paris]] i representant espanyol en l'Institut Internacional d'Agricultura de [[Roma]]. Acadèmic de l'Acadèmia Nacional d'Agricultura de [[França]] i vicepresident de l'Associació d'Agricultors de [[Espanya]].

*[[Tomás Trénor i Palavicino]] ([[Valéncia]], [[1864]] - [[Madrit]], [[1913]]), [[marquesat del Túria|I Marqués del Túria]]. Militar, empresari i polític (diputat en Corts).

* [[Tomás Trénor i Palavicino]] ([[Valéncia]], [[1864]] - [[Madrit]], [[1913]]), [[marquesat del Túria|I Marqués del Túria]]. Militar, empresari i polític (diputat en Corts).

*Vicente Trénor i Palavicino ([[Valéncia]], [[1865]] - [[Palma de Mallorca]], [[1938]]), marqués de Sardañola i de Sot. Militar, president de la Diputació de Valéncia.

* Vicente Trénor i Palavicino ([[Valéncia]], [[1865]] - [[Palma de Mallorca]], [[1938]]), marqués de Sardañola i de Sot. Militar, president de la Diputació de Valéncia.

*[[Lleopolt Trénor i Palavicino]] ([[Madrit]], [[1870]]- [[Valéncia]], [[1937]]). Escritor, doctor en Dret i ingenier electriciste.

* [[Lleopolt Trénor i Palavicino]] ([[Madrit]], [[1870]]- [[Valéncia]], [[1937]]). Escritor, doctor en Dret i ingenier electriciste.

*Francisco Trénor i Palavicino ([[Valéncia]], [[1873]]-[[1935]]), I Comte de Trénor. Diputat en Corts i senador.

* Francisco Trénor i Palavicino ([[Valéncia]], [[1873]]-[[1935]]), I Comte de Trénor. Diputat en Corts i senador.

*[[Juan Antonio Gómez Trénor]], Comte de Trénor. Diputat en Corts i alcalde de [[Valéncia]] ([[1943]]-[[1947]]).

* [[Juan Antonio Gómez Trénor]], Comte de Trénor. Diputat en Corts i alcalde de [[Valéncia]] ([[1943]]-[[1947]]).

*[[Tomás Trénor Azcárraga]] ([[Valéncia]], [[1894]]-[[1981]]), [[marquesat del Túria|II Marqués del Túria]]. Diputat en Corts i alcalde de [[Valéncia]] ([[1955]]-[[1958]]).  

* [[Tomás Trénor Azcárraga]] ([[Valéncia]], [[1894]]-[[1981]]), [[marquesat del Túria|II Marqués del Túria]]. Diputat en Corts i alcalde de [[Valéncia]] ([[1955]]-[[1958]]).  

*Eulogio Gómez-Trénor Fos, ([[Valéncia]], [[1922]]-[[2003]]). Diputat en Corts.

* Eulogio Gómez-Trénor Fos, ([[Valéncia]], [[1922]]-[[2003]]). Diputat en Corts.

*[[Gonzalo Moure|Gonzalo Moure Trénor]], ([[Valéncia]], [[1951]]), escritor.

* [[Gonzalo Moure|Gonzalo Moure Trénor]], ([[Valéncia]], [[1951]]), escritor.

==Bibliografia==

== Referències ==

*Muñoz-Peirats, María José (2006). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. (ed.). Nobleza valenciana. Un paseo por la Historia., pp. 816. ISBN 84-482-4290-4.

{{Traduït de|es|Trénor}}

*Donoso Anes, Rafael; Giner Inchausti, Begoña, Ruiz Llopis, Amparo (2006). De Computis: Revista Española de Historia de la Contabilidad (ed.). La contabilidad de costes a finales del s. XIX: el caso de la empresa española Trénor y Cía. (1838-1926), pp. 42-67.

==Enllaços externs==

== Bibliografia ==

*[http://www.abcgenealogia.com/Trenor00.html#Banca ABC Genealogia: Trénor].

* Muñoz-Peirats, María José (2006). Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. (ed.). Nobleza valenciana. Un paseo por la Historia., pp. 816. ISBN 84-482-4290-4.

*[http://www.blasoneshispanos.com/Genealogia/ElencoDeNobleza/TitulosNobiliarosC.htm Elenco de Nobleza Española - Títuls nobiliaris d'Espanya]

* Donoso Anes, Rafael; Giner Inchausti, Begoña, Ruiz Llopis, Amparo (2006). De Computis: Revista Española de Historia de la Contabilidad (ed.). La contabilidad de costes a finales del s. XIX: el caso de la empresa española Trénor y Cía. (1838-1926), pp. 42-67.  

*[http://www.memodoc.com/liste_titres_noblesse_espagnols.htm Memodoc - Liste des Titres de Noblesse de Familles Espagnoles]

* Zabala, Fernanda; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2003). Carena Editors, S.L. (ed.). 125 valencianos en la historia, pp. 258. ISBN 8487398642.  

*[http://www.uv.es/cultura/c/docs/exptrenor09cast.htm Universitat de Valéncia: Trénor. L'Exposició d'una família burguesa].

* Sierera Miralles, Carles; Fernanda Zabala Rodríguez-Fornos (2008). Universidad de Valencia (ed.). Cuando el fútbol no era el rey: Los deportes en el espacio público de la Ciudad de Valencia, 1875-1909. ISBN 8437070945.

*[https://intranet.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/indiceHistorico&letra=t www.congreso.es Congres dels Diputats Índex històric de diputats]

*[http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf  Biografies de polítics valencians]

*[http://www.ctav.es/icaro/obras/obras.asp?id=20071016128241112787 CTAV Colege Territorial d'Arquitectes de Valéncia. Lo Rat Penat. Palau dels Barons d'Alaquàs. C/ Trinquet de Cavallers 9]

*[http://www.vivirasturias.com/asturias/castropol/palacio-de-los-condes-de-trenor-o-de-los-pardo-donlebun/es vivirasturias.com Palau dels Condes de Trénor, en Astúries]

*[http://www.historiadeanna.com/XIXP Historia d'Anna]

== Referències ==

== Enllaços externs ==

{{Traduït de|es|Trénor}}

* [http://www.vivirasturias.com/asturias/castropol/palacio-de-los-condes-de-trenor-o-de-los-pardo-donlebun/es vivirasturias.com Palau dels Condes de Trénor, en Astúries]

[[Categoria:Història]]

[[Categoria:Història]]