Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  16:05 28 ago 2023
Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'
Llínea 9: Llínea 9:     
==Historia==
 
==Historia==
Fon Thomas Trenor Keating qui va fundar en [[Valéncia]] esta aristocràtica família de militars i comerciants. Naixcut en l'any [[1798]], en [[Irlanda]], va abandonar la seua carrera militar despuix de la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] per a dedicar-se al comerç, seguint els passos de dos familiars seus, el general Philip Keating-Roche i Henry O'Shea. Es va instalar en [[Valéncia]] i va mamprendre diversos negocis, principalment d'importació i exportació. En l'any [[1823]] va mamprendre l'exportació de panses. En l'any [[1825]] va fundar la societat ''Henrique O'Shea, Trenor i Companyia'' i en [[1827]] la ''Banca Trenor''. Un atra de les seues societats fon ''Satchell i Trenor''. En [[1842]] va adquirir la ''Real Fàbrica de Sedes de Vinalesa''. Els seus principals negocis els va dur a terme en la casa ''Anthony Gibbs & Sons'' de [[Londres]] en la que, en [[1847]], va escomençar a importar abonament orgànic d'au del [[Perú]], cridat [[guano]]. Este abonament va tindre gran acceptació en el camp, fins al punt que encara hui es nomena ''guano'' a l'abonament orgànic en l'àmbit agrari valencià. Va entrar també en el sector dels segurs, com per eixemple en la companyia ''La Unión y el Fènix Español'', i en el dels ferrocarrils. Va obtindre també representacions consulars, com el consulat d'[[Estats Units]] en [[Valéncia]] i el viceconsulat de [[Dinamarca]]. En l'any [[1854]] va constituir en el seu nebot William Matheus-Trenor la societat ''Trenor i Companyia''.  
+
Fon Thomas Trenor Keating qui va fundar en [[Valéncia]] esta aristocràtica família de militars i comerciants. Naixcut en l'any [[1798]], en [[Irlanda]], va abandonar la seua carrera militar despuix de la [[Guerra de l'Independència Espanyola]] per a dedicar-se al comerç, seguint els passos de dos familiars seus, el general Philip Keating-Roche i Henry O'Shea. Es va instalar en [[Valéncia]] i va mamprendre diversos negocis, principalment d'importació i exportació. En l'any [[1823]] va mamprendre l'exportació de panses. En l'any [[1825]] va fundar la societat ''Henrique O'Shea, Trenor i Companyia'' i en [[1827]] la ''Banca Trenor''. Un atra de les seues societats fon ''Satchell i Trenor''. En [[1842]] va adquirir la ''Real Fàbrica de Sedes de Vinalesa''. Els seus principals negocis els va dur a terme en la casa ''Anthony Gibbs & Sons'' de [[Londres]] en la que, en [[1847]], va escomençar a importar abonament orgànic d'au del [[Perú]], nomenat [[guano]]. Este abonament va tindre gran acceptació en el camp, fins al punt que encara hui es nomena ''guano'' a l'abonament orgànic en l'àmbit agrari valencià. Va entrar també en el sector dels segurs, com per eixemple en la companyia ''La Unión y el Fènix Español'', i en el dels ferrocarrils. Va obtindre també representacions consulars, com el consulat d'[[Estats Units]] en [[Valéncia]] i el viceconsulat de [[Dinamarca]]. En l'any [[1854]] va constituir en el seu nebot William Matheus-Trenor la societat ''Trenor i Companyia''.  
    
Thomas Trenor Keating va contraure matrimoni en l'any [[1829]] en Brígida Bucelli, filla del capità de fragata Fabiano Bucelli Carletti. Va tindre quatre fills, Federico (n. [[1830]]), Enrique (n. [[1833]]), Tomás (n. [[1835]]) i Ricardo (n. [[1840]]), i una filla, Elena (n. [[1838]]). Esta última va casar en el valencià José Inocencio de Pla White. A excepció d'Enrique, casat en Julia Montesinos, els seus fills barons varen contraure matrimoni en les filles de Vicente Palavicino i Vallés, IX Baró de Frignani i Frignestani i VII Marqués de Mirasol. Despuix de la mort de Thomas Trenor, en [[1858]], els seus fills Federico i Enrique varen prendre el relleu en els negocis familiars.
 
Thomas Trenor Keating va contraure matrimoni en l'any [[1829]] en Brígida Bucelli, filla del capità de fragata Fabiano Bucelli Carletti. Va tindre quatre fills, Federico (n. [[1830]]), Enrique (n. [[1833]]), Tomás (n. [[1835]]) i Ricardo (n. [[1840]]), i una filla, Elena (n. [[1838]]). Esta última va casar en el valencià José Inocencio de Pla White. A excepció d'Enrique, casat en Julia Montesinos, els seus fills barons varen contraure matrimoni en les filles de Vicente Palavicino i Vallés, IX Baró de Frignani i Frignestani i VII Marqués de Mirasol. Despuix de la mort de Thomas Trenor, en [[1858]], els seus fills Federico i Enrique varen prendre el relleu en els negocis familiars.

Menú de navegació